tag:blogger.com,1999:blog-64542272024-03-07T05:28:26.492+01:00El blog de la Núria MasdéuComunicació digital. Usos nous de la xarxa.Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.comBlogger522125tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-56726442337018279402015-06-26T15:51:00.002+02:002015-06-26T15:52:28.064+02:00Big data, consum energètic de les TIC... alguns projectes per divulgarDes de fa tres mesos tinc l'oportunitat de treballar de nou al <a href="http://www.bsc.es/" target="_blank">Barcelona Supercomputing Center</a>, aquest cop en divulgació de projectes europeus, cobrint una excedència d'una companya del departament de comunicació. Ho faig a jornada reduïda, combinant-ho amb d'altres feines.<br />
<br />
Directament, col·laboro amb els projectes següents:<br />
<br />
<ul>
<li>RETHINK big: l'objectiu d'aquest projecte és esdevenir un punt de trobada entre els actors clau en hardware, networking i en arquitectura de sistemes amb els principals productors i consumidors de grans volums de dades per identificar els punts de coordinació de la indústria que maximitzaran la competitivitat europea en el processament i anàlisi de les dades en la propera dècada. El resultat final serà un full de ruta per situar Europa en posicions punteres quant a big data.<br /><br />La meva feina és coordinar-me amb la resta de persones implicades en la divulgació del projecte per alimentar el <a href="http://rethinkbig-project.eu/" target="_blank">web</a> i les xarxes socials amb què compta: <a href="https://twitter.com/RETHINKbig" target="_blank">Twitter</a> i <a href="https://www.linkedin.com/grp/home?gid=7457953" target="_blank">grup de LinkedIn</a><br /><br />Em permet descobrir nous actors dels diversos aspectes involucrats en les dades i estar al cas de part del que mou el sector.</li>
<li><a href="http://www.ict-energy.eu/" target="_blank">ICT-Energy</a>: es tracta d'una activitat coordinada que treballa per visibilitzar els esforços en recerca fets pels grups involucrats en diversos consorcis. També proposa iniciatives per visibilitzar les iniciatives relacionades amb l'energia i les TIC entre la comunitat científica, la indústria i el públic general mitjançant l'intercanvi d'informació, actes especialitzats i campanyes mediàtiques.<br /><br />La meva feina se centra en el <a href="https://twitter.com/ICTEnergy_EU" target="_blank">canal propi de Twitter</a> de què disposen. Justament, ara fa pocs dies, i en el marc de la <a href="http://www.eusew.eu/" target="_blank">Setmana europea de l'energia sostenible</a>, vam organitzar un debat en viu a Twitter, sobre 'Less energy consumption in ICT'. Es va poder seguir amb l'etiqueta #LessEnergyICT.<br /><br />Era la primera vegada que coordinava un esdeveniment d'aquest estil i l'experiència em va agradar molt! Podeu consultar l'<a href="https://storify.com/ICTEnergy_EU/live-twitter-chat-less-energy-consumption" target="_blank">Storify per rellegir-lo</a>. Hi trobareu aportacions des de diversos angles: des de com millorar el hardware per a aconseguir una eficiència energètica fins a com els programadors poden conèixer la petjada energètica del codi que escriuen, fins a iniciatives ja dutes al mercat, com la de <a href="https://www.cloudandheat.com/en/index.html" target="_blank">Cloud&Heat</a>, que té datacenters distribuïts: col·loquen els servidors en habitatges i edificis i la calor que generen s'aprofita per escalfar aigua i calefacció.</li>
<li>ParaDIME: el resultat del projecte serà una arquitectura de processador per a un sistema distribuït heterogeni que utilitzi les característiques futures dels dispositius per a un estalvi important d'energia, així com una quantificació dels estalvis reals d'energia obtinguts.<br /><br />Els investigadors de ParaDIME ja presenten resultats en format d'articles científics en diverses conferències del sector.<br /><br />A ParaDIME dono suport en el <a href="https://twitter.com/Paradime_EU" target="_blank">canal de Twitter</a> i en l'elaboració d'<a href="http://www.paradime-project.eu/blog" target="_blank">algunes de les notícies del web</a>.</li>
</ul>
<div>
Es tracta d'una experiència molt interessant i penso que des del vessant de la Comunicació podem aportar molt en el món de la recerca tan especialitzada. I també aprendre'n!</div>
<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-49151189565295961532015-01-12T16:56:00.000+01:002015-01-12T16:56:05.959+01:00El Cluetrain Manifesto s'actualitzaDos dels quatre autors del <a href="http://cluetrain.com/" target="_blank">Cluetrain Manifesto</a>, Doc Searls i David Weinberger, acaben de fer públiques unes <a href="http://cluetrain.com/newclues/" target="_blank">noves tesis</a> que actualitzen el document original.<br />
<br />
Ara fa 16 anys, quan Yahoo! i GeoCities eren els actors hegemònics de la xarxa i ens connectàvem amb un mòdem que quan ens trucaven al fix es tallava la connexió (almenys així passava a casa els meus pares), Doc Searls, David Weinberger, Rick Levine i Christopher Locke van publicar 95 tesis en què alertaven governs i empreses que internet donaria poder a la gent i que aquest poder esdevindria disruptor en mercats de tot tipus (negocis, intel·lectual, política). ·Els mercats són converses", es repetia. I així ha passat. Consumidors, usuaris, electors, en definitiva, la gent estem connectats de tal manera que difícilment es podia imaginar llavors.<br /><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitCUZUvuoB570zG5qpeHqTaVxyUtsjTD5ZmSaR2M_ZqS23d8mP2nvQps-WMKyJUdwdIulnRmsffj2rUrlJMwFjdZvP6AWszigFkbpX6A5n2WHSqE_eczigceM5I55M6nuqVmNIYw/s1600/new-clues.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitCUZUvuoB570zG5qpeHqTaVxyUtsjTD5ZmSaR2M_ZqS23d8mP2nvQps-WMKyJUdwdIulnRmsffj2rUrlJMwFjdZvP6AWszigFkbpX6A5n2WHSqE_eczigceM5I55M6nuqVmNIYw/s1600/new-clues.jpg" height="210" width="400" /></a></div>
<br />
La revisió que ara presenten vol alertar d'un perill addicional: que <b>governs i empreses estan agafant el control d'internet de diverses maneres</b>, aïllant i creant restriccions que amenacen el millor d'internet i que retornaria el poder a qui se'ls va prendre.<br />
<br />
Les noves tesis aposten per l'<b>obertura</b>, la <b>connexió</b> i la <b>llibertat</b>. Sense esmentar específicament la neutralitat, no entenen la xarxa sense. També alerten del que significa el creixement de les apps: "les pàgines web van de connectar. Les apps van de control". O bé: "En el Regne de les Apps, nosaltres som usuaris, no faedors (<i>makers</i>)". I segueix: "Cada nova pàgina fa el Web més gran. Cada nou enllaç fa el Web més ric. Cada nova app ens dóna alguna cosa més a fer a l'autobús".<br />
<br />
La solució que plantegen és que nosaltres, com a usuaris i ciutadans, votem pels valors que volem veure a internet a través dels nostres clics, les nostres butxaques i la nostra veu: "viu els valors que vols que internet promogui".<br />
<br />
Us convido a fer-hi un cop d'ull! <a href="http://cluetrain.com/newclues">cluetrain.com/newclues</a><br />
<br />
Font: <a href="https://gigaom.com/2015/01/09/cluetrain-we-have-met-the-internets-enemy-and-he-is-us/" target="_blank">Cluetrain: We have met the Internet's enemy, and he is us</a><div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-46005995907547189032014-12-08T22:20:00.001+01:002014-12-08T22:20:45.977+01:00L'accés obert en el marc de la publicació científica“El sistema de comunicació científica es troba en un període de transició cap a l'accés obert. Creiem que, en paraules planeres, és el canvi de sistema del “lector paga” a “l'autor paga” el qual requereix, alhora, un canvi en els processos de publicació i els models de negoci”. Així comença el bloc de conclusions i recomanacions de l'informe Finch (<i><a href="http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/06/Finch-Group-report-FINAL-VERSION.pdf" target="_blank">Accessibility, sustainability, excellence: how to expand access to research publications</a></i>) publicat el juny de 2012.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH__XbkmpeqwdOZrs3WHSApRfRrf_a7Mjt-5eiuBNOu_A8-NTTSBpE5CO94M3cIjhIqagKrQoFKNWlW5UVmUysWaYDIXUGTz4AoMQEipV204pkeyP_QLzIKo569NZKdYvi8_uEDQ/s1600/open-access-logo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH__XbkmpeqwdOZrs3WHSApRfRrf_a7Mjt-5eiuBNOu_A8-NTTSBpE5CO94M3cIjhIqagKrQoFKNWlW5UVmUysWaYDIXUGTz4AoMQEipV204pkeyP_QLzIKo569NZKdYvi8_uEDQ/s1600/open-access-logo.jpg" /></a></div>
<br />
Tradicionalment, un investigador és finançat per una institució, normalment pública, i les conclusions de la seva tasca es publiquen en forma d'articles científics en les grans capçaleres del sector. L'investigador hi envia la seva proposta d'article (<i>preprint</i>), que és avaluada en un procés de revisió per part de persones expertes en la matèria de què tracta l'article (<i>peer-review</i>). Aquestes persones solen fer propostes de millora de l'article. Un cop l'investigador revisa l'article i el millora d'acord amb les indicacions rebudes, ja està enllestit per a ser publicat (versió <i>postprint</i>).<br />
<br />
Aquestes grans capçaleres, però, poden tenir el contingut publicat només accessible previ pagament d'una subscripció. Per tant, la recerca feta per l'investigador només podrà ser consultada per aquells que paguen la subscripció a la publicació. Així, ens trobem que la recerca pagada per tots només és consultable per uns quants. A banda que, tenint en compte que el coneixement científic es produeix avançant sobre coneixement ja establert, en aquest sentit també es dificulta l'avenç.<br />
<br />
Amb l'arribada d'internet i les grans infraestructures al núvol, sorgeix un nou model de publicació que vol afavorir l'accés de qualsevol persona en qualsevol lloc del món a la producció científica revisada.<br />
<br />
<br />
<b>L'accés obert durant els anys 2000</b><br />
<b><br /></b>
A principis dels 2000 es van impulsar diverses declaracions i iniciatives per incentivar l'accés obert a la publicació científica. El 2002 té lloc la <a href="http://www.budapestopenaccessinitiative.org/" target="_blank"><i>Budapest Open Access Initiative</i></a>. El juny de 2003, el <a href="http://legacy.earlham.edu/~peters/fos/bethesda.htm" target="_blank"><i>Bethesda Statement on Open Access Publishing</i></a> i l'octubre del mateix any, la <a href="http://openaccess.mpg.de/Berlin-Declaration" target="_blank"><i>Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities</i></a>.<br />
<br />
El model open access té algunes modalitats:<br />
<br />
<ul>
<li>gratis open access: accés lliure en línia</li>
<li>libre open access: accés lliure en línia amb alguns drets d'ús addicionals, normalment garantits per les llicències Creative Commons</li>
</ul>
<br />
El libre open access és el que correspon a la definició establerta d'open access en les declaracions esmentades més amunt.<br />
<br />
Els investigadors tenen dues maneres de proveir l'accés obert als seus articles:<br />
<br />
<ul>
<li>autoarxivant-los en repositoris oberts. L'investigador publica en qualsevol revista i després arxiva l'article en repositoris oberts de la pròpia institució, un repositori central (PubMed, per exemple), o en algun web obert. S'anomena via verda</li>
<li>publicant directament en publicacions natives obertes, amb accés obert immediat als articles. S'anomena via daurada</li>
</ul>
<br />
També existeixen les publicacions híbrides, que són publicacions de subscripció que garanteixen un accés de via daurada als articles pels quals els seus autors (o la institució que el finança) paguen una tarifa per publicar en accés obert.<br />
<br />
Les conseqüències d'aquest nou model també es fan notar en els índexs d'impacte de la recerca. Un cop un article és publicat en una revista científica, la voluntat del seu autor o autors, és que sigui molt citat per la comunitat. Existeixen diversos índexs de valoració d'aquest impacte, tant <a href="http://bibliotecnica.upc.edu/serveis/factor-impacte-revista" target="_blank">de la revista</a> com <a href="http://bibliotecnica.upc.edu/serveis/index-h" target="_blank">de l'article</a>. Alguns estudis indiquen que els articles publicats directament en accés obert tenen un <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Open_access" target="_blank">impacte major</a> que no pas els que es publiquen en capçaleres de subscripció.<br />
<br />
<br />
<b>La publicació en accés obert a casa nostra</b><br />
<br />
Llegint sobre tot aquest canvi de model, em preguntava què passava a casa nostra. Vaig contactar amb l'Ignasi Labastida (Oficina de Difusió del Coneixement de la Universitat de Barcelona) i vam parlar parlar per telèfon un divendres de fa poc. Segons em comentava, en la darrera època, s'ha consolidat el coneixement de què és l'accés obert i de com implementar-lo. Però potser “es parla més d'estratègies que de l'objectiu”.<br />
<br />
Com a la resta d'universitats catalanes, la UB disposa d'un <a href="http://diposit.ub.edu/dspace/quees_ca.jsp" target="_blank">dipòsit institucional</a> que conté en format digital les publicacions en accés obert derivades de l'activitat docent, investigadora i institucional del professorat i d'altres membres de la comunitat universitària (treballs de fi d'estudis, màsters i postgraus, publicacions en accés obert derivades de l'activitat investigadora, documents docents, documents audiovisuals, etc). Aquests repositoris institucionals vetllen per donar la màxima visibilitat als documents que contenen mitjançant protocols d'interoperabilitat que permeten oferir-se conjuntament amb d'altres repositoris internacionals i solen utilitzar estàndards de codi obert. A Catalunya, el <a href="http://www.recercat.net/quees" target="_blank">Recercat, Dipòsit de la Recerca a Catalunya</a>, indexa més de 70.000 documents de les universitats i centres d'investigació del país.<br />
<br />
