Neix CCTV Àfrica

La China Central Television ha obert a Kènia la seva primera cadena informativa sobre el continent africà, CCTV Àfrica (s'emetrà en el canal en anglès de la CCTV). De moment, produirà una hora diària de programació, que cobrirà les notícies de tot el continent. Serà bàsicament de notícies però també inclourà altres formats, com entrevistes i documentals.

Els temes a cobrir seran polítics, socials, econòmics i culturals, d'arreu del continent.

Llegeixo també, a EJC, que l'aplicació mòbil 'I Love Africa', de la mateixa CCTV, es llançarà públicament després d'estar sis mesos en període de proves.

Fa uns anys, el 2007, parlava de l'acord signat entre la Xina i Zimbabue pel qual la cadena CCTV emetria programes de Zimbabue amb l'objectiu "de contrarestar el monopoli que té Occident en la informació sobre Zimbabue i els temes africans". L'acord també incloïa l'acolliment de personal de la ràdio i  televisió de Zimbabue per augmentar els seus estàndards d'emissió.

I, en un post una mica anterior, em sorprenia de l'evolució de les inversions de la Xina a l'Àfrica. Mentre que des del 1990 al 1997 va ser de 20 milions de dòlars, del 1998 al 2002 la xifra va augmentar fins als 120 milions de dòlars.

En aquests moments no tinc dades més actualitzades d'aquestes inversions. En qualsevol cas, sembla que, amb CCTV Àfrica, la Xina continua apostant fort pel continent oblidat. Llegeixo que el centre obert a Nairobi és el primer fora de la Xina que la cadena obre al món.

Avui, Blog Action Day dedicat a l'aigua

Blog Action Day 2010: Water from Blog Action Day on Vimeo.

Un any més, avui se celebra el Blog Action Day (BAD), un dia en què es proposa que els blocaires parlem d'un tema en concret per sensibilitzar i sensibilitzar-nos al respecte. Aquest any, i com a novetat, els qui ja havíem participat anteriorment en el BAD vam poder triar entre diversos temes. L'escollit, l'aigua.

Algunes qüestions al respecte:

• Les dones africanes caminen 40 mil milions d'hores cada any carretejant garrafes d'aigua de fins a 18 kg, que no sol ser bona per beure.
  
• Cada setmana moren 38.000 infants menors de 5 anys per beure aigua no potable i viure en condicions no higièniques.
  
• Molts estudiosos atribueixen el conflicte del Darfur en part, almenys, a no tenir accés a l'aigua. Un estudi de Nacions Unides indica que aquest segle l'escassetat d'aigua serà una de les principals causes de conflicte a l'Àfrica.
  
• Actualment 2,5 mil milions de persones no tenen accés a lavabos, però molts més tenen accés al mòbil.
  
• Es necessiten 24 litres d'aigua per produir una hamburguesa. Això significa que es necessitarien 19,9 mil milions de litres d'aigua per fer una hamburguesa per a cada persona d'Europa.
  
• Els EUA, Mèxic i la Xina lideren el consum d'aigua envasada. Als EUA la mitjana són 200 ampolles d'aigua per persona cada any. Es necessiten 17 milions de barrils de petroli per fer aquestes ampolles, el 86% de les quals no serà mai reciclades.

Des de  fa un temps són entusiasta seguidora de charity:water, organització que està liderant l'aportació d'aigua potable a comunitats en desenvolupament. Sense anar més lluny, aquest setembre van recaptar més de 761.000 dòlars en donacions en el marc de la campanya específica de cada mes de setembre (mes en què es va fundar l'organització i en el qual demanen que els diners destinats a celebrar els aniversaris es dediquin a donatius). Aquest any, les aportacions anaven destinades a dur aigua als pigmeus bayaka de la República Centreafricana.

Des de la seva creació, charity:water -fonamentalment vertebrada gràcies a internet- ha aportat fons per a 2.900 projectes i ha fet arribar aigua potable a més d'1.277.000 persones de 17 països diferents.

