Curs en línia de data journalism

Aquests darrers mesos he cursat el meu primer curs MOOC (Massive Online Open Course). Es titulava Doing journalism with data: first steps, skills and tools i l’oferia l’European Journalism Centre. Ha estat molt interessant! Era sobre periodisme de dades.

El curs estava estructurat en cinc mòduls diferents, cada un dels quals amb quatre temes diferents:

1. Periodisme de dades a la redacció
2. Trobar dades per donar suport a notícies
3. Trobar ides de notícies amb anàlisi de dades
4. Fer front a dades desordenades
5. Explicar notícies visualment

Cada un d’aquests mòduls el liderava un professor diferent, tots ells excel·lents. Professionals reconeguts en el camp del periodisme de dades: Simon Rogers, Paul Bradshaw, Steve Doig, Nicolas Kayser-Bril i Alberto Cairo.

En cada un dels temes teníem a disposició un vídeo del professor explicant la lliçó, un test online i havíem de fer una aportació al fòrum de discussió. Al final de tots els mòduls havíem de passar un test i, si s’aconseguia el 70% de les respostes positives, s'obtenia el títol. 

L’experiència ha estat molt bona. He pogut compaginar-ho amb la vida laboral i familiar, he pogut formar-me una idea força aproximada de què és el periodisme de dades, eines a utilitzar, idees periodístiques, bones i males pràctiques, etc. 

I no només això, la tecnologia permet tot això i també que una persona qualsevol pugui tenir a l’abast un coneixement i uns professionals de gran valor i reconeixement. M’ho he passat pipa!

Això sí: l’anglès, mandatori. Tot i que els vídeos es podien visualitzar amb subtítols, tota la comunicació ha estat en anglès. Entre això i la meva feina actual al departament de comunicació del Barcelona Supercomputing Center, veig i visc que l’anglès és essencial avui en dia per a progressar. Val la pena mirar les sèries i pel·lícules en versió original i posar els dibuixos als fills en anglès. Hem de millorar encara en aquest aspecte.

Col·laboració periodística amb l'Escacc

Ara he finalitzat una col·laboració periodística que he fet amb l'Escacc, l'Espai Català de Cultura i Comunicació. Principalment he aportat la redacció de notícies sobre periodisme i cultura des del vessant tecnològic, d'àmbit internacional.

D'aquesta manera, em feia ressò de com Al Jazeera havia cobert la revolució egípcia i com havia utilitzat Twitter per atraure una audiència massiva. O de com els museus dels EUA també són presents a les xarxes socials i quines accions hi realitzen per connectar amb el públic.

També he parlat d'algunes experiències periodístiques al voltant del periodisme de dades, he fet una aproximació al negoci digital de la música, he tractat la gamification de les notícies i m'he fet ressò d'algunes estratègies per vendre més llibres.

Sense oblidar les notícies diverses sobre sistemes de subscripcions a mitjans digitals (les proposades per Apple i Google), els sistemes de pagament que implementen diaris i revistes en línia (en anglès, paywall o mur de pagament), els micropagaments,  l'adaptació del contingut a noves pantalles: telèfons intel·ligents i tablets, les noves propostes de personalització de notícies, aplicacions noves per al periodisme, nous formats, noves maneres d'involucrar els lectors amb el mitjà, l'aplicació del crowdfunding en el fotoperiodisme, o com es traslladen les novel·les al format iPad.

També, entre moltes altres, de com es reestructuren les redaccions per entendre millor el seu lector, com les escoles de periodisme dels EUA passen a ser nous actors en el panorama comunicatiu, o sobre què aporta Tumblr al periodisme.

També he escrit sobre eines online: Timely, per analitzar i optimitzar piulades de Twitter; Storify, per explicar notícies en temps real amb material procedent de xarxes socials, Embedly, per fer el contingut fàcilment incrustable o Tackable, per organitzar informació sobre un  mapa.

Ha estat una experiència molt bona. M'encanta conèixer noves iniciatives, models i aproximacions en l'entorn digital i poder-les compartir!

NewsBasis, una plataforma per connectar periodistes i relacions públiques

Aquesta setmana s'ha publicat la plataforma NewsBasis, que pretén connectar periodistes amb fonts i, en el seu defecte, amb agències de relacions públiques, empreses, ONGs i consultores. Es tracta d'una aventura de Darryl Siry, freelance de Wired.

El seu objectiu és crear un espai online on els mitjans trobin altres empreses que els ajudin amb no només notícies i informacions sinó que serveixin de fonts autoritzades en articles de més profunditat.

