El Cluetrain Manifesto s'actualitza

Dos dels quatre autors del Cluetrain Manifesto, Doc Searls i David Weinberger, acaben de fer públiques unes noves tesis que actualitzen el document original.

Ara fa 16 anys, quan Yahoo! i GeoCities eren els actors hegemònics de la xarxa i ens connectàvem amb un mòdem que quan ens trucaven al fix es tallava la connexió (almenys així passava a casa els meus pares), Doc Searls, David Weinberger, Rick Levine i Christopher Locke van publicar 95 tesis en què alertaven governs i empreses que internet donaria poder a la gent i que aquest poder esdevindria disruptor en mercats de tot tipus (negocis, intel·lectual, política). ·Els mercats són converses", es repetia. I així ha passat. Consumidors, usuaris, electors, en definitiva, la gent estem connectats de tal manera que difícilment es podia imaginar llavors.

La revisió que ara presenten vol alertar d'un perill addicional: que governs i empreses estan agafant el control d'internet de diverses maneres, aïllant i creant restriccions que amenacen el millor d'internet i que retornaria el poder a qui se'ls va prendre.

Les noves tesis aposten per l'obertura, la connexió i la llibertat. Sense esmentar específicament la neutralitat, no entenen la xarxa sense. També alerten del que significa el creixement de les apps: "les pàgines web van de connectar. Les apps van de control". O bé: "En el Regne de les Apps, nosaltres som usuaris, no faedors (makers)". I segueix: "Cada nova pàgina fa el Web més gran. Cada nou enllaç fa el Web més ric. Cada nova app ens dóna alguna cosa més a fer a l'autobús".

La solució que plantegen és que nosaltres, com a usuaris i ciutadans, votem pels valors que volem veure a internet a través dels nostres clics, les nostres butxaques i la nostra veu: "viu els valors que vols que internet promogui".

Us convido a fer-hi un cop d'ull! cluetrain.com/newclues

Font: Cluetrain: We have met the Internet's enemy, and he is us

Què s'hi fa, al Twitter?

D'una banda, llegeixo a l'Steve Rubel que Dan Zarrella ha fet un estudi d'entre 40 milions de retweets sobre què és el que se'n fa un retweet i què no. A FastCompany veiem que les paraules més susceptibles de ser retweetejades són:

Les que menys, les que fan referència a estats d'ànim, moments del dia...

D'altra banda, un grup de recerca de la Universitat de Maryland ha revisat més de 6 mil twitts de congressistes nordamericans per comprovar si l'ús d'aquesta xarxa social promovia la transparència en la política i el diàleg entre els electors i els membres elegits.

El resultat, que els polítics dedicaven la majoria del seu temps a fins promocionals. Així, se solen fer enllaços a notes de premsa o notícies del propi polític -que es poden trobar en d'altres llocs- o bé fent cròniques de les seves últimes visites de caràcter electoralista. L'estudi mostra que els membres del Congrés només dedicaven el 7% del seu temps a interactuar amb els ciutadans.

La conclusió, que el Twitter encara ha d'acomplir la promesa de portar els polítics a la ciutadania.

Canvis en polítiques de privacitat, hackers amb l'Iran i la University of the People

Si teniu interès en assabentar-vos dels canvis que facin en la seva política de privacitat i termes d'ús webs com Facebook, Google, GoDaddy, Apple, Amazon, Flickr, etc. ara ho teniu més fàcil. TOSBack és un web de l'Electronic Frontier Foundation que monitoritza les modificacions que les respectives empreses fan sobre els seus termes d'ús.

Per un altre cantó: World Changing fa una crida a donar suport als grups que estan treballant per proveir anonimat als blocaires iranians. Concretament, dóna a conèixer l'esforç de Nedanet, d'una banda, i d'Anonymous Iran, de l'altra.

NedaNet és un grup de hackers que té per missió ajudar la gent iraniana tot muntant xarxes de servidors proxys, que ofereixin l'anonimat, i tot d'altres tecnologies que els permeti comunicar-se i organitzar-se més enllà de la censura. Si se'ls vol donar un cop de mà, es pot afegir ample de banda i connectar el PC a la seva xarxa.

Anonymous Iran dóna suport en comunicacions per xat anònimes i ofereix consells en seguretat en les comunicacions. El web acull més de 25.000 posts i té uns 3.000 membres d'arreu del món.