Segons comenta Labastida, dels registres d'articles que consten a la base de dades de la UB, el percentatge en el repositori és, l'any 2014, el 7,7%. El 2013 va ser del 8,15% i el 2012, el 7,53%.<br />
<br />
Afegia que en una enquesta recent feta entre investigadors de les universitats públiques catalanes (<a href="http://www.recercat.net/bitstream/handle/2072/242106/1410%20INFORME_comportament_informatiu_2014.pdf?sequence=1" target="_blank">Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes</a>, a càrrec d'Ángel Borrego), una queixa constatada era la dificultat per accedir als últims resultats d'investigació mundial per les retallades en les subscripcions a les revistes científiques.<br />
<br />
La publicació en accés obert, en aquesta conjuntura, sembla que podria guanyar suport i augmentar en la producció científica catalana. Segons l'enquesta,no obstant, a l'hora de triar la revista on publicar un article, l'element al qual s'atorga major importància és el factor d'impacte (el 78% el valoren amb una puntuació de 5 ó 6 en una escala d’1 a 6, on 1 és “sense importància” i 6 “molt important”), seguit de la cobertura temàtica (73%), el rigor en l’avaluació dels manuscrits (67%), o la difusió de la revista (63%). A l’extrem oposat, només una quarta part dels professors (25%) atorguen aquest mateix nivell d'importància al fet que la revista es publiqui en accés obert.<br />
<br />
En qualsevol cas, Labastida afirma que han estat les decisions polítiques que han fet canviar el panorama. Sense anar més lluny, la <i><a href="http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/06/02/pdfs/BOE-A-2011-9617-C.pdf" target="_blank">Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación</a></i> de juny de 2011 estableix que l'activitat investigadora del personal de recerca finançada majoritàriament amb fons dels pressupostos generals de l'Estat s'ha de publicar en accés obert i es recomana que es faci en repositoris. La Comissió Europea també ha impulsat la iniciativa <a href="https://www.openaire.eu/" target="_blank">OpenAIRE</a> per tal que els beneficiaris de les subvencions del programa marc FP 7 dipositin en repositoris d'accés obert els articles de recerca revisats. A la UB, per exemple, del 2010 al 2013 han destinat 72.902 euros en ajudes a la publicació en accés obert.<br />
<br />
El nou programa marc Horitzó 2020 obliga que es posi com a mínim una còpia de l'article en obert. En els propers anys, doncs, sembla que els índexs d'aquest tipus de publicació haurien d'augmentar.<br />
<br />
En aquest sentit, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC – Barcelona Tech) va aprovar el 2 d'octubre passat <a href="http://publica.upc.edu/ca/acces-obert/politica-institucional" target="_blank">l'assignació de punts PAR</a> (Punts d'Activitat de Recerca) únicament per publicacions en accés obert, per avançar en la política institucional d'accés obert de la UPC.<br />
<br />
<br />
<b>Capdavanters en l'accés obert</b><br />
<br />
El país més avançat d'Europa, en aquest tipus de publicació, és Holanda. El govern treballa perquè el 2018 el 60% de les publicacions es facin en règim d'accés obert i dos anys més tard, el 2020, en siguin el 100%. Es treballa en clau de país per arribar a acords amb els principals grups editorials, tot negociant les subscripcions a les revistes en bloc condicionant els editors a prendre mesures serioses que s'encaminin cap a l'accés obert.<br />
<br />
Així, el 20 de novembre passat el grup Springer i el conjunt d'universitats holandeses <a href="http://vsnu.nl/news/newsitem/12-springer-and-universities-take-key-step-towards-open-access.html" target="_blank">feien públic un acord</a> que ajudarà cap a la transició a la publicació en obert. Segons el president de la Universitat de Tilburg i negociador en cap de l'Associació d'Universitats d'Holanda (VSNU, en les sigles en holandès), “significa que els científics a Holanda podran publicar en format d'accés obert en les revistes d'Springer tot mantenint els privilegis de lectura d'aquestes revistes”.<br />
<br />
Per contra, pocs dies abans, el dia 4 de novembre, <a href="http://vsnu.nl/news/newsitem/11-negotiations-between-elsevier-and-universities-failed.html" target="_blank">es feia pública la fallida</a> de les negociacions amb el grup editorial Elsevier. Recomano llegir el post <i><a href="http://blogs.lse.ac.uk/impactofsocialsciences/2014/11/26/let-it-go-cancelling-subscriptions-funding-transitions/" target="_blank">Let Elsevier Go: The potential savings from cancelling journal subscriptions would cover the Open Access transition</a></i>, de Cameron Neylon. S'hi fa un interessant estudi econòmic de la situació.<br />
<br />
El Regne Unit també treballa per augmentar els repositoris d'accés obert i la seva qualitat. Així, aquest mes de març passat el <i>Higher Education Funding Council for England</i>, l'<i>Scottish Funding Council</i>, el <i>Higher Education Funding Council for Wales</i> i el <i>Department for Employment and Learning</i> <a href="http://www.jisc.ac.uk/news/open-access-to-be-a-requirement-for-uk-research-funding-31-mar-2014" target="_blank">van anunciar</a> que a partir de l'any 2016 seria obligatori publicar tots els articles de la recerca que aquests organismes financessin al <i><a href="http://www.ref.ac.uk/" target="_blank">Research Excellence Framework</a></i> (REF), un sistema per assegurar la qualitat de la recerca, disponible en accés obert.<br />
<br />
D'altra banda, el 2 de desembre el grup <i>Nature</i> <a href="http://www.nature.com/news/nature-makes-all-articles-free-to-view-1.16460" target="_blank">feia públic</a> que tots els articles publicats des del 1869 s'alliberarien per a ser llegits online però no impresos ni descarregats.<br />
<br />
<b>L'accés obert, també en les dades</b><br />
<br />
El programa Horitzó 2020, però, no només crea mesures concretes i fixa l'obligatorietat de l'accés obert en la publicació sinó també en les dades de recerca generades com a resultat de treballs finançats amb fons públics europeus.<br />
<br />
Precisament, l'octubre passat <i>Nature</i> <a href="http://www.nature.com/news/code-share-1.16232" target="_blank">publicava una nova política</a> per la qual, quan el codi és bàsic per arribar a les conclusions de l'article científic, és obligatori presentar un document descriptiu de la seva disponibilitat i les restriccions d'accés. Els editors avaluaran aspectes pràctics que puguin sorgir en la compartició del codi i es reserven el dret de declinar un article científic si codi important no està disponible. També es reservarà un espai als articles on informar sobre el codi. El comunicat també indica que <i>Nature </i>treballarà amb comunitats individuals per establir pautes de pràctica i possiblement normes més detallades.<br />
<br />
El CERN, per altra banda, fa pocs dies que <a href="http://opendata.cern.ch/" target="_blank">ha obert totes les dades dels experiments</a> que es porten a terme a l'LHC (gran col·lisionador d'hadrons). Les dades es distribueixen sota <a href="http://creativecommons.org/publicdomain/zero/1.0/deed.ca" target="_blank">llicència CC0</a> i es poden visualitzar i analitzar amb les pròpies eines especialitzades del mateix CERN.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvfyq1Owt8LLG-6Y9o-AUTrp9vpbx40g-Plizy3UlPgHCHCiOexpQxYsv5NNu0d2zrrP-G1d0PokUs2IVoK3oqg3lsYu7906KZBTIKnWDGKkck0HJ3pUcEHO-wZ7buV8HhJlvliw/s1600/open-access-cern.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvfyq1Owt8LLG-6Y9o-AUTrp9vpbx40g-Plizy3UlPgHCHCiOexpQxYsv5NNu0d2zrrP-G1d0PokUs2IVoK3oqg3lsYu7906KZBTIKnWDGKkck0HJ3pUcEHO-wZ7buV8HhJlvliw/s1600/open-access-cern.jpg" /></a></div>
<br />
<div>
Justament, indica Labastida, “les dades són el gran repte: entendre'n la importància i la seva preservació”. En l'enquesta esmentada més amunt es va constatar que la majoria dels enquestats, el 82%, guarda les dades generades en el curs de la recerca al seu ordinador. No arriba a un 10% els professors que afirmen que les dades són preservades per la revista on publiquen els resultats o en un repositori institucional.</div>
<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-12246089259766422412014-10-30T10:12:00.003+01:002014-10-30T14:05:50.952+01:00Dones de ciència i dones inventoresEl <a href="http://www.marticabre.cat/" target="_blank">Martí Cabré</a> em fa arribar <a href="http://boardgamegeek.com/geeklist/181076/steampunk-rally-inventor-stretch-goal-geeklist" target="_blank">aquest fil de debat</a> en el <a href="http://www.boardgamegeek.com/" target="_blank">BoardGameGeek</a>, la xarxa social sobre jocs <a href="http://nuriamasdeu.blogspot.com/2011/01/algunes-xarxes-socials-especialitzades.html" target="_blank">més gran del món</a>. Els creadors d'un nou joc, l'Steampunk Rally (uns autos-locos de màquines fetes per inventors bojos que són caricatures dels reals) demanen la col·laboració dels usuaris. Els demanen que proposin noms d'inventores perquè, en la seva campanya de micromecenatge al Kickstarter, per cada tram aconseguit, se n'hi 'afegirà una.<br />
<br />
Surten una bona colla de dones inventores:<br />
<br />
<ul>
<li><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Margaret_E._Knight" target="_blank">Margaret E Knight</a>: va inventar una màquina plegadora de bosses de paper el 1868. Va haver de portar als tribunals el qui va espiar la seva feina i va obtenir la patent abans. Margaret E Knight va guanyar el cas i, a banda d'aquesta, va obtenir 86 patents més al llarg de la seva vida. Per exemple, en veure un accident en una fàbrica tèxtil quan tenia dotze anys, va inventar un dispositiu que aturava la màquina en cas que alguna cosa hi quedés atrapada. Essent adolescent, ja s'utilitzava a les fàbriques.</li>
</ul>
<div>
<br /></div>
<ul>
<li><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ada_Lovelace" target="_blank">Ada Lovelace</a>: la primera programadora informàtica.</li>
</ul>
<br />
<ul>
<li><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Hedy_Lamarr" target="_blank">Hedy Lamarr</a>: va registrar la patent d'un sistema de codificació de transmissions anomenat espectre eixamplat</li>
</ul>
<br />
<ul>
<li><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Josephine_Cochrane" target="_blank">Josephine Garis Cochrane</a>: va idear i construir el primer rentaplats funcional. Era una dona rica que feia moltes festes. No és que ella hagués de rentar plats, ja que tenia minyones, però volia una màquina que rentés plats sense esquerdar-los ni escantonar-los. Va crear la 'Cochrane Dishwasher'. Les seves amistats van quedar impressionades i n'hi van demanar. Els hotels i restaurants d'Illinois també n'hi demanaven i va acabar produint-los sota la marca Garis-Cochran Manufacturing Company, que va acabar sent part de la KitchenAid, que va acabar sent part de la Whirlpool.</li>
</ul>
<br />
<ul>
<li><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Lise_Meitner" target="_blank">Lise Meitner</a>: co-descobridora de la fissió nuclear juntament amb Otto Hahn i Fritz Strassmann. Ells dos van rebre el Premi Nobel però ella, no. A banda d'això, l'element 109 de la taula periòdica porta el seu nom: Meitneri.</li>
</ul>
<br />
<ul>
<li><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Emmy_Noether" target="_blank">Emmy Noether</a>: estableix un resultat bàsic en física matemàtica, el teorema de Noether, que relaciona simetries i magnituds conservades en un sistema físic, resultat que és aplaudit fervorosament per Albert Einstein. Participa en la creació de l'àlgebra moderna, sobretot les estructures d'anells i d'ideals. Treballa especialment en la teoria d'invariants i en àlgebres no commutatives. Durant algun temps ensenya de manera oficiosa en no poder exercir de professora, se li concedeix un permís de docència i és anomenada professora sense càtedra (i sense sou) i ha de viure d'una petita herència i s'ha de retirar el 1933 en ser jueva i refugiar-se als EUA.</li>
</ul>
<br />
<ul>
<li><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_Magie" target="_blank">Elizabeth Magie</a>: creadora del joc Monopoly, tal com es va descobrir l'any 2004. </li>
</ul>
<br />
<ul>
<li><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ir%C3%A8ne_Joliot-Curie" target="_blank">Irène Joliot-Curie</a>: la filla del matrimoni Curie i guanyadora del Nobel l'any 1935.</li>
</ul>
<br />
<ul>
<li><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Hertha_Marks_Ayrton" target="_blank">Hertha Ayrton</a>: primera dona a presentar un <i>paper</i> a l'Institution of Electrical Engineers i també va ser-ne el primer membre femení. Va registrar 26 patents que van des de làmpades d'arc a elèctrodes o propulsió de l'aire.</li>
</ul>
<br />
<ul>
<li><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Joan_Clarke" target="_blank">Joan Clarke</a>: l'única dona que treballava en l'equip del barracó 8 de Bletchley Park que va inventar l'ordinador amb Alan Turing.</li>
</ul>
<br /><ul>
<li><a href="https://sites.google.com/site/newspaperpage1/alice-parker-and-the-heating-furnace" target="_blank">Alice Parker</a>: afroamericana de New Jersey que va inventar la calefacció central.<br />L'usuari que aporta aquesta inventora (que també és un dels creadors del joc), diu sobre ella:<br />"Aporto el seu nom no només perquè trobar una dona inventora negra en aquesta època (1919) és com trobar un unicorn, sinó també perquè sembla que ha estat no reconeguda criminalment per la història. Ens ha aportat una cosa que probablement ha salvat innombrables vides i la wikipedia no té ni una entrada per ella, només una compositora amb el mateix nom i alguna víctima dels judicis de Salem (perquè ser executada per bruixeria és aparentment més important que la universal calefacció central). Quina vergonya, internet!"</li>
</ul>
<br />
<ul>