La idea no és completament nova. Em recorda el portal Ekoos, que posa en contacte periodistes amb fonts d'informació. Ara bé, a NewsBasis s'hi incorpora una novetat: el que anomenen 'punts de vista incrustats' (embedded point of views). Els periodistes poden buscar articles de temes diversos en un canal que s'actualitza permanentment amb 10.000 fonts vàlides; també poden crear alertes sobre temes concrets. Després de seleccionar un article per llegir, apareix una barra lateral amb aquests 'punts de vista incrustats', que han aportat altres membres de la plataforma.


Els diversos punts de vista podrien oferir informació addicional o aclarir desinformacions, tot plegat amb unes credencials per donar suport a les opinions. Segons llegeixo a ReadWriteWeb, probablement les agències de relacions públiques trobaran maneres d'spamejar aquesta barra lateral però almenys els comentaris seran obvis, a diferència del que ara passa en entrades de blogs quan membres d'aquestes empreses pretenen ser usuaris finals explicant com els ha agradat el servei o producte de què s'escriu.

Des d'aquesta barra de 'punts de vista', el periodista pot contactar amb aquestes fonts i demanar-ne un seguiment directe.

Aquí us en deixo un vídeo explicatiu:

3 de maig, Dia internacional per a la llibertat de premsa

Aquest dilluns dia 3 de maig és el Dia internacional per a la llibertat de premsa. Us adjunto alguns gràfics amb dades de la professió relatives al 2009.

• Periodistes arrestats: 573

• Periodistes empresonats: 136
  

Aquí hi trobareu la llista de països que tenen periodistes empresonats.

• Periodistes assassinats: 99

Aquí hi trobareu la llista dels periodistes assassinats.

Són dades de la World Association of Newspapers and News Publishers.

Manifest Internet. Com funciona el periodisme avui. Disset declaracions

El passat 7 de setembre, un grup de 15 periodistes alemanys va fer públic un manifest sobre el periodisme i internet. El Laureà en va traduir els punts i jo ara hi afegeixo el text (traduït de l'anglès i francès):

1. Internet és diferent
   Produeix diferents esferes públiques, diferents condicions de comerç i habilitats culturals diferents. Els mitjans han d'adaptar la seva metodologia de feina a la realitat tecnològica d'avui en lloc d'ignorar o desafiar-la. És la seva tasca desenvolupar la millor forma possible de periodisme basada en la tecnologia disponible. Això inclou nous productes i mètodes periodístics.
   
   
2. Internet és un imperi mediàtic de butxaca
   El web redistribueix les estructures mediàtiques existents transcendint-ne els marges i oligopolis. La publicació i distribució dels continguts mediàtics ja no estan lligats a grans inversions. El propi concepte del periodisme és -afortunadament- en procés de cura de la seva funció de guardià. Tot el que queda és la qualitat periodística mitjançant la qual el periodisme es distingeix de meres publicacions.
   
   
3. Internet és la nostra societat i la nostra societat és internet
   Les plataformes basades en la web com les xarxes socials, la Wikipedia o el YouTube han esdevingut part del dia a dia per a la majoria de gent del món occidental. Són tant accessibles com el telèfon i la televisió. Si les empreses mediàtiques volen continuar existint, han d'entendre el món dels usuaris d'avui i abraçar les seves formes de comunicar-se. Això inclou les formes bàsiques de comunicació social: escoltar i respondre, també conegut com a diàleg.
   
   
4. La llibertat d'internet és inviolable
   L'arquitectura oberta d'internet constitueix la llei de base d'una societat de la Informació que es comunica digitalment i, conseqüentment, el periodisme. No es pot modificar amb l'objectiu de protegir interessos comercials o polítics sovint amagats darrere el pretès interès públic. Independentment de com és realitzat, bloquejar l'accés a internet posa en perill el flux lliure de la informació i corromp el dret fonamental a un nivell d'informació autodeterminat.
   
   
5. Internet és la victòria de la informació
   Fins a l'actualitat, a causa d'una tecnologia poc adequada, les empreses mediàtiques, els centres de recerca, les institucions públiques i altres organitzacions han compilat i classificat la informació mundial. Avui cada ciutadà pot organitzar els propis filtres informatius mentre els cercadors treballen amb volums d'informació d'una magnitud desconeguda fins ara. Els individus poden informar-se ara millor que mai.
   