En un altre ordre de coses però sense deixar el tema hackers, fa uns dies la Mercè Molist publicava un post molt interessant sobre dones hackers: les dones hacker no són com a les pel·lícules. Llegiu-lo, val la pena!

Finalment, llegia que s'ha llançat la Universitat de la Gent. Es tracta d'un escola d'estudis superiors, oberta a tots els estudiants d'arreu del món, que utilitza tecnologia de codi obert, materials oberts i mètodes d'e-learning i mestres peer-to-peer amb la voluntat d'abaratir els costos de matrícula.

Sense cap mena de promoció, quan va obrir va registrar 200 estudiants de 52 països diferents. Els requisits: diploma de l'institut i un nivell suficient d'anglès.

La matrícula costa entre 15 i 50 dòlars, segons el país d'origen, i els exàmens costaran entre 10 i 100 dòlars. Per poder mantenir-se operativa, la Universitat necessita 15.000 estudiants i 6 milions de dòlars, dels quals 1 milió l'ha avançat de la pròpia butxaca el fundador i impulsor de la institució, Shai Reshef.

Questions for Europe: el YouTube i les eleccions europees

S'ha estrenat un nou canal a YouTube anomenat Questions for Europe, inspirat en models similars de les eleccions nordamericanes.

Es tracta d'un espai, realitzat en col·laboració amb Euroneus, on els ciutadans dels 27 hi podem penjar vídeos amb preguntes per als candidats. Alguns dels vídeos també es faran públics al canal de televisió Euronews.

Es tracta de la major votació transnacional de la història. Segons el director de comunicació política de YouTube, Aaron Ferstman, YouTube ja és un mitjà real en política.

Els ciberatacs van precedir els tancs russos

Llegeixo a l'International Herald Tribune (IHT) i al The Australian que setmanes abans que les bombes caiguessin sobre Geòrgia, es van detectar atacs contra el país a internet. En concret es va notar un flux de dades contra els webs del govern georgià contenint el missatge 'win+love+in+Rusia'.

Experts dels EUA afirmen que els atacs contra la infrastructura online de Geòrgia van començar el 20 de juliol, amb atacs DDOS (milions de peticions als servidors, que els sobrepassen i els fan caure).

Investigadors a Shadowserver -un grup de voluntaris que segueix l'activitat perniciosa a la xarxa- afirmen que el web del president georgià va estar durant 24 hores inoperant per múltiples atacs DDOS. També afirmen que l'atac estava dirigit des de servidors ubicats als EUA i que va començar diverses setmanes abans que comencés l'assalt.

Segons llegeixo a l'IHT, és la primera vegada que un ciberatac precedeix una guerra. Per a alguns, com Bill Woodcock -director del Packet Clearing House-, no serà el darrer ja que aquests atacs són molt barats i fàcils de muntar.

L'origen exacte de l'atac es desconeix encara que el govern de Geòrgia acusa Rússia. El fruit del ciberatac va ser que el govern georgià no va poder fer conèixer online el seu missatge ni connectar amb simpatitzants d'arreu del món durant la guerra amb Rússia. A banda d'això, Geòrgia no té serveis vitals lligats a internet, amb què l'atac no va fer més mal.

Els webs de mitjans de comunicació i d'empreses de transport i comunicacions també van ser atacats, així com el del Banc Nacional de Geòrgia, en què es van poder veure imatges de dictadors del segle XX juntament amb la imatge del president georgià.

A banda d'aquests atacs DDOS, s'han trobat proves del redireccionament de tràfic d'internet a través d'empreses russes de telecomunicacions. Els últims dies el web en llengua russa stopgeorgia.ru continuava operatiu i oferia software utilitzat en aquesta mena d'atacs.

Segons alguns analistes americans, tot sembla apuntar al Russian Business Network (RBN) -una banda de Sant Petersburg lligada a pornografia infantil, malware, robatori d'identitat, phishing i spam. Per a d'altres analistes, el rol del RBN és ambigu. "Simplement veiem que els atacs vénen de serveis de hosting coneguts", afirma Paul Ferguson, de l'empresa de seguretat Trend Micro.

