Dones de ciència i dones inventores

El Martí Cabré em fa arribar aquest fil de debat en el BoardGameGeek, la xarxa social sobre jocs més gran del món. Els creadors d'un nou joc, l'Steampunk Rally (uns autos-locos de màquines fetes per inventors bojos que són caricatures dels reals) demanen la col·laboració dels usuaris. Els demanen que proposin noms d'inventores perquè, en la seva campanya de micromecenatge al Kickstarter, per cada tram aconseguit, se n'hi 'afegirà una.

Surten una bona colla de dones inventores:

• Margaret E Knight: va inventar una màquina plegadora de bosses de paper el 1868. Va haver de portar als tribunals el qui va espiar la seva feina i va obtenir la patent abans. Margaret E Knight va guanyar el cas i, a banda d'aquesta, va obtenir 86 patents més al llarg de la seva vida. Per exemple, en veure un accident en una fàbrica tèxtil quan tenia dotze anys, va inventar un dispositiu que aturava la màquina en cas que alguna cosa hi quedés atrapada. Essent adolescent, ja s'utilitzava a les fàbriques.

• Ada Lovelace: la primera programadora informàtica.

• Hedy Lamarr: va registrar la patent d'un sistema de codificació de transmissions anomenat espectre eixamplat

• Josephine Garis Cochrane: va idear i construir el primer rentaplats funcional. Era una dona rica que feia moltes festes. No és que ella hagués de rentar plats, ja que tenia minyones, però volia una màquina que rentés plats sense esquerdar-los ni escantonar-los. Va crear la 'Cochrane Dishwasher'. Les seves amistats van quedar impressionades i n'hi van demanar. Els hotels i restaurants d'Illinois també n'hi demanaven i va acabar produint-los sota la marca Garis-Cochran Manufacturing Company, que va acabar sent part de la KitchenAid, que va acabar sent part de la Whirlpool.

• Lise Meitner: co-descobridora de la fissió nuclear juntament amb Otto Hahn i Fritz Strassmann. Ells dos van rebre el Premi Nobel però ella, no. A banda d'això, l'element 109 de la taula periòdica porta el seu nom: Meitneri.

• Emmy Noether: estableix un resultat bàsic en física matemàtica, el teorema de Noether, que relaciona simetries i magnituds conservades en un sistema físic, resultat que és aplaudit fervorosament per Albert Einstein. Participa en la creació de l'àlgebra moderna, sobretot les estructures d'anells i d'ideals. Treballa especialment en la teoria d'invariants i en àlgebres no commutatives. Durant algun temps ensenya de manera oficiosa en no poder exercir de professora, se li concedeix un permís de docència i és anomenada professora sense càtedra (i sense sou) i ha de viure d'una petita herència i s'ha de retirar el 1933 en ser jueva i refugiar-se als EUA.

• Elizabeth Magie: creadora del joc Monopoly, tal com es va descobrir l'any 2004. 

• Irène Joliot-Curie: la filla del matrimoni Curie i guanyadora del Nobel l'any 1935.

• Hertha Ayrton: primera dona a presentar un paper a l'Institution of Electrical Engineers i també va ser-ne el primer membre femení. Va registrar 26 patents que van des de làmpades d'arc a elèctrodes o propulsió de l'aire.

• Joan Clarke: l'única dona que treballava en l'equip del barracó 8 de Bletchley Park que va inventar l'ordinador amb Alan Turing.

• Alice Parker: afroamericana de New Jersey que va inventar la calefacció central.
  L'usuari que aporta aquesta inventora (que també és un dels creadors del joc), diu sobre ella:
  "Aporto el seu nom no només perquè trobar una dona inventora negra en aquesta època (1919) és com trobar un unicorn, sinó també perquè sembla que ha estat no reconeguda criminalment per la història. Ens ha aportat una cosa que probablement ha salvat innombrables vides i la wikipedia no té ni una entrada per ella, només una compositora amb el mateix nom i alguna víctima dels judicis de Salem (perquè ser executada per bruixeria és aparentment més important que la universal calefacció central). Quina vergonya, internet!"

• Mary Anning: paleontòloga. Els seus descobriments van contribuir a explicar l'extinció de les espècies.

Ciència feta a Terrassa: entendre el llenguatge del làser

El Campus de la UPC a Terrassa aplega més de 400 investigadors en gairebé una quarantena de grups de recerca. Aquesta activitat de recerca i innovació va facturar 10 milions d'euros el darrere exercici, consolidant un 15% de creixement anual sostingut en els darrers 10 anys. Al Campus també hi treballen 8 empreses spin-off, amb patents pròpies, que facturen anualment 8 milions d'euros.