Els mòbils al referèndum de Kènia

Els kenians el passat 4 d'agost van votar en referèndum la nova Constitució, que ha d'entrar en vigor el proper dia 20 després que el Sí aconseguís el 66,9% dels sufragis.

No només es tracta d'un pas important per aquest país, ja que deixa enrere els 1.133 morts i 650.000 desplaçats de les darreres eleccions del desembre de 2007, sinó que també ho és per al continent africà en general. La nova Constitució estableix la igualtat de drets per a les parelles casades (incloent-hi els drets de propietat), la doble ciutadania, la igualtat de gènere en els consells de direcció i el dret de ser atesos d'emergència en els hospitals, a banda que, a partir d'ara, cap funcionari no estarà exempt de pagar impostos, així com els membres del Parlament. Després de Sud-Àfica podria ser la Constitució més avançada del continent.

A banda d'això, l'ús de la tecnologia ha afavorit la integritat del procés electoral i ha eliminat les temptacions de manipulació de resultats.

D'una banda, s'ha aplicat el registre electrònic de votació. A cada votant se li van prendre les empremtes digitalment i se li va fer una foto amb una webcam. També s'ha deixat de banda el procés manual de la informació, estalviant possibles errors.


També s'han treballat aspectes de geoposicionament. Així, l'ambaixada dels EUA va fer donació de 250 Blackberrys, que han utilitzat 210 coordinadors, 17 coordinadors regionals i 7 directius sobre el terreny. Han permès, també, que qualsevol persona, incloent-hi els mitjans de comunicació, poguessin seguir els resultats dels col·legis electorals en temps real.

Més informació:

• Kenyan elections: a real-time mobile revolution
• #kenyadecides a Twitter
• Kenya gets new constitution, buries its demons with vote
• No apologies, Mr. Western media, we are peaceful
• Kenya's 'unEast African' constitution and why it took so long

Font de la imatge

Explosió mòbil i llibres electrònics a l'Àfrica

D'una banda, llegeixo que Opera, l'empresa del navegador, informa que l'accés a través del mòbil al web continua creixent de manera impressionant: durant l'últim any les pàgines vistes s'han incrementat en un 182%; els usuaris únics, un 124% i les dades transferides, un 160%.

Les dades que ha fet públiques són exclusives dels 12 principals Estats africans on s'utilitza l'Opera Mini, un dels navegadors per a mòbil de què disposa l'empresa. D'aquests 12, el Sudan i Ghana lideren l'explosió amb un increment del 4.645% i 916% de pàgines vistes, respectivament.

L'Opera s'utilitza especialment en telèfons Nokia, seguits pels Sony Ericsson, els Samsung i els LG.

D'altra banda, llegeixo que Worldreader.org ha tancat la primera fase del seu projecte per portar lectors de llibres electrònics a Ghana. Ho han provat amb 20 Kindles al poble d'Ayenyah. Les conclusions: "el Kindle i els llibres electrònics han ajudat a aprendre a llegir, han fet que els nanos llegeixin més, i han permès l'accés a centenars de milers de llibres, en menys temps i a un cost més baix que els llibres impresos".

Cal recordar que només el Project Gutenberg ja ofereix 30.000 llibres gratuïts.

L'octubre vinent l'experiència s'ampliarà a 336 Kindles a 4 escoles. Els responsables també treballen amb editors locals per digitalitzar llibres.

Internet, mòbils i desenvolupament

Llegeixo diverses iniciatives relacionades amb internet, els mòbils i el desenvolupament a l'Àfrica.

D'una banda, l'Escacc -que ha estrenat web recentment- es fa ressò de l'informe realitzat per la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD) que indica que, en cinc anys (2003 a 2008), els abonats a la telefonia mòbil van passar de 54 milions a gairebé 350. Justament, fa un temps deia que el 49% de la població mundial ja disposava de mòbil.