   
6. Internet canvia millora el periodisme
   Gràcies a internet, el periodisme pot acomplir el seu rol socio-educacional d'una manera nova. Això inclou presentar la informació com un procés continu i sempre canviant; la fi de la inalterabilitat dels mitjans impresos és un benefici. Els qui vulguin sobreviure en aquest nou món d'informació necessiten un nou idealisme, noves idees periodístiques i un sentiment de plaer en explotar aquest nou potencial.
   
   
7. La xarxa requereix gestió de relacions
   Els enllaços són connexions. Ens coneixem uns als altres gràcies als enllaços. Aquells que no els utilitzen s'autoexclouen del discurs social. Això també val per als webs de les empreses periodístiques tradicionals.
   
   
8. Els enllaços aporten, les cites decoren
   Els buscadors i agregadors faciliten el periodisme de qualitat: faciliten poder trobar contingut remarcable al llarg del temps i són part integral d'aquesta nova i enxarxada esfera pública. Les referències mitjançant enllaços i cites -especialment els fets sense consentiment ni remuneració de la font- fan possible el discurs social en xarxa i la seva veritable cultura. Han de ser absolutament protegits.
   
   
9. Internet és la nova seu del discurs polític
   La democràcia es basa en la participació i la llibertat d'informació. Transferir la discussió política dels mitjans tradicionals a internet i l'extensió d'aquesta discussió amb la participació activa del públic és una nova de les noves tasques del periodisme.
   
   
10. Avui, llibertat de premsa significa llibertat d'opinió
    L'article 5 de la Constitució alemanya no comprèn protegir els drets de professions o models econòmics tècnicament tradicionals. Internet esborra els límits tècnics entre l'amateur i el professional. És per això que el privilegi de la llibertat de premsa ha de valer per qualsevol persona que pugui contribuir a l'acompliment del deure periodístic. Qualitativament parlant, no s'hauria de diferenciar entre periodistes pagats i no pagats sinó entre bon periodisme i mal periodisme.
    
    
11. Més és més, mai existeix massa informació
    Temps enrere, institucions com l'Església van prioritzar el poder per sobre la consciència personal i alertaven contra la irrupció dels fluxos d'informació quan es va inventar la impremta. D'altra banda, els autors de pamflets, enciclopedistes i periodistes van provar que més informació porta a més llibertat, tant per a l'individu com per a la societat en el seu conjunt. Fins avui en dia, no ha canviat res al respecte.
    
    
12. La tradició no és un model de negoci
    Es poden fer diners amb contingut periodístic a internet. Ja n'hi ha molts exemples. Com que internet és extremadament competitiu, els models de negoci han d'adaptar-se a l'estructura de la xarxa. Ningú no hauria d'intentar escapar-se'n mitjançant polítiques encaminades a mantenir l'status quo. El periodisme necessita competència oberta per a trobar les millors solucions de refinançament a la xarxa, juntament amb el coratge per a invertir en la implementació multifacètica d'aquestes solucions.
    
    
13. Els drets d'autor es converteixen en un deure cívic a internet
    Els drets d'autor són un pilar de l'organització de la informació a internet. Els drets dels autors a decidir el tipus i el perímetre de la distribució dels seus continguts són vàlids també a la xarxa. Al mateix temps, no s'ha d'abusar dels drets d'autor per a protegir mecanismes obsolets d'aprovisionament i posar fi nous models de distribució i d'esquemes de llicències. La propietat comporta obligacions.
    
    
14. Internet té moltes divises
    Els serveis periodístics online finançats amb anuncis ofereixen contingut a canvi d'un efecte d'atenció. El temps del lector, espectador o oient són molt valuosos. En la indústria del periodisme, aquesta correlació ha estat sempre un dels principis de base del seu finançament. Han d'inventar-se i testejar-se noves maneres de refinançament periodísticament justificables.
    
    
15. El que està a la xara es queda a la xarxa
    Internet està portant el periodisme cap a un nou nivell de qualitat. Online, el text, el so i les imatges no cal que siguin efímers. Poden ser recuperables i esdevenen un arxiu de la història contemporània. El periodisme ha de tenir en compte el desenvolupament de la informació, la interpretació i els errors, és a dir, ha d'admetre els seus errors i corregir-los de manera transparent.
    
    
16. La qualitat segueix sent la qualitat més important
    Internet desacredita els productes homogenis de masses. Només els que són extraordinaris, creïbles i excepcionals guanyaran públic. Les demandes dels usuaris han augmentat. El periodisme ha de satisfer-les i continuar perseguint els seus propis principis freqüentment formulats.
    
