L'OPI de Facebook i el seu tràfic mòbil sense rendiment econòmic

Llegeixo un article interessant a GigaOM, signat per Kevin Fitchard, sobre un aspecte de Facebook ara que ha presentat l'Oferta Pública Inicial (OPI) per valor de 5 mil milions de dòlars.

En la documentació presentada, Facebook fa esment de la paraula mòbil més de cent vegades. El més curiós és que no sempre ho fa de manera positiva.

Dels seus 845 milions d'usuaris actius mensuals, el desembre passat 425 milions hi van accedir des de dispositius mòbils intel·ligents o des de la versió web optimitzada per a mòbils. El 2011, el 85% dels ingressos de 3,7 mil milions de dòlars van provenir de la publicitat. Ni un cèntim, però, de les plataformes de mòbil, ja que Facebook no hi mostra anuncis.

Amb tot, Facebook no fa res per desencoratjar el transvasament de tràfic al mòbil. Segons la documentació que ha presentat, els usuaris que es connecten a Facebook a través del mòbil ho fan com a suplement a les seves connexions a través del PC, no com a substitució.

Ara bé, una de les dades destacades de la documentació és l'estimació de penetració de la xarxa a l'Índia, d'entre el 20% i el 30%. Hi ha entre 700 i 800 milions d'usuaris potencials de Facebook a l'Índia. La majoria dels quals hi accediran des de plataformes mòbils.

Això, sumat al fet que les generacions més joves es connecten cada vegada més a través dels dispositius mòbils i que les vendes d'ordinadors van disminuint, substituïts per les tablets (una plataforma on Facebook tampoc no ensenya anuncis).

Segons Fitchard, tot i les expectatives de creixement de la publicitat mòbil els propers anys, Facebook podria no voler mostrar anuncis en aquests dispositius i solucionar, així, el problema. O almenys no ho vol encara.

Sembla que Facebook podria assajar altres possibilitats:

A la documentació de l'OPI, l'empresa esmenta la possibilitat d'inserir "notícies esponsoritzades" en els feeds de notícies dels usuaris. Per a Fitchard, Facebook podria estar investigant altres maneres de monetitzar el tràfic mòbil. La co-dependència entre fabricants de mòbils i Facebook podria obrir altres oportunitats.

Per exemple, Orange treballa per vendre telèfons optimitzats per a Facebook en tots els mercats. O bé també, en alguns països, explicat Fitchard, Orange ven plans que inclouen l'accés il·limitat a Facebook, amb la resta del tràfic de dades a mesurar. En paraules de Fitchard, "no han revelat detalls financers de l'acord però no em sorprendria que part dels ingressos anessin a Menlo Park".

Neix CCTV Àfrica

La China Central Television ha obert a Kènia la seva primera cadena informativa sobre el continent africà, CCTV Àfrica (s'emetrà en el canal en anglès de la CCTV). De moment, produirà una hora diària de programació, que cobrirà les notícies de tot el continent. Serà bàsicament de notícies però també inclourà altres formats, com entrevistes i documentals.

Els temes a cobrir seran polítics, socials, econòmics i culturals, d'arreu del continent.

Llegeixo també, a EJC, que l'aplicació mòbil 'I Love Africa', de la mateixa CCTV, es llançarà públicament després d'estar sis mesos en període de proves.

Fa uns anys, el 2007, parlava de l'acord signat entre la Xina i Zimbabue pel qual la cadena CCTV emetria programes de Zimbabue amb l'objectiu "de contrarestar el monopoli que té Occident en la informació sobre Zimbabue i els temes africans". L'acord també incloïa l'acolliment de personal de la ràdio i  televisió de Zimbabue per augmentar els seus estàndards d'emissió.

I, en un post una mica anterior, em sorprenia de l'evolució de les inversions de la Xina a l'Àfrica. Mentre que des del 1990 al 1997 va ser de 20 milions de dòlars, del 1998 al 2002 la xifra va augmentar fins als 120 milions de dòlars.

En aquests moments no tinc dades més actualitzades d'aquestes inversions. En qualsevol cas, sembla que, amb CCTV Àfrica, la Xina continua apostant fort pel continent oblidat. Llegeixo que el centre obert a Nairobi és el primer fora de la Xina que la cadena obre al món.