Els usos que es fa del telèfon mòbil a l'Àfrica són força més diversos que aquí: banca online, compra-venda, aprenentatge, lluita contra la sida, periodisme mòbil...

A Smart Mobs llegia que podria ser que veiéssim una nova generació d'aplicacions procedents de l'Àfrica. És l'Àfrica dels negocis que presentaven ara fa unes setmanes a l'Update d'Infonomia.

En aquest continent, la penetració del mòbil és major que la d'internet, especialment en àrees rurals. Ara bé, recentment es va completar la connexió del primer cable submarí a l'Àfrica de l'est que hi portarà l'internet de banda ampla i, d'altra banda, el Banc Mundial ha anunciat que invertirà 146 milions d'euros en el desenvolupament de les infraestructures d'internet d'alta velocitat a la regió central africana i en fer-ne els serveis més accessibles a la població.

Justament aquesta població paga fins tarifes el doble de cares que a la resta del continent i, comparat amb la resta del món, paguen fins al triple que nosaltres.

El Camerún, el Txad i la República Centreafricana són els primers països que s'incorporaran al programa, que durarà deu anys i que també pretén harmonitzar les lleis de telecomunicacions i d'internet.

Més endavant s'hi afegiran la República del Congo, Guinea Equatorial, la República Democràtica del Congo, el Gabon, Níger, Nigèria, Sao Tomé i Príncipe i el Sudan.

D'altra banda, entitats com Samasource fan el món una mica 'més pla'. Amb 18 contraparts locals, Samasource proporciona a treballadors de països en desenvolupament tasques d'entrada de dades del primer món.

De moment, treballa amb Kènia, Uganda, el Camerún, Ghana i el Paquistan. Samasource els forma en gestió, en projectes, en eines web, entre altres, i els busca feines: d'entrada i digitalització de dades, desenvolupament web, moderació de webs i imatges, testeig d'aplicacions, serveis de vídeo i àudio, gestió de projectes, assistència en la recerca, assistència virtual...

Empreses com Benetech, GoodGuide o la biblioteca de la Universitat d'Stanford ja s'hi han gastat 160.000 dòlars EUA que han revertit en 500 persones. A aquestes persones, els ingressos mitjans els han augmentat de menys de 75 dòlars al mes a 300 o més.

Canvis en polítiques de privacitat, hackers amb l'Iran i la University of the People

Si teniu interès en assabentar-vos dels canvis que facin en la seva política de privacitat i termes d'ús webs com Facebook, Google, GoDaddy, Apple, Amazon, Flickr, etc. ara ho teniu més fàcil. TOSBack és un web de l'Electronic Frontier Foundation que monitoritza les modificacions que les respectives empreses fan sobre els seus termes d'ús.

Per un altre cantó: World Changing fa una crida a donar suport als grups que estan treballant per proveir anonimat als blocaires iranians. Concretament, dóna a conèixer l'esforç de Nedanet, d'una banda, i d'Anonymous Iran, de l'altra.

NedaNet és un grup de hackers que té per missió ajudar la gent iraniana tot muntant xarxes de servidors proxys, que ofereixin l'anonimat, i tot d'altres tecnologies que els permeti comunicar-se i organitzar-se més enllà de la censura. Si se'ls vol donar un cop de mà, es pot afegir ample de banda i connectar el PC a la seva xarxa.

Anonymous Iran dóna suport en comunicacions per xat anònimes i ofereix consells en seguretat en les comunicacions. El web acull més de 25.000 posts i té uns 3.000 membres d'arreu del món.

En un altre ordre de coses però sense deixar el tema hackers, fa uns dies la Mercè Molist publicava un post molt interessant sobre dones hackers: les dones hacker no són com a les pel·lícules. Llegiu-lo, val la pena!

Finalment, llegia que s'ha llançat la Universitat de la Gent. Es tracta d'un escola d'estudis superiors, oberta a tots els estudiants d'arreu del món, que utilitza tecnologia de codi obert, materials oberts i mètodes d'e-learning i mestres peer-to-peer amb la voluntat d'abaratir els costos de matrícula.