    
17. Tot per a tothom
    El web constitueix una infrastructura per a l'intercanvi social superior a la dels mitjans de masses del segle XX: en cas de dubte, la “generació Wikipedia” és capaç de valorar la credibilitat d'una font, resseguir les notícies fins a la font original, investigar-la, comprovar-la i avaluar-la -sols o com a part d'un esforç de grup. Els periodistes que ho menystenen i no volen respectar aquestes habilitats no són presos seriosament pels usuaris d'internet. Amb raó. Internet fa possible comunicar-se directament amb les persones abans conegudes com a receptors -lectors, oients i espectadors- i aprofitar el seu coneixement. No es necesiten periodistes que sàpiguen de tot sinó que comuniquin i investiguin.

Algunes apostes periodístiques

Llegia fa poc que ja es publica el primer diari xinès a l'Àfrica, a Botswana. Creat per Miles Nan, un empresari xinès que fa deu anys que viu al país, vol servir els entre cinc mil i sis mil xinesos que viuen a Botswana (d'una població d'1, 8 milions de persones).

Aquesta colònia va establir-s'hi cap als 90 amb el boom de la construcció per passar després a la producció tèxtil. Actualment estan començant a obrir les primeres botigues, plenes de productes 'Made in China'. Com que pocs saben llegir l'anglès, Nan ha optat per publicar un diari propi en xinès.

(Fa temps parlava de les relacions Xina - Àfrica aquí i aquí).

D'altra banda, des de fa unes setmanes hi ha en marxa un nou projecte periodístic, el True/Slant. L'ha fundat Lewis Dvorkin, un periodista dels mitjans tradicionals. Un dels trets diferencials és que anima els col·laboradors a pensar en ells mateixos com a marques individuals i els anima a crear una comunitat pròpia de lectors al seu voltant.

El centenar de col·laboradors combinen reportatges originals amb comentaris i enllaços a titulars de tota la xarxa web i estan obligats per contracte a comprometre's amb els lectors: han d'acreditar un cert nombre de comentaris per mes i fer-hi referència als seus posts. També poden gestionar-se ells mateixos els comentaris rebuts als seus escrits. Alguns cobren mensualment, d'altres segons el tràfic que generen cap al web. També tenen a la seva disposició cobrar una part de la publicitat o comprar part de l'empresa.

També des del mes de maig passat hi ha en marxa un portal informatiu europeu, www.presseurop.eu, que vol ajudar a crear una 'esfera pública europea'. L'objectiu és monitoritzar al voltant de 250 capçaleres periodístiques tant de dins com de fora d'Europa i fer-ne una selecció d'articles sobre la UE per publicar-los al nou espai informatiu. De moment es publica en 10 idiomes i es preveu que, en els propers cinc anys, compti amb tots els idiomes oficials.

El pressupost anual és de 3 milions d'euros i hi treballa un equip de 10 periodistes. La Unió vol llançar l'any vinent, també, una televisió amb la mateixa filosofia.

Finalment, fa unes setmanes es va presentar la Carta europea per a la llibertat de premsa, una iniciativa de l'editor d'Stern, Hans-Ulrich Joerges, i 47 caps de redacció i periodistes més.

Els periodistes poden signar-la aquí.

De moment, de l'Estat l'han signada públicament Manuel González (Ser padres), Maria Nouoa (Cosmopolitan), Txerra Cirbián (El Periódico de Catalunya, entenc que el nom està mal escrit), Francisco Poveda (Economía Avanzada) i Maria Teresa Rodríguez (Radiotelevisión de Castilla-la-Mancha).

La integració de les redaccions vista per Piet Bakker

Piet Bakker, professor de Cross Media Content a la Universitat d'Amsterdam i un dels ponents en la segona sessió de 10 en comunicació, va exercir, com molt bé explica la Lola como mola, de druida sense respostes però sí amb moltes preguntes.

L'ocasió: una sessió de treball sobre les possibilitats i límits del contingut multimèdia. El resultat: múltiples maneres d'abordar la integració de les redaccions periodístiques. El panorama:

• Amenaces que van des del gran repte que suposen la coordinació i l'organització del projecte informatiu integrat fins als baixos ingressos de l'online, la qualificació del personal laboral (quin periodista és capaç de fer bé ràdio, televisió, premsa escrita, web, tot alhora?), l'esforç de disseny, motivació i revisió del contingut aportat pels usuaris i la resistència organitzacional, entre altres.
  