Segons Greg Day, de McAfee, "podem preveure l'increment dels ciberatacs utilitzats com a arma. A banda de ser crític per als governs, internet també juga un rol important en el funcionament dels països i atacar-lo pot causar danys en les economies".

A la imatge, una captura de pantalla del web del ministre d'afers estrangers georgià (mfa.gov.ge) repintat pels 'South Ossetia Hack Crew'. Font

Hi haurà codi de conducte davanta la censura a internet?

Llegeixo a ReadWriteWeb que segons el senador nordamericà Dick Durbin, Google, Yahoo i Microsoft estan a punt de tancar un acord per a un codi de conducta que regirà aquestes empreses en entorns restrictius com ara la Xina.

El senador ha rebut cartes d'aquestes empreses en què es descriu el codi, encara de manera vague, però amb tres pilars:

• Els principis de llibertat d'expressió i privacitat seran els que regiran la indústria per protegir i avançar en gaudir de la llibertat d'expressió i privacitat a nivell global. Aquests principis es basarien en la llibertat d'expressió, la privacitat, la presa de decisions responsable de les empreses i la transparència, entre altres valors.
  
  
• Pautes en la implementació, que detallaran com les empreses participants posaran en pràctica els valors i principis.
  
  
• Responsabilitat i entorn d'aprenentatge basats en la idea que és essencial una organització i una estructura de govern múltiple i diversa per donar suport als principis acordats.

Tot plegat sembla que arribarà a finals d'aquest any, que haurem vist uns Jocs Olímpics en què ni els periodistes no tindran un accés total i lliure a internet. O després que el 2006, Shi Tao va ser sentenciat a 10 anys de presó després que Yahoo descobrís la seva identitat, pressionada pel govern xinès.

De les eleccions als EUA

A la BBC publiquen un article que parla d'algunes de les clau de l'ús d'internet per a les victòries de Barack Obama, que quan iniciava la carrera electoral era força desconegut i amb pocs recursos.

Segons algunes previsions, Obama aconseguirà mil milions de dòlars durant la campanya del 2008, 12 vegades més que en John Kerry l'any 2004, i ha aconseguit mobilitzar 2 milions de seguidors.

El que ha diferenciat Obama de Clinton a internet ha estat la seva habilitat per connectar amb les xarxes socials, com MySpace i Facebook. Sembla que la decisió de concórrer a les eleccions va ser influïda pel fet que una plana creada a MySpace per seguidors no connectats a cap campanya oficial en molt poc temps va comptar amb 160.000 seguidors. Tot això li ha reportat un suport molt fort entre els joves nordamericans i amb votants amb estudis superiors.

Per evitar els errors de Howard Dean, Obama ha après de la campanya Bush-Cheney del 2004 i ha estat utilitzant l'extracció de dades per localitzar els votants crucials i contactar-los amb voluntaris telefònics i visites personals.

Per un altre cantó, llegeixo que John McCain, de 71 anys, dóna a conèixer el seu historial mèdic dels últims 8 anys a un reduït nombre de periodistes. El Washington Post, l'Arizona Republic, periodistes de televisió i tres agències (Bloomberg, Reuters i Associated Press) tindran 3 hores per revisar 400 pàgines d'informes mèdics, que inclouen l'operació de melanoma del 2000, i que no podran ser fotocopiades.

Tot plegat sembla que podria aixecar crítiques ja que McCain va defensar un 'nou conjunt d'estàndards per a la transparència i la comptabilitat'. Els documents havien de fer-se públics a finals de l'any passat però es va postposar fins a mitjans d'abril, fins que no ha estat fins ara.

Les calcetes de la Mireia

La Mireia Galindo sorteja les seves calcetes (netes). Diuen que serà dimecres 21 a la presentació del llibre que publica Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos).

De moment, aquí veieu les calcetes en qüestió. Després de dos anys d'anonimat i històries de sexe, política i fideuàs, aquesta setmana a l'Internauta Vicent Partal l'entrevista, a la Mireia Galindo, o el que és el mateix, en Manel Riu i la Mir Roy (a la foto).

La Catosfera

Divendres i dissabte amb en Martí vam assistir a les primeres jornades de la Catosfera.

S'hi ha debatut un possible codi ètic, sobre periodisme i periodisme ciutadà, sobre política 2.0, nació 2.0, literatura i blogs, negocis i blogs...