Sense cap mena de promoció, quan va obrir va registrar 200 estudiants de 52 països diferents. Els requisits: diploma de l'institut i un nivell suficient d'anglès.

La matrícula costa entre 15 i 50 dòlars, segons el país d'origen, i els exàmens costaran entre 10 i 100 dòlars. Per poder mantenir-se operativa, la Universitat necessita 15.000 estudiants i 6 milions de dòlars, dels quals 1 milió l'ha avançat de la pròpia butxaca el fundador i impulsor de la institució, Shai Reshef.

SMS per lluitar contra la SIDA a Sudàfrica

Cada dia durant 12 mesos s'enviaran un milió d'SMS gratuïts a Sudàfrica amb l'objectiu de conscienciar sobre el VIH i encoratjar a fer-se la prova. Es tracta del projecte Masiluleke, que neix després d'una prova pilot que va suposar un augment del 200% de les trucades a la línia de suport nacional de la SIDA.

Segons calcula Nacions Unides només un 10% de la població sudafricana amb VIH reben el tractament que necessiten. Això, juntament amb la dada que el 80% de la població té telèfon mòbil, ha portat les autoritats a enviar milions de missatges sanitaris cada mes.

Llegeixo a EJC que el sistema envia els missatges utilitzant el servei 'Si us plau, truca'm (PCM, en sigles angleses). Es veu que és un sistema comú a tot l'Àfrica i permet enviar un missatge de text a un amic sense crèdit demanant-li que li truqui. Cada missatge té les paraules 'Si us plau, truca'm', el número del qui l'envia i espai addicional per a 120 caràcters que normalment s'omplen amb publicitat.

El missatge que s'envia és 'Sovint malalt, cansat, perdent pes i amb por de poder ser VIH positiu? Si us plau truca a l'AIDS Helpline 0800012322'.

Periodisme a Veneçuela, a Zàmbia i novetats en 3D

Tres informacions sobre periodisme ben diverses:

1. Human Rights Watch ha fet públic un informe on destaca el poc progrés dels drets humans a Veneçuela, incloent l'impacte del govern en els mitjans i altres institucions. Els mitjans han estat minats amb una sèrie de mesures per a canviar "el contingut i el control dels mitjans". El govern ha reforçat la seva capacitat de limitar la lliure expressió i de controlar les freqüències d'emissió per intimidar i discriminar les cadenes crítiques amb el règim. L'informe també destaca el restringit accés públic a la informació oficial.
   
   
2. A Zàmbia, malgrat els pocs recursos econòmics i materials, un grup de periodistes ha llançat el The Watchdog, el primer portal informatiu 24 hores. De moment són tres periodistes i el seu objectiu és cobrir la informació les 24 hores tant per a la població local com per als emigrats. Els mitjans online de Zàmbia només pugen còpies del contingut en paper. Segons s'explica a l'EJN, els diaris a Zàmbia són cars i la distribució és molt pobra fet que provoca que molta gent s'assabenti de les notícies tard; ara bé els que es puguin connectar a internet poden accedir a The Watchdog gratuïtament i obtenir la informació més ràpidament.
   En les dues setmanes que porta en funcionament, els periodistes s'han vist obligats a desplaçar-se al Media Institute of Southern Africa a causa de la mala connexió a internet. Tenen la intenció d'establir un acord amb les ràdios locals per tal que el contingut del web pugui ser redifós per la ràdio perquè la informació pugui arribar a gent que no té accés a internet. També estan estudiant de poder difondre informació a través dels mòbils.
   
   
3. Els periodistes especialitzats en medi ambient llegeixo que ara poden utilitzar un web 3D publicat pel Programa de Medi Ambient de Nacions Unides (UNEP) i Google Earth. Es poden monitoritzar els punts crítics del medi ambient i l'impacte del canvi climàtic en el planeta a més de poder trobar informació local. El web permet escrutar més de 200 llocs del món, incloent els glaciars d'Alaska, les selves de Madagascar i les de l'Amazones.