  
• Oportunitats de rendibilitzar l'online: existents si som capaços de fer nínxols de contingut per a poder segmentar la publicitat; si som capaços de pensar en altres fonts d'ingressos a banda de la publicitat, com el patrocini, poder comprar bones fotos....; si podem crear comunitats específiques al nostre voltant a les quals vendre determinats serveis; si sabem aprendre de Google quant a publicitat (contextual, geotagging, on time...), coneixent més la nostra audiència...

Segons Bakker, els mitjans ofereixen contingut online per tres raons:

1. Per servir millor l'audiència
2. Per trobar noves audiències (joves), que solen tenir hàbits diferents
   
3. Per estalviar: difícil.

Justament, Bakker destacava com era de diferent l'audiència de l'online i l'offline fent-se ressò d'un estudi que mostrava que el paper encara era millor valorat que l'online i que quan es visita una web d'un diari es llegeixen al voltant de tres notícies, a diferència de la lectura en paper, en la qual se solen llegir més ítems informatius (encara que en siguin els titulars). Per a Bakker no cal donar-los la mateixa qualitat a uns i altres.

Segons dades seves, les principals fonts d'entrada als webs dels mitjans és a través de buscadors. La seva interpretació és que el que busca l'usuari és llegir sobre un tema, no seguir la marca del mitjà.

A casa nostra no tinc tant clar que això sigui així... però tampoc no disposo, està clar, de les analítiques web dels mitjans. Amb tot, l'experiència diària m'ha portat a descobrir que una gran massa d'usuaris d'internet desconeixen completament la barra de navegació -allà on escrivim la URL del web- i escriuen dins la caixeta de cerca del Google el tres ve dobles punt etc. Hi escriuen el que normalment s'hauria d'escriure en la barra esmentada.

Actualització: Podeu trobar la presentació que va utilitzar Bakker a l'slideshare.

En la segona part de l'acte, Jordi Lucea explicava l'experiència del portal de notícies 3cat24.cat, del qual n'és director.

En el cas català, la integració ha estat qüestió de supervivència. I la voluntat és apostar per un redisseny del portal, centrant-se en tres eixos bàsics: les notícies, els esports i el temps i generar material audiovisual propi. També es vol crear una comissió conjunta de Catalunya Ràdio, TV3 i Interactiva, les tres potes del 3cat24.cat.

Citymurmur o la visualització de la informació sobre un mapa

CityMurmur és un projecte que vol entendre i visualitzar com l'atenció dels mitjans de comunicació dóna forma a l'espai urbà i a la ciutat.

De moment, s'ha aplicat sobre la ciutat de Madrid. Es tracta d'una interfície en què, sobre un mapa de la ciutat, podem filtrar la informació per temàtica, per escala i per tipus de font d'informació. Tot plegat, podent-ho situar temporalment.

Segons els impulsors, l'objectiu és mostrar com els diferents mitjans descriuen de manera diversa l'espai urbà mitjançant l'atenció que donen a cada carrer de la ciutat. Es vol construir una narració temporal, un arxiu històric de la cobertura mediàtica de l'espai urbà que pugui revelar dinàmiques útils per a la política municipal, l'anàlisi crítica dels mitjans i la recerca sociocultural.

La temàtica és àmplia: des de turisme, salut, immobiliària, informacions públiques, finances i economia a moda i molt més.

L'escala proposada és internacional, nacional, regional, local i veïnal, mentre que els tipus de font informativa són la premsa digital, els mitjans tradicionals, agències informatives, gratuïts, institucionals, xarxes socials, blogs, mitjans alternatius i blog-premsa.

És interessant jugar-hi una estoneta!

Aquesta iniciativa la vaig conèixer ahir a la xerrada sobre bases de dades lliures i el cas d'OpenStreetMap que va oferir en Jaume Figueras a la festa de presentació de la nova versió 9.04 de la distribució GNU/Linux Ubuntu, Jaunty Jackalope.

CityMurmur està basat en OpenStreetMap, la proposta lliure davant serveis privatius com el Google Maps o d'altres.

Periodisme a Veneçuela, a Zàmbia i novetats en 3D

Tres informacions sobre periodisme ben diverses:

1. Human Rights Watch ha fet públic un informe on destaca el poc progrés dels drets humans a Veneçuela, incloent l'impacte del govern en els mitjans i altres institucions. Els mitjans han estat minats amb una sèrie de mesures per a canviar "el contingut i el control dels mitjans". El govern ha reforçat la seva capacitat de limitar la lliure expressió i de controlar les freqüències d'emissió per intimidar i discriminar les cadenes crítiques amb el règim. L'informe també destaca el restringit accés públic a la informació oficial.
   
