El curs estava estructurat en cinc mòduls diferents, cada un dels quals amb quatre temes diferents:
- Periodisme de dades a la redacció
- Trobar dades per donar suport a notícies
- Trobar ides de notícies amb anàlisi de dades
- Fer front a dades desordenades
- Explicar notícies visualment
Cada un d’aquests mòduls el liderava un professor diferent, tots ells excel·lents. Professionals reconeguts en el camp del periodisme de dades: Simon Rogers, Paul Bradshaw, Steve Doig, Nicolas Kayser-Bril i Alberto Cairo.
En cada un dels temes teníem a disposició un vídeo del professor explicant la lliçó, un test online i havíem de fer una aportació al fòrum de discussió. Al final de tots els mòduls havíem de passar un test i, si s’aconseguia el 70% de les respostes positives, s'obtenia el títol.
L’experiència ha estat molt bona. He pogut compaginar-ho amb la vida laboral i familiar, he pogut formar-me una idea força aproximada de què és el periodisme de dades, eines a utilitzar, idees periodístiques, bones i males pràctiques, etc.
I no només això, la tecnologia permet tot això i també que una persona qualsevol pugui tenir a l’abast un coneixement i uns professionals de gran valor i reconeixement. M’ho he passat pipa!
Això sí: l’anglès, mandatori. Tot i que els vídeos es podien visualitzar amb subtítols, tota la comunicació ha estat en anglès. Entre això i la meva feina actual al departament de comunicació del Barcelona Supercomputing Center, veig i visc que l’anglès és essencial avui en dia per a progressar. Val la pena mirar les sèries i pel·lícules en versió original i posar els dibuixos als fills en anglès. Hem de millorar encara en aquest aspecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada