Dones de ciència i dones inventores

El Martí Cabré em fa arribar aquest fil de debat en el BoardGameGeek, la xarxa social sobre jocs més gran del món. Els creadors d'un nou joc, l'Steampunk Rally (uns autos-locos de màquines fetes per inventors bojos que són caricatures dels reals) demanen la col·laboració dels usuaris. Els demanen que proposin noms d'inventores perquè, en la seva campanya de micromecenatge al Kickstarter, per cada tram aconseguit, se n'hi 'afegirà una.

Surten una bona colla de dones inventores:

• Margaret E Knight: va inventar una màquina plegadora de bosses de paper el 1868. Va haver de portar als tribunals el qui va espiar la seva feina i va obtenir la patent abans. Margaret E Knight va guanyar el cas i, a banda d'aquesta, va obtenir 86 patents més al llarg de la seva vida. Per exemple, en veure un accident en una fàbrica tèxtil quan tenia dotze anys, va inventar un dispositiu que aturava la màquina en cas que alguna cosa hi quedés atrapada. Essent adolescent, ja s'utilitzava a les fàbriques.

• Ada Lovelace: la primera programadora informàtica.

• Hedy Lamarr: va registrar la patent d'un sistema de codificació de transmissions anomenat espectre eixamplat

• Josephine Garis Cochrane: va idear i construir el primer rentaplats funcional. Era una dona rica que feia moltes festes. No és que ella hagués de rentar plats, ja que tenia minyones, però volia una màquina que rentés plats sense esquerdar-los ni escantonar-los. Va crear la 'Cochrane Dishwasher'. Les seves amistats van quedar impressionades i n'hi van demanar. Els hotels i restaurants d'Illinois també n'hi demanaven i va acabar produint-los sota la marca Garis-Cochran Manufacturing Company, que va acabar sent part de la KitchenAid, que va acabar sent part de la Whirlpool.

• Lise Meitner: co-descobridora de la fissió nuclear juntament amb Otto Hahn i Fritz Strassmann. Ells dos van rebre el Premi Nobel però ella, no. A banda d'això, l'element 109 de la taula periòdica porta el seu nom: Meitneri.

• Emmy Noether: estableix un resultat bàsic en física matemàtica, el teorema de Noether, que relaciona simetries i magnituds conservades en un sistema físic, resultat que és aplaudit fervorosament per Albert Einstein. Participa en la creació de l'àlgebra moderna, sobretot les estructures d'anells i d'ideals. Treballa especialment en la teoria d'invariants i en àlgebres no commutatives. Durant algun temps ensenya de manera oficiosa en no poder exercir de professora, se li concedeix un permís de docència i és anomenada professora sense càtedra (i sense sou) i ha de viure d'una petita herència i s'ha de retirar el 1933 en ser jueva i refugiar-se als EUA.

• Elizabeth Magie: creadora del joc Monopoly, tal com es va descobrir l'any 2004. 

• Irène Joliot-Curie: la filla del matrimoni Curie i guanyadora del Nobel l'any 1935.

• Hertha Ayrton: primera dona a presentar un paper a l'Institution of Electrical Engineers i també va ser-ne el primer membre femení. Va registrar 26 patents que van des de làmpades d'arc a elèctrodes o propulsió de l'aire.

• Joan Clarke: l'única dona que treballava en l'equip del barracó 8 de Bletchley Park que va inventar l'ordinador amb Alan Turing.

• Alice Parker: afroamericana de New Jersey que va inventar la calefacció central.
  L'usuari que aporta aquesta inventora (que també és un dels creadors del joc), diu sobre ella:
  "Aporto el seu nom no només perquè trobar una dona inventora negra en aquesta època (1919) és com trobar un unicorn, sinó també perquè sembla que ha estat no reconeguda criminalment per la història. Ens ha aportat una cosa que probablement ha salvat innombrables vides i la wikipedia no té ni una entrada per ella, només una compositora amb el mateix nom i alguna víctima dels judicis de Salem (perquè ser executada per bruixeria és aparentment més important que la universal calefacció central). Quina vergonya, internet!"