   
2. A Zàmbia, malgrat els pocs recursos econòmics i materials, un grup de periodistes ha llançat el The Watchdog, el primer portal informatiu 24 hores. De moment són tres periodistes i el seu objectiu és cobrir la informació les 24 hores tant per a la població local com per als emigrats. Els mitjans online de Zàmbia només pugen còpies del contingut en paper. Segons s'explica a l'EJN, els diaris a Zàmbia són cars i la distribució és molt pobra fet que provoca que molta gent s'assabenti de les notícies tard; ara bé els que es puguin connectar a internet poden accedir a The Watchdog gratuïtament i obtenir la informació més ràpidament.
   En les dues setmanes que porta en funcionament, els periodistes s'han vist obligats a desplaçar-se al Media Institute of Southern Africa a causa de la mala connexió a internet. Tenen la intenció d'establir un acord amb les ràdios locals per tal que el contingut del web pugui ser redifós per la ràdio perquè la informació pugui arribar a gent que no té accés a internet. També estan estudiant de poder difondre informació a través dels mòbils.
   
   
3. Els periodistes especialitzats en medi ambient llegeixo que ara poden utilitzar un web 3D publicat pel Programa de Medi Ambient de Nacions Unides (UNEP) i Google Earth. Es poden monitoritzar els punts crítics del medi ambient i l'impacte del canvi climàtic en el planeta a més de poder trobar informació local. El web permet escrutar més de 200 llocs del món, incloent els glaciars d'Alaska, les selves de Madagascar i les de l'Amazones.

Jo també faig... El Singular Digital

El Singular Digital comença curs amb novetats. Entre altres, disseny nou i la secció Blocs Singulars, on hi consta el meu blog. També hi ha els d'en Jordibadia.cat, l'Entrellum, el Cimera (Extraordinària), el Josepsort, l'Itching like grass, el Connectant els punts, l'E-campanya, el Jorgedioni i el Catalunya FFW.

El Singular Digital, així, s'obre al fenomen dels blogs i és partícep del dinamisme de la catosfera. Comença l'aventura!

Hi haurà codi de conducte davanta la censura a internet?

Llegeixo a ReadWriteWeb que segons el senador nordamericà Dick Durbin, Google, Yahoo i Microsoft estan a punt de tancar un acord per a un codi de conducta que regirà aquestes empreses en entorns restrictius com ara la Xina.

El senador ha rebut cartes d'aquestes empreses en què es descriu el codi, encara de manera vague, però amb tres pilars:

• Els principis de llibertat d'expressió i privacitat seran els que regiran la indústria per protegir i avançar en gaudir de la llibertat d'expressió i privacitat a nivell global. Aquests principis es basarien en la llibertat d'expressió, la privacitat, la presa de decisions responsable de les empreses i la transparència, entre altres valors.
  
  
• Pautes en la implementació, que detallaran com les empreses participants posaran en pràctica els valors i principis.
  
  
• Responsabilitat i entorn d'aprenentatge basats en la idea que és essencial una organització i una estructura de govern múltiple i diversa per donar suport als principis acordats.

Tot plegat sembla que arribarà a finals d'aquest any, que haurem vist uns Jocs Olímpics en què ni els periodistes no tindran un accés total i lliure a internet. O després que el 2006, Shi Tao va ser sentenciat a 10 anys de presó després que Yahoo descobrís la seva identitat, pressionada pel govern xinès.

Notes de premsa més "socials"

Fa una mica més d'un any em feia ressò de la proposta de model de nota de premsa multimèdia. A diferència de les antigues notes de premsa, aquest model incorporava enllaços relacionats i enllaços a del.icio.us, espai per a contingut multimèdia, el feed rss del qui envia la nota i la possibilitat de digg.

Ara he trobat a Robin Good la proposta que es fa de nou model de nota de premsa, aquest cop una mica més complet i més social. Es faciliten un o més canals RSS per estar al dia de les novetats del producte/notícia, es donen facilitats per a etiquetar el contingut, es faciliten opcions de bookmarking social, es llisten els trackbacks i les citacions, es mostra el núvol d'etiquetes...

El que es busca, en definitiva és:

1. Democratitzar l'accés
2. Assegurar l'exactitud
3. Proveir un context
4. Construir comunitat
5. Afavorir el ser trobat

L'esquema és el següent: (també el podeu descarregar en pdf)

El paper i la xarxa

Llegeixo a if:book que Borders, en col·laboració amb Lulu.com, ha llançat una plataforma personal de publicació que permet que qualsevol persona dissenyi i publiqui el seu propi llibre i sigui distribuit físicament als establiments de Borders.

