Quin ús fan de les xarxes socials els qui es dediquen a recerca i ciència?

La revista Nature publicava ja fa uns dies un article molt interessant sobre l'ús que fan de les xarxes socials els qui fan recerca científica. Aquest article es basa en les més de 3.500 respostes de 95 països diferents rebudes d'una enquesta enviada a desenes de milers d'investigadors el mes de maig passat. L'enquesta s'interessava per l'ús que fan de les xarxes socials i altres webs i serveis.

Els resultats palesen que també en el camp científic es produeix un gir en els hàbits comunicatius. Per exemple, existeix la xarxa social especialitzada per a investigadors ResearchGate, coneguda per més del 88% dels científics i enginyers que van respondre l'enquesta, amb poca diferència entre països. És més visitada que Facebook i LinkedIn. Nature recull un testimoni de la directora dels Friday Harbor Laboratories de la Universitat de Washington, Billie Swalla, que afirma que a ResearchGate hi troba més fàcilment els darrers papers rellevants que no pas en revistes especialitzades.

ResearchGate va néixer fa sis anys de la mà d'Ijad Madisch (metge i viròleg), juntament amb dos amics més. S'hi poden crear perfils personals, compartir-hi papers, fer un seguiment de les visualitzacions i intercanviar opinions. Compta amb més de 4,5 milions de subscriptors i n'arriben 10.000 més de nous cada dia, segons Madisch. L'empresa té 120 treballadors i el juny passat anunciava que havia assegurat 35 milions de dòlars d'inversió.

ResearchGate també té competidores: Academia.edu, amb 11 milions de perfils registrats i Mendeley, amb 3,1 milions de membres. Academia.edu, a diferència de la resta, és oberta de subscripció.

Un dels aspectes que aixeca crítiques és l'accés obert als papers científics. A finals de 2013 Elsevier va enviar tres mil avisos a llocs com Academia.edu sota l'empara de l'US Digital Millennium Copyright Act (DMCA), demanant la retirada dels papers dels quals posseïa el copyright. Academia.edu va fer arribar l'avís als seus usuaris, que van posar el crit el cel. Un investigador que va rebre l'avís i que no vol ser esmentat, va explicar a Nature: "Gairebé no conec cap científic que no violi les lleis de copyright. Volem sota el radar i esperem que els editors no se n'adonin".

Segons aquesta informació de Nature, aquesta qüestió també incumbeix els repositoris universitaris (a qui Elsevier també va enviar avisos l'any passat). "Tot plegat és part d'una batalla més gran en què els acadèmics volen compartir els seus papers lliurement online mentre que els editors volen mantenir-ne el contingut darrere murs de pagament i monetitzar-lo", afirma el director d'Academia.edu, Richard Price.

I no només això sinó que aquestes xarxes socials també actuen en un altre dels processos cabdals de la publicació científica, la revisió: el març d'aquest any, ResearchGate va llançar l'OpenReview, que anima els usuaris a publicar crítiques en profunditat de les publicacions existents. A mitjans d'agost ja s'hi havien publicat més de deu mil crítiques. Price afirma que Academia.edu també llançarà un peer-review postpublicació. "Hem de construir un sistemes de filtratge millors per explicar en quina investigació es pot confiar", diu.

Veig en un dels comentaris de l'article, que amb les dades ofertes per Nature, s'ha creat una visualització d'aquestes dades.

L'OPI de Facebook i el seu tràfic mòbil sense rendiment econòmic

Llegeixo un article interessant a GigaOM, signat per Kevin Fitchard, sobre un aspecte de Facebook ara que ha presentat l'Oferta Pública Inicial (OPI) per valor de 5 mil milions de dòlars.

En la documentació presentada, Facebook fa esment de la paraula mòbil més de cent vegades. El més curiós és que no sempre ho fa de manera positiva.

Dels seus 845 milions d'usuaris actius mensuals, el desembre passat 425 milions hi van accedir des de dispositius mòbils intel·ligents o des de la versió web optimitzada per a mòbils. El 2011, el 85% dels ingressos de 3,7 mil milions de dòlars van provenir de la publicitat. Ni un cèntim, però, de les plataformes de mòbil, ja que Facebook no hi mostra anuncis.