El 2010, en xifres (les dades de Pingdom i algunes altres més)

Molts blogs i webs s'han fet ressò de les dades sobre internet l'any 2010, fetes públiques per Pingdom. Són les següents:

• Correu electrònic:
• 107 bilions de correus electrònics enviats
• 294 mil milions de missatges de correu electrònic de mitjana diària
• 1,88 mil milions d'usuaris de correu electrònic arreu del món
• 480 milions d'usuaris nous de correu electrònic des de l'any 2009
• 89,1% dels correus electrònics han estat spam
• 262 mil milions d'spams cada dia
• 2,9 mil milions de comptes de correu arreu del món
• 25% dels comptes de correu són corporatius
• Webs:
• 255 milions de webs a desembre de 2010
• 21,4 milions de webs afegits durant l'any 2010
• Usuaris d'internet:
• 1,97 mil milions d'usuaris d'internet arreu del món (juny de 2010)
• 14% d'increment d'usuaris des de l'any 2009
• 825,1 milions d'usuaris a l'Àsia
• 475,1 milions d'usuaris a Europa
• 266,2 milions d'usuaris a Nordamèrica
• 204,7 milions d'usuaris a Amèrica Llatina i el Carib
• 110,9 milions d'usuaris a l'Àfrica
• 63,2 milions d'usuaris a l'Orient Mitjà
• 21,3 milions d'usuaris a Oceania i Austràlia
• Xarxes socials:
• 152 milions de blogs (segons dades de BlogPulse)
• 25 mil milions de piulades enviades en el Twitter
• 100 milions de comptes oberts a Twitter
• 175 milions d'usuaris a Twitter (setembre de 2010)
• 7,7 milions d'usuaris seguint @ladygaga (el compte de Twitter amb més seguidors)
• 600 milions d'usuaris a Facebook
• 250 milions d'usuaris nous a Facebook
• 30 mil milions de peces de contingut (enllaços, notes, fotos, etc) compartides a Facebook mensualment
• 20 milions d'aplicacions de Facebook instal·lades diàriament
• Vídeos:
• 2 mil milions de vídeos mirats al YouTube
• 35 hores de vídeo pujades a YouTube cada minut
• Més de 2 mil milions de vídeos mirats mensualment a Facebook
• 20 milions de vídeos pujats a Facebook mensualment
• Fotos:
• 5 mil milions de fotografies allotjades a Flickr (a setembre de 2010)
• Més de tres mil fotos pujades a Flicker, cada minut
• 130 milions pujades a Flickr mensualment
• Més de 3 mil milions de fotos pujades a Facebook, cada mes
• 36 mil milions de fotos pujades a Facebook anualment

Altres dades de l'any passat:

• A l'Estat espanyol les quatre paraules més buscades van ser: Facebook, YouTube, Tuenti i Twitter, totes, de xarxes socials
• El 80% dels internautes de l'Estat pertany a alguna xarxa social
• El 63% dels usuaris recomanen productes a través de Twitter mentre que el 61% en comparteixen les queixes
• Als EUA, el 20% de les piulades parlaven d'alguna marca o producte

A destacar, també, l'increment d'usuaris d'internet de la Xina, d'un 20,3% més que l'any 2009. Ara els usuaris d'aquest gegant asiàtic ja arriben als 450 milions, més d'un terç de la seva població. Aquest boom d'usuaris ha anat acompanyat del creixement d'un extens sistema de control i de filtres tècnics. Durant aquest any passat 2010 s'hi han tancat 60 mil webs.

Gran part d'aquest creixement d'usuaris ha vingut pel creixent accés a internet a través dels mòbils. Algunes dades indiquen que eren 277 milions d'usuaris els qui es connectaven pel telèfon.

Justament, en relació a les connexions mòbils entre els joves de 15 a 24 anys, la Xina és capdavantera a nivell mundial, amb un índex del 73% de joves connectats pel telèfon. Els EUA ocupen la segona plaça, amb un índex del 48%. A l'Estat espanyol són el 21%, amb els videojocs com l'aplicació més popular.