• Mary Anning: paleontòloga. Els seus descobriments van contribuir a explicar l'extinció de les espècies.

Des de darrere el burka: les veus de les dones afganeses

A través d'I heart daily, m'assabento de la iniciativa Afghan Women's Writing Project (AWWP). Fundat per la periodista nordamericana Masha Hamilton, té per objectiu donar suport a les veus de les dones afganeses, tot creient que poder explicar la història d'un mateix és un dret humà.

L'AWWP està dedicat a Zarmeena, la dona executada pels talibans a l'estadi Ghazi de Kabul el 16 de novembre de 1999 i contempla els programes següents:

• Tallers online: impartits per autors publicats, donen consells setmanals d'escriptura (en anglès)
• Tallers de dari: tenen lloc dos cops al mes. Van a càrrec del director de l'AWWP a Kabul i d'una periodista local
• Salons de lectura: un cop al mes, les qui escriuen en anglès es troben en un cibercafè de Kabul per compartir experiències
• Dones amb disminucions: solen ser les més marginades. Se'ls proveeix d'accés internet a casa per les dificultats que suposa que surtin fora
• Històries orals: programa en desenvolupament, que preveu recollir oralment les històries de dones que no saben llegir ni escriure

Des que el projecte va començar el maig del 2009, se n'han beneficiat 90 dones. Per raons de seguretat, només s'ha utilitzat el boca orella per incorporar escriptores addicionals.

Al web hi podreu llegir les 500 redaccions i poemes escrits fins ara per aquestes dones. Podeu conèixer què se sent sota un burka o què fa riure les dones afganeses. També es parla de matrimonis forçats, de trobar-se entremig de foc real, de secrets familiars i de desafiaments als talibans...

Es mor Frederica Sagor Maas

El periodista Oriol Lladó es feia ressò de la notícia de la mort de Frederica Sagor Maas, als 111 anys. Nascuda el 6 de juliol del 1900 a Nova York, va estudiar periodisme a la Columbia University i als 23 anys se'n va anar a Hollywood, a fer de guionista de pel·lícules mudes.

Va escriure, per exemple, el guió de "Flesh and the Devil" (1926), protagonitzada per la Greta Garbo, i "Dance Madness" (1926).

El 1999 va publicar un llibre de memòries en què retratava la incipient indústria de Hollywood com a cruel i immoral.

Tant el seu marit, també guionista, com ella van patir el robatori d'idees i el plagi i van ser vetats per la indústria després d'haver estat acusats injustament de comunistes.

Sense esperança, humiliats i amb pocs recursos econòmics, el matrimoni va fer un intent de suïcidi: van conduir el Plymouth dalt d'un turó de Hollywood, "sostenint-nos l'un a l'altra, vam començar a sanglotar i ens vam adonar que res de tot allò no importava. Ens teníem l'un a l'altra".

Viure una vida tan llarga va ser la millor revenja, afirmava Frederica.

Les dones a internet

ComScore publicava fa uns dies un estudi sobre el comportament d'homes i dones a internet, titulat Women on the Web: How Women are Shaping the Internet.

A nivell global, les dones som el 46% de la població a internet, segons llegeixo a CMSWire. Per regions, a l'Àsia les dones sobrepassen les nordamericanes per més de dues per una amb la Xina amb més dones online que Nordamèrica (que són el 50,4% del total). Juntament amb les del Japó, Corea del Sud i l'Índia, són més dones que totes les d'Europa juntes.

D'altra banda, el temps gastat online, en global, és major en el cas de les dones (24,8 hores per mes) que dels homes (22,9 hores mensuals). I en què, el gastem, aquest temps? Segons l'estudi, el gastem més que els homes en xarxes socials, llocs sobre educació i botigues, utilitzant missatgeria instantània i el correu electrònic.

De les xarxes socials les més utilitzades: Facebook i Twitter, amb algunes xarxes regionals, com la CyWorld molt popular en les dones d'entre 45 i 54 anys sudcoreanes.