Amb tot, Facebook no fa res per desencoratjar el transvasament de tràfic al mòbil. Segons la documentació que ha presentat, els usuaris que es connecten a Facebook a través del mòbil ho fan com a suplement a les seves connexions a través del PC, no com a substitució.

Ara bé, una de les dades destacades de la documentació és l'estimació de penetració de la xarxa a l'Índia, d'entre el 20% i el 30%. Hi ha entre 700 i 800 milions d'usuaris potencials de Facebook a l'Índia. La majoria dels quals hi accediran des de plataformes mòbils.

Això, sumat al fet que les generacions més joves es connecten cada vegada més a través dels dispositius mòbils i que les vendes d'ordinadors van disminuint, substituïts per les tablets (una plataforma on Facebook tampoc no ensenya anuncis).

Segons Fitchard, tot i les expectatives de creixement de la publicitat mòbil els propers anys, Facebook podria no voler mostrar anuncis en aquests dispositius i solucionar, així, el problema. O almenys no ho vol encara.

Sembla que Facebook podria assajar altres possibilitats:

A la documentació de l'OPI, l'empresa esmenta la possibilitat d'inserir "notícies esponsoritzades" en els feeds de notícies dels usuaris. Per a Fitchard, Facebook podria estar investigant altres maneres de monetitzar el tràfic mòbil. La co-dependència entre fabricants de mòbils i Facebook podria obrir altres oportunitats.

Per exemple, Orange treballa per vendre telèfons optimitzats per a Facebook en tots els mercats. O bé també, en alguns països, explicat Fitchard, Orange ven plans que inclouen l'accés il·limitat a Facebook, amb la resta del tràfic de dades a mesurar. En paraules de Fitchard, "no han revelat detalls financers de l'acord però no em sorprendria que part dels ingressos anessin a Menlo Park".

Estat de l'internet actual

ReadWriteWeb es feia ressò ara fa uns dies de les dades fetes públiques per Royal Pingdom sobre l'Internet del 2011. En recullo algunes d'interessants:

1. Facebook:
1. Més de 800 milions d'usuaris, amb 200 milions d'usuaris nous
2. L'octubre del 2011 Facebook era tan gran com l'internet del 2004
3. 350 milions d'usuaris de Facebook s'hi han connectat a través del telèfon mòbil
4. S'han compartit 30 mil milions de peces de contingut cada mes
2. Twitter:
1. @ladygaga encara és l'usuari de Twitter amb més seguidors de tot el món (18,1 milions)
2. La xarxa de microblogging compta amb 225 milions de comptes, dels quals 100 milions no són actius
3. Tumblr i Wordpress
1. Tumblr compta amb 39 milions de blogs
2. Wordpress compta amb 70 milions de blogs
4. Dominis i webs
1. A finals del 2011 existien 555 milions de webs
2. El domini que més ha crescut respecte el 2010 és el .com. Ha passat de ser 88.8 milions a 95.5 milions.
3. El domini .net ha crescut amb 0,6 milions més de noms; el .org, amb 1,3 milions; el .info, amb 7,6 milions i el .biz, amb 2,1 milions.
5. Població d'internet
1. Àsia representa el 44% de la població d'internet
2. Europa representa el 23% de la població d'internet
3. Amèrica del Nord, el 13%
4. Àfrica, el 6%

Precisament, a l'Internet World Stats veig que la penetració d'internet a Europa és del 58,3% (la mitjana global és del 30,2%). Els països europeus amb més usuaris a internet són:

• Alemanya: 65,1 
• Rússia: 59,7
• Regne Unit: 51,4
• França: 45,2
• Turquia: 35,0

L'Estat espanyol en té 29,1 milions. D'aquests, es calcula que 15.682.800 tenen perfil a Facebook.

Justament, segons algunes previsions, Facebook podria arribar als mil milions d'usuaris aquest proper mes d'agost. Això seria una setena part de la població mundial. Aquestes previsions indiquen que l'augment d'usuaris provindria de països com el Brasil o l'Índia, amb molta població encara sense perfil a la xarxa social.

De la resta de xarxes, LinkedIn compta amb 130 milions de membres i Google+, 49  milions.