Entre els fabricants de telèfons mòbils intel·ligents (smartphones), HTC ha sabut fer-s'hi forat. L'últim trimestre de l'any passat va obtenir un benefici net de 500  milions de dòlars, un 31% més que el trimestre anterior i un 160% més que l'últim trimestre del 2009. En el conjunt de l'any, els ingressos van augmentar un 93% sobre els del 2009. Va vendre 24,6 milions d'unitats de telèfons. Les previsions són duplicar la capacitat de la fàbrica de Xangai fins a augmentar la producció a 2 milions de telèfons al mes.

D'altra banda, de l'Informe de la Fundació Telefònica sobre la Societat de la Informació a l'Estat l'any 2010 en destaca l'augment en la digitalització de les activitats del col·lectiu d'entre 45 i 54 anys, superior en tots els casos a la mitjana de la societat i, en alguns casos (com 'veure i compartir fotos'), pràcticament el doble (els altres casos són 'mirar vídeos', 'escoltar música', 'enviar un correu', 'manegar informació de gestions personals'). Sembla, doncs, que la fractura de l'edat tendeix a disminuir. 

També en destaca l'augment de la Internet de les coses, amb més de 2 milions de línies mòbils associades a màquines. El creixement de línies M2M (màquina a màquina) és del 18,9% davant el 2,3% de les línies convencionals. En l'actualitat, el 15% del creixement de línies mòbils es deu a aquest concepte. Tot plegat, dades de l'Estat.

Al nostre país, el domini .cat celebrava els 5 anys, amb més 44.000 dominis registrats i situant-se com el domini genèric amb la densitat d'informació més alta. És a dir, el .cat aporta a internet molts més documents per domini registrat.

La Fundació Arrels i la campanya d'en Plácido Moreno al Twitter

Heu llegit el post anterior sobre les vivències d'en Plácido Moreno, una persona en situació de sense sostre que escriu al Twitter? Es tracta d'una iniciativa de la Fundació Arrels.

Sóc sòcia de la Fundació Arrels des de fa uns anys. Just ahir m'informaven d'aquesta campanya que tenien en marxa per conscienciar sobre la problemàtica de les persones en situació de sense sostre. De manera voluntària vaig afegir-m'hi publicant el post anterior.

El canal del Plácido Moreno, en realitat, recollia les experiències d'en Juan Carlos, en Germán, en Martín, l'Inma i l'Antonio. Tots plegats han viscut en algun moment pels carrers de la ciutat.

Fa un temps també em feia ressò dels blogs oberts per persones ateses des de la Fundació Arrels.

El canal Twitter d'una persona que viu al carrer, a Barcelona

He quedat impressionada en descobrir el Twitter de Plácido Moreno, una persona que ha perdut la feina i que ara es troba al carrer en no poder pagar la hipoteca. Abans no li tallin també el mòbil, explica com sobreviu pels carrers de Barcelona: menjant el pa sobrer d'un forn, arreplegant entrepans llençats, dormint en caixers o en cementiris, demanant almoina...

Entenc que és una escapada de la solitud i la misèria, una connexió amb el seny i la realitat. Espero que també sigui una oportunitat per sortir-se'n.

El trobareu a http://twitter.com/Placido_Mo.

15/12/2010 - ATENCIÓ: llegiu l'actualització en el post La Fundació Arrels i la campanya d'en Plácido Moreno al Twitter.

Pagaments amb el telèfon Android a través de l'aplicació Bump i el servei PayPal

Bump és una aplicació per a telèfons intel·ligents (smartphones) que permet compartir contactes, fotos i aplicacions entres dos terminals, simplement picant-los de costat.

Amb l'última actualització realitzada, l'empresa propietària anunciava que, a partir d'ara, els Android també poden utilitzar aquesta aplicació per a realitzar pagaments amb el mòbil, tal com fins ara ja podien fer els iPhone.

Segons recull ReadWriteWeb, Nielson preveu que, a finals del 2011 hi haurà més persones als EUA amb telèfons intel·ligents que amb qualsevol altre tipus de telèfon. I, segons, PayPal, els últims 6 mesos PayPal ha generat el doble del volum de pagaments mòbils que en tot l'any 2009 sencer.