Eleccions hi-tech a l'Àfrica

Ja fa uns dies llegia a SmartMobs que l'ús dels telèfons mòbils ajuda a monitoritzar les eleccions en els països africans, fent més difícil la manipulació electoral i la corrupció.

Amb el creixement de tecnologies simples de comunicació com els mòbils, molts Estats africans progressen cap a les eleccions obertes i justes en sistemes cada vegada més democràtics. El Senegal és un dels països on més s'hi aposta.

D'altra banda, a la BBC publicaven que les eleccions celebrades a Angola el divendres passat, les primeres en 16 anys, se celebraven en mode hi-tech.

• Més de vuit milions de persones s'han censat utilitzant targetes antifrau amb hologrames, fotos i empremtes i no hi ha hagut escassetat de material publicitari encoratjant els ciutadans a votar, part d'aquesta propaganda enviada per SMS.
  
  
• La comissió electoral ha obert col·legis fins en plataformes pretoleres i diversos helicòpters han recollit vots de col·legis remots mentre els faxos solars i per satèl·lit han enviat les llistes des d'altres col·legis.
  
  
• Per als qui hagin perdut la targeta per votar, s'han col·locat més de sis mil ordinadors als col·legis electorals perquè la gent pugui accedir a la seva fitxa i número de registre.

Tota aquesta feina ha comportat 3 anys de preparació.

Els obstacles a superar han estat molts i diversos: molta part de la població no havia votat mai abans; la dispersió de la població (d'aquí els helicòpters i alguns vaixells); la manca d'un cens recent (les autoritats no saben ben bé on és la població); l'adscripció als col·legis s'ha fet en funció del número de registre més que pel lloc on es viu i part de la població anava despistada. Per pal·liar-ho hi ha hagut personal al carrer amb PDAs per orientar tothom qui ho demanés, s'han instal·lat màquines lectores de les cartes de registre en bancs i aeroports, hi ha hagut números de telèfon on trucar i també un web.

El pressupost inicial s'ha quadruplicat. Hi ha hagut observadors de la UE, dels EUA, del Comitè de Desenvolupament de l'Àfrica del Sud i de la Comunitat de Països de Parla Portuguesa.

El cap dels observadors de la UE, però, ha afirmat que les eleccions han representat un avenç important per a la democràcia però que en cap cas es pot parlar d'eleccions lliures i justes.

Prosumidors en acció

Veig a WorldChanging la notícia que explica com en Simon Berry ha optat per les xarxes socials per fer conèixer la seva preocupació i passar a l'acció. Tocat per la ironia que representa que comunitats remotes de l'Àfrica tinguin accés il·limitat a la Coca-Cola però que no tinguin infrastructura per aconseguir medicines, Berry va proposar a la Coca-Cola que dediqués una part de la xarxa de distribució per portar medicaments per pal·liar malalties simples però perilloses com la deshidratació per diarrea.

En ser un de sol, no es va fer cas del seu missatge. Ara, una campanya a Facebook l'ha catapultat. Un dels responsables de la Coca-Cola, Salvatore Gabola, al cas de l'impuls de la campanya, l'ha convidat a la seu europea per discutir la idea.

Ara al Facebook ja en 4.300, els seguidors de la campanya.

La campanya ara també té un web i un blog específics. També podeu descarregar l'entrevista que la BBC va fer a Simon Berry.

D'una altra banda, tenim les empreses, algunes de les quals comencen a optar seriosament per l'obertura a les xarxes socials i als consumidors. En aquest article, 35+ examples of corporate social media in action, hi trobareu exemples de 35 empreses que opten per blogs, campanyes, etc. A Innovación abierta: casos de éxito, n'hi trobareu alguns més.

El 49% de la població mundial, amb mòbil

Llegeixo a SmartMobs que, segons un estudi de la Unió Internacional de Telecomunicacions, gairebé la meitat de la població mundial disposa de telèfon mòbil. A finals del 2007 els usuaris de mòbil passaven dels 3 mil milions.