<li><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Mary_Anning" target="_blank">Mary Anning</a>: paleontòloga. Els seus descobriments van contribuir a explicar l'extinció de les espècies.</li>
</ul>
<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-77650488535830270172014-10-29T10:01:00.000+01:002014-10-29T10:01:04.712+01:00Ciència feta a Terrassa: entendre el llenguatge del làserEl <a href="http://www.terrassa.upc.edu/" target="_blank">Campus de la UPC a Terrassa</a> aplega més de <a href="http://www.terrassa.upc.edu/contingut/recerca-i-innovaci%C3%B3" target="_blank">400 investigadors</a> en gairebé una quarantena de grups de recerca. Aquesta activitat de recerca i innovació va facturar 10 milions d'euros el darrere exercici, consolidant un 15% de creixement anual sostingut en els darrers 10 anys. Al Campus també hi treballen 8 empreses <i>spin-off</i>, amb patents pròpies, que facturen anualment 8 milions d'euros.<br />
<br />
L'activitat investigadora gira al voltant de l'enginyeria industrial, l'energia, l'enginyeria òptica i fotònica, l'enginyeria aeronàutica, la tecnologia de la visió, la bioenginyeria, els nous tèxtils i materials d'altes prestacions, el medi ambient i la sostenibilitat i les ciències aplicades.<br />
<br />
Tot plegat, en el marc del Vallès Occidental, un dels principals motors econòmics de Catalunya (aporta el 17% del PIB) i una de les àrees amb més concentració industrial. Així, dels més de 120 projectes d'R+D+i dels darrers cinc anys, el 60% han estat realitzats amb empreses i s'han creat 22 empreses de base tecnològica.<br />
<br />
Fa pocs dies, un equip d'investigadors del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la UPC a Terrassa va aconseguir publicar a Nature '<a href="http://www.nature.com/srep/2014/140415/srep04696/full/srep04696.html" target="_blank">Unveiling the complex organization of recurrent patterns inspiking dynamical systems</a>'. He pogut parlar-ne amb un dels investigadors, l'<a href="http://www.planetadavinci.com/CV-aragoneses-.pdf" target="_blank">Andrés Aragoneses</a>, professor de física, que manté una intensa activitat divulgadora de la ciència a Terrassa.<br />
<br />
<br />
<i><b>- Enhorabona per la publicació a Nature. Ens podries fer cinc cèntims de la vostra descoberta? Es tracta d'investigació bàsica? A nivell pràctic, en què es podria traduir?</b></i><br />
<br />
Gràcies. Hem estudiat el comportament complex d'un làser, que apareix quan la seva llum és enviada a un mirall, rebota i torna a entrar al làser. Això pertorba el làser i fa que deixi de ser estable i tingui un comportament no predictible: la seva intensitat presenta caigudes sobtades i aleatòries.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5TtSvKT_PPWGpSFyGRzjRCKIrMgqDHQVvqp_LWUFepqZtcadhaVKmOxJ_tG9Bv-QrsRQjHUDtFJkmX1MIdLQRFkq3WW5aO16BNL_esNjJJq-CFRv45plD3ADfeIvFF8wUZ6cI4w/s1600/aa1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5TtSvKT_PPWGpSFyGRzjRCKIrMgqDHQVvqp_LWUFepqZtcadhaVKmOxJ_tG9Bv-QrsRQjHUDtFJkmX1MIdLQRFkq3WW5aO16BNL_esNjJJq-CFRv45plD3ADfeIvFF8wUZ6cI4w/s1600/aa1.jpg" height="224" width="320" /></a></div>
<br />
Aquestes caigudes són molt similars a les descàrregues elèctriques de les neurones. Hem traduït les seqüències de caigudes en un diccionari i estudiat el llenguatge del làser. Hem trobat una estructura no aleatòria en el llenguatge del làser, que podem controlar amb els paràmetres del làser: intensitat del corrent d'alimentació, modulació del corrent, temperatura...<br />
<br />
Hem aplicat un model matemàtic molt senzill que resulta que descriu molt bé aquest llenguatge, en condicions diferents. Aquest model s'havia utilitzat prèviament per a descriure el comportament de neurones de determinats peixos. Aquest paral·lelisme suggereix la possibilitat de construir 'neurones òptiques' amb làsers i miralls que permetrien simular el comportament de les neurones per entendre-les millor, així com utilitzar-les en computació ja que, a fi de comptes, el que fan les neurones és computar informació.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_nZ0OxEw4eBk6rA9GzzjSqkw9YucMjxPP380OZVaGvwTOxm-Y04uL3VAoXUE9xDWtUav5w2JYNs-85ECcuN7mRDGWfIayLePLji5K4wlXyst3w7Hr1HxzxLgxMxOcNeG_B6Jxcw/s1600/aa2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_nZ0OxEw4eBk6rA9GzzjSqkw9YucMjxPP380OZVaGvwTOxm-Y04uL3VAoXUE9xDWtUav5w2JYNs-85ECcuN7mRDGWfIayLePLji5K4wlXyst3w7Hr1HxzxLgxMxOcNeG_B6Jxcw/s1600/aa2.jpg" height="164" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4XWZZPd52M56MkwdUpN9W9h-FvSlithyYdr5mIYv2oV6KHJJ3TxIJvDU3CXDPu_Tgxh3sIsf9Qczwqm73b4JXsKv_QJud0HtQEL1EUUP5iKHRat0pMPAXo1YgXNVNdhvgsSSvsQ/s1600/aa3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4XWZZPd52M56MkwdUpN9W9h-FvSlithyYdr5mIYv2oV6KHJJ3TxIJvDU3CXDPu_Tgxh3sIsf9Qczwqm73b4JXsKv_QJud0HtQEL1EUUP5iKHRat0pMPAXo1YgXNVNdhvgsSSvsQ/s1600/aa3.jpg" height="163" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaSWSEl6O_ON4YXBQHPfPTlora6s5aETAyjgZEOMzz0IgVBk1IosYSbMfax90GloTr3GmxRPD50EUaOeeWpmPluxsnccyLn3ptbG81nwgzZ0l2YKHf21EJJ5FIKHsGgir7kX6B4g/s1600/festival_series_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaSWSEl6O_ON4YXBQHPfPTlora6s5aETAyjgZEOMzz0IgVBk1IosYSbMfax90GloTr3GmxRPD50EUaOeeWpmPluxsnccyLn3ptbG81nwgzZ0l2YKHf21EJJ5FIKHsGgir7kX6B4g/s1600/festival_series_1.jpg" height="320" width="228" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Andrés Aragoneses</td></tr>
</tbody></table>
<i><b>- Se t'obren noves perspectives laborals. Ens ho podries explicar una mica millor? On marxes? Què investigaràs?</b></i><br />
<br />
Ara marxo a la <a href="http://duke.edu/" target="_blank">Duke University</a>, a Carolina del Nord (EUA). Treballaré en Quantum Key Distribution, és a dir, enviament de claus quàntiques en criptografia quàntica. La idea és aprofitar les propietats quàntiques de la llum per a crear fotons entrellaçats (fotons que comparteixen certes propietats) per enviar claus per a encriptar / desencriptar missatges, amb total garantia de seguretat.<br />
<br />
Es tracta d'un camp molt actiu i atractiu d'investigació. Això permetrà, a curt termini, tenir comunicacions 100% segures (en teoria) i, a llarg termini, ordinadors quàntics, moltíssim més ràpids i segurs que els actuals.<br />
<br />
<br />
<b><i>- T'has dedicat intensament a la divulgació científica, els darrers anys, amb col·laboracions amb NewT, el diari de Terrassa i a la Ràdio Municipal de Terrassa. Com veus la ciència generada a Terrassa? És escassa? Se la dóna a conèixer prou? Què creus que es podria millorar a nivell de ciutat quant a ciència i divulgació científica?</i></b><br />
<br />
Terrassa és una ciutat universitària i científica, té l'UPC, el <a href="http://www.mnactec.cat/" target="_blank">Museu de la Ciència i la Tècnica</a> (mNACTEC), l'<a href="http://astroterrassa.com/" target="_blank">Agrupació Astronòmica</a>, l'<a href="http://www.planetadavinci.com/" target="_blank">Associació Planeta da Vinci</a> i un departament d'<a href="http://www.terrassa.cat/Front/dist_tercer_n/_y0iURm1ta1DFprS1p3lkxX4eTj07pUYFV4V8SDPRoPrR3bM3G-61-w" target="_blank">Universitat i Societat del Coneixement</a> de l'Ajuntament, que entre tots van fent difusió del coneixement científic. És una ciutat amb tradició científico-tècnica i es van realitzant activitats de divulgació. Hi ha un públic fidel i molt interessat, que a poc a poc va creixent. La societat agraeix que se la informi de manera senzilla dels progressos de la ciència. Un exemple clar són les jornades, com la que se celebra al mNACTEC del 15 de novembre, en què es concentren en un matí de dissabte, diversos temes i s'apropen de manera senzilla però rigorosa alhora. Aquestes jornades estan consolidades i són un èxit de participació.<br />
<br />
És a escales majors, a Catalunya o Espanya, on la cobertura de la ciència és proporcionalment inferior a la de Terrassa. Aquestes jornades, sense anar més lluny, on es donen cita més de 200 persones de tot Catalunya durant un matí de dissabte, no tenen eco mediàtic fora de Terrassa, com si la ciència no interessés o com si fos alguna cosa habitual en la geografia de l'Estat. Sí que interessa la ciència a la societat en general, però molts mitjans de comunicació no ho veuen rellevant.<br />
<br />
<br />
Falta acabar que qualli la idea que la ciència no només és fonamental en el nostre dia a dia (pantalles tàctils, TVs de LEDS, ressonàncies magnètiques, GPS...) sinó que és comprensible i assequible. Jo crec que la societat té l'obligació d'estar informada de ciència i les institucions, l'obligació de comunicar la ciència, igual que si de política o geografia es tractés. Però encara molta gent ho veu com aliè i complicat que no li afecta ni interessa. Crec que el problema està en no haver sabut mostrar la cara amable de la ciència, la cara quotidiana i familiar. A Terrassa es fan força activitats de divulgació, però cal continuar i augmentar-les. A poc a poc es va millorant.<br />
<br />
<br />
En aquest vídeo podeu veure una entrevista a Aragoneses, en què explica de manera molt didàctica la recerca que ha dut a terme:<br />
<br />
<object codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=10" data="http://tv.upc.edu/upctvplayer/swf/player.swf" height="324" id="player" name="player" type="application/x-shockwave-flash" width="576">
<param name="allowfullscreen" value="true">
<param name="allowscriptaccess" value="always">
<param name="wmode" value="opaque">
<param name="movie" value="http://tv.upc.edu/upctvplayer/swf/player.swf" />
<param name="flashvars" value="image=http://tv.upc.edu/continguts/neurones-optiques/miniature_image&netstreambasepath=http://tv.upc.edu/continguts/neurones-optiques&id=player&backcolor=000000&frontcolor=FFFFFF&lightcolor=33BBEE&skin=http://tv.upc.edu/upctvplayer/skins/five.zip&controlbar.position=over&file=http://tv.upc.es/vod/Enclau57_analisi-higher.mp4">
</object><a href="http://tv.upc.edu/continguts/neurones-optiques" style="bottom: 20px; padding: 0; position: relative;" target="_blank" title="Accediu a la descripció del vídeo (obriu l'enllaç en una finestra nova)"><img alt="Accediu a la descripció del vídeo (obriu l'enllaç en una finestra nova)" src="http://tv.upc.edu/icon_access.png" height="24" width="24" /></a>
<br />
<br />
----<br />
Més informació sobre:<br />
- <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Criptografia_qu%C3%A0ntica" target="_blank">Criptografia quàntica</a><br />
- <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ordinador_qu%C3%A0ntic" target="_blank">Ordinadors quàntics</a><br />
- <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/International_Year_of_Light" target="_blank">2015: any internacional de la llum i la fotònica</a><br />
- <a href="http://estech.upc.edu/ca/content/descobreixen-que-les-neurones-i-la-llum-l%C3%A0ser-es-comporten-igual" target="_blank">Notícia al blog ÉsTech de la UPC Terrassa</a><br />
- <a href="http://tv.upc.edu/continguts/continguts/neurones-optiques/" target="_blank">Notícia 'Neurones òptiques a 'enclau UPC'</a><div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-1675259838819243672014-10-28T16:52:00.003+01:002014-10-28T16:52:52.507+01:00Quin ús fan de les xarxes socials els qui es dediquen a recerca i ciència?La revista <i>Nature</i> <a href="http://www.nature.com/news/online-collaboration-scientists-and-the-social-network-1.15711" target="_blank">publicava ja fa uns dies</a> un article molt interessant sobre l'ús que fan de les xarxes socials els qui fan recerca científica. Aquest article es basa en les més de 3.500 respostes de 95 països diferents rebudes d'una enquesta enviada a desenes de milers d'investigadors el mes de maig passat. L'enquesta s'interessava per l'ús que fan de les xarxes socials i altres webs i serveis.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinmc_MNzJUKpb3usIZu52PBYDaLj0s8RhYBadY9fCWwx20xTCpL8WXBrhU5Omi1uMXkQRw-fPSjtBwERgFGhpZ2vm1jhJRo8-SGgZRhuTfH4_IL3l5gNa8Z6vx4FrNl1Z6zEiqww/s1600/xxss1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinmc_MNzJUKpb3usIZu52PBYDaLj0s8RhYBadY9fCWwx20xTCpL8WXBrhU5Omi1uMXkQRw-fPSjtBwERgFGhpZ2vm1jhJRo8-SGgZRhuTfH4_IL3l5gNa8Z6vx4FrNl1Z6zEiqww/s1600/xxss1.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
Els resultats palesen que també en el camp científic es produeix un gir en els hàbits comunicatius. Per exemple, existeix la xarxa social especialitzada per a investigadors <a href="http://www.researchgate.net/" target="_blank">ResearchGate</a>, coneguda per més del 88% dels científics i enginyers que van respondre l'enquesta, amb poca diferència entre països. És més visitada que Facebook i LinkedIn. <i>Nature</i> recull un testimoni de la directora dels Friday Harbor Laboratories de la Universitat de Washington, Billie Swalla, que afirma que a ResearchGate hi troba més fàcilment els darrers <i>papers</i> rellevants que no pas en revistes especialitzades.<br />
<br />
ResearchGate va néixer fa sis anys de la mà d'Ijad Madisch (metge i viròleg), juntament amb dos amics més. S'hi poden crear perfils personals, compartir-hi <i>papers</i>, fer un seguiment de les visualitzacions i intercanviar opinions. Compta amb més de 4,5 milions de subscriptors i n'arriben 10.000 més de nous cada dia, segons Madisch. L'empresa té 120 treballadors i el juny passat anunciava que havia assegurat 35 milions de dòlars d'inversió.<br />
<br />
ResearchGate també té competidores: <a href="http://academia.edu/">Academia.edu</a>, amb 11 milions de perfils registrats i <a href="http://www.mendeley.com/" target="_blank">Mendeley</a>, amb 3,1 milions de membres. Academia.edu, a diferència de la resta, és oberta de subscripció.<br />
<br />