Els mòbils al referèndum de Kènia

Els kenians el passat 4 d'agost van votar en referèndum la nova Constitució, que ha d'entrar en vigor el proper dia 20 després que el Sí aconseguís el 66,9% dels sufragis.

No només es tracta d'un pas important per aquest país, ja que deixa enrere els 1.133 morts i 650.000 desplaçats de les darreres eleccions del desembre de 2007, sinó que també ho és per al continent africà en general. La nova Constitució estableix la igualtat de drets per a les parelles casades (incloent-hi els drets de propietat), la doble ciutadania, la igualtat de gènere en els consells de direcció i el dret de ser atesos d'emergència en els hospitals, a banda que, a partir d'ara, cap funcionari no estarà exempt de pagar impostos, així com els membres del Parlament. Després de Sud-Àfica podria ser la Constitució més avançada del continent.

A banda d'això, l'ús de la tecnologia ha afavorit la integritat del procés electoral i ha eliminat les temptacions de manipulació de resultats.

D'una banda, s'ha aplicat el registre electrònic de votació. A cada votant se li van prendre les empremtes digitalment i se li va fer una foto amb una webcam. També s'ha deixat de banda el procés manual de la informació, estalviant possibles errors.


També s'han treballat aspectes de geoposicionament. Així, l'ambaixada dels EUA va fer donació de 250 Blackberrys, que han utilitzat 210 coordinadors, 17 coordinadors regionals i 7 directius sobre el terreny. Han permès, també, que qualsevol persona, incloent-hi els mitjans de comunicació, poguessin seguir els resultats dels col·legis electorals en temps real.

Més informació:

• Kenyan elections: a real-time mobile revolution
• #kenyadecides a Twitter
• Kenya gets new constitution, buries its demons with vote
• No apologies, Mr. Western media, we are peaceful
• Kenya's 'unEast African' constitution and why it took so long

Font de la imatge

L'SMS fa 25 anys!

Llegeixo a SmartMobs que l'SMS avui celebra 25 anys. Va desenvolupar-se en col·laboració entre França i Alemanya però el primer missatge enviat efectivament no va arribar fins el 3 de desembre de 1992. Deia 'Happy Christmas'.

Des d'aleshores l'evolució del seu ús ha estat espectacular. L'any 2000 la mitjana d'SMS enviats per usuari era de 35 al mes. Actualment, 357. I 1,5 bilions de missatges enviats anualment només als EUA. A la Wikipedia hi llegeixo que el 2008 se'n van enviar un total de 4,1 bilions.

Explosió mòbil i llibres electrònics a l'Àfrica

D'una banda, llegeixo que Opera, l'empresa del navegador, informa que l'accés a través del mòbil al web continua creixent de manera impressionant: durant l'últim any les pàgines vistes s'han incrementat en un 182%; els usuaris únics, un 124% i les dades transferides, un 160%.

Les dades que ha fet públiques són exclusives dels 12 principals Estats africans on s'utilitza l'Opera Mini, un dels navegadors per a mòbil de què disposa l'empresa. D'aquests 12, el Sudan i Ghana lideren l'explosió amb un increment del 4.645% i 916% de pàgines vistes, respectivament.

L'Opera s'utilitza especialment en telèfons Nokia, seguits pels Sony Ericsson, els Samsung i els LG.

D'altra banda, llegeixo que Worldreader.org ha tancat la primera fase del seu projecte per portar lectors de llibres electrònics a Ghana. Ho han provat amb 20 Kindles al poble d'Ayenyah. Les conclusions: "el Kindle i els llibres electrònics han ajudat a aprendre a llegir, han fet que els nanos llegeixin més, i han permès l'accés a centenars de milers de llibres, en menys temps i a un cost més baix que els llibres impresos".

Cal recordar que només el Project Gutenberg ja ofereix 30.000 llibres gratuïts.

L'octubre vinent l'experiència s'ampliarà a 336 Kindles a 4 escoles. Els responsables també treballen amb editors locals per digitalitzar llibres.