L'Àfrica és el continent on augmenta més el nombre d'usuaris de mòbil en els últims dos anys. L'índex de creixement se situa en el 39% anual (entre 2005 i 2007). Més de dues terceres parts de tots els usuaris de mòbils eren de països en vies de desenvolupament. L'Índia incorpora 154 milions d'usuaris i la Xina, 143.

En relació a les connexions a internet, els països del primer món suposen el 66% de tots els usuaris de banda ampla fixa, tot i que representen el 16% de la població mundial. Per contra, els països en desenvolupament representen l'1% dels usuaris de banda ampla fixa i són el 38% de la població.

Usos diversos de mòbils

He trobat un article interessant sobre l'impacte dels mòbils en el mercat de gra del Níger. Segons un estudi realitzat, l'accés a la informació dels preus del gra a través del mòbil ajuda a l'estabilitat dels mateixos i facilita a famílies i comerciants preveure els pressupostos financers.

Sembla que el primer efecte és reduir els costos de cerca ja que els comerciants operen i venen en un major nombre de mercats.

L'estudi el trobareu en pdf al Center for Global Development.

En països més desenvolupats, els mòbils ens serveixen per a d'altres coses.

Als xinesos, per escoltar música. Un 34,8% dels enquestats en l'estudi d'M:Metrics declaren escoltar música al mòbil cada mes comparat amb el 20% de l'Estat espanyol, el 18,9% dels enquestats al Regne Unit i el 5,7% dels EUA.

A diferència d'Itàlia, l'Estat espanyol i el Regne Unit, on més del 30% dels enquestats diuen utilitzar el mòbil per enviar i rebre fotos i vídeos, a la Xina són menys de la meitat els qui l'utilitzen amb aquesta finalitat.

Finalment, quant a l'ús del mòbil per consultar el correu electrònic, lideren l'enquesta els EUA, amb l'11,6%, comparat amb el 9% de l'Estat i el Regne Unit, i només el 2,5% a la Xina.

Els mòbils a l'Àfrica: l'eina, també, per a l'educació?

Fa un temps veia com el mòbil a l'Àfrica servia per informar amb més llibertat en països com Zimbabwe. O com el mòbil suposa una revolució per a les transaccions econòmiques, com es convertien els minuts de prepagament en moneda del comerç panafricà i com el mòbil és una eina per lluitar contra els abusos.

Ara llegeixo que es voldria impulsar el mòbil també com una eina educativa. El tema de fons és que si per al món occidental el mòbil s'utilitza gairebé únicament per a trucades i com a extensió de l'ordinador, als països en desenvolupament, i especialment a l'Àfrica, el mòbil és la porta a internet i a tot d'altres usos i finalitats que nosaltres cobrim amb l'ordinador.

Per això, hi ha qui aposta per trobar qui escrigui el software que realment afegeixi valor (per a un professor, un estudiant, un metge, una persona de negocis) i que pugui córrer sobre el petit ordinador que es porta a sobre.

En relació a la difícil situació de Kènia, llegeixo a PSFK una referència a un altre blog en què s'explica com el preu del crèdit del mòbil s'ha disparat i com ha passat a ser moneda i valor de canvi per menjar i medicines. Tradueixo literalment: "el crèdit val més que la moneda del govern". Pyramid of Peace ha impulsat un servei online perquè qualsevol pugui enviar crèdit als kenians.

Dones a l'Àfrica, dones amb tren i autobús i dones europees i internet

Llegeixo que s'ha generat certa polèmica perquè Procter & Gamble està donant gratuïtament compreses i tampons i "educació en higiene i pubertat" a l'Àfrica. També està construint lavabos en alguns llocs. La campanya no soluciona els problemes endèmics: el cost de les compreses (a Zimbabwe, per exemple, costen la meitat del que la mitjana de persones guanya en un mes), la manca d'aigua i la manca de lavabos.