Finalment, adjunto un quadre il·lustratiu sobre la història de les plataformes computacionals:

Algunes xarxes socials especialitzades: manualitats i jocs

Sovint quan parlem de xarxes socials només pensem en Facebook, Twitter, LinkedIn i ara, potser, en Quora. A banda d'aquestes n'hi ha de més especialitzades, que apleguen una gran quantitat d'usuaris. Per posar-ne un parell d'exemples:

- En la línia del DIY (do it yourself) no només trobem la impressionant Etsy, amb centenars de milers de venedors de manualitats, sinó també el Burdastyle. Fa quatre anys ja en parlava en aquest post. Les dades que els de Burda fan públiques són espectaculars: gairebé mig milió d'usuaris, 700.000 visites mensuals i 6,5 milions de page views mensuals. Tenen més de 50.000 projectes online (els projectes són les creacions realitzades per part dels usuaris).

I és que el tema de cosir-se la roba sembla que torna amb força. Segons llegeixo al San Francisco Chronicle, la cadena de teixits Jo-Ann's va obrir l'any passat 30 noves botigues i n'obrirà 40 més aquest any. I segons el Bureau of Economic Analysis dels EUA, es van importar màquines de cosir per un valor de 581 milions de dòlars durant els cinc primers mesos de l'any passat, incrementant-se un 28% respecte l'any anterior.

A l'Estat espanyol s'edita una nova revista sobre disseny i costura, amb una imatge cuidada i creativa. És El costurero. No hi falten tutorials, entrevistes a nous dissenyadors i persones que han hibridat perfils professionals per donar sortida a la seva inventiva i autorealització. La contraportada té un codi QR, amb la descripció de la revista i l'adreça del seu web.

Sense anar més lluny, aquí Terrassa, les dissenyadores Mariona Peremateu i Rosa Rubio esgoten les places dels tallers i cursets que ofereixen al Voilà! la seva botiga-taller.

- En un altre sentit, la xarxa social BoardGameGeek (BGG) està especialitzada en jocs de tauler. S'hi publiquen crítiques, articles i sessions de joc, ja sigui de joc d'estil alemany, wargames, jocs de cartes o altres jocs de taula. En total, compten amb 50.000 jocs diferents a la base de dades. Tenen 300.000 usuaris registrats, 100.000 visites úniques cada dia i 20 milions de page views per mes.

M'explica el Martí que una de les claus de l'èxit és que la xarxa es construeix col·lectivament a través de les aportacions, escrits, fotos... L'usuari registrat pot donar monedes d'or pròpies del BGG a qui considera que ha fet una bona anàlisi d'un joc, a qui ha penjat una foto interessant, a qui fa bones aportacions...

Les monedes d'or són convertibles en icones que ajuden a construir el perfil d'usuari. També es pot ser moderador d'una discussió o aportació i valorar-la amb monedes d'or. El sistema compta amb un algorisme que calcula, amb totes les valoracions, quin és el valor mitjà votat de la discussió o aportació i se li paga d'acord amb el resultat.

Les donacions econòmiques al web també es transformen en monedes d'or. Llegeixo a la Wikipedia que en alguna ocasió també s'ha fet a l'inrevés: just després de l'huracà Katrina es podien comprar monedes d'or i, amb els guanys, es van donar 36.403 dòlars a la Creu Roja, aconseguits entre l'1 i el 9 de setembre.

En tots dos casos es tracta de nínxols de mercat que aconsegueixen aplegar un grapat considerable d'usuaris.

El 2010, en xifres (les dades de Pingdom i algunes altres més)

Molts blogs i webs s'han fet ressò de les dades sobre internet l'any 2010, fetes públiques per Pingdom. Són les següents:

• Correu electrònic:
• 107 bilions de correus electrònics enviats
• 294 mil milions de missatges de correu electrònic de mitjana diària
• 1,88 mil milions d'usuaris de correu electrònic arreu del món
• 480 milions d'usuaris nous de correu electrònic des de l'any 2009
• 89,1% dels correus electrònics han estat spam
• 262 mil milions d'spams cada dia
• 2,9 mil milions de comptes de correu arreu del món
• 25% dels comptes de correu són corporatius
• Webs:
• 255 milions de webs a desembre de 2010
• 21,4 milions de webs afegits durant l'any 2010
• Usuaris d'internet:
• 1,97 mil milions d'usuaris d'internet arreu del món (juny de 2010)
• 14% d'increment d'usuaris des de l'any 2009
• 825,1 milions d'usuaris a l'Àsia
• 475,1 milions d'usuaris a Europa
• 266,2 milions d'usuaris a Nordamèrica
• 204,7 milions d'usuaris a Amèrica Llatina i el Carib
• 110,9 milions d'usuaris a l'Àfrica
• 63,2 milions d'usuaris a l'Orient Mitjà
• 21,3 milions d'usuaris a Oceania i Austràlia
• Xarxes socials:
• 152 milions de blogs (segons dades de BlogPulse)
• 25 mil milions de piulades enviades en el Twitter
• 100 milions de comptes oberts a Twitter
• 175 milions d'usuaris a Twitter (setembre de 2010)
• 7,7 milions d'usuaris seguint @ladygaga (el compte de Twitter amb més seguidors)
• 600 milions d'usuaris a Facebook
• 250 milions d'usuaris nous a Facebook
• 30 mil milions de peces de contingut (enllaços, notes, fotos, etc) compartides a Facebook mensualment
• 20 milions d'aplicacions de Facebook instal·lades diàriament
• Vídeos:
• 2 mil milions de vídeos mirats al YouTube
• 35 hores de vídeo pujades a YouTube cada minut
• Més de 2 mil milions de vídeos mirats mensualment a Facebook
• 20 milions de vídeos pujats a Facebook mensualment
• Fotos:
• 5 mil milions de fotografies allotjades a Flickr (a setembre de 2010)
• Més de tres mil fotos pujades a Flicker, cada minut
• 130 milions pujades a Flickr mensualment
• Més de 3 mil milions de fotos pujades a Facebook, cada mes
• 36 mil milions de fotos pujades a Facebook anualment

Altres dades de l'any passat:

• A l'Estat espanyol les quatre paraules més buscades van ser: Facebook, YouTube, Tuenti i Twitter, totes, de xarxes socials
• El 80% dels internautes de l'Estat pertany a alguna xarxa social
• El 63% dels usuaris recomanen productes a través de Twitter mentre que el 61% en comparteixen les queixes
• Als EUA, el 20% de les piulades parlaven d'alguna marca o producte

A destacar, també, l'increment d'usuaris d'internet de la Xina, d'un 20,3% més que l'any 2009. Ara els usuaris d'aquest gegant asiàtic ja arriben als 450 milions, més d'un terç de la seva població. Aquest boom d'usuaris ha anat acompanyat del creixement d'un extens sistema de control i de filtres tècnics. Durant aquest any passat 2010 s'hi han tancat 60 mil webs.

Gran part d'aquest creixement d'usuaris ha vingut pel creixent accés a internet a través dels mòbils. Algunes dades indiquen que eren 277 milions d'usuaris els qui es connectaven pel telèfon.

Justament, en relació a les connexions mòbils entre els joves de 15 a 24 anys, la Xina és capdavantera a nivell mundial, amb un índex del 73% de joves connectats pel telèfon. Els EUA ocupen la segona plaça, amb un índex del 48%. A l'Estat espanyol són el 21%, amb els videojocs com l'aplicació més popular.

Entre els fabricants de telèfons mòbils intel·ligents (smartphones), HTC ha sabut fer-s'hi forat. L'últim trimestre de l'any passat va obtenir un benefici net de 500  milions de dòlars, un 31% més que el trimestre anterior i un 160% més que l'últim trimestre del 2009. En el conjunt de l'any, els ingressos van augmentar un 93% sobre els del 2009. Va vendre 24,6 milions d'unitats de telèfons. Les previsions són duplicar la capacitat de la fàbrica de Xangai fins a augmentar la producció a 2 milions de telèfons al mes.

