L'OPI de Facebook i el seu tràfic mòbil sense rendiment econòmic

Llegeixo un article interessant a GigaOM, signat per Kevin Fitchard, sobre un aspecte de Facebook ara que ha presentat l'Oferta Pública Inicial (OPI) per valor de 5 mil milions de dòlars.

En la documentació presentada, Facebook fa esment de la paraula mòbil més de cent vegades. El més curiós és que no sempre ho fa de manera positiva.

Dels seus 845 milions d'usuaris actius mensuals, el desembre passat 425 milions hi van accedir des de dispositius mòbils intel·ligents o des de la versió web optimitzada per a mòbils. El 2011, el 85% dels ingressos de 3,7 mil milions de dòlars van provenir de la publicitat. Ni un cèntim, però, de les plataformes de mòbil, ja que Facebook no hi mostra anuncis.

Amb tot, Facebook no fa res per desencoratjar el transvasament de tràfic al mòbil. Segons la documentació que ha presentat, els usuaris que es connecten a Facebook a través del mòbil ho fan com a suplement a les seves connexions a través del PC, no com a substitució.

Ara bé, una de les dades destacades de la documentació és l'estimació de penetració de la xarxa a l'Índia, d'entre el 20% i el 30%. Hi ha entre 700 i 800 milions d'usuaris potencials de Facebook a l'Índia. La majoria dels quals hi accediran des de plataformes mòbils.

Això, sumat al fet que les generacions més joves es connecten cada vegada més a través dels dispositius mòbils i que les vendes d'ordinadors van disminuint, substituïts per les tablets (una plataforma on Facebook tampoc no ensenya anuncis).

Segons Fitchard, tot i les expectatives de creixement de la publicitat mòbil els propers anys, Facebook podria no voler mostrar anuncis en aquests dispositius i solucionar, així, el problema. O almenys no ho vol encara.

Sembla que Facebook podria assajar altres possibilitats:

A la documentació de l'OPI, l'empresa esmenta la possibilitat d'inserir "notícies esponsoritzades" en els feeds de notícies dels usuaris. Per a Fitchard, Facebook podria estar investigant altres maneres de monetitzar el tràfic mòbil. La co-dependència entre fabricants de mòbils i Facebook podria obrir altres oportunitats.

Per exemple, Orange treballa per vendre telèfons optimitzats per a Facebook en tots els mercats. O bé també, en alguns països, explicat Fitchard, Orange ven plans que inclouen l'accés il·limitat a Facebook, amb la resta del tràfic de dades a mesurar. En paraules de Fitchard, "no han revelat detalls financers de l'acord però no em sorprendria que part dels ingressos anessin a Menlo Park".

Les exportacions catalanes dels onze primers mesos del 2011

Fa uns dies el @clubcecotint es feia ressò de l'informe de la Direcció Territorial de Comerç sobre les dades de l'exportació catalana dels onze primers mesos del 2011.

L'informe explica una sèrie de dades molt interessants:

• Les exportacions catalanes han augmentat un 15,17% respecte el mateix període del 2010
• Les vendes a l'exterior de Catalunya representen el 26,04% del total que exporta l'Estat
• Les compres a l'exterior de Catalunya representen el 27,44% del total de les realitzades a l'Estat
• Els principals sectors exportadors han estat:
• els productes químics, amb un increment del 10,64%
• els béns d'equip, amb un increment del 12,20%
• el sector de l'automòbil, amb un creixement del 20,24%
• El principal volum de vendes es fa a França i Alemanya. Els nostres veïns tenen una quota del 20,35% mentre que els alemanys, un 18,73%
• Per continents, els millors comportaments corresponen a Oceania i Àsia (amb augments del 27,21% i del 16,21% respectivament). Les vendes a Amèrica del Nord han crescut un 13,17% i les que tenen per destí l'Amèrica Llatina, un 10,75%.
• El valor registrat entre gener i novembre de 2011 per les exportacions catalanes ha estat de 51.429,05 milions d'euros. En d'altres comunitats autònomes ha estat de:
• Madrid: 22.436,78  milions d'euros
• Andalusia: 20.540,97   milions d'euros
• País Basc: 19.436,78   milions d'euros
• País Valencià: 18.267,42  milions d'euros
• A la cua: les Balears (785,36  milions d'euros), sense comptar Ceuta ni Melilla

A la feina, al DRAC (on treballo al departament de Projectes), detectem l'interès d'algunes empreses per tenir el web en idiomes i alfabets diferents, en posicionar-se en buscadors que no són ni Google ni Bing ni Yahoo...