Internet, mòbils i desenvolupament

Llegeixo diverses iniciatives relacionades amb internet, els mòbils i el desenvolupament a l'Àfrica.

D'una banda, l'Escacc -que ha estrenat web recentment- es fa ressò de l'informe realitzat per la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD) que indica que, en cinc anys (2003 a 2008), els abonats a la telefonia mòbil van passar de 54 milions a gairebé 350. Justament, fa un temps deia que el 49% de la població mundial ja disposava de mòbil.

Els usos que es fa del telèfon mòbil a l'Àfrica són força més diversos que aquí: banca online, compra-venda, aprenentatge, lluita contra la sida, periodisme mòbil...

A Smart Mobs llegia que podria ser que veiéssim una nova generació d'aplicacions procedents de l'Àfrica. És l'Àfrica dels negocis que presentaven ara fa unes setmanes a l'Update d'Infonomia.

En aquest continent, la penetració del mòbil és major que la d'internet, especialment en àrees rurals. Ara bé, recentment es va completar la connexió del primer cable submarí a l'Àfrica de l'est que hi portarà l'internet de banda ampla i, d'altra banda, el Banc Mundial ha anunciat que invertirà 146 milions d'euros en el desenvolupament de les infraestructures d'internet d'alta velocitat a la regió central africana i en fer-ne els serveis més accessibles a la població.

Justament aquesta població paga fins tarifes el doble de cares que a la resta del continent i, comparat amb la resta del món, paguen fins al triple que nosaltres.

El Camerún, el Txad i la República Centreafricana són els primers països que s'incorporaran al programa, que durarà deu anys i que també pretén harmonitzar les lleis de telecomunicacions i d'internet.

Més endavant s'hi afegiran la República del Congo, Guinea Equatorial, la República Democràtica del Congo, el Gabon, Níger, Nigèria, Sao Tomé i Príncipe i el Sudan.

D'altra banda, entitats com Samasource fan el món una mica 'més pla'. Amb 18 contraparts locals, Samasource proporciona a treballadors de països en desenvolupament tasques d'entrada de dades del primer món.

De moment, treballa amb Kènia, Uganda, el Camerún, Ghana i el Paquistan. Samasource els forma en gestió, en projectes, en eines web, entre altres, i els busca feines: d'entrada i digitalització de dades, desenvolupament web, moderació de webs i imatges, testeig d'aplicacions, serveis de vídeo i àudio, gestió de projectes, assistència en la recerca, assistència virtual...

Empreses com Benetech, GoodGuide o la biblioteca de la Universitat d'Stanford ja s'hi han gastat 160.000 dòlars EUA que han revertit en 500 persones. A aquestes persones, els ingressos mitjans els han augmentat de menys de 75 dòlars al mes a 300 o més.

El que fem amb els mòbils

Els últims dies he llegit diverses notícies i articles força interessants sobre la indústria del contingut per a mòbils, d'aplicacions per a mòbils i de màrqueting mòbil.

D'una banda, la primera setmana després del llançament de l'iPhone 3GS les pujades des de mòbil al YouTube van augmentar un 400%, segons va anunciar Google. Aquest model de telèfon disposa de plenes capacitats de vídeo. Tot i que cal pensar que aquest tant per cent inclou els tests que els nous propietaris devien realitzar amb el mòbil, la tendència apunta a un creixement sostingut alt.

Albert Garcia Pujadas publicava fa uns dies un post sobre el fenomen de l'Apple App Store. Les xifres que ell recollia són espectaculars: més de 35.000 programes disponibles a l'Apple App Store, amb 5.000 noves aplicacions que s'hi afegeixen cada mes. Google acull 1.500 títols al seu mercat d'Android i Microsoft, Nokia, Palm i Research in Motion (Blackberry) ja han obert botigues d'aplicacions o tenen previst fer-ho de manera imminent.

Sembla que, en aquestes aplicacions, un dels aspectes que més s'hi aprecia és la informació d'ubicació, no només en les que previsiblement podrien oferir-ho, com les de viatges o de navegació, sinó també en d'altres com mèdiques i musicals.

Sembla que aquestes aplicacions, tot i no ser gratuïtes, superen la resta, cosa que podria indicar que aporten un valor real i no són només una tendència momentània.