En un altre ordre de coses, llegeixo que hi ha tot d'iniciatives per animar les dones a convertir-se en emprenedores i impulsar les pròpies startups relacionades amb internet. Així, per exemple, s'ha convocat la nova edició del Women 2.0 Labs per la propera tardor. Es tracta d'un programa de cinc setmanes que té l'objectiu d'ajudar a desenvolupar iniciatives tecnològiques a San Francisco, "incrementar el número de fundadores d'startups tecnològiques, habilitant-los un bon networking, recursos i coneixements per fer de la idea una empresa".

Ara fa uns dies es van graduar les primeres iniciatives.

També llegeixo a Baquía que s'ha llançat el premi WIE (Women Inspitation and Enterprise), que atorga 25.000 dòlars a la dona amb el millor projecte, a banda de rebre diversos mesos de lloguer gratuït en una oficina de San Francisco.

Precisament, fa uns dies es feien públiques unes dades segons les quals només un 8% de les empreses de capital risc als EUA tenien fundadores. Sembla que les empreses fundades per dones reben dues vegades més capital de deute que no pas capital propi. Podeu llegir aquí un article que es qüestiona si hi ha un model femení de finançament.

Els mòbils al referèndum de Kènia

Els kenians el passat 4 d'agost van votar en referèndum la nova Constitució, que ha d'entrar en vigor el proper dia 20 després que el Sí aconseguís el 66,9% dels sufragis.

No només es tracta d'un pas important per aquest país, ja que deixa enrere els 1.133 morts i 650.000 desplaçats de les darreres eleccions del desembre de 2007, sinó que també ho és per al continent africà en general. La nova Constitució estableix la igualtat de drets per a les parelles casades (incloent-hi els drets de propietat), la doble ciutadania, la igualtat de gènere en els consells de direcció i el dret de ser atesos d'emergència en els hospitals, a banda que, a partir d'ara, cap funcionari no estarà exempt de pagar impostos, així com els membres del Parlament. Després de Sud-Àfica podria ser la Constitució més avançada del continent.

A banda d'això, l'ús de la tecnologia ha afavorit la integritat del procés electoral i ha eliminat les temptacions de manipulació de resultats.

D'una banda, s'ha aplicat el registre electrònic de votació. A cada votant se li van prendre les empremtes digitalment i se li va fer una foto amb una webcam. També s'ha deixat de banda el procés manual de la informació, estalviant possibles errors.


També s'han treballat aspectes de geoposicionament. Així, l'ambaixada dels EUA va fer donació de 250 Blackberrys, que han utilitzat 210 coordinadors, 17 coordinadors regionals i 7 directius sobre el terreny. Han permès, també, que qualsevol persona, incloent-hi els mitjans de comunicació, poguessin seguir els resultats dels col·legis electorals en temps real.

Més informació:

• Kenyan elections: a real-time mobile revolution
• #kenyadecides a Twitter
• Kenya gets new constitution, buries its demons with vote
• No apologies, Mr. Western media, we are peaceful
• Kenya's 'unEast African' constitution and why it took so long

Font de la imatge

Canvis en polítiques de privacitat, hackers amb l'Iran i la University of the People

Si teniu interès en assabentar-vos dels canvis que facin en la seva política de privacitat i termes d'ús webs com Facebook, Google, GoDaddy, Apple, Amazon, Flickr, etc. ara ho teniu més fàcil. TOSBack és un web de l'Electronic Frontier Foundation que monitoritza les modificacions que les respectives empreses fan sobre els seus termes d'ús.

Per un altre cantó: World Changing fa una crida a donar suport als grups que estan treballant per proveir anonimat als blocaires iranians. Concretament, dóna a conèixer l'esforç de Nedanet, d'una banda, i d'Anonymous Iran, de l'altra.

NedaNet és un grup de hackers que té per missió ajudar la gent iraniana tot muntant xarxes de servidors proxys, que ofereixin l'anonimat, i tot d'altres tecnologies que els permeti comunicar-se i organitzar-se més enllà de la censura. Si se'ls vol donar un cop de mà, es pot afegir ample de banda i connectar el PC a la seva xarxa.

