Cinc hàbits diferents

Ja fa molts dies l'Holaiquetal em va llançar un meme per fer. Segons vaig llegir al seu blog, doncs, "sembla que un MEME és quan un blogger suggereix a 5 altres bloggers escriure 5 apunts sobre una qüestió concreta. L'objectiu és crear xarxa". Podeu llegir què en diu la Wikipedia.

En aquest cas, el meme va d'explicar cinc hàbits diferents, estranys, poc usuals. Comencem:

1) Quan menjo macarrons a la bolonyesa m'agrada menjar primer tots els macarrons i després, sola, la carn trinxada amb el sofregit. En públic em modero.

2) No m'agrada que em toquin la meva taula de treball ni res del que hi tinc a sobre. Això que vingui algú i em tregui les meves coses tal com les tinc, em rebenta! Ho deixo tot tal com a mi em va bé de tenir. Ho confesso, Roc!!

3) No m'agrada utilitzar punts de llibre. Sóc lectora assídua, normalment cada dia llegeixo una estona. Hi ha temporades que llegeixo dos o tres llibres alhora, sense comptar les revistes. De vegades em trobo que no recordo ben bé on em vaig quedar (algun dia m'adormo amb el llibre a les mans) però tot i així prefereixo perdre uns minuts esbrinant on vaig quedar-me que no pas utilitzar un punt. No sé per què, la veritat.

4) A casa, TV3 és al canal 1. El Canal 33, al 2. Després vénen la resta.

5) Quan pelo una pera, ho faig a tires verticals i alternant un tros pelat i un tros sense pelar. És a dir, començo a pelar-la i en trec una primera tira vertical. Deixo un tira vertical sense pelar i després pelo una tira vertical. Un cop he fet una primera volta a la pera -queda zebrada- torno a començar i pelo les tires que encara queden amb la pell. És l'única fruita amb què ho faig. No sé per què....

Trobo que la conclusió és que sóc una mica maniàtica, potser? Paciència!

Passo el testimoni al Cave Canem, la Pissarra Digital, el Paper mullat, a la Canzone di marinella i al Cat_alunya

Com crear zelotes per a la teva marca, la teva empresa i el teu futur

Per què marques com Google, Apple o Coca- Cola generen l'adhesió que generen mentre d'altres no ho aconsegueixen malgrat esforços titànics? Patrick Hanlon, fundador i CEO de Thinktopia, Inc. hi dóna una resposta al llibre Primal branding. Create zealots for your brand, your company, and your future.

Hanlon descriu el model teòric pel qual creu que consumidors d'una determinada marca passen a ser-ne fervents creients i no únicament consumidors. Segons ell, una marca no és més que un sistema de creença, una pseudo religió. I, per tant, una marca ha de constar de totes i cada una d'aquestes variables i les ha de donar a conèixer:

• La història de la seva creació, com a explicació de qui s'és i d'on es prové. Com a fonament de la confiança, oferint un context, un significat.
  
• El credo, com a noció particular que vols que els altres creguin. De vegades, la creença no és allò que s'és sinó allò que es vol ser.
  
• Les icones. La més simple i més reconeguda és el logotip, que comunica en un nivell prearticulat i ràpid que no significa res però que alhora ho significa tot. Les icones visuals han d'atreure l'atenció i transmetre valors com autoritat, lideratge i seguretat. I han de transmetre rellevància. El packaging també pot icònic (que ho diguin als d'Apple!!). Un so o música, un gust o un aroma (es veu que existeixen empreses que creen aromes per encàrrec!).
  
• Els rituals. O interaccions repetides que la gent té amb la teva empresa. Segons Hanlon, la vitalitat de la marca prové del nombre d'interaccions positives que té la teva marca amb els consumidors.
  
• Pagans o no creients. Una vegada has identificat els pagans estàs obert a noves oportunitats per ser qui ets i manifestar el teu potencial pel que pots ser.
  
• Els mots sagrats. No es tracta només d'argot professional sinó que és crucial per entendre un procés tècnic. Tot sovint aquests mots sagrats són construccions inventades. Els sistemes de creences neixen amb el seu propi lèxic, que té un valor preciós per als seus creients. El llenguatge defineix aquells que hi pertanyen, i aquells que no. De vegades aquests mots són secrets; de vegades tenen tant sentit que hi ha gent disposada a lluitar i morir per ells.
  
