19.20.21 és un projecte quinquennal de recollida, organització i formatació d'informació relativa als efectes de la població específicament urbana. Mentre el 1800 la població urbana era el 3% del total, actualment ja som la meitat els qui vivim en ciutats i es preveu que el 2050 ja siguin dues terceres parts els qui ho facin.
Segons les dades que ofereixen del 2005, la ciutat més poblada és Tòquio, amb una mica més de 35 milions d'habitants seguida de Mèxic amb gairebé 19,5 milions. El tercer lloc del rànquing és per Nova York, amb 18,7 milions.
A Europa la ciutat més poblada és París, amb 9,8 milions d'habitants, seguida de Londres amb 8,5 milions i Berlín amb 3,3 milions.
Espectaculars, també, les xifres asiàtiques: Mumbai, 18 milions; Delhi, 15 milions; Xangai, 14, 5 milions; Osaka-Kobe, 11, 2 milions.
És molt curiós de veure l'evolució de la població urbana: l'any 1000 la ciutat més poblada del món era Còrdova, amb 450.000 habitants.
El 1500 ja és Beijing, amb 672.000 habitants. I de la vintena de ciutats més poblades 3 més també són a la Xina (Hangzhou, Nanjing i Guangzhou). La resta, al Nepal, l'Índia, Egipte, Turquia, l'Iran i França. És a dir, majoritàriament a l'Àsia.
El 1800 Beijing continua sent la més poblada (1,1 milions) però comencen a despuntar més ciutats europees: Londres (861.000 habilitants) i Nàpols (430.000 habitants) a banda de París (ara amb 547.000 habitants).
El 1900 la ciutat més poblada ja és Londres, amb 6,4 milions d'habitants. De les ciutats de l'Àsia ja només queda Tòquio amb 1,5 milions. Manchester, Berlín, Viena, París, Chicago, Nova York i Filadèlfia ja superen el milió d'habitants, algunes de llarg.
La primera ciutat africana en número de població a aparèixer ho fa el 2005 amb 10,8 milions d'habitants.
La majoria d'aquestes megàpolis toquen el mar.
La Mireia Galindo sorteja les seves calcetes (netes). Diuen que serà dimecres 21 a la presentació del llibre que publica Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos).
La primera versió del Gmail en Paul Buchheit la va fer en un dia. Segons explica en el seu blog, "el que vaig fer és posar el meu correu a la màquina indexadora del Google Groups. Ho vaig enviar a diverses persones perquè me'n donessin l'opinió i van comentar que era molt útil, però seria millor si pogués buscar sobre el seu propi correu i no el meu. Això va ser la versió dos. Després d'aquesta, la gent volia poder respondre el correu, també. Aquesta va ser la versió tres. Aquest procés va durar un parell d'anys dins de Google abans de treure'l al món".
Un equip de matemàtics de les Universitats d'Exeter, Bristol i Budapest han trobat la resposta al misteri dels embussos de trànsit.
Jonathan Harris ha documentat amb 3.124 fotografies preses cada cinc minuts la caça de la balena dels esquimals inupiat a Alaska.
19.20.21 és un projecte quinquennal de recollida, organització i formatació d'informació relativa als efectes de la població específicament urbana. Mentre el 1800 la població urbana era el 3% del total, actualment ja som la meitat els qui vivim en ciutats i es preveu que el 2050 ja siguin dues terceres parts els qui ho facin.
D'una banda, la Xina sembra núvols amb partícules de plata i iode perquè plogui i, de l'altra, avisa amb èxit 150.000 persones d'una inundació imminent a través de missatges SMS.
Un dabbawalla és un ciutadà de Mumbai l'ocupació del qual és portar menjar fresc recent cuinat de casa a treballadors d'oficina amb capses específiques per a aquest fi (dabba). Els dabbawalles reparteixen entre 175.000 i 200.000 dinars cada dia, sense tecnologia, a peu descalç, superant fins els monsons i, el més increïble, amb només un error per cada 6.000.000 de lliuraments.
Un estudi de la Universitat de Munic ha posat de manifest que l'anglès de la reina Elisabet II ha deixat de ser tant posh o aristocràtic i ara ja és més estàndard.