Anonymous Iran dóna suport en comunicacions per xat anònimes i ofereix consells en seguretat en les comunicacions. El web acull més de 25.000 posts i té uns 3.000 membres d'arreu del món.

En un altre ordre de coses però sense deixar el tema hackers, fa uns dies la Mercè Molist publicava un post molt interessant sobre dones hackers: les dones hacker no són com a les pel·lícules. Llegiu-lo, val la pena!

Finalment, llegia que s'ha llançat la Universitat de la Gent. Es tracta d'un escola d'estudis superiors, oberta a tots els estudiants d'arreu del món, que utilitza tecnologia de codi obert, materials oberts i mètodes d'e-learning i mestres peer-to-peer amb la voluntat d'abaratir els costos de matrícula.

Sense cap mena de promoció, quan va obrir va registrar 200 estudiants de 52 països diferents. Els requisits: diploma de l'institut i un nivell suficient d'anglès.

La matrícula costa entre 15 i 50 dòlars, segons el país d'origen, i els exàmens costaran entre 10 i 100 dòlars. Per poder mantenir-se operativa, la Universitat necessita 15.000 estudiants i 6 milions de dòlars, dels quals 1 milió l'ha avançat de la pròpia butxaca el fundador i impulsor de la institució, Shai Reshef.

Volem que les empreses tinguin presència en mitjans socials?

Segons un estudi realitzat per l'empresa Cone Business, el 93% dels nord-americans que utilitzen mitjans socials voldrien que les empreses també hi tinguessin presència. El 85%, a més, creuen que les empreses haurien d'utilitzar aquests serveis per interactuar amb els consumidors.

Segons recullen a ReadWriteWeb, els mitjans socials (en la seva definició més àmplia) primer van canviar la manera com interactuem amb els amics i coneguts, la família i els clients. Amb l'aprenentatge que n'hem fet, ara creiem que haurien de ser una manera d'interactuar amb les empreses, en una conversa en les dues direccions.

Algunes dades que apunten al web esmentat:

• El 60% dels nord-americans interactuen regularment amb empreses en webs de mitjans socials
• El 43% dels consumidors creuen que les empreses haurien d'utilitzar les xarxes socials per solucionar els seus problemes
• El 41% creu que les empreses haurien de fer ús de les eines socials per obtenir feedback dels seus productes i serveis
• Els homes són més propicis a utilitzar les eines socials per interactuar amb una empresa que no pas les dones (33% vs 17%)
• El 33% dels consumidors d'entre 18 i 34 anys i els que compten amb ingressos per sobre dels 75.000 dòlars creuen que les empreses haurien d'intentar comercialitzar mitjançant les xarxes socials

Totes aquestes dades es refereixen al 60% dels nord-americans que són actius i utilitzen mitjans socials.

Més dones que homes a les xarxes socials

Llegeixo que les dones superem els homes en les xarxes socials, segons un estudi fet públic per l'empresa de reputació online RapLeaf. S'han analitzat les edats i el sexe de 49,3 milions de persones, el 90% de les quals dels EUA.

Per exemple, a Facebook -que acaba de canviar d'imatge- el grup d'edat més gran és el dels 18 a 24 anys, amb 1.685.029 dones i 977.753 men. A MySpace aquest grup d'edat també és el més nombrós i hi ha registrades 7.091.214 dones i 5.226.788 homes.

Altres resultats que es desprenen d'aquest estudi:

• Les dones entre 14 i 24 dominen l'activitat en les xarxes socials i tenen més amics que els homes
• Els homes més grans de 35 anys són més actius i tenen més amics que les dones del seu mateix rang d'edat
• L'usuari mitjà té entre 2 i 25 amics

Des d'aquest enllaç podeu descarregar en un full de càlcul les taules comparatives de resultats.

Olive Riley mor als 108 anys

Fa poc més d'un any em feia ressò del blog d'Olive Riley, una australiana que, amb més de cent anys, era gairebé segur la blogger més gran del món. Ara llegeixo al European Journalism Centre que s'ha mort.