S'ofereixen diverses possibilitats: el registre ISBN; el paquet bàsic, que inclou que un tercer dissenyi i maqueti el llibre; i el paquet premium, que inclou l'avaluació editorial. Fins i tot es pot pagar per al tour i lectures del llibre a les llibreries Borders.

En el sector de les revistes he descobert issuu. Es tracta d'un web on trobar i pujar revistes online. Són incrustables en webs i blogs i faciliten la publicació de contingut en format magazine.

Finalment, fa uns dies llegia un article en què Paulo Coelho explicava que ell mateix havia piratejat els seus llibres i els havia disposat online.

Explica que l'any 2000 va trobar "una traducció pirata russa de L'Alquimista, i veníem 1000 llibres l'any a Rússia, que no és massa, i vaig dir d'acord, posem online l'edició pirata perquè la gent se la pugui descarregar". L'any 2001 "va vendres 10.000 còpies i tots vam quedar molt sorpresos i l'any següent ja en van ser 100.000". El seu editor no havia fet res d'especial en la promoció. "Va ser, tatn si us ho creieu com no, el llibre descarregable. La gent se'l baixava, començava a llegir, li agradava i el comprava", segons Coelho. "El tercer any ja en portàvem més d'un milió d'exemplars, ara estem sobre els 10 milions d'exemplars a Rússia".

La Catosfera

Divendres i dissabte amb en Martí vam assistir a les primeres jornades de la Catosfera.

S'hi ha debatut un possible codi ètic, sobre periodisme i periodisme ciutadà, sobre política 2.0, nació 2.0, literatura i blogs, negocis i blogs...

Si us l'heu perdut, hi ha tots els vídeos de les taules rodones en aquesta plana.

Hem assistit en diverses taules rodones, que ens han fet reflexionar sobre els canvis que estem vivint: les friccions que suposen en professions com la periodística, les oportunitats en política, els reptes en els negocis i les organitzacions, la llibertat per al sobiranisme...

Un altre dels objectius marcats era la desvirtualització. En el meu cas he pogut (re)conèixer-hi molta gent. La iniciativa ha estat del Marc Vidal. Gràcies, Marc!

Recull de blogs periodístics en anglès

José Luis Orihuela publica un recull de blogs periodístics en anglès de lectura obligatòria.

Neix una ràdio online gambiana i es crea una eina per denunciar actes violents a Kènia

Un grup de periodistes gambians i diverses associacions en defensa de la llibertat de premsa han llançat Radio Alternative Voice amb l'objectiu de donar al poble gambià mitjans alternatius per accedir a informació imparcial i independent.

Segons llegeixo en el web de la ràdio, com a resultat de les amenaces, arrestos i detencions de periodistes i el tancament arbitrari de mitjans, molts periodistes de Gàmbia han deixat la feina, el país o treballen sota una forta autocensura.

Per a les comunitats sense accés a internet, aquesta ràdio emet des d'algunes ràdios privades senegaleses que arriben a Gàmbia. Precisament, la presentació de la nova ràdio també va tenir al Senegal, a Dakar en resposta a "la realment limitada llibertat de premsa' a Gàmbia, segons Amie Joof-Cole, coordinador del projecte i periodista gambià que treballa a Dakar.

D'altra banda, s'ha posat en funcionament una eina per persones que han estat testimoni d'actes de violència a Kènia. Es tracta d'Ushahidi.com i el visitant hi pot reportar l'incident que ha vist. Apareix en un mapa perquè d'altres persones ho puguin veure i completar. Els propietaris de la iniciativa diuen que "treballen amb ONGs locals de Kènia per obtenir informació i verificar cada incident".

Actualització:
A Libèria lluiten contra els abusos amb els mòbils. Es donen 10 mòbils a determinades persones dels pobles. Aquests mòbils estan preprogramats per trucar gratuïtament a la policia.

Proposta nova de 5 W's

Paul Bradshaw publica a Online Journalism Blog una proposta de model per a la redacció del segle XXI, explicada en 5 parts.

En la tercera part es vol anar més enllà del model "la notícia és una conversa" per proposar i analitzar què ve després d'haver explicat o publicat una notícia. I ho fa amb un marc de treball conegut per al periodisme: el de les 5 W's.

L'original és: who (qui), what (què), when (quan), where (on), why (per què) i how (com).