Qui també aposta molt fortament per l'exportació és Camaloon, una empresa dedicada a la personalització de xapes, imants, miralls i tasses amb qui col·laboro en la redacció d'alguns continguts. Amb l'objectiu d'arribar al mercat italià, francès, alemany i portuguès, aposten pels AdWords, els blogs temàtics (i escrits per natius) i una comunitat potent a Facebook.

Els principals problemes, com comentava en un post anterior, són el transport i les diferències culturals (que es volen pal·liar amb la creació d'equips locals).

Des de darrere el burka: les veus de les dones afganeses

A través d'I heart daily, m'assabento de la iniciativa Afghan Women's Writing Project (AWWP). Fundat per la periodista nordamericana Masha Hamilton, té per objectiu donar suport a les veus de les dones afganeses, tot creient que poder explicar la història d'un mateix és un dret humà.

L'AWWP està dedicat a Zarmeena, la dona executada pels talibans a l'estadi Ghazi de Kabul el 16 de novembre de 1999 i contempla els programes següents:

• Tallers online: impartits per autors publicats, donen consells setmanals d'escriptura (en anglès)
• Tallers de dari: tenen lloc dos cops al mes. Van a càrrec del director de l'AWWP a Kabul i d'una periodista local
• Salons de lectura: un cop al mes, les qui escriuen en anglès es troben en un cibercafè de Kabul per compartir experiències
• Dones amb disminucions: solen ser les més marginades. Se'ls proveeix d'accés internet a casa per les dificultats que suposa que surtin fora
• Històries orals: programa en desenvolupament, que preveu recollir oralment les històries de dones que no saben llegir ni escriure

Des que el projecte va començar el maig del 2009, se n'han beneficiat 90 dones. Per raons de seguretat, només s'ha utilitzat el boca orella per incorporar escriptores addicionals.

Al web hi podreu llegir les 500 redaccions i poemes escrits fins ara per aquestes dones. Podeu conèixer què se sent sota un burka o què fa riure les dones afganeses. També es parla de matrimonis forçats, de trobar-se entremig de foc real, de secrets familiars i de desafiaments als talibans...

Estat de l'internet actual

ReadWriteWeb es feia ressò ara fa uns dies de les dades fetes públiques per Royal Pingdom sobre l'Internet del 2011. En recullo algunes d'interessants:

1. Facebook:
1. Més de 800 milions d'usuaris, amb 200 milions d'usuaris nous
2. L'octubre del 2011 Facebook era tan gran com l'internet del 2004
3. 350 milions d'usuaris de Facebook s'hi han connectat a través del telèfon mòbil
4. S'han compartit 30 mil milions de peces de contingut cada mes
2. Twitter:
1. @ladygaga encara és l'usuari de Twitter amb més seguidors de tot el món (18,1 milions)
2. La xarxa de microblogging compta amb 225 milions de comptes, dels quals 100 milions no són actius
3. Tumblr i Wordpress
1. Tumblr compta amb 39 milions de blogs
2. Wordpress compta amb 70 milions de blogs
4. Dominis i webs
1. A finals del 2011 existien 555 milions de webs
2. El domini que més ha crescut respecte el 2010 és el .com. Ha passat de ser 88.8 milions a 95.5 milions.
3. El domini .net ha crescut amb 0,6 milions més de noms; el .org, amb 1,3 milions; el .info, amb 7,6 milions i el .biz, amb 2,1 milions.
5. Població d'internet
1. Àsia representa el 44% de la població d'internet
2. Europa representa el 23% de la població d'internet
3. Amèrica del Nord, el 13%
4. Àfrica, el 6%

Precisament, a l'Internet World Stats veig que la penetració d'internet a Europa és del 58,3% (la mitjana global és del 30,2%). Els països europeus amb més usuaris a internet són:

• Alemanya: 65,1 
• Rússia: 59,7
• Regne Unit: 51,4
• França: 45,2
• Turquia: 35,0

L'Estat espanyol en té 29,1 milions. D'aquests, es calcula que 15.682.800 tenen perfil a Facebook.

Justament, segons algunes previsions, Facebook podria arribar als mil milions d'usuaris aquest proper mes d'agost. Això seria una setena part de la població mundial. Aquestes previsions indiquen que l'augment d'usuaris provindria de països com el Brasil o l'Índia, amb molta població encara sense perfil a la xarxa social.

De la resta de xarxes, LinkedIn compta amb 130 milions de membres i Google+, 49  milions.

Finalment, adjunto un quadre il·lustratiu sobre la història de les plataformes computacionals:

Neix CCTV Àfrica

La China Central Television ha obert a Kènia la seva primera cadena informativa sobre el continent africà, CCTV Àfrica (s'emetrà en el canal en anglès de la CCTV). De moment, produirà una hora diària de programació, que cobrirà les notícies de tot el continent. Serà bàsicament de notícies però també inclourà altres formats, com entrevistes i documentals.

Els temes a cobrir seran polítics, socials, econòmics i culturals, d'arreu del continent.

Llegeixo també, a EJC, que l'aplicació mòbil 'I Love Africa', de la mateixa CCTV, es llançarà públicament després d'estar sis mesos en període de proves.

Fa uns anys, el 2007, parlava de l'acord signat entre la Xina i Zimbabue pel qual la cadena CCTV emetria programes de Zimbabue amb l'objectiu "de contrarestar el monopoli que té Occident en la informació sobre Zimbabue i els temes africans". L'acord també incloïa l'acolliment de personal de la ràdio i  televisió de Zimbabue per augmentar els seus estàndards d'emissió.

I, en un post una mica anterior, em sorprenia de l'evolució de les inversions de la Xina a l'Àfrica. Mentre que des del 1990 al 1997 va ser de 20 milions de dòlars, del 1998 al 2002 la xifra va augmentar fins als 120 milions de dòlars.

En aquests moments no tinc dades més actualitzades d'aquestes inversions. En qualsevol cas, sembla que, amb CCTV Àfrica, la Xina continua apostant fort pel continent oblidat. Llegeixo que el centre obert a Nairobi és el primer fora de la Xina que la cadena obre al món.

La Unió Europea vol impulsar el comerç electrònic

La Unió Europea vol que comprem més online, segons llegeixo a European Journalism Centre. Per anar bé, l'any 2015 la contribució a l'economia d'internet i el comerç electrònic hauria de ser el doble que ara.

Segons la Comissió Europea, internet suposa menys del 3% de l'economia de la UE i el comerç electrònic és un 3,4% de les vendes dels 27. La Comissió afegeix que, en comparació, internet suposa el 20% del creixement econòmic i el 25% del creixement de l'ocupació en alguns Estats del G8 en els últims cinc anys.

Algunes de les barreres amb què es troben els europeus i que es volen solucionar són, per exemple, que no s'accepti el pagament amb targeta de crèdit o que no es puguin lliurar els productes a un altre Estat membre de la UE. També hi ha qui té por dels pagaments en línia mentre que, els que no tenen problemes per efectuar-los, poden trobar els ports massa cars o patir perquè no arribi la mercaderia danyada.

Nicholas Kristof aposta pel social gaming amb finalitats humanitàries

El periodista del New York Times Nicholas Kristof llançarà aquest any 2012 un joc per al Facebook semblant al FarmVille que permetrà als jugadors fer microdonacions amb caràcter humanitari i contribuir amb diverses causes d'altres maneres.

És una iniciativa més de les que Kristof, amb la seva dona Sheryl WuDunn (ambdós premis Pulitzer), tiren endavant per lluitar contra la injustícia contra les dones arreu del món.

Segons declaracions a Mashable del codirector de l'empresa encarregada de desenvolupar el joc, tant el joc com la campanya en què s'emmarca compten amb els fons de grans ONGs, com la Ford Foundation, la United Nations Foundation, l'Independent Television Service i l'USAID, a banda dels que estan treballant i que podrien sorgir.

Kristof va ser el primer periodista del New York Times a tenir blog i ha defensat el Facebook, el Twitter i el YouTube, a més de ser reporter dels drets humans.

No es tracta de la primera iniciativa de social gaming encaminada a l'ajuda humanitària però la participació pública de Kristof i WuDunn pot ser un impuls per ajudar a millorar la situació de part de la població mundial.

Es mor Frederica Sagor Maas

El periodista Oriol Lladó es feia ressò de la notícia de la mort de Frederica Sagor Maas, als 111 anys. Nascuda el 6 de juliol del 1900 a Nova York, va estudiar periodisme a la Columbia University i als 23 anys se'n va anar a Hollywood, a fer de guionista de pel·lícules mudes.

Va escriure, per exemple, el guió de "Flesh and the Devil" (1926), protagonitzada per la Greta Garbo, i "Dance Madness" (1926).

El 1999 va publicar un llibre de memòries en què retratava la incipient indústria de Hollywood com a cruel i immoral.

Tant el seu marit, també guionista, com ella van patir el robatori d'idees i el plagi i van ser vetats per la indústria després d'haver estat acusats injustament de comunistes.

Sense esperança, humiliats i amb pocs recursos econòmics, el matrimoni va fer un intent de suïcidi: van conduir el Plymouth dalt d'un turó de Hollywood, "sostenint-nos l'un a l'altra, vam començar a sanglotar i ens vam adonar que res de tot allò no importava. Ens teníem l'un a l'altra".

Viure una vida tan llarga va ser la millor revenja, afirmava Frederica.

Les tablets canibalitzen la resta de pantalles

Segons publica Nielsen, als EUA l'ús de les tablets fa que es consumeixi menys per l'ordinador de sobretaula, les consoles de joc o els lectors electrònics. Les dades que fa públiques i que es recullen a PSFK, són les següents:

• El 50% dels propietaris d'una tablet l'utilitzen ells, només. El 43% la comparteixen amb d'altres persones. El 8% la compren per casa però no l'utilitzen mai.
• El 35% dels usuaris de tablet i ordinador de sobretaula diuen que aquest últim l'utilitzen menys o gens. El 32%, diuen que utilitzen menys l'ordinador portàtil o gens des que es van comprar la tablet.
• El 27% dels propietaris de lectors electrònics diuen que l'utilitzen menys o gens.
• Un de cada quatre propietaris de tablets que també tenen consoles de joc portàtils diuen que les utilitzen menys o mai des que se'n van comprar una.

Als EUA l'iPad lidera el mercat de tablets.

Trobareu l'informe de Nielsen a NielsenWire: Connected Devices: How we use tablets in the US

Google es posiciona en l'internet de les coses

Llegeixo a Read/Write/Web que, en la conferència per a desenvolupadors que Google celebra aquests dies a San Francisco, la Google I/O, l'empresa ha presentat l'Android@Home. Es tracta de la seva entrada i la seva aposta en l'internet de les coses, és a dir, la xarxa formada per objectes reals connectats a internet.

L'Android@Home permetrà controlar des d'un dispositiu Android (telèfon, tablet...) tots els aparells de casa, des d'abaixar la potència dels llums fins a gestionar un sistema de reg.

Algunes empreses ja integren la tecnologia Android. Per exemple, la Lighting Science Group -que fabrica llums LED- començarà a vendre a finals d'any llums o bombetes amb capacitat inalàmbrica que permetrà als clients utilitzar les tablets i telèfons intel·ligents Android per controlar la il·luminació.

D'altra banda, Hasbro crea robots de joguina que mostraran canvis d'humor. I Willow Garage ha creat un robot que pot ser programat per fer diverses tasques.

Google també ha presentat el Projecte Tungstè, que habilitarà l'aparell Android per llegir un CD amb capacitat inalàmbrica (NFC) i afegir la música al Google Music (també presentat en la mateixa conferència, el sistema d'emmagatzematge de música creat per Google). Amb un toc al dispositiu Android, la música començarà automàticament.

L'Android@Home és una plataforma i Google espera que els desenvolupadors creïn nous serveis i aplicacions per automatitzar la llar.

Microsoft ja fa temps que es dedica a l'internet de les coses amb diverses iniciatives al llarg dels anys i el recent èxit del Kinect. IBM, Cisco i HP també tenen desenvolupament de sensors i plataformes de servei.

L'aproximació de Google, però, és més oberta.