Finalment, a ReadWriteWeb publicaven fa uns dies un resum d'una entrevista amb Andrea Vaccari, investigador al MIT Senseable City Lab. En aquest laboratori, entre altres, es realitzen anàlisis i visualitzacions de dades de mòbil en centres urbans, és a dir, estudien les 'empremtes digitals'.

Segons Vaccari, probablement aquest tipus d'informació tindrà aplicacions pràctiques, com l'organització del transport públic. Afegeix que, per primera vegada, l'any 2008 més del 50% de la població mundial vivia en ciutats i que el físic i el digital conflueixen.

A ReadWriteWeb trobareu diversos articles sobre les aplicacions mòbils que utilitzen dades d'ubicació:

• Location-Based Social Networking to Generate $3.3 Billion by 2013?
• Loop Brings Yelp Reviews to 3-G iPhone
• Most Promising Company of 2008: Brightkite

D'altra banda, segons recollia BusinessWeek, en el segon quatrimestre d'aquest any, el sector del mòbil ha vist incrementar en un 46% les fusions i adquisicions. L'activitat és animada, i qui més qui menys compra les petites i prometedores start-ups amb l'esperança d'augmentar la presència mòbil.

SMS per lluitar contra la SIDA a Sudàfrica

Cada dia durant 12 mesos s'enviaran un milió d'SMS gratuïts a Sudàfrica amb l'objectiu de conscienciar sobre el VIH i encoratjar a fer-se la prova. Es tracta del projecte Masiluleke, que neix després d'una prova pilot que va suposar un augment del 200% de les trucades a la línia de suport nacional de la SIDA.

Segons calcula Nacions Unides només un 10% de la població sudafricana amb VIH reben el tractament que necessiten. Això, juntament amb la dada que el 80% de la població té telèfon mòbil, ha portat les autoritats a enviar milions de missatges sanitaris cada mes.

Llegeixo a EJC que el sistema envia els missatges utilitzant el servei 'Si us plau, truca'm (PCM, en sigles angleses). Es veu que és un sistema comú a tot l'Àfrica i permet enviar un missatge de text a un amic sense crèdit demanant-li que li truqui. Cada missatge té les paraules 'Si us plau, truca'm', el número del qui l'envia i espai addicional per a 120 caràcters que normalment s'omplen amb publicitat.

El missatge que s'envia és 'Sovint malalt, cansat, perdent pes i amb por de poder ser VIH positiu? Si us plau truca a l'AIDS Helpline 0800012322'.

Als EUA ja envien més SMS que no parlen pel mòbil i el creixement de la VoIP a Europa

Llegia fa uns dies que Nielsen Mobile ha fet públiques unes estadístiques que assenyalen que els nord-americans ja envien més SMS que no pas fan trucades. Durant el segon quadrimestre, un usuari ha enviat de mitjana 357 missatges de text i ha realitzat 204 trucades al mes.

Tot això mentre a principis de 2006 només s'enviaven i rebien de mitjana 65 SMS al mes. Des de llavors s'ha incrementat un 450%.

Les dades també indiquen que, tot i que es faci més d'ús dels missatges de text, això no vol dir que es facin menys trucades. Sembla que la culpa la tenen els adolescents d'entre 13 i 17 anys, que reben i envien de mitjana uns 1.742 SMS al mes.

Segons dades de la Wireless Association, durant el mes de juny els nord-americans van enviar 75 mil milions d'SMS, uns 2,5 mil milions de missatges al dia. En relació al juny de l'any passat representa un increment del 160%.

D'altra banda, segons TeleGeography a finals del 2007 hi havia 25,3 milions de línies VoIP en servei a l'Europa Occidental (15 milions el 2006 i 6,5 el 2005). Sembla que a finals d'aquest any arribarem al màxim de 37 milions de línies.

L'explicació sembla raure en la millora en les velocitats de banda ampla -a casa nostra en podem dubtar-, l'auge dels serveis triple-play (connexió internet+TV+telèfon) i la competència. France Télécom és el major proveïdor de VoIP.