La proposta de Bradshaw és:

1. Who can I connect with? (Amb qui puc connectar?)
2. What did the journalist read to write this? (Què ha llegit el o la periodista per escriure això?)
3. Where did this happen? (On ha passat?)
4. When are events coming up that I need to be aware of? (Quan hi ha algun acte de què m'hagi d'assabentar?)
5. Why should I care? (Per què m'hauria d'interessar?)
6. How can I make a difference? (Com puc marcar la diferència?)

La qüestió és que la conversa és bona. Ens ajuda a organitzar els pensament. Ens ajuda a repensar idees, fer connexions, negociar... Però només és l'inici.

Per a Bradshaw els mitjans digitals encara no fan prou, haurien de connectar més. I d'aquí sorgeix la proposta de nou model de 5 w's.

1. 1. Aprofitem-ho perquè s'autogeneri una comunitat d'interès: potser un grup preexistent de Facebook, un servei per construir la pròpia xarxa social, o alguna cosa gestionada activament per la redacció
2. Els periodistes han de donar a conèixer les fonts. Algunes maneres: fer ús d'una eina de social bookmarking, classificada pertinentment en categories.
3. La proposta és mapejar les notícies. Que les experiències fins al moment no siguin fets aïllats.
4. Si parlem d'actes d'agenda, facilitar al màxim la incorporació d'aquests actes als calendaris i agendes de Google, Yahoo, Outlook...
5. Personalitzar al màxim les informacions. Exemple: el Budget Calculator de la BBC té per objectiu dir com un nou pressupost t'afectarà.
6. Marcar la diferència? Obrint-se als lectors.

Campanya contra la repressió a la Xina

Llegeixo a l'European Journalism Center que, aprofitant la celebració dels Jocs Olímpics (JJOO) a Beijing, diverses organitzacions internacionals de periodistes convoquen actes per reclamar reformes al govern xinès.

D'una banda, la World Association of Newspapers (WAN) ha fet una crida a tots els participants als JJOO a "exercir una pressió seriosa" sobre la Xina i ha lloat la condemna sobre Yahoo! als EUA per haver ajudat la policia xinesa a perseguir i arrestar ciberperiodistes. A la Xina hi ha, com a mínim, 30 periodistes i 50 ciberdissidents a la presó.

D'altra banda, el març de l'any que ve tindrà lloc a París una conferència internacional dedicada a la situació de la llibertat de premsa a la Xina. L'organitzen la WAN, el Comitè World Press Freedom, Reporters sense fronteres i Human Rights a la Xina.

La WAN també dedicarà el Dia internacional de la Llibertat de Premsa (el 3 de maig) a pressionar per la llibertat a la Xina.

Els internautes europeus fem el salt als mitjans tradicionals

Segons un estudi realitzat per l'European Interactive Advertising Association, gairebé dos terços dels usuaris d'internet consumim menys mitjans tradicionals per consumir-ne més a la xarxa.

Es tracta d'una enquesta realitzada aquest setembre a 7008 persones del Regne Unit, França, l'Estat espanyol, Itàlia, Escandinàvia, els Països Baixos i Bèlgica. Se'n desprèn que el 62% dels internautes acudeixen a la xarxa com a font principal d'informació, fent el salt als mitjans tradicionals.

Els webs informatius ocupen la primera posició de webs visitades en l'últim mes, seguida per la informació local (52%) i els webs de viatges (51%).

El 28% afirmen llegir menys freqüentment diaris com a resultat de trobar la informació a internet. El 40% afirmen mirar menys la televisió i el 22% escoltar menys la ràdio.

Ara bé, això no vol dir que no escoltin la ràdio o mirin clips de vídeo online. De fet, és l'activitat més popular entre els europeus.

Caldria revisar bé aquest estudi. Ara bé, no crec que sigui tan descabellat que entre els internautes el consum de mitjans tradicionals pel canal tradicional disminueixi.

Legislació africana sobre els mitjans de comunicació

La UNESCO ha fet públic un estudi sobre la legislació dels mitjans de comunicació en 10 països africans: Etiòpia, Ghana, Kènia, Malí, Moçambic, Nigèria, el Senegal, Sudàfrica, Tanzània i Zàmbia.

L'estudi, Media Legislation in Africa: a comparative legal survey, compara la legislació de tots aquests països entre ells i amb els estàndards internacionals. Es pot baixar l'estudi gratuïtament en PDF des del web.

Ho he llegit al European Journalism Centre. Justament ahir ells també publicaven la notícia que han arrestat un tercer periodista al Senegal aquest mes per ofenses al cap d'Estat després d'escriure un article criticant el govern l'apujada dels preus.