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels
quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Col·laboració periodística amb l'Escacc

Ara he finalitzat una col·laboració periodística que he fet amb l'Escacc, l'Espai Català de Cultura i Comunicació. Principalment he aportat la redacció de notícies sobre periodisme i cultura des del vessant tecnològic, d'àmbit internacional.

D'aquesta manera, em feia ressò de com Al Jazeera havia cobert la revolució egípcia i com havia utilitzat Twitter per atraure una audiència massiva. O de com els museus dels EUA també són presents a les xarxes socials i quines accions hi realitzen per connectar amb el públic.

També he parlat d'algunes experiències periodístiques al voltant del periodisme de dades, he fet una aproximació al negoci digital de la música, he tractat la gamification de les notícies i m'he fet ressò d'algunes estratègies per vendre més llibres.

Sense oblidar les notícies diverses sobre sistemes de subscripcions a mitjans digitals (les proposades per Apple i Google), els sistemes de pagament que implementen diaris i revistes en línia (en anglès, paywall o mur de pagament), els micropagaments,  l'adaptació del contingut a noves pantalles: telèfons intel·ligents i tablets, les noves propostes de personalització de notícies, aplicacions noves per al periodisme, nous formats, noves maneres d'involucrar els lectors amb el mitjà, l'aplicació del crowdfunding en el fotoperiodisme, o com es traslladen les novel·les al format iPad.

També, entre moltes altres, de com es reestructuren les redaccions per entendre millor el seu lector, com les escoles de periodisme dels EUA passen a ser nous actors en el panorama comunicatiu, o sobre què aporta Tumblr al periodisme.

També he escrit sobre eines online: Timely, per analitzar i optimitzar piulades de Twitter; Storify, per explicar notícies en temps real amb material procedent de xarxes socials, Embedly, per fer el contingut fàcilment incrustable o Tackable, per organitzar informació sobre un  mapa.

Ha estat una experiència molt bona. M'encanta conèixer noves iniciatives, models i aproximacions en l'entorn digital i poder-les compartir!

El RodaMots arriba als 20.000 subscriptors

Al DRAC ens vam oferir ara ja fa una mica més de tres anys a col·laborar amb en Jordi Palou i el RodaMots. El RodaMots és un butlletí diari -similar a l'A Word A Day anglès- que conté una paraula o expressió catalana, amb el seu significat i un exemple d'ús.

Va néixer ara fa 12 anys, el març de 1999. El 2007, amb una mica menys de 10.000 subscriptors, el DRAC es va oferir a cedir-li gratuïtament el seu sistema  de gestió i enviament de mailings i, des d'aleshores hem acompanyat el Jordi Palou en aquesta aventura. Just aquests dies el RodaMots ha arribat als 20.000 subscriptors!

En Jordi Palou em demanava si existia alguna mena d'OJD dels butlletins catalans perquè, amb aquesta xifra de subscripcions, segur que el RodaMots deu estar entre les primeres posicions. La veritat, no en conec cap. Però estic segura que aniria bé per donar a conèixer entre els anunciants aquests espais llaminers i que, almenys, el qui hi dedica els esforços pugui veure-hi una recompensa econòmica. Si algú coneix alguna cosa relacionada amb el tema pot dir-ho en els comentaris.

El DRAC és una empresa de serveis internet nascuda l'abril del 1996. Jo hi treballo de coordinadora de projectes.

El blog, en negre

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió.

Infografia de la velocitat i cost d'internet

Vist a The Content Wrangler.

Com es bloqueja l'internet de tot un país?

Llegeixo a VilaWeb que aquesta matinada el govern egipci ha ordenat desconnectar internet per complet. Com pot fer-se, això?

A GigaOM hi llegeixo alguns detalls més sobre com es bloqueja l'internet de tot un país. S'hi explica que, de precedents, n'hi ha hagut un parell. A Birmània durant les protestes del 2007 i al Nepal el 2005, després que el rei prengués el poder. A la Xina també s'hi han comès bloquejos de curta durada.

Es veu que hi ha dos mètodes pels quals els Estats podrien promulgar aquestes desconnexions. Es poden tancar els routers que dirigeixen tràfic a la frontera -tancant hermèticament el país als estrangers- o anar més enllà i tancar els routers dels ISP individuals per prevenir l'accés a la majoria d'usuaris des de l'interior.