L'activitat investigadora gira al voltant de l'enginyeria industrial, l'energia, l'enginyeria òptica i fotònica, l'enginyeria aeronàutica, la tecnologia de la visió, la bioenginyeria, els nous tèxtils i materials d'altes prestacions, el medi ambient i la sostenibilitat i les ciències aplicades.

Tot plegat, en el marc del Vallès Occidental, un dels principals motors econòmics de Catalunya (aporta el 17% del PIB) i una de les àrees amb més concentració industrial. Així, dels més de 120 projectes d'R+D+i dels darrers cinc anys, el 60% han estat realitzats amb empreses i s'han creat 22 empreses de base tecnològica.

Fa pocs dies, un equip d'investigadors del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la UPC a Terrassa va aconseguir publicar a Nature 'Unveiling the complex organization of recurrent patterns inspiking dynamical systems'. He pogut parlar-ne amb un dels investigadors, l'Andrés Aragoneses, professor de física, que manté una intensa activitat divulgadora de la ciència a Terrassa.


- Enhorabona per la publicació a Nature. Ens podries fer cinc cèntims de la vostra descoberta? Es tracta d'investigació bàsica? A nivell pràctic, en què es podria traduir?

Gràcies. Hem estudiat el comportament complex d'un làser, que apareix quan la seva llum és enviada a un mirall, rebota i torna a entrar al làser. Això pertorba el làser i fa que deixi de ser estable i tingui un comportament no predictible: la seva intensitat presenta caigudes sobtades i aleatòries.

Aquestes caigudes són molt similars a les descàrregues elèctriques de les neurones. Hem traduït les seqüències de caigudes en un diccionari i estudiat el llenguatge del làser. Hem trobat una estructura no aleatòria en el llenguatge del làser, que podem controlar amb els paràmetres del làser: intensitat del corrent d'alimentació, modulació del corrent, temperatura...

Hem aplicat un model matemàtic molt senzill que resulta que descriu molt bé aquest llenguatge, en condicions diferents. Aquest model s'havia utilitzat prèviament per a descriure el comportament de neurones de determinats peixos. Aquest paral·lelisme suggereix la possibilitat de construir 'neurones òptiques' amb làsers i miralls que permetrien simular el comportament de les neurones per entendre-les millor, així com utilitzar-les en computació ja que, a fi de comptes, el que fan les neurones és computar informació.

Andrés Aragoneses

- Se t'obren noves perspectives laborals. Ens ho podries explicar una mica millor? On marxes? Què investigaràs?

Ara marxo a la Duke University, a Carolina del Nord (EUA). Treballaré en Quantum Key Distribution, és a dir, enviament de claus quàntiques en criptografia quàntica. La idea és aprofitar les propietats quàntiques de la llum per a crear fotons entrellaçats (fotons que comparteixen certes propietats) per enviar claus per a encriptar / desencriptar missatges, amb total garantia de seguretat.

Es tracta d'un camp molt actiu i atractiu d'investigació. Això permetrà, a curt termini, tenir comunicacions 100% segures (en teoria) i, a llarg termini, ordinadors quàntics, moltíssim més ràpids i segurs que els actuals.


- T'has dedicat intensament a la divulgació científica, els darrers anys, amb col·laboracions amb NewT, el diari de Terrassa i a la Ràdio Municipal de Terrassa. Com veus la ciència generada a Terrassa? És escassa? Se la dóna a conèixer prou? Què creus que es podria millorar a nivell de ciutat quant a ciència i divulgació científica?

Terrassa és una ciutat universitària i científica, té l'UPC, el Museu de la Ciència i la Tècnica (mNACTEC), l'Agrupació Astronòmica, l'Associació Planeta da Vinci i un departament d'Universitat i Societat del Coneixement de l'Ajuntament, que entre tots van fent difusió del coneixement científic. És una ciutat amb tradició científico-tècnica i es van realitzant activitats de divulgació. Hi ha un públic fidel i molt interessat, que a poc a poc va creixent. La societat agraeix que se la informi de manera senzilla dels progressos de la ciència. Un exemple clar són les jornades, com la que se celebra al mNACTEC del 15 de novembre, en què es concentren en un matí de dissabte, diversos temes i s'apropen de manera senzilla però rigorosa alhora. Aquestes jornades estan consolidades i són un èxit de participació.

És a escales majors, a Catalunya o Espanya, on la cobertura de la ciència és proporcionalment inferior a la de Terrassa. Aquestes jornades, sense anar més lluny, on es donen cita més de 200 persones de tot Catalunya durant un matí de dissabte, no tenen eco mediàtic fora de Terrassa, com si la ciència no interessés o com si fos alguna cosa habitual en la geografia de l'Estat. Sí que interessa la ciència a la societat en general, però molts mitjans de comunicació no ho veuen rellevant.