Al seu últim post parlava de la salut empitjorada però que cantava "una cançó alegre, com faig cada dia". Des del febrer del 2007 han estat 70 posts on ha explicat com ha viscut dues guerres mundials i com ha pujat tres fills sola treballant de cuinera i en un bar.

The girl effect

Via swissmiss. Web The girl effect

El musical de Last Minute i la confrontació Dove vs Greenpeace

Tot simpàtic el viral de Last Minute. Rodat en un aeroport amb càmeres ocultes amb la finalitat d'immergir els viatgers en un musical.

D'altra banda, el Paper Mullat es feia ressò ara fa uns dies de la resposta de Greenpeace al viral de Dove.

Dove va engegar fa un temps una campanya denunciant l'efecte que pot tenir sobre les noies adolescents i preadolescents la indústria de la bellesa.


Ara Greenpeace posa en marxa la resposta a Dove:

Noies de Riyad i teologia feminista

Aquests últims dies he llegit dos llibres prou interessants:

• Noies de Riyad, de Rajaa Alsanea. Editorial Columna.
  Es tracta del primer llibre de l'autora, publicat al Líban el 2005 després que es prohibís a l'Àrabia Saudita, el seu país.
  
  S'hi relaten els anhels de quatre joves saudites a la recerca d'estimar, ser estimades i trobar la felicitat. El pes de la tradició, la pressió dels casaments concertats i la negació de la pròpia felicitat per a les dones les aboca a situacions desagradables.
  
  Al llibre veiem que els mòbils i internet són els nous àmbits on socialitzar-se i on relacionar-se nois i noies en una societat retratada patriarcal, riquíssima i masclista.
  
  Alguna de les noies marxa a l'estranger a treballar o bé a estudiar, a la recerca d'un espai propi i de les llibertats de què no pot gaudir al seu país. El detall d'entrar al lavabo de l'avió que la torna a casa a col·locar-se l'abaia tot just quan s'enlaire per evitar les cues d'altres dones que fan el mateix abans d'aterrar és un bon reflex de tot plegat.
  
  
• La teologia feminista en la història, de Teresa Forcades. Fragmenta editorial.
  Vaig llegir el comentari que va publicar Vicent Partal al seu blog i, quan en vaig tenir ocasió, em vaig comprar el llibre. El publica aquesta una nova editorial que té per objectiu ser una editorial especialitzada en el món de les religions, sempre des d’una perspectiva oberta, rigorosa i independent.
  
  La teologia feminista es descriu com una modalitat de la teologia crítica o de l'alliberament. És la que s'ha oposat a la teologia patriarcal.
  
  Al llibre, Forcades ens parla des de la manifestació organitzada per dones contemporànies a Buddha que no van acceptar ser excloses de la comunitat monàstica a les querelles des femmes o les figures de Moderata Fonte, Lucrezia Marinella, Christine de Pizan...
  
  Alguns fets que m'han cridat l'atenció:
  
  1. El Vita Christi de sor Isabel de Villena va tenir més èxit editorial que el Tirant lo Blanc. Va tenir 3 edicions diferents en 30 anys (València, 1497 i 1513 i Barcelona, 1527).
     
     
  2. Joan Lluís Vives, amic d'Erasme i de Tomàs Moro, publica el 1524 De institutione feminae christianae dedicat a Maria Tudor quan encara era una nena i ell li ensenyava llatí per encàrrec de la seva mare Caterina d'Aragó. En aquesta obra es declara a favor que totes les noies solteres independentment de la classe social rebin una educació, incloent-hi el llatí. Segons l'autora, Vives argumenta que "l'educació de les dones és un be per a la societat i per a l'Estat" i "considera que, en el matrimoni, la companyonia intel·lectual és més important que la procreació".
     
     
  3. Els estralls de la Inquisició: considerava il·lícit que una monja estudiés llatí, llengua oficial de l'Església i la teologia.
     
     
  4. Elena Cornaro, veneciana, es converteix el 1678 en la primera dona que obté el títol de doctor en una universitat europea.