Eleccions hi-tech a l'Àfrica

Ja fa uns dies llegia a SmartMobs que l'ús dels telèfons mòbils ajuda a monitoritzar les eleccions en els països africans, fent més difícil la manipulació electoral i la corrupció.

Amb el creixement de tecnologies simples de comunicació com els mòbils, molts Estats africans progressen cap a les eleccions obertes i justes en sistemes cada vegada més democràtics. El Senegal és un dels països on més s'hi aposta.

D'altra banda, a la BBC publicaven que les eleccions celebrades a Angola el divendres passat, les primeres en 16 anys, se celebraven en mode hi-tech.

• Més de vuit milions de persones s'han censat utilitzant targetes antifrau amb hologrames, fotos i empremtes i no hi ha hagut escassetat de material publicitari encoratjant els ciutadans a votar, part d'aquesta propaganda enviada per SMS.
  
  
• La comissió electoral ha obert col·legis fins en plataformes pretoleres i diversos helicòpters han recollit vots de col·legis remots mentre els faxos solars i per satèl·lit han enviat les llistes des d'altres col·legis.
  
  
• Per als qui hagin perdut la targeta per votar, s'han col·locat més de sis mil ordinadors als col·legis electorals perquè la gent pugui accedir a la seva fitxa i número de registre.

Tota aquesta feina ha comportat 3 anys de preparació.

Els obstacles a superar han estat molts i diversos: molta part de la població no havia votat mai abans; la dispersió de la població (d'aquí els helicòpters i alguns vaixells); la manca d'un cens recent (les autoritats no saben ben bé on és la població); l'adscripció als col·legis s'ha fet en funció del número de registre més que pel lloc on es viu i part de la població anava despistada. Per pal·liar-ho hi ha hagut personal al carrer amb PDAs per orientar tothom qui ho demanés, s'han instal·lat màquines lectores de les cartes de registre en bancs i aeroports, hi ha hagut números de telèfon on trucar i també un web.

El pressupost inicial s'ha quadruplicat. Hi ha hagut observadors de la UE, dels EUA, del Comitè de Desenvolupament de l'Àfrica del Sud i de la Comunitat de Països de Parla Portuguesa.

El cap dels observadors de la UE, però, ha afirmat que les eleccions han representat un avenç important per a la democràcia però que en cap cas es pot parlar d'eleccions lliures i justes.

El 49% de la població mundial, amb mòbil

Llegeixo a SmartMobs que, segons un estudi de la Unió Internacional de Telecomunicacions, gairebé la meitat de la població mundial disposa de telèfon mòbil. A finals del 2007 els usuaris de mòbil passaven dels 3 mil milions.

L'Àfrica és el continent on augmenta més el nombre d'usuaris de mòbil en els últims dos anys. L'índex de creixement se situa en el 39% anual (entre 2005 i 2007). Més de dues terceres parts de tots els usuaris de mòbils eren de països en vies de desenvolupament. L'Índia incorpora 154 milions d'usuaris i la Xina, 143.

En relació a les connexions a internet, els països del primer món suposen el 66% de tots els usuaris de banda ampla fixa, tot i que representen el 16% de la població mundial. Per contra, els països en desenvolupament representen l'1% dels usuaris de banda ampla fixa i són el 38% de la població.

Usos diversos de mòbils

He trobat un article interessant sobre l'impacte dels mòbils en el mercat de gra del Níger. Segons un estudi realitzat, l'accés a la informació dels preus del gra a través del mòbil ajuda a l'estabilitat dels mateixos i facilita a famílies i comerciants preveure els pressupostos financers.

Sembla que el primer efecte és reduir els costos de cerca ja que els comerciants operen i venen en un major nombre de mercats.

L'estudi el trobareu en pdf al Center for Global Development.

En països més desenvolupats, els mòbils ens serveixen per a d'altres coses.

Als xinesos, per escoltar música. Un 34,8% dels enquestats en l'estudi d'M:Metrics declaren escoltar música al mòbil cada mes comparat amb el 20% de l'Estat espanyol, el 18,9% dels enquestats al Regne Unit i el 5,7% dels EUA.