• El líder. És indispensable una personalitat líder. El lideratge, si no s'hi neix, es pot aprendre. Però cal alguna altra cosa: una visió. Una visió és l'ingredient més poderós per tenir èxit, i significa mantenir la gent, un període de temps.

Acabo amb una frase del llibre: "La construcció primal et pot ajudar a crear un sistema de creences que té com a resultat un grup d'evangelistes compromès a lluitar per tu a les bones i a les males".

Us el recomano!

Informació a Amazon.com.

La meva amiga Alice

Us presento l'Alice (Artificial Linguistic Internet Computer Entity). Ha guanyat tres vegades el premi Loebner a l'"ordinador més humà". Hi podeu mantenir una conversa ben tranquil·lament. A més, "aprèn" de cada conversa.

Fa uns dies me la vaig trobar. I vam parlar. Em vaig presentar i no sé pas si és que no havia conegut cap Núria perquè no entenia que Núria és un nom. Avui, per fer aquest post que tenia pendent, l'he buscada. I m'he presentat com a Núria, i m'ha respost a la primera "Hello, Nuria, how are you doing?".

Fa gràcia parlar amb un màquina preguntant-te si no és que hi ha algú al darrere picant les respostes! Ara mateix acabo de plegar de "xerrar" amb ella i em comenta que està mantenint 100 converses alhora...

Es veu que si es vol, es pot comprar un robot d'aquest tipus per posar a la web. D'altra banda, m'havia arribat que en països nòrdics i del nord d'Europa s'estava implantant l'alcalde virtual: la màquina amb qui es pot conversar per trobar la informació que es busca. De fet, sense anar més lluny, a la web d'Ikea també hi ha una assistant amb qui pots parlar.

Si voleu llegir sobre el tema a la web de l'Alice hi trobareu un recull d'articles i una secció on s'explica la història de l'Alice i de la Intel·ligència Artificial.

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

Usos religiosos de la xarxa

Moltes col·lectivitats aprofiten la xarxa ja sigui per comunicar millor, per estendre el seu àmbit d'actuació, per coordinar-se, etc.

Ara m'han arribat dues iniciatives que tenen en comú que són protagonitzades per membres de l'Església catòlica.

La primera, www.mivocacion.com. Nascuda de la mà de sors Gemma, Ana Isabel i Conchi, dominiques de la Presentació. El web dóna resposta a les sis W's periodístiques (qui, què, com, quan, on, per què) sobre la vocació religiosa. Fins i tot proposen un test per descobrir-la (test segmentat per si ets una romàntica i t'agrada somiar, ets una vividora i et va la marxa frenètica o si ets piadosa i t'agrada resar i estar a prop de Déu).

També s'ofereixen a resoldre els dubtes que puguin sorgir i l'enllaç al blog de sor Gemma.

La segona iniciativa prové dels jesuïtes britànics. I és que han posat en marxa el Pray-as-you-go, un servei de podcasting en el qual ofereixen oracions, lectures bíbliques i música tranquil·la diàriament. Inaugurat dimecres de Cendra 1 de març, ja se n'han efectuat 3300 descàrregues des de països com Mèxic, els EUA o Austràlia, llegeixo.

Les sessions diàries duren aproximadament 10 minuts i inclouen des d'himnes moderns, cant gregorià, lectures bíbliques... comencen amb un repic de campanes i acaben amb unes preguntes que inciten a la reflexió personal.

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

Voleu saber com treballen alguns grans?

Llevar-se d'hora (realment d'hora), treballar 14 hores seguides amb el correu electrònic, tenir dues feines -en dos continents!-, inaugurar un local cada cinc hores...

Aquest és el ritme que segueixen alguns jutges, polítics, CEO's i directius d'empreses com Google, Starbucks, Renault i Procter & Gamble, entre altres.

Són un recull de dotze entrevistes, si més no, curioses. Les podeu trobar a CNNMoney.

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

Sobre el writely i sobre la BBC

Justament fa uns dies us parlava del Writely i del Pixoh. Doncs justament aquest matí llegeixo que Google ha comprat el Writely! Quan els nois de Google es mouen, agafeu-vos!

