Últimes col·laboracions a Ràdio Les Borges

Torno a adjuntar el widget del Podomatic, on he penjat les col·laboracions que he fet al programa Cafè llarg, que condueix l'Albert Perera de dilluns a divendres de 4 a 8 de la tarda a Ràdio Les Borges. Avui he fet l'última per canvis en l'emissora i la graella.




Clica aquí per tenir un reproductor igual

Marca personal i lideratge

Els Reis em van regalar diversos llibres. Ara n'he acabat un parell:

1. Y tú, ¿qué marca eres? 12 claves para gestionar tu reputación personal, de la Neus Arqués.
   
   Plantejat com un exercici d'introspecció, ens repta a construir un pla de marca personal de la mateixa manera que es construeixen els d'altres tipus de marques: definició de marca, missió, atributs, objectius, públic objectiu, competència, estratègia, pla de treball...
   
   Un cop fet això, ens endinsa en el món de la reputació de les marques i de la construcció de la identitat.
   
   Finalment, ens ofereix informació sobre estratègies de màrqueting personal: des del CV al blog, la pàgina personal, articles en profunditat, networking...
   
   Un llibre pràctic i estructurat que ajuda a situar-se i reorganitzar-se. Un bon començament per a tothom a qui li interessi el tema.
   
   
2. Las 21 leyes irrefutables del liderazgo. Principios clave para conseguir el éxito en la empresa y en la vida, de John C. Maxwell.
   
   Es tracta d'una nova edició revisada del mateix llibre amb motiu del desè aniversari de la seva publicació. El llibre fa un repàs a les 21 lleis que l'autor proposa per assolir/gaudir un bon lideratge.
   
   Tinc marcades determinades planes del llibre; en alguns passatges hi he vist reflectits aspectes de certs lideratges recents en la nostra societat; també hi he trobat determinats aspectes massa allunyats del meu entorn. Amè i planer de llegir, m'ha aportat força coses.

El paper i la xarxa

Llegeixo a if:book que Borders, en col·laboració amb Lulu.com, ha llançat una plataforma personal de publicació que permet que qualsevol persona dissenyi i publiqui el seu propi llibre i sigui distribuit físicament als establiments de Borders.

S'ofereixen diverses possibilitats: el registre ISBN; el paquet bàsic, que inclou que un tercer dissenyi i maqueti el llibre; i el paquet premium, que inclou l'avaluació editorial. Fins i tot es pot pagar per al tour i lectures del llibre a les llibreries Borders.

En el sector de les revistes he descobert issuu. Es tracta d'un web on trobar i pujar revistes online. Són incrustables en webs i blogs i faciliten la publicació de contingut en format magazine.

Finalment, fa uns dies llegia un article en què Paulo Coelho explicava que ell mateix havia piratejat els seus llibres i els havia disposat online.

Explica que l'any 2000 va trobar "una traducció pirata russa de L'Alquimista, i veníem 1000 llibres l'any a Rússia, que no és massa, i vaig dir d'acord, posem online l'edició pirata perquè la gent se la pugui descarregar". L'any 2001 "va vendres 10.000 còpies i tots vam quedar molt sorpresos i l'any següent ja en van ser 100.000". El seu editor no havia fet res d'especial en la promoció. "Va ser, tatn si us ho creieu com no, el llibre descarregable. La gent se'l baixava, començava a llegir, li agradava i el comprava", segons Coelho. "El tercer any ja en portàvem més d'un milió d'exemplars, ara estem sobre els 10 milions d'exemplars a Rússia".

Algunes sèries es descarreguen 10 milions de vegades en cada episodi

Veig a OjoInternet les següents dades relatives a les sèries a internet:

• El 50% de les descàrregues a través de BitTorrent corresponen a sèries
• Es descarreguen aproximadament mil milions de torrents vinculats a sèries de televisió.
• Les sèries més populars, com Herois, Lost o Prison Break superen generalment els 10 milions de descàrregues de cada episodi.

En aquest article de Wired de principis d'any hi trobareu la llista de les sèries més descarregades.

En aquest altre de The Economist, s'analitza com Hollywood s'encara al fenomen internet.

Quan cerquem als buscadors ho fem amb 4 paraules i no 3

Llegeixo a OjoBuscador que la mitjana de paraules de cerca ha passat de 3 a 4 en l'últim trimestre de l'any 2007. Això significaria que el Long Tail va prenent força. Si més no, ens estem especialitzant més a mesura que anem aprenent a buscar.

També s'hi recull la dada que el 14% dels clics són des de resultats de pagament i el 86%, des dels resultats orgànics.

Usos diversos de mòbils

He trobat un article interessant sobre l'impacte dels mòbils en el mercat de gra del Níger. Segons un estudi realitzat, l'accés a la informació dels preus del gra a través del mòbil ajuda a l'estabilitat dels mateixos i facilita a famílies i comerciants preveure els pressupostos financers.

Sembla que el primer efecte és reduir els costos de cerca ja que els comerciants operen i venen en un major nombre de mercats.

L'estudi el trobareu en pdf al Center for Global Development.