A diferència d'Itàlia, l'Estat espanyol i el Regne Unit, on més del 30% dels enquestats diuen utilitzar el mòbil per enviar i rebre fotos i vídeos, a la Xina són menys de la meitat els qui l'utilitzen amb aquesta finalitat.

Finalment, quant a l'ús del mòbil per consultar el correu electrònic, lideren l'enquesta els EUA, amb l'11,6%, comparat amb el 9% de l'Estat i el Regne Unit, i només el 2,5% a la Xina.

El fenomen de les novel·les escrites amb mòbil al Japó i el reciclatge dels mòbils als EUA

Els japonesos no només llegeixen llibres als mòbils sinó que els escriuen, també, amb els mòbils. I són tan populars que es publiquen amb tapa dura i se'n fan pel·lícules.

Els tres bestsellers del mes de desembre van ser escrits originalment en mòbils. Solen llegir-se, també, en mòbils.

Finalment, un vídeo prou interessant titulat 'La vida secreta dels mòbils'. Emmarcat en el mercat dels EUA, s'hi reflexiona sobre el poc reciclatge de mòbils, els metalls utilitzats en la seva elaboració, l'enviament de mòbils llençats encara operatius a països en desenvolupament...

Els mòbils a l'Àfrica: l'eina, també, per a l'educació?

Fa un temps veia com el mòbil a l'Àfrica servia per informar amb més llibertat en països com Zimbabwe. O com el mòbil suposa una revolució per a les transaccions econòmiques, com es convertien els minuts de prepagament en moneda del comerç panafricà i com el mòbil és una eina per lluitar contra els abusos.

Ara llegeixo que es voldria impulsar el mòbil també com una eina educativa. El tema de fons és que si per al món occidental el mòbil s'utilitza gairebé únicament per a trucades i com a extensió de l'ordinador, als països en desenvolupament, i especialment a l'Àfrica, el mòbil és la porta a internet i a tot d'altres usos i finalitats que nosaltres cobrim amb l'ordinador.

Per això, hi ha qui aposta per trobar qui escrigui el software que realment afegeixi valor (per a un professor, un estudiant, un metge, una persona de negocis) i que pugui córrer sobre el petit ordinador que es porta a sobre.

En relació a la difícil situació de Kènia, llegeixo a PSFK una referència a un altre blog en què s'explica com el preu del crèdit del mòbil s'ha disparat i com ha passat a ser moneda i valor de canvi per menjar i medicines. Tradueixo literalment: "el crèdit val més que la moneda del govern". Pyramid of Peace ha impulsat un servei online perquè qualsevol pugui enviar crèdit als kenians.

Nou projecte de periodisme mòbil a l'Àfrica

Al European Journalism Centre llegeixo que s'ha iniciat un nou projecte que té per objectiu formar, pagar i proveir equipaments de telefonia mòbil a periodistes africans. Voices of Africa formarà periodistes de Sudàfrica, Moçambic, Ghana i Kènia en periodisme mòbil i com penjar les peces informatives en webs de notícies.

Les peces informatives seran venudes a agències, cadenes de televisió i diaris per ajudar a finançar del projecte. Actualment, compta amb el suport de la Fundació Africa Interactive Media i Skoeps -web de periodisme ciutadà neerlandès- ha promogut la tecnologia mòbil i la plataforma de publicació que permet que els periodistes mòbils puguin introduir la informació a l'àrea Voices of Africa d'Africanews.com.

Més informació sobre els mòbils i la banca a l'Àfrica

Al GigaOm llegeixo com la inciativa de comerç nascuda a les zones rurals de Nigèria que converteix els minuts de prepagament dels mòbils en moneda virtual s'estén en el comerç panafricà.

El que va començar localment ha anat estenent-se i, fins i tot, ara ja s'hi fa comerç transfronterer.

Fa uns dies parlava de la iniciativa a Kènia, un sistema de transferència de diners basat en l'SMS. En aquest article de GigaOm hi llegeixo que Wizzit, una filial del South African Bank of Athens, ha processat més de 250.000 transaccions en menys de 24 mesos.

Es calcula que hi ha 100 milions de mòbils a l'Àfrica, una de les regions on més ràpidament creix aquest mercat.