Un dels aspectes que aixeca crítiques és l'accés obert als <i>papers</i> científics. A finals de 2013 <a href="http://www.elsevier.com/" target="_blank">Elsevier</a> va enviar tres mil avisos a llocs com Academia.edu sota l'empara de l'US Digital Millennium Copyright Act (DMCA), demanant la retirada dels papers dels quals posseïa el copyright. Academia.edu va fer arribar l'avís als seus usuaris, que van posar el crit el cel. Un investigador que va rebre l'avís i que no vol ser esmentat, va explicar a <i>Nature</i>: "Gairebé no conec cap científic que no violi les lleis de copyright. Volem sota el radar i esperem que els editors no se n'adonin".<br />
<br />
Segons aquesta informació de <i>Nature</i>, aquesta qüestió també incumbeix els repositoris universitaris (a qui Elsevier també va enviar avisos l'any passat). "Tot plegat és part d'una batalla més gran en què els acadèmics volen compartir els seus papers lliurement online mentre que els editors volen mantenir-ne el contingut darrere murs de pagament i monetitzar-lo", afirma el director d'Academia.edu, Richard Price.<br />
<br />
I no només això sinó que aquestes xarxes socials també actuen en un altre dels processos cabdals de la publicació científica, la revisió: el març d'aquest any, ResearchGate va llançar l'OpenReview, que anima els usuaris a publicar crítiques en profunditat de les publicacions existents. A mitjans d'agost ja s'hi havien publicat més de deu mil crítiques. Price afirma que Academia.edu també llançarà un <i>peer-review</i> postpublicació. "Hem de construir un sistemes de filtratge millors per explicar en quina investigació es pot confiar", diu.<br />
<br />
Veig en un dels comentaris de l'article, que amb les dades ofertes per <i>Nature</i>, s'ha creat una <a href="http://www.cs.umd.edu/hcil/keshif/survey/NPG_survey.html" target="_blank">visualització d'aquestes dades</a>.<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-20367230689570330342014-08-13T21:17:00.002+02:002014-08-13T21:17:44.306+02:00Curs en línia de data journalismAquests darrers mesos he cursat el meu primer curs MOOC (Massive Online Open Course). Es titulava <a href="http://datajournalismcourse.net/" target="_blank">Doing journalism with data: first steps, skills and tools</a> i l’oferia l’<a href="http://ejc.net/" target="_blank">European Journalism Centre</a>. Ha estat molt interessant! Era sobre <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Periodisme_de_dades" target="_blank">periodisme de dades</a>.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9e4q3GQxIny_klqqWSze_iG_t9F385eZqX9845ua7nsJeNuRxtr1A3Kfr3n-9V2fQGCLp6jvcYAnrg7oE38xjNVutBkGJJ1-opZm64vRric_L5ctgiIB1lDDQs2KwVLEExTOF7w/s1600/ddj.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9e4q3GQxIny_klqqWSze_iG_t9F385eZqX9845ua7nsJeNuRxtr1A3Kfr3n-9V2fQGCLp6jvcYAnrg7oE38xjNVutBkGJJ1-opZm64vRric_L5ctgiIB1lDDQs2KwVLEExTOF7w/s1600/ddj.jpg" height="255" width="400" /></a></div>
<br />
El curs estava estructurat en cinc mòduls diferents, cada un dels quals amb quatre temes diferents:<br />
<div>
<ol>
<li>Periodisme de dades a la redacció</li>
<li>Trobar dades per donar suport a notícies</li>
<li>Trobar ides de notícies amb anàlisi de dades</li>
<li>Fer front a dades desordenades</li>
<li>Explicar notícies visualment</li>
</ol>
</div>
<div>
Cada un d’aquests mòduls el liderava un professor diferent, tots ells excel·lents. Professionals reconeguts en el camp del periodisme de dades: <a href="http://www.theguardian.com/profile/simonrogers" target="_blank">Simon Rogers</a>, <a href="http://onlinejournalismblog.com/" target="_blank">Paul Bradshaw</a>, <a href="http://cronkite.asu.edu/faculty/doigbio" target="_blank">Steve Doig</a>, <a href="http://www.nkb.fr/" target="_blank">Nicolas Kayser-Bril</a> i <a href="http://com.miami.edu/profile/cairo,alberto" target="_blank">Alberto Cairo</a>.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
En cada un dels temes teníem a disposició un vídeo del professor explicant la lliçó, un test online i havíem de fer una aportació al fòrum de discussió. Al final de tots els mòduls havíem de passar un test i, si s’aconseguia el 70% de les respostes positives, s'obtenia el títol. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
L’experiència ha estat molt bona. He pogut compaginar-ho amb la vida laboral i familiar, he pogut formar-me una idea força aproximada de què és el periodisme de dades, eines a utilitzar, idees periodístiques, bones i males pràctiques, etc. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
I no només això, la tecnologia permet tot això i també que una persona qualsevol pugui tenir a l’abast un coneixement i uns professionals de gran valor i reconeixement. M’ho he passat pipa!</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Això sí: l’anglès, mandatori. Tot i que els vídeos es podien visualitzar amb subtítols, tota la comunicació ha estat en anglès. Entre això i la meva feina actual al departament de comunicació del <a href="http://www.bsc.es/" target="_blank">Barcelona Supercomputing Center</a>, veig i visc que l’anglès és essencial avui en dia per a progressar. Val la pena mirar les sèries i pel·lícules en versió original i posar els dibuixos als fills en anglès. Hem de millorar encara en aquest aspecte.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-70936498349598783192014-08-07T10:14:00.000+02:002014-08-25T13:03:26.164+02:00El paper de la Xina en el camp de la supercomputació i la recerca científiquesCada mig any es dóna a conèixer una actualizació de la llista TOP500 de la supercomputació. Es tracta d’un rànquing dels primers 500 supercomputadors del món, llistats per rendiment (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/LINPACK" target="_blank">LINPACK</a>). La darrera actualització va tenir lloc aquest mes de juny passat, coincidint amb la conferència europea de supercomputació (ISC14). Per tercera vegada consecutiva, el primer supercomputador és el Tianhe-2, de la Xina, amb gairebé 34 petaflops.<br />
<br />
La presència de la Xina en el món de la supercomputació ha crescut molt ràpidament els últims anys. El juny de 2008 representava el 2,4% de quota per Estats i l’1,2% de quota per rendiment. El juny de 2013, només cinc anys després, suposa una quota del 13,2% per Estats i el 21,2% per rendiment. En aquests moments, la Xina té una quota del 15,2% del total de la supercomputació (amb 76 sistemes), per darrere dels EUA (46,4% o 232 sistemes).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4rx66u3sRKV10vxeQItXGO9DdO_LHm6iPEbheVRhPiHM0kw7h_y9gRKJgkZPWDzLqvP5aRPItPjcRiB9acR9k4eKiU73bQw8y0xnFoIl9UCNhzHHtyRDkqovJ6PsWGzAwXdeFhw/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4rx66u3sRKV10vxeQItXGO9DdO_LHm6iPEbheVRhPiHM0kw7h_y9gRKJgkZPWDzLqvP5aRPItPjcRiB9acR9k4eKiU73bQw8y0xnFoIl9UCNhzHHtyRDkqovJ6PsWGzAwXdeFhw/s1600/1.jpg" height="180" width="400" /></a></div>
<br />
Els <a href="http://www.hpcwire.com/2014/07/17/dd/" target="_blank">entesos diuen</a>, però, que la Xina té dos problemes força grans: que inverteix massa en hardware i poc en software i que els costos operacionals se li disparen. Només per al Tianhe-2 gasta entre 65.000 i 100.000 dòlars diaris (!!!!) d’electricitat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSM41vtwqvj9cKILLTl8sZc2w-04Kcsf_ihdS-xqd4RnsUwFOBp7cdzEOJBHj5Q1NPKEUxT6avvkgSuaQEm_KqspVTmbm0q-g_b70nVJJzYsrHS5DNETpsY2tYpBenFUSvP1dFQQ/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSM41vtwqvj9cKILLTl8sZc2w-04Kcsf_ihdS-xqd4RnsUwFOBp7cdzEOJBHj5Q1NPKEUxT6avvkgSuaQEm_KqspVTmbm0q-g_b70nVJJzYsrHS5DNETpsY2tYpBenFUSvP1dFQQ/s1600/2.jpg" height="183" width="400" /></a></div>
<br />
La màquina s’ha dedicat a projectes de disseny de ferrocarrils i línies de ferrocarrils, a l’astrofísica i a la genètica, al 34% de la seva capacitat. Ara bé, com que des de la institució que el gestiona no es dóna suport en software, els usuaris s’han vist forçats a escriure els programes ells mateixos. Estem parlant que el Tianhe-2 té més de 3 milions de cores.<br />
<br />
Crear aplicacions per córrer en paral•lel sobre ingents quantitats de cores no és gens fàcil. Ara fa poques setmanes <a href="http://www.ncsa.illinois.edu/news/story/alya_code_scaled_to_100000_cores_on_blue_waters_supercomputer" target="_blank">era notícia</a> que el codi Alya, creat al Barcelona Supercomputing Center, s’havia escalat amb èxit fins als 100.000 cores, al supercomputador Blue Waters, situat al National Center for Supercomputing Applications de la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign (EUA).<br />
<br />
Ara per ara, el rendiment dels supercomputadors es mesura en l’escala dels petaflops, és a dir, 10<sup>15</sup> operacions de coma flotant per segon. El MareNostrum, ubicat al Barcelona Supercomputing Center, pot arribar a fer mil cent bilions d’operacions per segon (té un rendiment pic d’1,1 petaflops). Ocupa la posició 41 del llistat TOP500 (juny 2014).<br />
<br />
Les previsions sembla que indiquen que en uns sis anys es podria arribar a l’exascala (10<sup>18</sup> operacions de coma flotant per segon) però cal resoldre, abans, alguns obstacles, com el de l’eficiència energètica. [Per cert, no tothom el veu clar, aquest horitzó del 2020 per arribar a l’exascala. El director del Lawrence Berkeley National Laboratory al NERSC (National Energy Research Scientific Computing Center), ha apostat 20.000 dòlars de la seva butxaca personal que no tindrem sistemes d’exascala el 2020.]<br />
<br />
No tota l’energia que gasta un supercomputador el gasta als cores. En els sistemes actuals, els processadors necessiten un gran volum d’energia, sovint un 40% o més. L’energia restant s’utilitza per a l’activació de les memòries, la xarxa d’interconnexió i el sistema d’emmagatzematge. Una part important es desaprofita en el subministre elèctric i en la refrigeració, que impedeix un rendiment òptim. Així ho explicava Àlex Ramírez, coordinador fins fa uns dies del projecte Mont-Blanc. Es tracta d’un projecte europeu que vol produir un nou tipus d’arquitectura computacional capaç de sentar les bases globals dels estàndards en l’àmbit de la supercomputació. Aquest nou sistema consumiria de 15 a 30 vegades menys d’energia, gràcies a l’ús de tecnologies àmpliament utilitzades en dispositius mòbils.<br />
<br />
El novembre de l’any passat 2013, el projecte anunciava que les seves targetes computacionals (compute cards) tenien un rendiment 3,5 més gran pel 50% del consum energètic que les plataformes prèvies basades en ARM. Pels entesos en arquitectura computacional: <a href="http://montblanc-project.eu/press-corner/news/first-mont-blanc-compute-cards-35-times-higher-performance-half-energy">http://montblanc-project.eu/press-corner/news/first-mont-blanc-compute-cards-35-times-higher-performance-half-energy</a><br />
<br />
La Unió Europea finança amb 74 milions d’euros fins a 6 projectes diferents específicament centrats en l’exascala: <a href="http://montblanc-project.eu/" target="_blank">Mont-Blanc</a>, <a href="http://www.cresta-project.eu/" target="_blank">Cresta</a>, <a href="http://www.deep-project.eu/deep-project/EN/Home/home_node.html" target="_blank">Deep</a>, <a href="http://www.epigram-project.eu/" target="_blank">Epigram</a>, <a href="https://projects.imec.be/exa2ct/" target="_blank">Exa2CT</a> i <a href="http://www.numexas.eu/" target="_blank">Numexas</a>. Mantenen reunions periòdiques conjuntes i participen en sessions conjuntes en conferències i reunions formatives.<br />
<br />
Un dels centres de supercomputació més grans del món, el Lawrence Livermore (EUA) compta amb sis mil treballadors i un finançament d’1,5 mil milions de dòlars l’any passat, la majoria del govern. I <a href="http://www.cnbc.com/id/101856648" target="_blank">sembla que</a> cada vegada reben més finançament privat. Les possibilitats de la supercomputació en la indústria són molt grans. Com a anècdota, les patates Pringles van ser dissenyades a través de la supercomputació, per evitar que, en la línia de producció, saltessin i caiguessin a terra.<br />
<br />
La Xina no només aposta per la supercomputació, <a href="http://www.nature.com/news/china-plans-super-collider-1.15603" target="_blank">sembla que també</a> vol posicionar-se en la física de partícules amb un nou col•lisionador, que podria estar en marxa el 2028 i que tindria 52 quilòmetres (el del CERN en té 27). Aquest nou col•lisionador seria tant d’electrons com de positrons.<br />
<br />
I no acaba aquí l’expansió xinesa en recerca i investigació científiques. El juny de 2014, Huawei va anunciar que havia ajudat a establir 18 Joint Innovation Centres a Europa des de la primera iniciativa amb Vodafone l’any 2006. També ha anunciat el desenvolupament de 125 milions de lliures esterlines en el seu centre de recerca i desenvolupament a Bristol. Així mateix, <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/qboschb/?p=266961" target="_blank">llegeixo al blog Eureka!</a> que l’anuari estadístic de l’Organització Mundial de la Propietat Intel•lectual (WIPO) corresponent a l’any 2012 situa la Xina en primer lloc en els quatre tipus de registres de la propietat intel•lectual que gestiona: patents, models d’utilitat, marques registrades i disseny industrial.<br />
<br />
Justament, el juny passat a l’ISC14, a la fira internacional de supercomputació que té lloc a Europa, l’empresa xinesa Inspur <a href="http://www.scientific-computing.com/news/news_story.php?news_id=2500" target="_blank">llançava un ambiciós programa</a> d’expansió anomenat ‘I2I’ (‘IBM to Inspur’), que té per objectiu substituir IBM com a proveïdor de servidors i supercomputadors basats en l’arquitectura estàndard de xips processadors x86.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG_5pdecgpTu4ClGJLuFvxTvag7SI_R_aF-FYOgABLm2J8cFbaAdjosk5jOipnsqqlIy8oqG5XyawbXHgob84oG6Nos5cGfx87r7ZG0fKM02elzqDHv3uXZmx4T2WV7zpe7NsCAg/s1600/BvbChk3CYAAj66O.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG_5pdecgpTu4ClGJLuFvxTvag7SI_R_aF-FYOgABLm2J8cFbaAdjosk5jOipnsqqlIy8oqG5XyawbXHgob84oG6Nos5cGfx87r7ZG0fKM02elzqDHv3uXZmx4T2WV7zpe7NsCAg/s1600/BvbChk3CYAAj66O.png" /></a></div>
<br />
<div>
<br /></div>
<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-82574126841055607662014-05-20T22:24:00.001+02:002014-05-20T22:24:55.169+02:00Què els porta a fer recerca?Estant al <a href="http://www.bsc.es/" target="_blank">Barcelona Supercomputing Center</a> he tingut l'oportunitat de col·laborar en l'elaboració d'aquest vídeo que trobareu més avall, i que hem titulat <i>Posem cara a la supercomputació</i>. Diversos investigadors del Centre expliquen què els ha portat a fer recerca, què volien ser de petits, què els agradaria aportar a la ciència i per què creuen que un jove podria dedicar-s'hi.<br />
<br />
<br />
<center>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/j3OOzOsW1H4?list=PLbABsNMD2jhxro5ErnFe2vuM-tn5viflt" width="560"></iframe>
</center>
<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-11975728651573819032014-02-25T23:07:00.001+01:002014-02-25T23:11:06.874+01:00Què és la supercomputació i en què ajuda en la recerca científicaDes de fa unes setmanes treballo a l'oficina de comunicació del <a href="http://www.bsc.es/" target="_blank">Barcelona Supercomputing Center</a> (BSC), on hi ha el <a href="http://www.bsc.es/marenostrum-support-services/mn3" target="_blank">MareNostrum</a>, el supercomputador més potent de l'Estat i un dels més potents d'Europa.<br />
<br />
Al llarg d'aquests dies he pogut aprendre i començar a entendre què és la supercomputació i el seu ús en recerca i investigació. Al BSC hi ha diversos departaments on es fa recerca: ciències de la vida, ciències de la Terra i ciència computacional. També hi ha un gran departament d'aplicacions computacionals en enginyeria i ciència.<br />
<br />
Més de 350 investigadors fan recerca en els models de previsió climàtica i els models de qualitat de l'aire (a principis de desembre van publicar l'aplicació Caliope -<a href="https://itunes.apple.com/hk/app/caliope/id734538360?mt=8" target="_blank">iTunes</a>, <a href="https://play.google.com/store/apps/details?id=es.bsc.earthscience.caliope&hl=es" target="_blank">Google Play</a>-, que permet visualitzar el pronòstic de la qualitat de l'aire a l'Estat per a l'hora següent a la consulta, a més dels mapes de concentració per a les properes 12 hores, dels principals contaminants atmosfèrics sobre la península). Es fa recerca, també, en bioinformàtica per avançar, així, cap a la medicina personalitzada, i també es vol influir en la manera en què els propers ordinadors i superordinadors seran construïts, programats i utilitzats. Així, per exemple, el projecte <a href="http://montblanc-project.eu/" target="_blank">Mont-Blanc</a> busca donar solució d'eficiència energètica per a la nova generació de supercomputadors, la que ha d'atènyer l'exascala, és a dir, almenys un exaflop (10<sup>18</sup> operacions de coma flotant per segon). Amb l'actualització del MareNostrum el 2013, registra una velocitat punta d'1,1 petaflops (1 petaflop són 10<sup>15</sup> operacions de coma flotant per segon).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.bsc.es/sites/default/files/public/gallery/03_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.bsc.es/sites/default/files/public/gallery/03_0.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<br />
<b>Projectes europeus</b><br />
Al BSC també s'hi fa una gran tasca relacionada amb projectes europeus d'investigació. Mont-Blanc n'és un exemple, però també d'altres: <a href="http://www.paradime-project.eu/" target="_blank">ParaDIME</a>, <a href="http://www.proxima-project.eu/" target="_blank">PROXIMA</a>, <a href="http://www.p-socrates.eu/" target="_blank">P-SOCRATES</a>, <a href="http://www.bsc.es/about-bsc/press/bsc-in-the-media/el-bsc-colabora-en-la-investigaci%C3%B3n-para-hacer-data-centers" target="_blank">RenewIT</a>, per esmentar-ne només uns quants. És interessant de conèixer la tasca de divulgació d'aquests projectes. Una tasca que inclou no només el que periodísticament entenem per divulgació (notes de premsa, contacte amb mitjans, etc) sinó també una gran part de tallers de formació, participació en congressos i fires, seminaris, etc.<br />
<br />
Tot plegat, just en el moment que neix <a href="http://ec.europa.eu/programmes/horizon2020/en" target="_blank">Horizon2020</a>, el nou programa marc de la UE per a la innovació i la recerca, amb un pressupost de vuitanta mil milions d'euros per al període 2014-2020, el major pressupost mai destinat a aquest programa marc.<br />
<br />
Horizon2020 compta amb tres grans àrees d'inversió:<br />
<br />
<ul>
<li>Ciència excel·lent (ERC sigles per a European Research Council; FET per a Future and Emerging Technologies; Marie Sklodowska-Curie Actions; ERI per a European Research Infrastructures)<br /> </li>
<li>Lideratge industrial (lideratge en tecnologies d'assistència o suport i industrials; accés a finançament de risc; innovació en petites i mitjanes empreses)<br /> </li>
<li>Reptes socials (salut, canvi demogràfic i benestar; seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, recerca marina, marítima i d'aigua terrestre i bioeconomia; energia eficient, segura i neta; transport intel·ligent, verd i integrat; acció climàtica, medi ambient; Europa davant un món canviant: societats inclusives, innovadores i reflexives; societats segures: protecció de la llibertat i la seguretat d'Europa i la seva ciutadania)</li>
</ul>
<br />
<b>Outreach</b><br />
Precisament, en el marc d'Horizon2020, la Comissió Europea vol re-impulsar les accions d'outreach dels centres d'investigació i centres científics. Entenem per outreach les activitats que donen a conèixer la investigació que es realitza al centre, atansant-les al públic general, així com les activitats que ajuden a fomentar les vocacions científiques en els joves estudiants, amb un èmfasi especial posat en les noies.<br />
<br />
Al BSC es pot visitar el MareNostrum, tant en <a href="http://www.bsc.es/about-bsc/guided-visits" target="_blank">visites concertades</a> com en la jornada de portes obertes que té lloc un cop l'any. El MareNostrum és un dels superordinadors més bonics del món, en estar situar a l'interior de la capella de la Torre Girona del Campus Nord, a Barcelona.<br />
<br />
De mentre, si ho voleu, podeu gaudir d'aquest impressionant vídeo sobre supercomputació i ciència:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/udCUBGmK08I?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br /><div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-51091535612156279712013-10-16T10:28:00.003+02:002013-10-16T10:28:43.146+02:00El #BAD2013, dedicat als Drets HumansDes de fa sis anys, cada mes d'octubre té lloc el <a href="http://blogactionday.org/" target="_blank">Blog Action Day</a>, un esdeveniment anual, lliure i gratuït, que té per objectiu que els qui escriuen blogs facin una entrada sobre un tema concret el mateix dia per tal de conscienciar i produir una conversa global sobre aspectes que ens afecten, visibilitzar problemàtiques i, fins i tot, recollir diners per a les ONGs que es dediquen al tema escollit.<br />
<br />
Avui la conversa es genera en blogs de 126 països diferents i se centra en els Drets Humans. Segons <a href="http://www.amnistiacatalunya.org/" target="_blank">Amnistia Internacional</a>, l'any passat 112 països (el 70%) van torturar els seus ciutadans, 80 països (50%) van sotmetre persones a judicis no justos i en 31 països (31%) hi va haver desaparicions forçades.<br />
<br />
A principis de 2012 hi havia 12 milions de persones apàtrides i 15 milions de persones estaven registrades com a refugiades.<br />
<br />
També hi ha dades per a l'esperança: només 21 països havien fet execucions i 140 (més de 2/3) havien abolit la pena de mort en la seva legislació o en la pràctica. D'altra banda, 155 estats van votar a favor de l'adopció del tractat sobre el comerç d'armes a l'Assemblea General de l'ONU l'abril de 2013 i només 3 estats hi van votar en contra.<br />
<br />
Trobareu aquestes i més dades resumides <a href="http://www.amnistiacatalunya.org/uploads/media/Dades_Xifres_IA_2013.pdf" target="_blank">en aquest document (PDF)</a>.<br />
<br />
Internet i l'accés a la xarxa habiliten i faciliten els Drets Humans: la llibertat d'expressió i opinió i la llibertat d'associació en són els més palpables, potser. Però també reforcen altres drets, com el dret a l'educació. L'article 26 de la <a href="http://www.ohchr.org/EN/UDHR/Pages/Language.aspx?LangID=cln" target="_blank">Declaració Universal dels Drets Humans</a> diu, entre altres coses, que 'l'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom'. Mireu, sinó, la història de Julius Yego que, <a href="https://plus.google.com/103606606399779300013/posts/hzDejsPY2er" target="_blank">tal com explica en Víktor Bautista</a>, "va ser 4t en javelina al darrer mundial d'atletisme. La gràcia és que fins el 2011, quan ja era el millor de l'Àfrica, només sabia el que n'havia après mirant vídeos a YouTube".<br />
<br />
Al voltant del <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Right_to_Internet_access" target="_blank">dret a l'accés a internet</a> i a internet, hi ha tot d'institucions que hi treballen: l'<a href="http://www.internetsociety.org/humanrights" target="_blank">Internet Society</a>, l'<a href="http://internetrightsandprinciples.org/wpcharter/" target="_blank">Internet Rights & Principles Coalition</a>, entre altres.<br />
<br />
Aquí podeu consultar les entrades del BAD (Blog Action Day) d'altres anys en què hi he col·laborat:<br />
<br />
<ul>
<li>2007: <a href="http://nuriamasdeu.blogspot.com/2007/08/blog-action-day.html" target="_blank">medi ambient</a></li>
<li>2008: <a href="http://nuriamasdeu.blogspot.com/2008/08/el-15-doctubre-canviem-la-conversa.html" target="_blank">pobresa</a></li>
<li>2010: <a href="http://nuriamasdeu.blogspot.com/2010/10/avui-blog-action-day-dedicat-laigua.html" target="_blank">aigua</a></li>
<li>2012: <a href="http://nuriamasdeu.blogspot.com/2012/10/blog-action-day-2012-power-of-we.html" target="_blank">el poder del nosaltres</a></li>
</ul>
<div>
Els anys 2009 i 2011 van tractar del canvi climàtic i del menjar, respectivament.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/RxzxupeCVSk?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div>
#BAD2013 #humanrights #blogactionday</div>
<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-35927981498696296232013-01-04T15:00:00.002+01:002013-01-04T15:00:51.538+01:00El 2012, l'any del GIFGif és un acrònim per dir Graphics Interchange Format, un format d'imatge que permet fer petits clips animats, i <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Gif" target="_blank">va néixer</a> el 1987 de la mà de CompuServe.<br />
<br />
Aquest 2012, doncs, ha celebrat 25 anys. I ho ha celebrat bé ja que l'any li ha donat protagonisme en moments històrics. Així, per exemple, el diari The Guardian i la xarxa social Tumblr <a href="http://www.guardian.co.uk/world/2012/oct/23/final-presidential-debate-in-gifs-live" target="_blank">van cobrir els debats presidencial</a> de les eleccions als EUA a través de gifs animats.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://25.media.tumblr.com/tumblr_mcax9vQv1c1rg2rf7o1_500.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="287" src="http://25.media.tumblr.com/tumblr_mcax9vQv1c1rg2rf7o1_500.gif" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
Els Jocs Olímpics de Londres també han deixat una llarga fila de fitxers gifs. Per exemple, The Atlantic Wire <a href="http://www.theatlanticwire.com/global/2012/08/how-us-gymnastics-team-crushed-russians-gif-guide/55271/" target="_blank">explicava a través de múltiples gifs animats</a> per què les gimnastes nord-americanes van guanyar les russes.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://cdn.theatlanticwire.com/img/upload/2012/08/01/maroney1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="http://cdn.theatlanticwire.com/img/upload/2012/08/01/maroney1.gif" width="400" /></a></div>
<br />
El Cap d'Any a Times Square també <a href="http://gifwich.com/post/39051017248/live-giffing-new-years-eve-in-times-square-now" target="_blank">va ser retransmès en directe via gifs</a> gràcies a l'acord entre Tumblr, Times Square Alliance i Livestream.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://25.media.tumblr.com/cdcced87b12c235b60cc10dccc198777/tumblr_mfr5bp9Y9h1rg2rf7o1_500.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="http://25.media.tumblr.com/cdcced87b12c235b60cc10dccc198777/tumblr_mfr5bp9Y9h1rg2rf7o1_500.gif" width="400" /></a></div>
<br />
El Diccionari Oxford cada any tria una 'paraula de l'any', que incorpora al seu corpus un cop que ha comprovat que la seva difusió i acceptació són àmplies. Aquest 2012, <a href="http://www.baquia.com/posts/2012-11-13-gif-es-la-palabra-del-ano-para-el-diccionario-oxford" target="_blank">la paraula de l'any va ser GIF</a>. No només s'accepta al diccionari com a substantiu sinó que també s'accepta com a verb. <i>To gif</i> , doncs, s'entén com l'acció de crear una seqüència animada d'imatges.<br />
<br />
Els gifs animats han circulat molt per les xarxes socials, especialment Tumblr. Ho ha facilitat el sorgiment de diverses aplicacions per a mòbil que en faciliten la creació. Mashable <a href="http://mashable.com/2012/12/18/gifboom-coolest-gifs-2012/" target="_blank">recollia els millors clips</a> creats per la comunitat al voltant de l'aplicació <a href="http://gifboom.com/" target="_blank">GifBoom</a>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://medias.gifboom.com/medias/048afe7218db4de68a355db33285f8b4_large.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="311" src="http://medias.gifboom.com/medias/048afe7218db4de68a355db33285f8b4_large.gif" width="400" /></a></div>
<br />