D'altra banda, tema BBC. M'interessa comentar-vos-en dues coses:

1) El Dan Gillmor hi inaugura una columna sobre periodisme ciutadà (citizen journalism). Segur que serà molt interessant. No us la perdeu! Jo només el conec del llibre We the media. Grassroots journalism by the people, for the people i, en el seu moment, em va semblar molt interessant. Si no recordo malament, feia un repàs a les eines de comunicació disponibles amb internet per qualsevol persona. Ho he llegit a Steve Outing.

2) A l'espai Women's hour de la cadena britànica, dilluns dia 13 parlaran de dones que fan podcasting. Si us interessa: http://www.bbc.co.uk/radio4/womanshour. Font: Amy Gahran.

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

8 de març

Avui, per celebrar-ho, llegeixo una bona notícia: ha baixat a un 2% anual la mortalitat per càncer de pit gràcies a la detecció precoç a l'Hospital del Mar, el primer centre públic a implantar mamografies periòdiques a dones de 50 a 69 anys.

El càncer de mama és el més freqüent entre les dones a tot el món, i va en augment. Gràcies a la detecció precoç, però, la mortalitat ha baixat molt, almenys als països desenvolupats.

Es veu que a l'Hospital del Mar, l'índex de dones que sobreviuen a un diagnòstic de càncer ha anat augmentant any rere any i ara arriba al 80%, per sobre de la mitjana europea.

Espero que, a mesura que les dones anem formant-nos i anem exercint més en una varietat més àmplia de sectors laborals, puguem anar aprofundint més en les nostres necessitats.

Us passo alguns enllaços que potser us agradaria visitar relatius al 8 de març:

Dia Internacional de la Dona Treballadora. El Diari dels Estudiants - La Vanguardia

No més violència contra les dones. Amnistia Internacional

Dia mundial de les dones. Organització Internacional del Treball

Blogs de dones. Blogs by women (via VilaWeb)

Dones a la blogosfera: d'haver-n'hi, n'hi ha. Blog de Manfatta

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

Uala!

S'ha presentat la primera tesi sobre l'ensenyament del ciberperiodisme a l'Estat. Ha estat al Departament de Periodisme de l'Autònoma.

Segons llegeixo a La Vanguardia, es veu que només en 15 de les 33 facultats de periodisme de l'Estat s'hi imparteix alguna assignatura centrada en ciberperiodisme. I, segons l'autor de la tesi, el que s'imparteix està massa centrat en la premsa electrònica.

Espero que al nostre país totes les facultats de periodisme imparteixen algun tipus d'assignatura de periodisme on line! Com pot entendre's, sinó, una formació periodística avui dia?

Em deien fa uns dies que el tema del podcasting (disculpeu, fa moltes setmanes que us dec nous episodis), el youtube, fins i tot l'RSS, els feeds, l'OPML, etc eren coses a anys llums de l'usuari estàndard de casa nostra. Fins i tot els blogs!

Però, vaja, està clar que ningú té l'obligació de conèixer aquestes coses. I hi ha molta gent que no necessita per res les eines d'internet. Ara bé, que les facultats de periodisme estiguin en la situació que estan... em sembla que ens falta empenta per adaptar-nos.


-----
COMMENT: AUTHOR: dalr
DATE: 03/09/2006 03:22:55
Tens moltissima raó. Jo vaig ser de la primera promoció que va poder fer una assignatura d'especialització en periodisme digital a l'Autònoma, l'any 1997-98 (en realitat va ser un minicurset d'HTML). Des del curs 96-97 ja teniem una assignatura on feiem servir Internet. Després vaig fer un postgrau en periodisme digital a la UPC que va ser una presa de pel. El problema no és tant que no s'ensenyi periodisme digital. El problema és que quan s'ensenya no es té ni idea de què es parla.
-----
COMMENT:
AUTHOR: Núria Masdéu
DATE: 03/14/2006 01:15:21
Ja... el tema dels postgraus també té delicte!... has de mirar-t'hi molt per trobar-ne un de bo i que no només sigui anar a posar una signatura en un full d'assistència!!