D'altra banda, de l'Informe de la Fundació Telefònica sobre la Societat de la Informació a l'Estat l'any 2010 en destaca l'augment en la digitalització de les activitats del col·lectiu d'entre 45 i 54 anys, superior en tots els casos a la mitjana de la societat i, en alguns casos (com 'veure i compartir fotos'), pràcticament el doble (els altres casos són 'mirar vídeos', 'escoltar música', 'enviar un correu', 'manegar informació de gestions personals'). Sembla, doncs, que la fractura de l'edat tendeix a disminuir. 

També en destaca l'augment de la Internet de les coses, amb més de 2 milions de línies mòbils associades a màquines. El creixement de línies M2M (màquina a màquina) és del 18,9% davant el 2,3% de les línies convencionals. En l'actualitat, el 15% del creixement de línies mòbils es deu a aquest concepte. Tot plegat, dades de l'Estat.

Al nostre país, el domini .cat celebrava els 5 anys, amb més 44.000 dominis registrats i situant-se com el domini genèric amb la densitat d'informació més alta. És a dir, el .cat aporta a internet molts més documents per domini registrat.

L'economia de Facebook

Veig a Mi otro blog... lo escribo en inglés aquest interessant gràfic sobre l'economia de Facebook (cliqueu-hi a sobre per engrandir-lo):

Google Me: l'aposta de Google basada en el joc online per fer ombra a Facebook?

Segons llegeixo a GigaOm i a Google Operating System, corren molts rumors que Google està treballant en una xarxa social basada en el joc online per fer la competència a Facebook, de nom en codi Google Me.

El World Street Journal ha publicat que fonts no identificades han confirmat que Google està treballant amb un gran nombre de desenvolupadors de jocs i que el CEO de Google, Eric Schmidt, ha afirmat que 'es pot esperar un partnership amb Zynga', empresa capdavantera en social-gaming. A principis d'aquest any Google ja va invertir en Zynga. També va contractar Mark DeLoura com a 'consultor en desenvolupament de jocs' i va comprar l'empresa Labpixies, també de social-gaming.

Schmidt no ha confirmat que Google estigui treballant en una xarxa social al voltant dels jocs però ha respost a la pregunta de si s'estava treballant en un competidor de Facebook que 'el món nom necessita una còpia del mateix'.

A ReadWriteWeb recullen diverses opinions sobre si Google serà capaç de fer front a Facebook.

La revolució dels Social Media

Llegia a Mi otro blog... lo escribo en inglés que Socialnomics ha fet públic un vídeo sobre la revolució dels mitjans socials. És interessant de veure'l ja que dóna diverses xifres del fenomen:

• El Facebook només va trigar nou mesos a tenir cent milions d'usuaris
• El 35% dels llibres venuts a Amazon són per a Kindle
• Si el Facebook fos un Estat seria el quart més gran del món
• La xarxa xinesa QZone compta amb 300 milions de membres
• Ashton Kutcher i Ellen DeGeneres tenen més seguidors a Twitter que la població d'Irlanda, Noruega i Panamà

Què s'hi fa, al Twitter?

D'una banda, llegeixo a l'Steve Rubel que Dan Zarrella ha fet un estudi d'entre 40 milions de retweets sobre què és el que se'n fa un retweet i què no. A FastCompany veiem que les paraules més susceptibles de ser retweetejades són:

Les que menys, les que fan referència a estats d'ànim, moments del dia...

D'altra banda, un grup de recerca de la Universitat de Maryland ha revisat més de 6 mil twitts de congressistes nordamericans per comprovar si l'ús d'aquesta xarxa social promovia la transparència en la política i el diàleg entre els electors i els membres elegits.

El resultat, que els polítics dedicaven la majoria del seu temps a fins promocionals. Així, se solen fer enllaços a notes de premsa o notícies del propi polític -que es poden trobar en d'altres llocs- o bé fent cròniques de les seves últimes visites de caràcter electoralista. L'estudi mostra que els membres del Congrés només dedicaven el 7% del seu temps a interactuar amb els ciutadans.

La conclusió, que el Twitter encara ha d'acomplir la promesa de portar els polítics a la ciutadania.

Robo.to, el microvídeo

L'empresa nordamericana Particle va llançar fa un temps el servei de microvídeo www.robo.to. S'hi poden penjar vídeos de fins a 4 segons que volen ser l'equivalent de les actualitzacions d'estat de Facebook i Twitter però en vídeo.