L'evolució del gif animat, afegint-hi tecnologia digital i software d'edició fotogràfica, és el cinemagraph. Va néixer el febrer de 2011, de la mà de la fotògrafa Jamie Becki del dissenyador gràfic Kevin Burg. <a href="http://chapas.pro/impresionantes-fotografias-con-movimiento/" target="_blank">En parlava fa un temps</a> en la col·laboració que vaig fer aportant continguts al blog de <a href="http://www.camaloon.com/ca" target="_blank">Camaloon</a>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://cinemagraphs.com/images/demo/coco-balcony-429.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="285" src="http://cinemagraphs.com/images/demo/coco-balcony-429.gif" width="400" /></a></div>
<br />
Aquí <a href="http://mashable.com/2012/12/19/cinemagram-2012-incredible-gifs/" target="_blank">n'hi trobareu uns quants més</a>, també molt xulos.<br />
<br />
Tornant al gif, el 2012 se li va dedicar una exposició tant en línia com físicament en el marc de la Miami Art Week amb el títol <a href="http://movingthestill.tumblr.com/" target="_blank">Moving the still. A GIF Festival</a>.<br />
<br />
Si en voleu saber, també podeu llegir l'article de Mashable <a href="http://mashable.com/2012/12/14/gifs-2012/" target="_blank">Return of the GIF: how loops conquered social in 2012</a> i consultar aquest vídeo que explica la història del gif.<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="281" mozallowfullscreen="mozallowfullscreen" src="http://player.vimeo.com/video/54791694" webkitallowfullscreen="webkitallowfullscreen" width="500"></iframe> </div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://vimeo.com/54791694">A Short History of the Gif | Moving the Still</a> from <a href="http://vimeo.com/legs">LEGS MEDIA</a> on <a href="http://vimeo.com/">Vimeo</a>.</div>
<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-34256150558838119572012-10-15T09:00:00.000+02:002012-10-15T09:00:18.890+02:00Blog Action Day 2012. The power of we<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb1RvLaDGR5-bQoYd5CHANWLkYLAnlBENTJFaIhzafdF0IA4HSjZ0ZBrghvc0PHUXwFuTmpNH2qzDwMLZYg30rgb-VV5oC5qeGvUYa9GMkzeHWvoiEi8em_KC6XmmsO8mtI2AaWA/s1600/BADpostimage.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb1RvLaDGR5-bQoYd5CHANWLkYLAnlBENTJFaIhzafdF0IA4HSjZ0ZBrghvc0PHUXwFuTmpNH2qzDwMLZYg30rgb-VV5oC5qeGvUYa9GMkzeHWvoiEi8em_KC6XmmsO8mtI2AaWA/s200/BADpostimage.png" width="200" /></a></div>
El <a href="http://blogactionday.org/" target="_blank">Blog Action Day</a> és un esdeveniment global que vol visibilitzar situacions i temàtiques proposant que cada 15 d'octubre el major nombre de blogs en parlin.<br />
<br />
El tema d'aquest any és 'The power of we', el poder del nosaltres. <a href="http://blogactionday.org/2012/10/14/bloggers-from-108-countries-registered-to-take-part-in-blog-action-day-2012/" target="_blank">Segons llegeixo</a> al blog dels organitzadors, cap a dos mil bloggers de 108 països diferents s'han registrat per prendre part en l'esdeveniment, així com ONGs com ara Oxfam, Greenpeace, HelpAge International, entre altres.<br />
<br />
Gràcies a internet tenim la possibilitat de connectar uns i altres i difondre a una escala rapidíssima informacions i notícies. El poder del nosaltres, d'aquesta interconnexió, ha permès reforçar i difondre des de revolucions a iniciatives culturals, passant per accions polítiques i socials. També permet que innovem i fins capgirem els negocis i l'economia.<br />
<br />
Aprofitem el poder del nosaltres per avançar i millorar en tots els sentits!<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-17531917129160532692012-02-02T22:20:00.002+01:002012-05-18T09:39:45.439+02:00L'OPI de Facebook i el seu tràfic mòbil sense rendiment econòmicLlegeixo un <a href="http://gigaom.com/mobile/facebook-just-revealed-its-kryptonite-mobile" target="_blank">article interessant a GigaOM</a>, signat per Kevin Fitchard, sobre un aspecte de Facebook ara que ha presentat l'Oferta Pública Inicial (OPI) per valor de 5 mil milions de dòlars.<br />
<br />
En la <a href="http://sec.gov/Archives/edgar/data/1326801/000119312512034517/d287954ds1.htm" target="_blank">documentació presentada</a>, Facebook fa esment de la paraula mòbil més de cent vegades. El més curiós és que no sempre ho fa de manera positiva.<br />
<br />
Dels seus 845 milions d'usuaris actius mensuals, el desembre passat <b>425 milions hi van accedir des de dispositius mòbils</b> intel·ligents o des de la versió web optimitzada per a mòbils. El 2011, el 85% dels ingressos de 3,7 mil milions de dòlars van provenir de la publicitat. <b>Ni un cèntim, però, de les plataformes de mòbil, ja que Facebook no hi mostra anuncis</b>.<br />
<br />
Amb tot, Facebook no fa res per desencoratjar el transvasament de tràfic al mòbil. Segons la documentació que ha presentat, els usuaris que es connecten a Facebook a través del mòbil ho fan com a suplement a les seves connexions a través del PC, no com a substitució.<br />
<br />
Ara bé, una de les dades destacades de la documentació és l'estimació de penetració de la xarxa a l'Índia, d'entre el 20% i el 30%. Hi ha entre <b>700 i 800 milions d'usuaris potencials de Facebook a l'Índia</b>. La majoria dels quals hi accediran <b>des de plataformes mòbils</b>.<br />
<br />
Això, sumat al fet que les <b>generacions més joves</b> es connecten cada vegada més a través dels dispositius mòbils i que les <a href="http://nuriamasdeu.blogspot.com/2012/01/estat-de-linternet-actual.html" target="_blank">vendes d'ordinadors van disminuint</a>, substituïts per les tablets (una plataforma on Facebook tampoc no ensenya anuncis).<br />
<br />
Segons Fitchard, tot i les expectatives de creixement de la publicitat mòbil els propers anys, Facebook podria no voler mostrar anuncis en aquests dispositius i solucionar, així, el problema. O almenys no ho vol encara.<br />
<br />
Sembla que Facebook podria assajar altres possibilitats:<br />
<br />
A la documentació de l'OPI, l'empresa esmenta la possibilitat d'inserir "notícies esponsoritzades" en els feeds de notícies dels usuaris. Per a Fitchard, Facebook podria estar investigant altres maneres de monetitzar el tràfic mòbil. La co-dependència entre fabricants de mòbils i Facebook podria obrir altres oportunitats.<br />
<br />
Per exemple, Orange treballa per vendre telèfons optimitzats per a Facebook en tots els mercats. O bé també, en alguns països, explicat Fitchard, Orange ven plans que inclouen l'accés il·limitat a Facebook, amb la resta del tràfic de dades a mesurar. En paraules de Fitchard, "no han revelat detalls financers de l'acord però no em sorprendria que part dels ingressos anessin a Menlo Park".<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-40745837729010888882012-01-31T23:04:00.001+01:002012-05-18T09:39:45.451+02:00Les exportacions catalanes dels onze primers mesos del 2011<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSmWygENxq6bxBN-fsTLc_uSKTSpFZ_ILHXksQQwzjMD40GDeHQ7F7TxWIwCbkWNROxd13iyKcHo3IHUasU1bykL7p5eTv9qV4vTLSOJDXlE6_5CcxGR0eckZkodRB0uyLxvqmcw/s1600/contenidor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSmWygENxq6bxBN-fsTLc_uSKTSpFZ_ILHXksQQwzjMD40GDeHQ7F7TxWIwCbkWNROxd13iyKcHo3IHUasU1bykL7p5eTv9qV4vTLSOJDXlE6_5CcxGR0eckZkodRB0uyLxvqmcw/s1600/contenidor.jpg" /></a></div>
Fa uns dies el <a href="https://twitter.com/clubcecotint" target="_blank">@clubcecotint</a> es feia ressò de <a href="http://clubcecotint.wordpress.com/2012/01/25/el-comerc-exterior-de-catalunya-durant-els-once-primers-mesos-de-2011/" target="_blank">l'informe</a> de la Direcció Territorial de Comerç sobre les dades de l'exportació catalana dels onze primers mesos del 2011.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
L'informe explica una sèrie de dades molt interessants:</div>
<div>
<ul>
<li>Les exportacions catalanes han augmentat un 15,17% respecte el mateix període del 2010</li>
<li>Les vendes a l'exterior de Catalunya representen el 26,04% del total que exporta l'Estat</li>
<li>Les compres a l'exterior de Catalunya representen el 27,44% del total de les realitzades a l'Estat</li>
<li>Els principals sectors exportadors han estat:</li>
<ul>
<li>els productes químics, amb un increment del 10,64%</li>
<li>els béns d'equip, amb un increment del 12,20%</li>
<li>el sector de l'automòbil, amb un creixement del 20,24%</li>
</ul>
<li>El principal volum de vendes es fa a França i Alemanya. Els nostres veïns tenen una quota del 20,35% mentre que els alemanys, un 18,73%</li>
<li>Per continents, els millors comportaments corresponen a Oceania i Àsia (amb augments del 27,21% i del 16,21% respectivament). Les vendes a Amèrica del Nord han crescut un 13,17% i les que tenen per destí l'Amèrica Llatina, un 10,75%.</li>
<li>El valor registrat entre gener i novembre de 2011 per les exportacions catalanes ha estat de 51.429,05 milions d'euros. En d'altres comunitats autònomes ha estat de:</li>
<ul>
<li>Madrid: 22.436,78
milions d'euros</li>
<li>Andalusia: 20.540,97
milions d'euros</li>
<li>País Basc: 19.436,78
milions d'euros</li>
<li>País Valencià: 18.267,42
milions d'euros</li>
<li>A la cua: les Balears (785,36
milions d'euros), sense comptar Ceuta ni Melilla</li>
</ul>
</ul>
<div>
A la feina, al <a href="http://www.drac.com/" target="_blank">DRAC</a> (on treballo al departament de Projectes), detectem l'interès d'algunes empreses per tenir el web en idiomes i alfabets diferents, en posicionar-se en buscadors que no són ni Google ni Bing ni Yahoo...</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Qui també aposta molt fortament per l'exportació és <a href="http://www.camaloon.com/" target="_blank">Camaloon</a>, una empresa dedicada a la personalització de xapes, imants, miralls i tasses amb qui col·laboro en la redacció d'alguns continguts. Amb l'objectiu d'arribar al mercat italià, francès, alemany i portuguès, aposten pels AdWords, els blogs temàtics (i escrits per natius) i una comunitat potent a Facebook.<br />
<br />
Els principals problemes, com comentava <a href="http://nuriamasdeu.blogspot.com/2012/01/la-unio-europea-vol-impulsar-el-comerc.html" target="_blank">en un post anterior</a>, són el transport i les diferències culturals (que es volen pal·liar amb la creació d'equips locals).</div>
</div><div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-4843017090540935632012-01-27T22:37:00.000+01:002012-05-18T09:39:45.460+02:00Des de darrere el burka: les veus de les dones afganeses<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnLPxbSoxrBkqIIffJzLYkkZ_I8Ybm8fFM-vvlUgiGDPJTpJhufy0EML3geocyIlKCuUghF88IFCMU0FCeO4hPVNmQ1_UntasPH8Jld0l3xuCsDacUs1YMWOv2vQomBH2t936x8A/s1600/dones-afganeses.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnLPxbSoxrBkqIIffJzLYkkZ_I8Ybm8fFM-vvlUgiGDPJTpJhufy0EML3geocyIlKCuUghF88IFCMU0FCeO4hPVNmQ1_UntasPH8Jld0l3xuCsDacUs1YMWOv2vQomBH2t936x8A/s1600/dones-afganeses.jpg" /></a></div>
A través d'<a href="http://iheartdaily.com/" target="_blank">I heart daily</a>, m'assabento de la iniciativa <a href="http://awwproject.org/" target="_blank">Afghan Women's Writing Project</a> (AWWP). Fundat per la periodista nordamericana Masha Hamilton, té per objectiu donar suport a les veus de les dones afganeses, tot creient que poder explicar la història d'un mateix és un dret humà.<br />
<br />
L'AWWP està dedicat a Zarmeena, la dona executada pels talibans a l'estadi Ghazi de Kabul el 16 de novembre de 1999 i contempla els programes següents:<br />
<br />
<ul>
<li>Tallers online: impartits per autors publicats, donen consells setmanals d'escriptura (en anglès)</li>
<li>Tallers de dari: tenen lloc dos cops al mes. Van a càrrec del director de l'AWWP a Kabul i d'una periodista local</li>
<li>Salons de lectura: un cop al mes, les qui escriuen en anglès es troben en un cibercafè de Kabul per compartir experiències</li>
<li>Dones amb disminucions: solen ser les més marginades. Se'ls proveeix d'accés internet a casa per les dificultats que suposa que surtin fora</li>
<li>Històries orals: programa en desenvolupament, que preveu recollir oralment les històries de dones que no saben llegir ni escriure</li>
</ul>
<div>
Des que el projecte va començar el maig del 2009, se n'han beneficiat 90 dones. Per raons de seguretat, només s'ha utilitzat el boca orella per incorporar escriptores addicionals.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Al web hi podreu llegir les 500 redaccions i poemes escrits fins ara per aquestes dones. Podeu conèixer <a href="http://awwproject.org/2010/04/under-burqa/" target="_blank">què se sent sota un burka</a> o <a href="http://www.awwproject.org/2011/01/the-mirror/" target="_blank">què fa riure les dones afganeses</a>. També es parla de <a href="http://www.awwproject.org/2010/01/i-am-for-sale-who-will-buy-me/" target="_blank">matrimonis forçats</a>, de trobar-se entremig <a href="http://is.gd/VIXEJR" target="_blank">de foc real</a>, de <a href="http://www.awwproject.org/2010/02/my-mother%E2%80%99s-secret/" target="_blank">secrets familiars</a> i de <a href="http://www.awwproject.org/2011/01/theater-under-a-blanket-part-1/" target="_blank">desafiaments als talibans</a>...</div><div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-78281188498552593862012-01-26T21:20:00.002+01:002012-05-18T09:39:45.476+02:00Estat de l'internet actual<a href="http://www.readwriteweb.com/archives/the_internet_of_2011_vs_the_internet_of_2010.php" target="_blank">ReadWriteWeb es feia ressò</a> ara fa uns dies de les dades fetes públiques per Royal Pingdom sobre l'Internet del 2011. En recullo algunes d'interessants:<br />
<br />
<ol>
<li>Facebook:</li>
<ol>
<li>Més de 800 milions d'usuaris, amb 200 milions d'usuaris nous</li>
<li>L'octubre del 2011 Facebook era tan gran com l'internet del 2004</li>
<li>350 milions d'usuaris de Facebook s'hi han connectat a través del telèfon mòbil</li>
<li>S'han compartit 30 mil milions de peces de contingut cada mes</li>
</ol>
<li>Twitter:</li>
<ol>
<li>@ladygaga encara és l'usuari de Twitter amb més seguidors de tot el món (18,1 milions)</li>
<li>La xarxa de microblogging compta amb 225 milions de comptes, dels quals 100 milions no són actius</li>