Si us l'heu perdut, hi ha tots els vídeos de les taules rodones en aquesta plana.

Hem assistit en diverses taules rodones, que ens han fet reflexionar sobre els canvis que estem vivint: les friccions que suposen en professions com la periodística, les oportunitats en política, els reptes en els negocis i les organitzacions, la llibertat per al sobiranisme...

Un altre dels objectius marcats era la desvirtualització. En el meu cas he pogut (re)conèixer-hi molta gent. La iniciativa ha estat del Marc Vidal. Gràcies, Marc!

Contribucions amb Google Checkout i xarxes socials polítiques a França

Llegeixo que Google ha posat en marxa el Google Checkout for Political Contributions. Les taxes de transacció són menors i facilita les contribucions polítiques amb botons incrustables en blogs i webs.

D'altra banda, a França l'UMP ha llançat la pròpia xarxa social estil Facebook, l'UMPnet. Així, els usuaris registrats poden crear la pròpia pàgina on disposen d'elements com missatgeria, murs on escriure-hi missatges i RSS dels àlbums de vídeo i de fotos . També hi ha espais de discussió. En qualsevol cas, i a diferència dels EUA, no hi ha accessos directes als grups de seguidors de terceres xarxes socials. Sembla que l'interès dels partits francesos és crear el propi grup de partidaris, tancat.

73 milions de dòlars de despesa online als EUA en el cicle electoral '08

El PQ Media ha publicat un estudi que indica que en aquest cicle electoral '08, als EUA es gastaran 73 milions de dòlars en publicitat, màrqueting i promoció online. Es tracta d'una xifra superior en un 150% respecte l'últim cicle presidencial.

Ara bé, segons llegeixo a clickz, aquests 73 milions de dòlars són l'1.6% del total (que es xifra en 4.500 milions de dòlars). En el període electoral presidencial del 2004, la despesa en el món web i online va pujar a 29 milions de dòlars. En les eleccions al Congrés del 2006, la despesa online va pujar fins als 40 milions de dòlars. I ara ja arribarà als 73.

La despesa online no només serà per pagar bàners i cerques. Segons publicava el 2006 PQ, la majoria de la despesa va destinada a pagar els esforços de màrqueting per correu electrònic, el mètode utilitzat per a recaptar fons.

La despesa en televisió es calcula que serà de 2.300 milions de dòlars; el correu directe, 1.000 milions de dòlars; relacions públiques, promocions i actes públics, 395 milions de dòlars; la televisió per cable, 200 milions de dòlars.

Campanya contra la repressió a la Xina

Llegeixo a l'European Journalism Center que, aprofitant la celebració dels Jocs Olímpics (JJOO) a Beijing, diverses organitzacions internacionals de periodistes convoquen actes per reclamar reformes al govern xinès.

D'una banda, la World Association of Newspapers (WAN) ha fet una crida a tots els participants als JJOO a "exercir una pressió seriosa" sobre la Xina i ha lloat la condemna sobre Yahoo! als EUA per haver ajudat la policia xinesa a perseguir i arrestar ciberperiodistes. A la Xina hi ha, com a mínim, 30 periodistes i 50 ciberdissidents a la presó.

D'altra banda, el març de l'any que ve tindrà lloc a París una conferència internacional dedicada a la situació de la llibertat de premsa a la Xina. L'organitzen la WAN, el Comitè World Press Freedom, Reporters sense fronteres i Human Rights a la Xina.

La WAN també dedicarà el Dia internacional de la Llibertat de Premsa (el 3 de maig) a pressionar per la llibertat a la Xina.

Exemples de gestió de la reputació online

Justament ara fa uns dies referenciava uns articles sobre la gestió de la reputació online i ara em trobo aquest article publicat al washingtonpost.com sobre com millorar la imatge a Google. Hi explica tres casos de persones la imatge online de les quals va veure's ressentida en ser objectes de comentaris i articles negatius envers les seves persones.

Empreses especialitzades van ajudar-los a crear una xarxa d'enllaços positius que van tapar aquests enllaços negatius. Una de les interessades expressa: "no hi ha regles, no hi ha estàndards. Els bloguers són cowboys. És el salvatge, salvatge Oest". Alguns dels personatges d'aquests exemples són polítics.

En la línia d'això, Saül Gordillo proposava al Congrés Cultura i identitat catalana en l'era digital la creació d'un codi ètic per als blocs polítics catalans.