Els microvídeos poden pujar-se des d'una webcam i des del mòbil i es poden enllaçar amb el Facebook, el Twitter o d'altres serveis.

Ara han anunciat una nova característica, el 'TV Mode', que permet als usuaris veure tots els vídeos associats a una paraula clau en concret, a la manera de les cerques a Twitter. Tot plegat, ho he llegit al European Journalism Centre.

Canvis en polítiques de privacitat, hackers amb l'Iran i la University of the People

Si teniu interès en assabentar-vos dels canvis que facin en la seva política de privacitat i termes d'ús webs com Facebook, Google, GoDaddy, Apple, Amazon, Flickr, etc. ara ho teniu més fàcil. TOSBack és un web de l'Electronic Frontier Foundation que monitoritza les modificacions que les respectives empreses fan sobre els seus termes d'ús.

Per un altre cantó: World Changing fa una crida a donar suport als grups que estan treballant per proveir anonimat als blocaires iranians. Concretament, dóna a conèixer l'esforç de Nedanet, d'una banda, i d'Anonymous Iran, de l'altra.

NedaNet és un grup de hackers que té per missió ajudar la gent iraniana tot muntant xarxes de servidors proxys, que ofereixin l'anonimat, i tot d'altres tecnologies que els permeti comunicar-se i organitzar-se més enllà de la censura. Si se'ls vol donar un cop de mà, es pot afegir ample de banda i connectar el PC a la seva xarxa.

Anonymous Iran dóna suport en comunicacions per xat anònimes i ofereix consells en seguretat en les comunicacions. El web acull més de 25.000 posts i té uns 3.000 membres d'arreu del món.

En un altre ordre de coses però sense deixar el tema hackers, fa uns dies la Mercè Molist publicava un post molt interessant sobre dones hackers: les dones hacker no són com a les pel·lícules. Llegiu-lo, val la pena!

Finalment, llegia que s'ha llançat la Universitat de la Gent. Es tracta d'un escola d'estudis superiors, oberta a tots els estudiants d'arreu del món, que utilitza tecnologia de codi obert, materials oberts i mètodes d'e-learning i mestres peer-to-peer amb la voluntat d'abaratir els costos de matrícula.

Sense cap mena de promoció, quan va obrir va registrar 200 estudiants de 52 països diferents. Els requisits: diploma de l'institut i un nivell suficient d'anglès.

La matrícula costa entre 15 i 50 dòlars, segons el país d'origen, i els exàmens costaran entre 10 i 100 dòlars. Per poder mantenir-se operativa, la Universitat necessita 15.000 estudiants i 6 milions de dòlars, dels quals 1 milió l'ha avançat de la pròpia butxaca el fundador i impulsor de la institució, Shai Reshef.

El Facebook, el 6è lloc més popular al món

Algunes dades de comScore sobre Facebook, conegudes ja fa uns dies i interessants:

• 6è lloc més popular al món amb 275 milions d'usuaris únics al mes
• Hi destinem 4.1 minuts de cada 100 que passem online
• Acapara el 30% de tot el temps que passem a les xarxes socials. L'any passat només era el 12%
• A Europa ha crescut de manera molt forta, sent la xarxa social més popular en 11 dels 17 Estats que comScore monitoritza.
  Al Regne Unit passa dels 12.96 milions d'usuaris únics el febrer del 2008 als 22.66 milions el febrer d'enguany.
  A Itàlia té un creixement del 2.721% l'últim any fins als 10.77 milions d'usuaris.
  A l'Estat espanyol creix un 999% fins als 5.66 milions.
  A Rússia, en canvi, ocupa la setena posició darrere de lloc com VKontakte, Moikrug i Odnoklassniki

Ara llegia encara unes altres dades que fan referència a l'emmagatzematge de fotografies dins de Facebook:

• Els usuaris han pujat més de 15 mil milions de fotografies, convertint-lo en el lloc més gran per compartir fotos online.
  
  
• Per cada foto pujada, Facebook genera i emmagatzema quatre imatges de mides diferents, el que significa 60 mil milions d'imatges i 1.5 petabytes.
  