Tot i que encara no se'n coneixen els detalls, sembla que a Egipte no ha passat de cap d'aquestes dues maneres. Quan l'accés ha desaparegut, ha desaparegut ràpidament, amb el 90% de les connexions baixant en un instant.

Segons Renesys, la desconnexió dels majors ISPs del país va tenir lloc a les 12:34 am (hora local).

I, pel que sembla, tot ha estat detalladament orquestrat per desconnectar les adreces a tots els nivells, des dels usuaris de dins el país per sortir-ne com la resta del món per intentar entrar-hi.

L'article del GigaOM indica que podria fer-se a dos nivells: el primer a nivell de DNS. Així, qualsevol intent de resoldre qualsevol adreça en .eg fallaria però també, en cas que es provi anar directament a una adreça, utilitzen  el Border Gateway Protocol, el sistema pel qual cada ISP anuncia les seves adreces de protocol d'internet a la xarxa. Els ISPs han parat d'anunciar les adreces d'internet.

Així, el sistema no sap on hi ha res. Els de fora no troben webs egipcis mentre que els de dins no troben res de res.

Un tancament a la frontera, diu l'article, hauria estat més fàcil però Egipte s'ha assegurat de no causar impacte en altres Estats més avall dels cables. Això alleugeria la pressió diplomàtica i econòmica d'altres Estats i fa més difícil als manifestants de l'interior del país obtenir informació d'entrada i sortida.

Actualització: llegiu aquest post de ReadWriteWeb per saber com s'ho fan alguns egipcis per poder-se connectar a través d'eines que fan anònimes.

Algunes xarxes socials especialitzades: manualitats i jocs

Sovint quan parlem de xarxes socials només pensem en Facebook, Twitter, LinkedIn i ara, potser, en Quora. A banda d'aquestes n'hi ha de més especialitzades, que apleguen una gran quantitat d'usuaris. Per posar-ne un parell d'exemples:

- En la línia del DIY (do it yourself) no només trobem la impressionant Etsy, amb centenars de milers de venedors de manualitats, sinó també el Burdastyle. Fa quatre anys ja en parlava en aquest post. Les dades que els de Burda fan públiques són espectaculars: gairebé mig milió d'usuaris, 700.000 visites mensuals i 6,5 milions de page views mensuals. Tenen més de 50.000 projectes online (els projectes són les creacions realitzades per part dels usuaris).

I és que el tema de cosir-se la roba sembla que torna amb força. Segons llegeixo al San Francisco Chronicle, la cadena de teixits Jo-Ann's va obrir l'any passat 30 noves botigues i n'obrirà 40 més aquest any. I segons el Bureau of Economic Analysis dels EUA, es van importar màquines de cosir per un valor de 581 milions de dòlars durant els cinc primers mesos de l'any passat, incrementant-se un 28% respecte l'any anterior.

A l'Estat espanyol s'edita una nova revista sobre disseny i costura, amb una imatge cuidada i creativa. És El costurero. No hi falten tutorials, entrevistes a nous dissenyadors i persones que han hibridat perfils professionals per donar sortida a la seva inventiva i autorealització. La contraportada té un codi QR, amb la descripció de la revista i l'adreça del seu web.

Sense anar més lluny, aquí Terrassa, les dissenyadores Mariona Peremateu i Rosa Rubio esgoten les places dels tallers i cursets que ofereixen al Voilà! la seva botiga-taller.

- En un altre sentit, la xarxa social BoardGameGeek (BGG) està especialitzada en jocs de tauler. S'hi publiquen crítiques, articles i sessions de joc, ja sigui de joc d'estil alemany, wargames, jocs de cartes o altres jocs de taula. En total, compten amb 50.000 jocs diferents a la base de dades. Tenen 300.000 usuaris registrats, 100.000 visites úniques cada dia i 20 milions de page views per mes.

M'explica el Martí que una de les claus de l'èxit és que la xarxa es construeix col·lectivament a través de les aportacions, escrits, fotos... L'usuari registrat pot donar monedes d'or pròpies del BGG a qui considera que ha fet una bona anàlisi d'un joc, a qui ha penjat una foto interessant, a qui fa bones aportacions...