"El joc ha canviat" per a Joe Trippi

Fa uns dies vaig veure al Guardian aquesta notícia que recollia una xerrada de Joe Trippi (més info) amb polítics britànics. "Pot portar al desastre: un líder dient alguna cosa ridícula en un moment distès, pensant que no hi ha premsa, i després adonant-se que una persona amb un mòbil amb càmera et pot destrossar amb el clip que fa arribar a les xarxes socials d'internet" (recordeu el cas macaco).

Trippi continua: "Abans de la televisió, el que importava era com era sentida la veu. Llavors, amb la tele importava com es veia el candidat... qualsevol pot vendre fum per la tele: tots els Joe Trippis i Alastair Campbells (assessors d'imatge i de comunicació) hem arribat a ser molt bons per assegurar-nos que el nostre home es veu de meravella en els 8 segons que sortirà a les notícies. Ara estem evolucionant cap a un mitjà en què l'autenticitat és el rei, des de com es veuen les coses fins allò que és real... S'ha d'estar 'on' les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana".

Trippi anima els partits a aprendre a utilitzar les xarxes creades pels simpatitzants més que encaixar-los en estructures de partit. "Les xarxes socials estan creant un exèrcit de Davids".

Unes reflexions interessants. La revolució Trippi aquí encara no ha arribat.

Google i la política

Continua trencant els esquemes d'empresa tradicional: Google ha fet públic un blog sobre política. L'objectiu és treballar i posicionar-se en temes com la privacitat, la seguretat online dels menors, el copyright i les proteccions de marca, la regulació dels continguts, la reforma del sistema de patents i la banda ampla.

Segons explica el director de Polítiques Públiques i d'Afers Governamentals de Google, Andrew McLaughlin, aquests temes són fonamentals per al futur d'internet i són cada vegada més importants en les agendes polítiques arreu.

Campanya BBVA sense armes

El Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs (Justícia i Pau) i l'Observatori del Deute en la Globalització (xarxa d'investigadors coordinada des de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya) impulsen la campanya BBVA sense armes.

Després de contemplar les inversions de les corporacions financeres en armament una queda distreta, la veritat. Els promotors diuen que han focalitzat l'atenció en el BBVA perquè actua:

• "Irresponsablement mitjançant la participació en indústries militars com a accionista en empreses subministradores del sector defensa exposades en l'Informe-manifest.
  
  
• Irresponsablement contra la naturalesa finançant projectes empresarials altament contaminants, com l'Oleoducte de Crus Pesats a Equador o la megafactoria de cel·lulosa d’ENCE a Uruguai
  
  
• Irresponsablement contra els països del Sud mitjançant el suposat ús de la compra de voluntats polítiques als seus governants o blanquejant diners de procedència dubtosa.

Això, unit a la hipòcrita proclama que el BBVA fa en matèria de Responsabilitat Social Corporativa i al fet de l'existència d'accionistes del BBVA amatents a iniciar accions en la Junta d'Accionistes, ens ha dut a promoure la campanya BBVA sense armes (www.bbvasensearmes.org) amb la intenció de sensibilitzar l'opinió pública sobre les pràctiques antisocials d'algunes entitats financeres i del BBVA en particular".

Si ho desitgeu podeu signar la campanya a http://www.bbvasinarmas.org/firma.php

Entrevista a Simon Rosenberg i consells de la BBC per escriure bé al web

A Worldchanging han entrevistat Simon Rosenberg, fundador de la New Democrat Network i impulsor d'una estratègia vibrant, dinàmica i efectiva per fer que el Partit Demòcrata sigui competitiu arreu dels EUA.

Se'l considera un dels estrategues més importants de la política nord-americana. En l'entrevista es parla dels canvis en política que suposa l'era del YouTube, de la interconnexió, del web 2.0...

D'altra banda, a La Coctelera publiquen una traducció dels 15 principis que guien el disseny web de la BBC: des de tenir present que la xarxa és una conversa (en parlava fa un temps) o que els millors webs fan una cosa realment bé: fan menys però executen perfectament. Tamé es parla de maximitzar les rutes al contingut o deixar que la gent s'"enganxi" el teu contingut a les parets del seus espais virtuals. Podeu llegir la llista sencera.