El Grup de Periodistes Digitals (www.periodistesdigitals.org) organitza cada estiu uns cursets boníssims a Vilanova i la Geltrú. I hi tenen relativament poca assistència!
-----
COMMENT:
AUTHOR: dalr
DATE: 03/20/2006 04:08:04
Ho sé. Soc membre de la junta i estas convidadissima a venir a les nostres reunions quan vulguis. :-) Ara mateix s'estan preparant els cursos del proper estiu i hi ha coses interessants. Per cert. En breu migrem a gpd.cat (primícia!!!)


Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

Pixoh la foto i writelo el text

Després d’oxigenar els pulmons aquest cap de setmana a Sant Llorenç del Munt, tornem a la càrrega!

Sabeu que cada vegada hi ha més eines d’ofimàtica que funcionen on line, permetent en algunes ocasions, el treball en xarxa?

Per exemple: el writely The web word processor. És un processador de textos, molt semblant al word del Microsoft Office. Previ registre, es poden crear documents nous, editar-los, convidar persones o grups de persones a llegir i editar els textos, consultar l’històric de modificacions, enviar textos per correu electrònic al teu espai de writely...

Un cop acabat el text, es pot publicar a l’arrel mateixa del writely o bé directament al teu blog.

Un altre exemple: el pixoh Edit pictures on line. És un editor d’imatges on line. No cal registrar-se. Se selecciona la fotografia o imatge que es vulgui, tant en local com d’internet, i s’hi poden fer les operacions bàsiques: retallar, redimensionar, rotar i desfer i tornar a fer indefinidament. Un cop s’ha finalitzat, la imatge es pot exportar al flickr directament o bé desar-la en jpg, pdf, png, psd o tif.

Penso que cada vegada es tendirà més a utilitzar programes on line en lloc de tenir-los en local. Facilitaria treballar en xarxa. Però, clar, no hi veig les empreses de programes propietaris gaire disposades... tot i que podrien donar millors serveis. Per exemple, el pixoh és molt bàsic davant de les prestacions que ofereix el Photoshop. Qui necessités fer modificacions més complexes en imatges (corba de llum, saturació de color, etc) podria fer ús d’un Photoshop on line, no sé si amb un preu per ús juntament amb un preu d'abonament...

Bé, el temps dirà. Vosaltres feu ús de programes així? I no s’hi valen els jocs en xarxa! ;-)

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

Sant Medir

Als creients i descreguts,

als graciencs i forasters,

als grans i als petits,

als progressistes, populistes, involucionistes i tradicionalistes

que gaudiu avui com ahir

de la festa de Sant Medir!!

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

La fuga

No sé si a vosaltres us passa, suposo que també, que, de vegades, hi ha un seguit de dies que teniu uns ímputs provinents de diversos llocs sobre una mateixa temàtica.

Doncs bé, resulta que llegia a la Sàpiens d'aquest mes la fuga que van protagonitzar unes desenes de presos polítics xilens d'una presó del país, encara sota el règim dictatorial de Pinochet. Per cert, al més estil pel·liculeru! Van estar cavant un túnel durant un any i mig amb culleretes i forquilles, etc. Van arribar a acumular tres (3) tones de runa en un fals sostre d'una de les galeries.

Alguns d'aquests presos, exiliats, encara no poden tornar a Xile perquè tenen les condemnes pendents! Increïble!

Doncs bé, per una altra banda m'he assabentat d'un fet totalment dispar a l'anterior. Resulta que a Madrid hi han obert un joc virtual interactiu "real"! que revoluciona la indústria de l'oci.

En un edifici a ple centre de Madrid de 4000 m2 de superfície hi han creat una presó d'alta seguretat governada per un ordinador central de la qual hom s'ha d'escapar superant unes proves intel·lectuals i físiques.

A mesura que avança el joc (superant laberints, travessant rajos làser sense ser detectat...) els reptes es van incrementant.

Obre cada dia d'onze del matí a dos quarts de tres de la matinada, amb horaris i torns diversos segons les edats. El preu, 15 euros. L'empresa que ho ha ideat és Négone, creada per Silvia i Jorge Juan García. Tenen previst obrir-ne més als EUA, Hong Kong, Singapur. Tenen previst obrir 70 locals més en els propers 1o anys.

M'ha recordat una mica aquella peli en què un germà petit regala al seu germà una experiència vital falsa, fent-la passar per real. El Martí me'n diu el títol: The game.

Més informació: Négone.

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.