En països més desenvolupats, els mòbils ens serveixen per a d'altres coses.

Als xinesos, per escoltar música. Un 34,8% dels enquestats en l'estudi d'M:Metrics declaren escoltar música al mòbil cada mes comparat amb el 20% de l'Estat espanyol, el 18,9% dels enquestats al Regne Unit i el 5,7% dels EUA.

A diferència d'Itàlia, l'Estat espanyol i el Regne Unit, on més del 30% dels enquestats diuen utilitzar el mòbil per enviar i rebre fotos i vídeos, a la Xina són menys de la meitat els qui l'utilitzen amb aquesta finalitat.

Finalment, quant a l'ús del mòbil per consultar el correu electrònic, lideren l'enquesta els EUA, amb l'11,6%, comparat amb el 9% de l'Estat i el Regne Unit, i només el 2,5% a la Xina.

Fer el Gmail en un dia

La primera versió del Gmail en Paul Buchheit la va fer en un dia. Segons explica en el seu blog, "el que vaig fer és posar el meu correu a la màquina indexadora del Google Groups. Ho vaig enviar a diverses persones perquè me'n donessin l'opinió i van comentar que era molt útil, però seria millor si pogués buscar sobre el seu propi correu i no el meu. Això va ser la versió dos. Després d'aquesta, la gent volia poder respondre el correu, també. Aquesta va ser la versió tres. Aquest procés va durar un parell d'anys dins de Google abans de treure'l al món".

I encara continua en versió beta... Això sí, amb innovacions freqüents. Fa mesos que es poden pintar les etiquetes de colors, s'ha millorat la informació dels contactes i ara ens podem fer 'invisibles' al xat.

I jornada de portes obertes punt cat

Aquest vespre la www.fundació.cat ens ha convidat a una colla de persones a una primera jornada de portes obertes, coincidint amb el 2n aniversari del funcionament del .cat.

Se'ns ha explicat l'esperada rebaixa de preu. Com que el registre de dominis continua creixent amb força, a partir d'aquest divendres 22 s'efectuarà un 25% de rebaixa sobre el preu del registre de qualsevol domini.

El preu aplicat fins ara s'ha justificat pel fet que es tracta d'una fundació privada sense subvencions institucionals i per la voluntat de mantenir-se indepedent.

S'ha apuntat la possibilitat d'habilitar altres registradors per al punt.cat, iniciativa al meu entendre molt positiva.

En una segona part de l'acte se'ns ha demanat respondre tres preguntes. Com veiem la fundació.cat, què crèiem que havia de fer de totes totes i què crèiem que no havia de fer de totes totes.

En la pluja d'idees han sorgit iniciatives interessants: convocatòria de beques i ajuts per a projectes; divulgació del punt.cat en àmbits específics, com les escoles i els instituts; situar la Fundació en l'imaginari col·lectiu; traspassar més dades informatives, tipus estadístiques, als mitjans tradicionals...

Penso que també estaria bé promoure i oferir més continguts i merchandising online, estil el widget dels dominis -que podeu veure a la columna dreta del blog. També estaria bé que les notícies que publiquen al web oferissin RSS (la Fundació disposa de blog amb RSS, però).

El petroli i els candidats a la presidència dels EUA

OilChange International publica gràficament les aportacions econòmiques que reben els candidats a la presidència dels EUA. Com més diners ha rebut un candidat de la indústria petrolera, més gran és la seva foto. Com més diners han rebut d'una sola empresa, més gruixuda és la línia que els connecta.



Segons les seves dades, qui més diners ha rebut de la indústria petrolera ha estat Rudolf Giuliani, amb $568,708, seguit per Mit Romney, amb $345,383, Hillary Clinton, amb $235,250 i John McCain, amb $235,250. Barack Obama és el setè en el rànquing amb $110,412.

Impressionant el gràfic de les darreres eleccions del 2004.

Via information aesthetics

Una reunió de DataPortability

M'he de tornar a referir a Francisco Vargas quant a Data Portability. Fa uns dies va incrustar un vídeo d'una reunió dels impulsors del moviment. Al seu web hi podeu veure el llistat d'assistents i un resum de la trobada.

Són interessants algunes conclusions que transcriu Vargas:

El projecte de DataPortability promou:

• Visibilitat en les dades de l'usuari
• Accessibilitat / gestió de les dades de l'usuari
• Ser propietari de les dades d'usuari
• Interoperabilitat entre els sistemes de dades d'usuari
  

Què no és DataPortability:

• La promoció d'una solució tecnològica única
• El desenvolupament d'una nova solució tecnològica
• Forçar dades públiques
• Una entitat legal donant instruccions a nivell legal
• No està centrada actualment en l'usuari final
• Hi ha moltes iniciatives en aquest sentit però no totes en formen part

DataPortability San Francisco Meetup Feb 7th 2008 from dataportability on Vimeo.

Com funcionen les Creative Commons

Deu fer cosa d'un mes en Raimon em preguntava sobre les Creative Commons i com funcionaven. Recullo aquí un post a Mi otro blog... en què s'explica de manera planera la versió 3.0, les diverses llicències que hi ha, etc.