Dones a l'Àfrica, dones amb tren i autobús i dones europees i internet

Llegeixo que s'ha generat certa polèmica perquè Procter & Gamble està donant gratuïtament compreses i tampons i "educació en higiene i pubertat" a l'Àfrica. També està construint lavabos en alguns llocs. La campanya no soluciona els problemes endèmics: el cost de les compreses (a Zimbabwe, per exemple, costen la meitat del que la mitjana de persones guanya en un mes), la manca d'aigua i la manca de lavabos.

Algunes veus critiquen que la campanya només exporta la cultura occidental de sobreconsumisme i fa que les noies depenguin de productes d'un sol ús que no poden permetre's. D'altres, es queixen que la campanya provingui d'una empresa, en entendre que no es pot esperar d'una corporació privada posar els interessos de noies africanes amb pocs recursos per davant de les pròpies.

Segons l'UNICEF, més d'una de cada 10 nenes de 10 anys no va a escola quan té la menstruació o deixa d'anar-hi indefinidament.

D'altra banda, descobreixo en aquest article que hi ha diversos països al món en què es reserven cotxes de metro i tren i autobusos per a dones: Mèxic, Japó, Egipte...

Resulta que, per exemple, a Ciutat de Mèxic (el transport públic del qual mou 22 milions de persones diàriament) les dones es queixen que els homes els toquen el cul, els fan petons o les segueixen quan surten fora.

A Tòquio l'any 2005 un estudi revelava que gairebé el 64% de dones entre 20 i 30 anys havien estat magrejades en trens i metros. I a Egipte diu l'article que, des del 1990, cada tren reserva el primer vagó a les dones.

Tornant a casa. Llegia fa uns dies a Baquía que les internautes europees ens connectem una mitjana de 2,36 hores al dia. I quant als principals usos de la xarxa, per a més d'un 60% són trobar informació, divertir-se, comprar productes i serveis, enriquir coneixements, obtenir consells pràctics i crear i mantenir un vincle social.

Creat un partit de dones a l'Índia

Un centenar de dones índies, liderades per l'activista Suman Krishan Kant, ha decidit crear el seu propi partit polític, l'United Women Front. Afirmen que els agradaria treballar conjuntament amb els homes però cap dels partits a l'Índia ha mostrat massa interès en les seves preocupacions.

El seu objectiu és pal·liar la corrupció i la pobresa, crear un sistema sanitari universal i crear oportunitats de treball per a dones. Ho volen fer augmentant la proporció de dones al Parlament, del 8% actual al 50%, començant amb una discriminació positiva del 33%. Des del 1996 la legislació referent a aquest tema ha estat aturada. Als ajuntaments ja existeix.

Entre altres, han de fer front als avortaments selectius de gènere, violència contra les dones soferta -es calcula- per un 40% de les índies...

Les 'dones' passen a ser 'família' a l'Iran

Segons publicaven al European Journalism Centre fa uns dies, la paraula 'dona' s'haurà de reemplaçar per 'família' a la televisió estatal iraniana. A més, el Centre per a la Participació de les Dones ha canviat el nom per 'Centre d'Assumptes Familiars'.

Nova estratègia de vendes a Deloitte: què volem les dones

Als EUA les dones ocupen un 37% de les feines de gestió i són el 60% del personal consultor i auditor del país. Amb aquestes xifres a la mà, Deloitte ha impulsat un canvi d'estratègia en les seves vendes. Està formant el seu personal consultor per, per exemple, seure davant per davant d'una dona en una reunió, en lloc de fer-ho al seu costat, i portar subordinats a les reunions amb dones perquè aquestes valoren conèixer la gent amb qui treballen.

Segons un article publicat al Wall Street Journal, la idea bàsica és que les dones comprem diferent que els homes. No només en les botigues sinó també en les compres professionals. Alguns dels consells que Deloitte dóna al seu personal són:

• No us frustreu si els clients dona reavaluen o modifiquen les peticions inicials. Elles descobreixen mentre compren, les dones solen ser molt receptives a les suggerències d'altres serveis.
  