  
• S'afegeixen 220 milions de fotos noves cada setmana o 25 terabytes d'emmagatzematge addicional
  
  
• En les puntes màximes, són servides 550.000 imatges per segon.

En aquest vídeo parlen els responsables de l'aplicació de fotografies d'aquesta xarxa social.

Després del Twitter, el Flutter?

Molt bo el vídeo de sota! :-)

Ja que Twitter és el microblogging... Flutter seria el nanoblogging?

L'he trobat a e.politics

El nou iGoogle

Veig que ja disposo de la nova versió de l'iGoogle, la pàgina personalitzada de Google que faig servir de pàgina d'inici al navegador.

Ara puc accedir als gadgets directament per un nou menú situat al cantó esquerre de la pantalla i, en lloc de tenir les pestanyes a la part de dalt per canviar de contingut en una plana, ho puc fer des d'aquest mateix menú a l'esquerre. A més, s'ha habilitat la possibilitat d'accedir als continguts dels propis gadgets de Google (com el Reader, el Calendar, etc) a tota plana des de la mateixa interfície.

A Micro Persuasion expliquen que podria ser que aviat l'iGoogle deixi de ser només l'espai per als gadgets de web i esdevingui la resposta a Facebook i MySpace en integrar l'OpenSocial i poder seguir l'activitat dels amics sense haver d'accedir a cada una de les xarxes socials (el que una mica, ara, fa també el FriendFeed).

Volem que les empreses tinguin presència en mitjans socials?

Segons un estudi realitzat per l'empresa Cone Business, el 93% dels nord-americans que utilitzen mitjans socials voldrien que les empreses també hi tinguessin presència. El 85%, a més, creuen que les empreses haurien d'utilitzar aquests serveis per interactuar amb els consumidors.

Segons recullen a ReadWriteWeb, els mitjans socials (en la seva definició més àmplia) primer van canviar la manera com interactuem amb els amics i coneguts, la família i els clients. Amb l'aprenentatge que n'hem fet, ara creiem que haurien de ser una manera d'interactuar amb les empreses, en una conversa en les dues direccions.

Algunes dades que apunten al web esmentat:

• El 60% dels nord-americans interactuen regularment amb empreses en webs de mitjans socials
• El 43% dels consumidors creuen que les empreses haurien d'utilitzar les xarxes socials per solucionar els seus problemes
• El 41% creu que les empreses haurien de fer ús de les eines socials per obtenir feedback dels seus productes i serveis
• Els homes són més propicis a utilitzar les eines socials per interactuar amb una empresa que no pas les dones (33% vs 17%)
• El 33% dels consumidors d'entre 18 i 34 anys i els que compten amb ingressos per sobre dels 75.000 dòlars creuen que les empreses haurien d'intentar comercialitzar mitjançant les xarxes socials

Totes aquestes dades es refereixen al 60% dels nord-americans que són actius i utilitzen mitjans socials.

Als Països Baixos molta gent és a les plataformes socials

Segons llegeixo al European Journalism Centre, als Països Baixos és on més gent hi ha formant part de xarxes socials. Enlloc del món hi ha una major proporció de ciutadans membres d'aquestes plataformes. Són el 49% de la població. Seguidament hi ha els Emirats Àrabs Units, amb el 46%; el Canadà, amb el 44% i els EUA, amb el 40%.

A Holanda, allà on més participen és a Hyves, LinkedIn i MSN Spaces. La màxima preocupació dels afiliats és la privacitat.

Tot plegat són dades de Synovate, basades en un estudi internacional realitzat a 13.000 persones d'entre 18 i 65 anys.

Prosumidors en acció

Veig a WorldChanging la notícia que explica com en Simon Berry ha optat per les xarxes socials per fer conèixer la seva preocupació i passar a l'acció. Tocat per la ironia que representa que comunitats remotes de l'Àfrica tinguin accés il·limitat a la Coca-Cola però que no tinguin infrastructura per aconseguir medicines, Berry va proposar a la Coca-Cola que dediqués una part de la xarxa de distribució per portar medicaments per pal·liar malalties simples però perilloses com la deshidratació per diarrea.