Les monedes d'or són convertibles en icones que ajuden a construir el perfil d'usuari. També es pot ser moderador d'una discussió o aportació i valorar-la amb monedes d'or. El sistema compta amb un algorisme que calcula, amb totes les valoracions, quin és el valor mitjà votat de la discussió o aportació i se li paga d'acord amb el resultat.

Les donacions econòmiques al web també es transformen en monedes d'or. Llegeixo a la Wikipedia que en alguna ocasió també s'ha fet a l'inrevés: just després de l'huracà Katrina es podien comprar monedes d'or i, amb els guanys, es van donar 36.403 dòlars a la Creu Roja, aconseguits entre l'1 i el 9 de setembre.

En tots dos casos es tracta de nínxols de mercat que aconsegueixen aplegar un grapat considerable d'usuaris.

El 2010, en xifres (les dades de Pingdom i algunes altres més)

Molts blogs i webs s'han fet ressò de les dades sobre internet l'any 2010, fetes públiques per Pingdom. Són les següents:

• Correu electrònic:
• 107 bilions de correus electrònics enviats
• 294 mil milions de missatges de correu electrònic de mitjana diària
• 1,88 mil milions d'usuaris de correu electrònic arreu del món
• 480 milions d'usuaris nous de correu electrònic des de l'any 2009
• 89,1% dels correus electrònics han estat spam
• 262 mil milions d'spams cada dia
• 2,9 mil milions de comptes de correu arreu del món
• 25% dels comptes de correu són corporatius
• Webs:
• 255 milions de webs a desembre de 2010
• 21,4 milions de webs afegits durant l'any 2010
• Usuaris d'internet:
• 1,97 mil milions d'usuaris d'internet arreu del món (juny de 2010)
• 14% d'increment d'usuaris des de l'any 2009
• 825,1 milions d'usuaris a l'Àsia
• 475,1 milions d'usuaris a Europa
• 266,2 milions d'usuaris a Nordamèrica
• 204,7 milions d'usuaris a Amèrica Llatina i el Carib
• 110,9 milions d'usuaris a l'Àfrica
• 63,2 milions d'usuaris a l'Orient Mitjà
• 21,3 milions d'usuaris a Oceania i Austràlia
• Xarxes socials:
• 152 milions de blogs (segons dades de BlogPulse)
• 25 mil milions de piulades enviades en el Twitter
• 100 milions de comptes oberts a Twitter
• 175 milions d'usuaris a Twitter (setembre de 2010)
• 7,7 milions d'usuaris seguint @ladygaga (el compte de Twitter amb més seguidors)
• 600 milions d'usuaris a Facebook
• 250 milions d'usuaris nous a Facebook
• 30 mil milions de peces de contingut (enllaços, notes, fotos, etc) compartides a Facebook mensualment
• 20 milions d'aplicacions de Facebook instal·lades diàriament
• Vídeos:
• 2 mil milions de vídeos mirats al YouTube
• 35 hores de vídeo pujades a YouTube cada minut
• Més de 2 mil milions de vídeos mirats mensualment a Facebook
• 20 milions de vídeos pujats a Facebook mensualment
• Fotos:
• 5 mil milions de fotografies allotjades a Flickr (a setembre de 2010)
• Més de tres mil fotos pujades a Flicker, cada minut
• 130 milions pujades a Flickr mensualment
• Més de 3 mil milions de fotos pujades a Facebook, cada mes
• 36 mil milions de fotos pujades a Facebook anualment

Altres dades de l'any passat:

• A l'Estat espanyol les quatre paraules més buscades van ser: Facebook, YouTube, Tuenti i Twitter, totes, de xarxes socials
• El 80% dels internautes de l'Estat pertany a alguna xarxa social
• El 63% dels usuaris recomanen productes a través de Twitter mentre que el 61% en comparteixen les queixes
• Als EUA, el 20% de les piulades parlaven d'alguna marca o producte

A destacar, també, l'increment d'usuaris d'internet de la Xina, d'un 20,3% més que l'any 2009. Ara els usuaris d'aquest gegant asiàtic ja arriben als 450 milions, més d'un terç de la seva població. Aquest boom d'usuaris ha anat acompanyat del creixement d'un extens sistema de control i de filtres tècnics. Durant aquest any passat 2010 s'hi han tancat 60 mil webs.