</ol>
<li>Tumblr i Wordpress</li>
<ol>
<li>Tumblr compta amb 39 milions de blogs</li>
<li>Wordpress compta amb 70 milions de blogs</li>
</ol>
<li>Dominis i webs</li>
<ol>
<li>A finals del 2011 existien 555 milions de webs</li>
<li>El domini que més ha crescut respecte el 2010 és el .com. Ha passat de ser 88.8 milions a 95.5 milions.</li>
<li>El domini .net ha crescut amb 0,6 milions més de noms; el .org, amb 1,3 milions; el .info, amb 7,6 milions i el .biz, amb 2,1 milions.</li>
</ol>
<li>Població d'internet</li>
<ol>
<li>Àsia representa el 44% de la població d'internet</li>
<li>Europa representa el 23% de la població d'internet</li>
<li>Amèrica del Nord, el 13%</li>
<li>Àfrica, el 6%</li>
</ol>
</ol>
<div>
Precisament, a l'<a href="http://www.internetworldstats.com/stats4.htm" target="_blank">Internet World Stats veig</a> que la penetració d'internet a Europa és del 58,3% (la mitjana global és del 30,2%). Els països europeus amb més usuaris a internet són:</div>
<div>
<ul>
<li>Alemanya: 65,1 </li>
<li>Rússia: 59,7</li>
<li>Regne Unit: 51,4</li>
<li>França: 45,2</li>
<li>Turquia: 35,0</li>
</ul>
L'Estat espanyol en té 29,1 milions. D'aquests, es calcula que 15.682.800 tenen perfil a Facebook.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Justament, <a href="http://mashable.com/2012/01/12/facebook-1-billion-users" target="_blank">segons algunes previsions</a>, Facebook podria arribar als mil milions d'usuaris aquest proper mes d'agost. Això seria una setena part de la població mundial. Aquestes previsions indiquen que l'augment d'usuaris provindria de països com el Brasil o l'Índia, amb molta població encara sense perfil a la xarxa social.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
De la resta de xarxes, LinkedIn compta amb 130 milions de membres i Google+, 49 milions.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Finalment, adjunto un quadre il·lustratiu sobre la <a href="http://www.asymco.com/2012/01/17/the-rise-and-fall-of-personal-computing/" target="_blank">història de les plataformes computacionals</a>:</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.asymco.com/wp-content/uploads/2012/01/Screen-Shot-2012-01-15-at-1-15-5.54.54-PM.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://www.asymco.com/wp-content/uploads/2012/01/Screen-Shot-2012-01-15-at-1-15-5.54.54-PM.png" width="487" /></a></div>
<div>
<br /></div><div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-1913932428335550902012-01-17T22:42:00.000+01:002012-05-18T09:39:45.442+02:00Neix CCTV Àfrica<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://thejackalnews.com/images/stories/cctv%20launch.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://thejackalnews.com/images/stories/cctv%20launch.jpg" width="320" /></a></div>
La China Central Television ha obert a Kènia la seva primera cadena informativa sobre el continent africà, CCTV Àfrica (s'emetrà en el canal en anglès de la CCTV). De moment, produirà una hora diària de programació, que cobrirà les notícies de tot el continent. Serà bàsicament de notícies però també inclourà altres formats, com entrevistes i documentals.<br />
<br />
Els temes a cobrir seran polítics, socials, econòmics i culturals, d'arreu del continent.<br />
<br />
Llegeixo <a href="http://www.ejc.net/media_news/cctv_africa_launched_in_kenya/" target="_blank">també, a EJC</a>, que l'aplicació mòbil 'I Love Africa', de la mateixa CCTV, es llançarà públicament després d'estar sis mesos en període de proves.<br />
<br />
Fa uns anys, el 2007, <a href="http://nuriamasdeu.blogspot.com/2007/05/la-xina-vol-emetre-programes-de.html" target="_blank">parlava de l'acord</a> signat entre la Xina i Zimbabue pel qual la cadena CCTV emetria programes de Zimbabue amb l'objectiu "de contrarestar el monopoli que té Occident en la informació sobre Zimbabue i els temes africans". L'acord també incloïa l'acolliment de personal de la ràdio i televisió de Zimbabue per augmentar els seus estàndards d'emissió.<br />
<br />
I, <a href="http://nuriamasdeu.blogspot.com/2007/04/internet-i-lfrica.html" target="_blank">en un post una mica anterior</a>, em sorprenia de l'evolució de les inversions de la Xina a l'Àfrica. Mentre que des del 1990 al 1997 va ser de 20 milions de dòlars, del 1998 al 2002 la xifra va augmentar fins als 120 milions de dòlars.<br />
<br />
En aquests moments no tinc dades més actualitzades d'aquestes inversions. En qualsevol cas, sembla que, amb CCTV Àfrica, la Xina continua apostant fort pel continent oblidat. <a href="http://allafrica.com/stories/201201160075.html" target="_blank">Llegeixo que</a> el centre obert a Nairobi és el primer fora de la Xina que la cadena obre al món.<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-77021087604093050732012-01-16T10:45:00.000+01:002012-05-18T09:39:45.474+02:00La Unió Europea vol impulsar el comerç electrònic<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj24bOmv19oxWC5ZadEq0StTigqRVhNVArYMZG8KmcX7-8FhlPfns-D8VDKGPmL8BAh0DNA1KAdntzR3eDmqLmVuUBRiT5p1qwUmAS38hUCZcrFh-l0pyQiq_sgpOAugTOblq3bOg/s1600/comerc-electronic.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj24bOmv19oxWC5ZadEq0StTigqRVhNVArYMZG8KmcX7-8FhlPfns-D8VDKGPmL8BAh0DNA1KAdntzR3eDmqLmVuUBRiT5p1qwUmAS38hUCZcrFh-l0pyQiq_sgpOAugTOblq3bOg/s1600/comerc-electronic.jpg" /></a></div>
La Unió Europea vol que comprem més online, segons llegeixo a <a href="http://www.ejc.net/media_news/eu_wants_to_double_online_shopping_by_2015/" target="_blank">European Journalism Centre</a>. Per anar bé, l'any 2015 la contribució a l'economia d'internet i el comerç electrònic hauria de ser el doble que ara.<br />
<br />
Segons la Comissió Europea, internet suposa menys del 3% de l'economia de la UE i el comerç electrònic és un 3,4% de les vendes dels 27. La Comissió afegeix que, en comparació, internet suposa el 20% del creixement econòmic i el 25% del creixement de l'ocupació en alguns Estats del G8 en els últims cinc anys.<br />
<br />
Algunes de les barreres amb què es troben els europeus i que es volen solucionar són, per exemple, que no s'accepti el pagament amb targeta de crèdit o que no es puguin lliurar els productes a un altre Estat membre de la UE. També hi ha qui té por dels pagaments en línia mentre que, els que no tenen problemes per efectuar-los, poden trobar els ports massa cars o patir perquè no arribi la mercaderia danyada.<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-45439157787418012702012-01-13T12:30:00.000+01:002012-05-18T09:39:45.456+02:00Nicholas Kristof aposta pel social gaming amb finalitats humanitàries<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT5cSODzLn1sFWT9_utYKXER9X8r4INe-vjRatMbzF4ud9fhvVatY8oHcq2w_ZxJubTjo9vQ921NqFsjbdVPZkTzKWaCNGr6hPtWeIC8kRnuMssk5hwigJaL-s6DL7cMvdL1tZjg/s1600/nicholas-kristof.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT5cSODzLn1sFWT9_utYKXER9X8r4INe-vjRatMbzF4ud9fhvVatY8oHcq2w_ZxJubTjo9vQ921NqFsjbdVPZkTzKWaCNGr6hPtWeIC8kRnuMssk5hwigJaL-s6DL7cMvdL1tZjg/s1600/nicholas-kristof.jpg" /></a></div>
El periodista del New York Times <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Nicholas_D._Kristof" target="_blank">Nicholas Kristof</a> llançarà aquest any 2012 un joc per al Facebook semblant al FarmVille que permetrà als jugadors fer microdonacions amb caràcter humanitari i contribuir amb diverses causes d'altres maneres.<br />
<br />
És una iniciativa més de les que Kristof, amb la seva dona Sheryl WuDunn (ambdós premis Pulitzer), tiren endavant per lluitar contra la injustícia contra les dones arreu del món.<br />
<br />
Segons <a href="http://mashable.com/2012/01/11/kristof-farmville/" target="_blank">declaracions a Mashable</a> del codirector de l'empresa encarregada de desenvolupar el joc, tant el joc com la campanya en què s'emmarca compten amb els fons de grans ONGs, com la Ford Foundation, la United Nations Foundation, l'Independent Television Service i l'USAID, a banda dels que estan treballant i que podrien sorgir.<br />
<br />
Kristof va ser el primer <a href="http://topics.nytimes.com/top/opinion/editorialsandoped/oped/columnists/nicholasdkristof/index.html" target="_blank">periodista del New York Times</a> a <a href="http://kristof.blogs.nytimes.com/" target="_blank">tenir blog</a> i ha defensat el Facebook, el Twitter i el YouTube, a més de ser reporter dels drets humans.<br />
<br />
No es tracta de la primera iniciativa de <i>social gaming</i> encaminada a l'ajuda humanitària però la participació pública de Kristof i WuDunn pot ser un impuls per ajudar a millorar la situació de part de la població mundial.<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-48405253900258188042012-01-12T14:23:00.001+01:002012-05-18T09:39:45.458+02:00Es mor Frederica Sagor MaasEl periodista <a href="http://www.oriolllado.cat/">Oriol Lladó</a> es feia ressò de <a href="http://www.latimes.com/news/obituaries/la-me-frederica-maas-20120107,0,244921.story">la notícia</a> de la mort de Frederica Sagor Maas, als 111 anys. Nascuda el 6 de juliol del 1900 a Nova York, va estudiar periodisme a la Columbia University i als 23 anys se'n va anar a Hollywood, a fer de guionista de pel·lícules mudes.<br />
<br />
Va escriure, per exemple, el guió de "<a href="http://www.imdb.com/title/tt0016884/">Flesh and the Devil</a>" (1926), protagonitzada per la Greta Garbo, i "<a href="http://www.imdb.com/title/tt0016759/">Dance Madness</a>" (1926).<br />
<br />
El 1999 va publicar <a href="http://books.google.es/books/about/The_shocking_Miss_Pilgrim.html?id=LwkByAiptbcC&redir_esc=y">un llibre de memòries</a> en què retratava la incipient indústria de Hollywood com a cruel i immoral.<br />
<br />
Tant el seu marit, també guionista, com ella van patir el robatori d'idees i el plagi i van ser vetats per la indústria després d'haver estat acusats injustament de comunistes.<br />
<br />
Sense esperança, humiliats i amb pocs recursos econòmics, el matrimoni va fer un intent de suïcidi: van conduir el Plymouth dalt d'un turó de Hollywood, "sostenint-nos l'un a l'altra, vam començar a sanglotar i ens vam adonar que res de tot allò no importava. Ens teníem l'un a l'altra".<br />
<br />
Viure una vida tan llarga va ser la millor revenja, afirmava Frederica.<div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-53346259398796721512011-05-13T22:15:00.001+02:002012-05-18T09:39:45.462+02:00Les tablets canibalitzen la resta de pantalles<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_O1rBEFAXO_hcVecF5LZfmRscIU6JTsbuqjw0nWAQW97ZOVQkvBh9ONt7YQL1r0kvd7uhR6h4eQvFlDBLj5DbuXjzNBRyqRCu62_PBKbA55stbrzGZuz3ht36rovQ39P1kRXiLw/s1600/nielsen-tablet-research-1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_O1rBEFAXO_hcVecF5LZfmRscIU6JTsbuqjw0nWAQW97ZOVQkvBh9ONt7YQL1r0kvd7uhR6h4eQvFlDBLj5DbuXjzNBRyqRCu62_PBKbA55stbrzGZuz3ht36rovQ39P1kRXiLw/s320/nielsen-tablet-research-1.gif" width="320" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><!-- veunm2_start -->Segons publica Nielsen, als EUA l'ús de les <i>tablets </i>fa que es consumeixi menys per l'ordinador de sobretaula, les consoles de joc o els lectors electrònics. Les dades que fa públiques i que <a href="http://www.psfk.com/2011/05/tablets-cannibalizing-gadgets-across-categories.html" style="color: #2244bb;" target="_blank">es recullen a PSFK</a>, són les següents:</span><br />
<ul><li>El 50% dels propietaris d'una <i>tablet </i>l'utilitzen ells, només. El 43% la comparteixen amb d'altres persones. El 8% la compren per casa però no l'utilitzen mai.</li>
<li>El 35% dels usuaris de <i>tablet </i>i ordinador de sobretaula diuen que aquest últim l'utilitzen menys o gens. El 32%, diuen que utilitzen menys l'ordinador portàtil o gens des que es van comprar la <i>tablet</i>.</li>
<li>El 27% dels propietaris de lectors electrònics diuen que l'utilitzen menys o gens.</li>
<li>Un de cada quatre propietaris de <i>tablets </i>que també tenen consoles de joc portàtils diuen que les utilitzen menys o mai des que se'n van comprar una.</li>
</ul>Als EUA l'iPad lidera el mercat de <i>tablets</i>.<br />
<br />
Trobareu l'informe de Nielsen a <a href="http://blog.nielsen.com/nielsenwire/online_mobile/connected-devices-how-we-use-tablets-in-the-u-s/" style="color: #2244bb;" target="_blank">NielsenWire: Connected Devices: How we use tablets in the US</a><!-- veunm2_end --><br />
<div style="float: right;"><object type="application/x-shockwave-flash" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" id="VoxPlayEmbeddedPlayer" wmode="transparent" width="175" align="middle" height="35"><param name="allowScriptAccess" value="sameDomain"><param name="allowFullScreen" value="false"><param name="movie" value="http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB/VoxPlayEmbeddedPlayer.swf?voice=Jordi&msg=Escoltar&tag=veunm2&autostart=0&backgr=0xffffff&br=128&url=http://nuriamasdeu.blogspot.com/2011/05/les-tablets-canibalitzen-la-resta-de.html&urlvp=http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB"><param name="quality" value="high"><param name="bgcolor" value="#ffffff"><param name="wmode" value="#transparent"><embed src="http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB/VoxPlayEmbeddedPlayer.swf?voice=Jordi&msg=Escoltar%20&tag=veunm2&autostart=0&backgr=0xffffff&br=128&url=http://nuriamasdeu.blogspot.com/2011/05/les-tablets-canibalitzen-la-resta-de.html&urlvp=http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB" quality="high" bgcolor="#ffffff" name="VoxPlayEmbeddedPlayer" allowscriptaccess="sameDomain" allowfullscreen="false" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" wmode="transparent" width="175" align="middle" height="35"></embed></object></div><div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-76348989619330924162011-05-11T13:28:00.002+02:002012-05-18T09:39:45.472+02:00Google es posiciona en l'internet de les coses<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJBy5xPG8gmx542CijTrfs4CUq3qYm3x95lJro2SZDR7cghIrNr0qRnQPYWDYlF4yHo6_q_Li3l7ZRUV1nBwR2RwSkDlTY3vLzbrMdQesab5b2vDdpjB8dae1o9sDaUV6RZoDfFw/s1600/android-at-home.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJBy5xPG8gmx542CijTrfs4CUq3qYm3x95lJro2SZDR7cghIrNr0qRnQPYWDYlF4yHo6_q_Li3l7ZRUV1nBwR2RwSkDlTY3vLzbrMdQesab5b2vDdpjB8dae1o9sDaUV6RZoDfFw/s320/android-at-home.png" width="320" /></a></div>Llegeixo <a href="http://www.readwriteweb.com/cloud/2011/05/toy-robots-and-programmed-ligh.php">a Read/Write/Web</a> que, en la conferència per a desenvolupadors que Google celebra aquests dies a San Francisco, <a href="http://www.google.com/events/io/2011/index-live.html">la Google I/O</a>, l'empresa ha presentat l'Android@Home. Es tracta de la seva entrada i <b>la seva aposta en l'internet de les coses</b>, és a dir, la xarxa formada per objectes reals connectats a internet.<br />