En ser un de sol, no es va fer cas del seu missatge. Ara, una campanya a Facebook l'ha catapultat. Un dels responsables de la Coca-Cola, Salvatore Gabola, al cas de l'impuls de la campanya, l'ha convidat a la seu europea per discutir la idea.

Ara al Facebook ja en 4.300, els seguidors de la campanya.

La campanya ara també té un web i un blog específics. També podeu descarregar l'entrevista que la BBC va fer a Simon Berry.

D'una altra banda, tenim les empreses, algunes de les quals comencen a optar seriosament per l'obertura a les xarxes socials i als consumidors. En aquest article, 35+ examples of corporate social media in action, hi trobareu exemples de 35 empreses que opten per blogs, campanyes, etc. A Innovación abierta: casos de éxito, n'hi trobareu alguns més.

Més dones que homes a les xarxes socials

Llegeixo que les dones superem els homes en les xarxes socials, segons un estudi fet públic per l'empresa de reputació online RapLeaf. S'han analitzat les edats i el sexe de 49,3 milions de persones, el 90% de les quals dels EUA.

Per exemple, a Facebook -que acaba de canviar d'imatge- el grup d'edat més gran és el dels 18 a 24 anys, amb 1.685.029 dones i 977.753 men. A MySpace aquest grup d'edat també és el més nombrós i hi ha registrades 7.091.214 dones i 5.226.788 homes.

Altres resultats que es desprenen d'aquest estudi:

• Les dones entre 14 i 24 dominen l'activitat en les xarxes socials i tenen més amics que els homes
• Els homes més grans de 35 anys són més actius i tenen més amics que les dones del seu mateix rang d'edat
• L'usuari mitjà té entre 2 i 25 amics

Des d'aquest enllaç podeu descarregar en un full de càlcul les taules comparatives de resultats.

Etnografia digital. El YouTube i l'expressió d'un o d'una mateixa

Llegeixo a PSFK que Michael Wesch, professor de la Universitat de l'Estat de Kansas, ha fet una presentació a la Biblioteca del Congrés dels EUA explicant la recerca que ha fet, juntament amb el seu equip, en etnografia digital i com el YouTube ha portat al desenvolupament de noves formes d'auto expressió.

Com la webcam ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos i ens porta a nous tipus de relació; com l'espai més privat es converteix en el potencialment més públic; com l'individu i la comunitat poden relacionar-se sense constrenyiments.

Aquí trobareu un guió-esquema del vídeo.

Xifres de xarxes socials professionals i les pàgines grogues de Twitter

Carlos Blanco publica a OjoInternet unes xifres interessants relatives a les xarxes socials professionals. Són les següents:

LinkedIn:

• Més de 22 milions d'usuaris
• 250.000 invitacions enviades per dia
• 2 milions de missatges enviats per dia
• 1 milió de visites publicades per dia
• Finançament: 27.500.000 dòlars
• Treballadors: +300

Xing

• Més de 5 milions d'usuaris
• Treballadors: +110

Viadeo

• Mes de 2,3 milions d'usuaris
• Més de 3.500 nous registres per dia
• Més de 6.000 contactes professionals establerts per dia
• Finançament: 15.000.000 euros
• Treballadors: +70

Amb tot plegat, afegim-hi Facebook per l'ús professional que sovint se'n fa:

• Més de 80 milions d'usuaris
• Més de 14 milions de fotos pujades diàriament
• Finançament: 346.500.000 dòlars aprox.
• Treballadors: +400

D'altra banda, tot i els problemes tècnics que arrossega Twitter, van sorgint diverses aplicacions basades en els twitts:

• Twellow.com: les pàgines grogues de Twitter. Es tracta d'un directori temàtic. Els twitts de cada categoria poden ser ordenats bé pel número de seguidors bé per activitat recent. A més, cada categoria disposa del propi canal RSS.
  
  
• TwittWire.com: un diari digital creat en base als últims twitts. Es defineix com a periodisme ciutadà en twitts.
  
  
• Chirrup: sistema de comentaris que utilitza Twitter com a arxiu de dades.

Soitu publicava fa uns dies un article recopilant algunes de les aplicacions més populars del Twitter.

Alguns usuaris han començat a passar-se al plurk. A mi m'hi trobareu!