Algunes veus critiquen que la campanya només exporta la cultura occidental de sobreconsumisme i fa que les noies depenguin de productes d'un sol ús que no poden permetre's. D'altres, es queixen que la campanya provingui d'una empresa, en entendre que no es pot esperar d'una corporació privada posar els interessos de noies africanes amb pocs recursos per davant de les pròpies.

Segons l'UNICEF, més d'una de cada 10 nenes de 10 anys no va a escola quan té la menstruació o deixa d'anar-hi indefinidament.

D'altra banda, descobreixo en aquest article que hi ha diversos països al món en què es reserven cotxes de metro i tren i autobusos per a dones: Mèxic, Japó, Egipte...

Resulta que, per exemple, a Ciutat de Mèxic (el transport públic del qual mou 22 milions de persones diàriament) les dones es queixen que els homes els toquen el cul, els fan petons o les segueixen quan surten fora.

A Tòquio l'any 2005 un estudi revelava que gairebé el 64% de dones entre 20 i 30 anys havien estat magrejades en trens i metros. I a Egipte diu l'article que, des del 1990, cada tren reserva el primer vagó a les dones.

Tornant a casa. Llegia fa uns dies a Baquía que les internautes europees ens connectem una mitjana de 2,36 hores al dia. I quant als principals usos de la xarxa, per a més d'un 60% són trobar informació, divertir-se, comprar productes i serveis, enriquir coneixements, obtenir consells pràctics i crear i mantenir un vincle social.

Neix una ràdio online gambiana i es crea una eina per denunciar actes violents a Kènia

Un grup de periodistes gambians i diverses associacions en defensa de la llibertat de premsa han llançat Radio Alternative Voice amb l'objectiu de donar al poble gambià mitjans alternatius per accedir a informació imparcial i independent.

Segons llegeixo en el web de la ràdio, com a resultat de les amenaces, arrestos i detencions de periodistes i el tancament arbitrari de mitjans, molts periodistes de Gàmbia han deixat la feina, el país o treballen sota una forta autocensura.

Per a les comunitats sense accés a internet, aquesta ràdio emet des d'algunes ràdios privades senegaleses que arriben a Gàmbia. Precisament, la presentació de la nova ràdio també va tenir al Senegal, a Dakar en resposta a "la realment limitada llibertat de premsa' a Gàmbia, segons Amie Joof-Cole, coordinador del projecte i periodista gambià que treballa a Dakar.

D'altra banda, s'ha posat en funcionament una eina per persones que han estat testimoni d'actes de violència a Kènia. Es tracta d'Ushahidi.com i el visitant hi pot reportar l'incident que ha vist. Apareix en un mapa perquè d'altres persones ho puguin veure i completar. Els propietaris de la iniciativa diuen que "treballen amb ONGs locals de Kènia per obtenir informació i verificar cada incident".

Actualització:
A Libèria lluiten contra els abusos amb els mòbils. Es donen 10 mòbils a determinades persones dels pobles. Aquests mòbils estan preprogramats per trucar gratuïtament a la policia.

El web 2.0 a l'Àfrica

A Read/Write Web dedicaven ara fa uns dies un article al web 2.0 del continent africà. El recull l'han realitzat des de White African. N'hi veig un, l'Afrigator, que ja coneixíem.

Legislació africana sobre els mitjans de comunicació

La UNESCO ha fet públic un estudi sobre la legislació dels mitjans de comunicació en 10 països africans: Etiòpia, Ghana, Kènia, Malí, Moçambic, Nigèria, el Senegal, Sudàfrica, Tanzània i Zàmbia.

L'estudi, Media Legislation in Africa: a comparative legal survey, compara la legislació de tots aquests països entre ells i amb els estàndards internacionals. Es pot baixar l'estudi gratuïtament en PDF des del web.