Falta acabar que qualli la idea que la ciència no només és fonamental en el nostre dia a dia (pantalles tàctils, TVs de LEDS, ressonàncies magnètiques, GPS...) sinó que és comprensible i assequible. Jo crec que la societat té l'obligació d'estar informada de ciència i les institucions, l'obligació de comunicar la ciència, igual que si de política o geografia es tractés. Però encara molta gent ho veu com aliè i complicat que no li afecta ni interessa. Crec que el problema està en no haver sabut mostrar la cara amable de la ciència, la cara quotidiana i familiar. A Terrassa es fan força activitats de divulgació, però cal continuar i augmentar-les. A poc a poc es va millorant.


En aquest vídeo podeu veure una entrevista a Aragoneses, en què explica de manera molt didàctica la recerca que ha dut a terme:



----
Més informació sobre:
- Criptografia quàntica
- Ordinadors quàntics
- 2015: any internacional de la llum i la fotònica
- Notícia al blog ÉsTech de la UPC Terrassa
- Notícia 'Neurones òptiques a 'enclau UPC'

Quin ús fan de les xarxes socials els qui es dediquen a recerca i ciència?

La revista Nature publicava ja fa uns dies un article molt interessant sobre l'ús que fan de les xarxes socials els qui fan recerca científica. Aquest article es basa en les més de 3.500 respostes de 95 països diferents rebudes d'una enquesta enviada a desenes de milers d'investigadors el mes de maig passat. L'enquesta s'interessava per l'ús que fan de les xarxes socials i altres webs i serveis.

Els resultats palesen que també en el camp científic es produeix un gir en els hàbits comunicatius. Per exemple, existeix la xarxa social especialitzada per a investigadors ResearchGate, coneguda per més del 88% dels científics i enginyers que van respondre l'enquesta, amb poca diferència entre països. És més visitada que Facebook i LinkedIn. Nature recull un testimoni de la directora dels Friday Harbor Laboratories de la Universitat de Washington, Billie Swalla, que afirma que a ResearchGate hi troba més fàcilment els darrers papers rellevants que no pas en revistes especialitzades.

ResearchGate va néixer fa sis anys de la mà d'Ijad Madisch (metge i viròleg), juntament amb dos amics més. S'hi poden crear perfils personals, compartir-hi papers, fer un seguiment de les visualitzacions i intercanviar opinions. Compta amb més de 4,5 milions de subscriptors i n'arriben 10.000 més de nous cada dia, segons Madisch. L'empresa té 120 treballadors i el juny passat anunciava que havia assegurat 35 milions de dòlars d'inversió.

ResearchGate també té competidores: Academia.edu, amb 11 milions de perfils registrats i Mendeley, amb 3,1 milions de membres. Academia.edu, a diferència de la resta, és oberta de subscripció.

Un dels aspectes que aixeca crítiques és l'accés obert als papers científics. A finals de 2013 Elsevier va enviar tres mil avisos a llocs com Academia.edu sota l'empara de l'US Digital Millennium Copyright Act (DMCA), demanant la retirada dels papers dels quals posseïa el copyright. Academia.edu va fer arribar l'avís als seus usuaris, que van posar el crit el cel. Un investigador que va rebre l'avís i que no vol ser esmentat, va explicar a Nature: "Gairebé no conec cap científic que no violi les lleis de copyright. Volem sota el radar i esperem que els editors no se n'adonin".

Segons aquesta informació de Nature, aquesta qüestió també incumbeix els repositoris universitaris (a qui Elsevier també va enviar avisos l'any passat). "Tot plegat és part d'una batalla més gran en què els acadèmics volen compartir els seus papers lliurement online mentre que els editors volen mantenir-ne el contingut darrere murs de pagament i monetitzar-lo", afirma el director d'Academia.edu, Richard Price.

I no només això sinó que aquestes xarxes socials també actuen en un altre dels processos cabdals de la publicació científica, la revisió: el març d'aquest any, ResearchGate va llançar l'OpenReview, que anima els usuaris a publicar crítiques en profunditat de les publicacions existents. A mitjans d'agost ja s'hi havien publicat més de deu mil crítiques. Price afirma que Academia.edu també llançarà un peer-review postpublicació. "Hem de construir un sistemes de filtratge millors per explicar en quina investigació es pot confiar", diu.

Veig en un dels comentaris de l'article, que amb les dades ofertes per Nature, s'ha creat una visualització d'aquestes dades.