<br />
L'Android@Home permetrà controlar des d'un dispositiu Android (telèfon, <i>tablet</i>...) <b>tots els aparells de casa</b>, des d'abaixar la potència dels llums fins a gestionar un sistema de reg.<br />
<br />
Algunes empreses ja integren la tecnologia Android. Per exemple, la Lighting Science Group -que fabrica llums LED- començarà a vendre a finals d'any llums o bombetes amb capacitat inalàmbrica que permetrà als clients utilitzar les <i>tablets </i>i telèfons intel·ligents Android per controlar la il·luminació.<br />
<br />
D'altra banda, Hasbro crea robots de joguina que mostraran canvis d'humor. I Willow Garage ha creat un robot que pot ser programat per fer diverses tasques.<br />
<br />
Google també ha presentat el <b>Projecte Tungstè</b>, que habilitarà l'aparell Android per llegir un CD amb capacitat inalàmbrica (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Near_field_communication">NFC</a>) i afegir la música al Google Music (també presentat en la mateixa conferència, el sistema d'emmagatzematge de música creat per Google). Amb un toc al dispositiu Android, la música començarà automàticament.<br />
<br />
L'Android@Home és una plataforma i <b>Google espera que els desenvolupadors creïn nous serveis i aplicacions per automatitzar la llar</b>.<br />
<br />
Microsoft ja fa temps que es dedica a l'internet de les coses amb diverses iniciatives al llarg dels anys i el recent èxit del Kinect. IBM, Cisco i HP també tenen desenvolupament de sensors i plataformes de servei. <br />
<br />
L'aproximació de Google, però, és més oberta.<br />
<br />
<br />
<div style="float: right;"><object align="middle" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" height="35" id="VoxPlayEmbeddedPlayer" type="application/x-shockwave-flash" width="175" wmode="transparent"><param name="allowScriptAccess" value="sameDomain"><param name="allowFullScreen" value="false"><param name="movie" value="http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB/VoxPlayEmbeddedPlayer.swf?voice=Jordi&msg=Escoltar&tag=veunm2&autostart=0&backgr=0xffffff&br=128&url=http://nuriamasdeu.blogspot.com/2011/05/google-es-posiciona-en-linternet-de-les.html&urlvp=http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB"><param name="quality" value="high"><param name="bgcolor" value="#ffffff"><param name="wmode" value="#transparent"><embed src="http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB/VoxPlayEmbeddedPlayer.swf?voice=Jordi&msg=Escoltar%20&tag=veunm2&autostart=0&backgr=0xffffff&br=128&url=http://nuriamasdeu.blogspot.com/2011/05/google-es-posiciona-en-linternet-de-les.html&urlvp=http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB" quality="high" bgcolor="#ffffff" name="VoxPlayEmbeddedPlayer" allowscriptaccess="sameDomain" allowfullscreen="false" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" wmode="transparent" width="175" align="middle" height="35"></embed></object></div><div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-56425937535274552622011-05-11T12:33:00.001+02:002012-05-18T09:39:45.464+02:00Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://acpv.cat/ajudemacpv/ajudes-dp1"><img border="0" height="49" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHgKpokiANUweIOzLpk8Jc5s9O-KmcCPWY-Y3Vc_mT2XdXcYUMHcvTI7EC-phkx2Fo1HsP69XJ33iwIYQruQAxBcYh5iyEkeOa1mOg-WGmazfZ7nG5uFwRMh_Yl3R94GAg-AiXdw/s400/banner-internet-solidaria-OK.jpg" width="400" /></a></div><br />
<!-- veunm2_start -->El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.<br />
<br />
Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels<br />
quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.<br />
<br />
Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.<br />
<br />
Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a<a href="http://www.acpv.cat/"> Acció Cultural</a> així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.<br />
<br />
<!-- veunm2_end --><br />
<div style="float: right;"><object type="application/x-shockwave-flash" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" id="VoxPlayEmbeddedPlayer" wmode="transparent" width="175" align="middle" height="35"><param name="allowScriptAccess" value="sameDomain"><param name="allowFullScreen" value="false"><param name="movie" value="http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB/VoxPlayEmbeddedPlayer.swf?voice=Jordi&msg=Escoltar&tag=veunm2&autostart=0&backgr=0xffffff&br=128&url=http://nuriamasdeu.blogspot.com/2011/05/una-multa-contra-tots-en-solidaritat.html&urlvp=http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB"><param name="quality" value="high"><param name="bgcolor" value="#ffffff"><param name="wmode" value="#transparent"><embed src="http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB/VoxPlayEmbeddedPlayer.swf?voice=Jordi&msg=Escoltar%20&tag=veunm2&autostart=0&backgr=0xffffff&br=128&url=http://nuriamasdeu.blogspot.com/2011/05/una-multa-contra-tots-en-solidaritat.html&urlvp=http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB" quality="high" bgcolor="#ffffff" name="VoxPlayEmbeddedPlayer" allowscriptaccess="sameDomain" allowfullscreen="false" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" wmode="transparent" width="175" align="middle" height="35"></embed></object></div><div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6454227.post-81067634801509641892011-05-02T10:51:00.002+02:002012-05-18T09:39:45.477+02:00Col·laboració periodística amb l'Escacc<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJtXNZHPUhxYUvUIuPpE4y7KhG4dG3uAlVd__cfHSpP4pHSDATlhyphenhyphen326C5uBfO3-FNXJVNNwsiWWh9oDjDK5V425NsESgRwPEldhtjcJi_JFx2ATUov3dP1U-kKOYKtD2COYQK8A/s1600/collaboracio_escacc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJtXNZHPUhxYUvUIuPpE4y7KhG4dG3uAlVd__cfHSpP4pHSDATlhyphenhyphen326C5uBfO3-FNXJVNNwsiWWh9oDjDK5V425NsESgRwPEldhtjcJi_JFx2ATUov3dP1U-kKOYKtD2COYQK8A/s1600/collaboracio_escacc.jpg" /></a></div><br />
<!-- veunm2_start -->Ara he finalitzat una col·laboració periodística que he fet amb l'<a href="http://www.escacc.cat/">Escacc</a>, l'Espai Català de Cultura i Comunicació. Principalment he aportat la redacció de notícies sobre periodisme i cultura des del vessant tecnològic, d'àmbit internacional.<br />
<br />
D'aquesta manera, em feia ressò de com Al Jazeera havia cobert la revolució egípcia i <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/com-utilitzar-twitter-per-atraure-una-audiencia-massiva-1871.html">com havia utilitzat Twitter</a> per atraure una audiència massiva. O de com els museus dels EUA <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/els-museus-tambe-obren-les-portes-a-les-xarxes-socials-2148.html">també són presents a les xarxes socials</a> i quines accions hi realitzen per connectar amb el públic.<br />
<br />
També he parlat d'algunes <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/algunes-experiencies-al-voltant-del-periodisme-de-dades-1865.html">experiències periodístiques</a> al voltant del periodisme de dades, he fet una <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/el-negoci-digital-de-la-musica-una-aproximacio-1907.html">aproximació al negoci digital de la música</a>, he tractat la <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/la-gamification-de-les-noticies-2102.html"><i>gamification </i>de les notícies</a> i m'he fet ressò d'<a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/estrategies-per-vendre-mes-llibres-1946.html">algunes estratègies</a> per vendre més llibres.<br />
<br />
Sense oblidar les notícies diverses sobre sistemes de subscripcions a mitjans digitals (les proposades per <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/apple-llanca-l-esperat-servei-de-subscripcions-de-publicacions-a-l-appstore-1875.html">Apple</a> i <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/google-presenta-el-seu-sistema-de-subscripcions-l-endema-que-ho-fes-apple-1878.html">Google</a>), els sistemes de pagament que <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/com-han-evolucionat-les-visites-a-the-new-york-times-des-que-te-en-marxa-el-sistema-de-pagament-2125.html">implementen diaris</a> i <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/popular-science-ha-venut-10-000-subscripcions-per-a-ipad-en-sis-setmanes-2072.html">revistes</a> en línia (en anglès, <i>paywall </i>o mur de pagament), els <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/the-wall-street-journal-ven-numeros-solts-del-diari-del-dia-a-l-ipad-2034.html">micropagaments</a>, l'<a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/sports-illustrated-aposta-pel-multiplataforma-en-la-subscripcio-i-en-els-continguts-1879.html">adaptació del contingut</a> a noves pantalles: <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/yahoo-fa-public-el-seu-quiosc-digital-i-hp-digitalitzara-les-revistes-de-time-inc-1860.html">telèfons intel·ligents i tablets</a>, les <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/el-washington-post-anuncia-el-llancament-d-un-web-d-agregacio-personalitzada-de-noticies-1867.html">noves propostes</a> de personalització de notícies, <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/una-nova-aplicacio-per-al-periodisme-de-profunditat-2053.html">aplicacions noves</a> per al periodisme, <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/newsy-videos-informatius-multiperspectiva-2047.html">nous formats</a>, <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/la-reppublica-fa-periodisme-d-investigacio-sota-demanda-dels-lectors-2035.html">noves maneres d'involucrar</a> els lectors amb el mitjà, l'aplicació del <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/nous-webs-de-crowdfunding-periodistic-1985.html"><i>crowdfunding </i>en el fotoperiodisme</a>, o com es <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/una-novel-la-per-a-ipad-tots-els-sentits-al-servei-de-la-historia-1979.html">traslladen les novel·les al format iPad</a>.<br />
<br />
També, entre moltes altres, de com es <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/la-nova-redaccio-de-forbes-1948.html">reestructuren les redaccions</a> per entendre millor el seu lector, com les escoles de periodisme dels EUA passen a ser <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/les-escoles-de-periodisme-nous-actors-informatius-2184.html">nous actors</a> en el panorama comunicatiu, o sobre <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/que-aporta-tumblr-al-periodisme-2179.html">què aporta Tumblr</a> al periodisme.<br />
<br />
També he escrit sobre eines online: Timely, per <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/timely-una-eina-per-analitzar-i-optimitzar-tweets-1890.html">analitzar i optimitzar</a> piulades de Twitter; Storify, per <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/storify-explicar-noticies-en-temps-real-amb-material-de-xarxes-socials-1858.html">explicar notícies en temps real</a> amb material procedent de xarxes socials, Embedly, per fer el contingut <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/embedly-fer-el-contingut-facilment-incrustable-2015.html">fàcilment incrustable</a> o Tackable, per <a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/tackable-una-eina-per-organitzar-informacio-sobre-un-mapa-1959.html">organitzar informació sobre un mapa</a>.<br />
<br />
Ha estat una experiència molt bona. M'encanta conèixer noves iniciatives, models i aproximacions en l'entorn digital i poder-les compartir!<br />
<br />
<!-- veunm2_end --><br />
<div style="float: right;"><object type="application/x-shockwave-flash" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" id="VoxPlayEmbeddedPlayer" wmode="transparent" width="175" align="middle" height="35"><param name="allowScriptAccess" value="sameDomain"><param name="allowFullScreen" value="false"><param name="movie" value="http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB/VoxPlayEmbeddedPlayer.swf?voice=Jordi&msg=Escoltar&tag=veunm2&autostart=0&backgr=0xffffff&br=128&url=http://nuriamasdeu.blogspot.com/2011/05/collaboracio-periodistica-amb-lescacc.html&urlvp=http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB"><param name="quality" value="high"><param name="bgcolor" value="#ffffff"><param name="wmode" value="#transparent"><embed src="http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB/VoxPlayEmbeddedPlayer.swf?voice=Jordi&msg=Escoltar%20&tag=veunm2&autostart=0&backgr=0xffffff&br=128&url=http://nuriamasdeu.blogspot.com/2011/05/collaboracio-periodistica-amb-lescacc.html&urlvp=http://server.voxweb.es/voxPlayVOXWEB" quality="high" bgcolor="#ffffff" name="VoxPlayEmbeddedPlayer" allowscriptaccess="sameDomain" allowfullscreen="false" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" wmode="transparent" width="175" align="middle" height="35"></embed></object></div><div class="blogger-post-footer">Més a www.nuriamasdeu.cat - Si vols, també pots escoltar el post. Accedeix al blog i clica sobre l'altaveu</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/13077540662088723831noreply@blogger.com0