El fenomen de les novel·les escrites amb mòbil al Japó i el reciclatge dels mòbils als EUA

Els japonesos no només llegeixen llibres als mòbils sinó que els escriuen, també, amb els mòbils. I són tan populars que es publiquen amb tapa dura i se'n fan pel·lícules.

Els tres bestsellers del mes de desembre van ser escrits originalment en mòbils. Solen llegir-se, també, en mòbils.

Finalment, un vídeo prou interessant titulat 'La vida secreta dels mòbils'. Emmarcat en el mercat dels EUA, s'hi reflexiona sobre el poc reciclatge de mòbils, els metalls utilitzats en la seva elaboració, l'enviament de mòbils llençats encara operatius a països en desenvolupament...

Els mòbils a l'Àfrica: l'eina, també, per a l'educació?

Fa un temps veia com el mòbil a l'Àfrica servia per informar amb més llibertat en països com Zimbabwe. O com el mòbil suposa una revolució per a les transaccions econòmiques, com es convertien els minuts de prepagament en moneda del comerç panafricà i com el mòbil és una eina per lluitar contra els abusos.

Ara llegeixo que es voldria impulsar el mòbil també com una eina educativa. El tema de fons és que si per al món occidental el mòbil s'utilitza gairebé únicament per a trucades i com a extensió de l'ordinador, als països en desenvolupament, i especialment a l'Àfrica, el mòbil és la porta a internet i a tot d'altres usos i finalitats que nosaltres cobrim amb l'ordinador.

Per això, hi ha qui aposta per trobar qui escrigui el software que realment afegeixi valor (per a un professor, un estudiant, un metge, una persona de negocis) i que pugui córrer sobre el petit ordinador que es porta a sobre.

En relació a la difícil situació de Kènia, llegeixo a PSFK una referència a un altre blog en què s'explica com el preu del crèdit del mòbil s'ha disparat i com ha passat a ser moneda i valor de canvi per menjar i medicines. Tradueixo literalment: "el crèdit val més que la moneda del govern". Pyramid of Peace ha impulsat un servei online perquè qualsevol pugui enviar crèdit als kenians.

Estadístiques de YouTube el mes de gener

Llegeixo a Data Mining que s'ha fet un estudi de les visualitzacions dels vídeos de YouTube. Les conclusions:

• El 70% dels vídeos han tingut com a mínim 20 views
• El 50% dels vídeos han tingut com a mínim 100 views
• Menys del 20% dels vídeos han tingut més de 500 views
• Menys del 10% dels vídeos han tingut més de 1, 500 views
• El 3% dels vídeos han tingut més de 25, 000 views
• Al voltant de l'1% dels vídeos han tingut més de 500, 000 views

Blogs de persones que han estat en situació de sense sostre

He vist a l'últim InfoArrels, el butlletí de la Fundació Arrels, que diversos voluntaris de l'equip de carrer i diverses persones que han deixat d'estar en situació de sense sostre han obert blogs. Així, hi ha el del Miquel Fuster, professional del còmic i pintor i que ha passat 15 anys de la seva vida al carrer. Ara vol tornar a guanyar-se la vida pintant i desitja que el blog l'ajudi a aconseguir-ho.

També hi ha el Todo el tiempo del mundo, que editen el Miquel Julià i l'Anna Skoumal, membres d'Arrels. Hi expliquen les seves experiències i la seva tasca. I el Desde la calle, de l'Olga García, voluntària d'Arrels.

O el Pobreza y Luz, d'en Miguel Virto, que ha passat 8 anys vivint al carrer.

Molt interessant l'article del director d'Arrels, Salvador Busquets, Els nostres veïns del carrer (pdf). Algunes dades que hi explica i que copio:

Ingressos
Davant la percepció generalitzada que les persones en situació de sense llar sobreviuen gràcies
als ajuts públics, les dades de l’INE ens diuen que en un 27,3 % dels casos, la principal font
d’ingrés prové de la seva pròpia activitat: treball, venda d’objectes i prestació de petits serveis.

Prioritats
A totes les persones en situació de sense llar els preocupa, en primer lloc, poder menjar, i a aquesta finalitat destinen, principalment, els seus ingressos. On dormir, en canvi, preocupa poc quan s’és jove, mentre que a mesura que passen els anys, cada cop te més importància.
Sorprèn que fins els 64 anys, la despesa en transport sigui la segona prioritat, pel davant de la roba, on dormir o el poder beure.

Formació
El 13,0 % han rebut una educació superior, universitària o no.

El 6,6 % no tenen cap tipus d’estudi, i un 15,1 % han fet l’educació primària.

La major part de les persones en situació de sense llar, el 63,9 % han acabat l’educació secundària.

Situació laboral
El 75,7 % estan a l’atur, dels quals la meitat (49,6%) està buscant feina.
Dels que tenen feina, l’estudi indica que el 13,2 % porta més de dos anys en la feina actual, mentre que el 10,7% hi porta entre 1 i 2 anys i el 8 %, entre 6 mesos i un any. El 68,1 % hi porta menys de sis mesos, i la meitat d’aquests, menys d’un mes.