Gran part d'aquest creixement d'usuaris ha vingut pel creixent accés a internet a través dels mòbils. Algunes dades indiquen que eren 277 milions d'usuaris els qui es connectaven pel telèfon.

Justament, en relació a les connexions mòbils entre els joves de 15 a 24 anys, la Xina és capdavantera a nivell mundial, amb un índex del 73% de joves connectats pel telèfon. Els EUA ocupen la segona plaça, amb un índex del 48%. A l'Estat espanyol són el 21%, amb els videojocs com l'aplicació més popular.

Entre els fabricants de telèfons mòbils intel·ligents (smartphones), HTC ha sabut fer-s'hi forat. L'últim trimestre de l'any passat va obtenir un benefici net de 500  milions de dòlars, un 31% més que el trimestre anterior i un 160% més que l'últim trimestre del 2009. En el conjunt de l'any, els ingressos van augmentar un 93% sobre els del 2009. Va vendre 24,6 milions d'unitats de telèfons. Les previsions són duplicar la capacitat de la fàbrica de Xangai fins a augmentar la producció a 2 milions de telèfons al mes.

D'altra banda, de l'Informe de la Fundació Telefònica sobre la Societat de la Informació a l'Estat l'any 2010 en destaca l'augment en la digitalització de les activitats del col·lectiu d'entre 45 i 54 anys, superior en tots els casos a la mitjana de la societat i, en alguns casos (com 'veure i compartir fotos'), pràcticament el doble (els altres casos són 'mirar vídeos', 'escoltar música', 'enviar un correu', 'manegar informació de gestions personals'). Sembla, doncs, que la fractura de l'edat tendeix a disminuir. 

També en destaca l'augment de la Internet de les coses, amb més de 2 milions de línies mòbils associades a màquines. El creixement de línies M2M (màquina a màquina) és del 18,9% davant el 2,3% de les línies convencionals. En l'actualitat, el 15% del creixement de línies mòbils es deu a aquest concepte. Tot plegat, dades de l'Estat.

Al nostre país, el domini .cat celebrava els 5 anys, amb més 44.000 dominis registrats i situant-se com el domini genèric amb la densitat d'informació més alta. És a dir, el .cat aporta a internet molts més documents per domini registrat.

Vols enviar un telèfon Android a l'espai?

Llegeixo a Search Engine Journal que el 13 de novembre passat mitja dotzena de treballadors de Google van llançar set globus a l'estratosfera (30 km d'alçada), carregats amb diversos telèfons Google Nexus S, amb sistema operatiu Android. Dels set globus, sis els van recuperar l'endemà i el setè, un mes més tard.

Els telèfons tenien encesos els sensors i un bon nombre d'aplicacions. De fet, tenien en marxa el Google Maps (i es va poder seguir aproximadament el seu trajecte), l'Sky Map (així, les estrelles capturades en les fotos que van tirar les càmeres dels mòbils s'han pogut identificar), el Latitude (per recuperar de nou els telèfons) i una aplicació personalitzada per fer córrer les dades del sensor, tirar fotos i algun vídeo.

Sembla, doncs, que els dispositius GPS poden continuar funcionant relativament bé fins a 20 km d'alçada, suporten els -50º C i aguanten el ràpid viatge de gairebé tres hores.

Han creat un lloc específic amb les dades de l'experiment, on també s'hi recullen les fotos així com instruccions per fer-ho un mateix!

La Fundació Arrels i la campanya d'en Plácido Moreno al Twitter

Heu llegit el post anterior sobre les vivències d'en Plácido Moreno, una persona en situació de sense sostre que escriu al Twitter? Es tracta d'una iniciativa de la Fundació Arrels.

Sóc sòcia de la Fundació Arrels des de fa uns anys. Just ahir m'informaven d'aquesta campanya que tenien en marxa per conscienciar sobre la problemàtica de les persones en situació de sense sostre. De manera voluntària vaig afegir-m'hi publicant el post anterior.

El canal del Plácido Moreno, en realitat, recollia les experiències d'en Juan Carlos, en Germán, en Martín, l'Inma i l'Antonio. Tots plegats han viscut en algun moment pels carrers de la ciutat.

Fa un temps també em feia ressò dels blogs oberts per persones ateses des de la Fundació Arrels.