Ho he llegit al European Journalism Centre. Justament ahir ells també publicaven la notícia que han arrestat un tercer periodista al Senegal aquest mes per ofenses al cap d'Estat després d'escriure un article criticant el govern l'apujada dels preus.

Lloc recopilatori de notes de premsa sobre l'Àfrica

L'Associació Panafricana de Premsa ha llançat una base de dades gratuïta per a periodistes, que recull les notes de premsa relacionades amb l'Àfrica. La base de dades és cercable per paraules clau, institucions i dates.

També compta amb una agenda per a actes i esdeveniments. L'objectiu és esdevenir font per a tots els periodistes que fan recerca sobre l'Àfrica.

Podeu trobar el feed a http://appablog.wordpress.com/feed.

Nou projecte de periodisme mòbil a l'Àfrica

Al European Journalism Centre llegeixo que s'ha iniciat un nou projecte que té per objectiu formar, pagar i proveir equipaments de telefonia mòbil a periodistes africans. Voices of Africa formarà periodistes de Sudàfrica, Moçambic, Ghana i Kènia en periodisme mòbil i com penjar les peces informatives en webs de notícies.

Les peces informatives seran venudes a agències, cadenes de televisió i diaris per ajudar a finançar del projecte. Actualment, compta amb el suport de la Fundació Africa Interactive Media i Skoeps -web de periodisme ciutadà neerlandès- ha promogut la tecnologia mòbil i la plataforma de publicació que permet que els periodistes mòbils puguin introduir la informació a l'àrea Voices of Africa d'Africanews.com.

Negocis a l'Àfrica o ensenyar a pescar en lloc de donar el peix (actualitzat)

Fa uns dies veia aquesta notícia a PSFK, titulada Help Africa? Do Business There, i que recull un vídeo de la ministra de finances nigeriana Ngozi Okonjo-Iweala al TED 07 (xerrades inspirades amb els més grans pensadors i faedors). El vídeo és en anglès, però alguns arguments destacats serien els següents.

"Retornar-nos els diners dels comptes bancaris dels corruptes seria molt millor que tota l'ajuda que se'ns ha donat".

"Estem cansats de ser el subjecte de la caritat. Tenim ganes de fer-nos càrrec de nosaltres mateixos. Ningú més que nosaltres pot fer el canvi. Podem invitar supporters però ho hem de fer nosaltres mateixos".

"L'Estat no hauria de ser l'encarregat de donar béns i serveis perquè és ineficient i fa una mala feina".

"Hi ha una nova ona a l'Àfrica - la tendència és ben clara: la mitjana de creixement s'ha mogut al 5% per any. Els conflictes van de baixa així que hi ha moltes oportunitats per invertir en economies creixents i excitants on hi ha moltíssimes oportunitats".

"La millor manera d'ajudar els africans avui és ajudar-los a valdre's per ells mateixos. La millor manera de fer això és ajudant-los a crear feines. No hi ha cap objecció en batallar la malària i salvar vides de nens però imagineu l'impacte en la família si els pares poden trobar feina i els nens poden anar a l'escola i poden comprar medicines per contrarestar la malària ells mateixos. Si podeu invertir en llocs on vosaltres mateixos podeu fer diners, mentre creeu llocs de feina i ajudeu la gent a valdre's per ella mateixa, això us asseguro que seria una manera genial de funcionar... i he de dir que algunes de les millors persones per invertir en el continent són les dones".

NOU: En relació a aquest tema, fa un temps vaig trobar l'associació MBAs without borders

Envia MBAs voluntaris d'arreu del món a donar assistència a les contraparts locals: negocis locals, internacionals i ONGs de Mèxic, Haití, Nigèria, Ghana, Sierra Leone, Kènia, Tanzània, Ruanda, el Vietnam i Polònia. L'objectiu és desenvolupar persones i països. En general, desenvolupen projectes en cinc indústries: sanitat, agricultura, finances, canvi climàtic i generació d'ingressos.

Nascuda al Canadà el 2004, aquest any preveu enviar de voluntaris entre 20 i 25 voluntaris.