  
• La clientela femenina vol conèixer i confiar en els/les consultors tant professionalment com personalment. Compartir detalls personals pot ajudar a construir confiança.
  
  
• Les dones solen preferir dinars de feina, no sopars (la feina a casa continua sent seva).
  
  
• El llenguatge corporal és diferent entre homes i dones. Els homes tendeixen a mirar fixament l'interlocutor i afirmar amb el cap per indicar que ho entenen. Les dones pot ser que afirmin amb el cap tot i no entendre el que se'ls diu per encoratjar l'interlocutor a continuar parlant. I les dones solen sentir-se més còmodes assegudes cara a cara.

Hi ha algunes veus sinó reticents almenys a l'expectativa perquè pensen que es pot caure en estereotips.

Un llibre d'Anna Mercadé sobre el lideratge femení

M'acabo de llegir un llibre de l'Anna Mercadé que es diu Dirigir en femenino. Hi fa un repàs de la problemàtica de les dones en l'àmbit laboral: conciliació vida personal-professional, el sostre de vidre, impediments autoimposats per anys d'evolució i impediments externs... i l'estil de direcció a què tendeixen les dones a diferència del que tendeixen els homes: horitzontalitat en front de la piràmide jeràrquica masculina; diàleg i confiança; valoració de les persones... és a dir, l'establiment de l'empresa-xarxa.

L'estil femení de direcció es basa, segons Mercadé, en diverses característiques:

• Concepció d'estratègies a llarg termini.
• Direcció de forma emocional.
• No importa el poder.
• Preocupació pels seus equips.
• Organització del temps.
• Accessibilitat.
• Empreses radials.
• Predilecció per estar al centre.
• No retenció de la informació.
• Són autònomes.
• Creativitat i intuïció.
  

Mercadé es queixa dels horaris laborals a l'Estat espanyol (entre d'altres aspectes: guarderies, centres de dia...). Comenta que sempre que ha intentat que ministeris o conselleries avancessin els sopars a les vuit del vespre com a molt tard o no convocar reunions a les sis de la tarda, per exemple, s'ha trobat la mateixa resposta: impossible.

Una de les idees força del llibre és aguantar de totes totes la carrera professional: evitar tant com sigui possible la reducció de jornada o l'abandonament, sempre que no hi hagi perspectives en ferm d'una reincorporació en les mateixes condicions... per aconseguir-ho, establir un pla de vida professional, deixar-ho clar amb la parella i buscar col·laboracions (cangurs, cuidadors, etc).

En definitiva, molt recomanable.

E-mama, al diccionari

E-mama entra al diccionari neerlandès. La seva definició fa referència a una mare jove que combina l'educació dels fills amb una telecomunicació des de casa via internet.

El terme el va encunyar l'any 2004 la política belga Patricia Ceysens en el seu llibre E-mama, en què defensava que els pares de vegades poden treballar més eficientment i més barat a casa utilitzant el correu electrònic i internet, cosa que els facilita tenir cura dels fills.

Així, doncs, els termes e-mama, e-papa i e-werken (o teletreball) figuraran al diccionari.

Barbie online

Tres milions d'usuaris registrats en els primers 60 dies. Es tracta de la xarxa virtual amb el major creixement en la història d'internet. I es tracta de Barbie Girls. Un espai tipus Second Life adreçat a nenes i jovenetes.

Previ registre l'usuària elegeix el propi avatar, decora el seu piset i pot xerrar i trobar-se amb amics i amigues i anar al cinema, de compres, a la perruqueria...

Via Baquía.

Nepal, present i futur

Fa uns dies vaig rebre un correu de l'Associació d'Amics del Nepal en què m'informaven que havien posat a disposició de tothom el vídeo Nepal, present i futur, que van exhibir fa uns mesos al local, a Barcelona.

L'Associació fa ús del YouTube per donar a conèixer i explicar el país des de dins, a través de gent vinculada a l'Associació, principalment nois grans que han estat amb ells gairebé des del principi i que ara ja són joves a les portes de l'edat adulta. S'hi fa un repàs a la situació del país i també de la situació de les noies i dones. Val la pena!