D'una banda, llegeixo a l'Steve Rubel que Dan Zarrella ha fet un estudi d'entre 40 milions de retweets sobre què és el que se'n fa un retweet i què no. A FastCompany veiem que les paraules més susceptibles de ser retweetejades són:
Les que menys, les que fan referència a estats d'ànim, moments del dia...
D'altra banda, un grup de recerca de la Universitat de Maryland ha revisat més de 6 mil twitts de congressistes nordamericans per comprovar si l'ús d'aquesta xarxa social promovia la transparència en la política i el diàleg entre els electors i els membres elegits.
El resultat, que els polítics dedicaven la majoria del seu temps a fins promocionals. Així, se solen fer enllaços a notes de premsa o notícies del propi polític -que es poden trobar en d'altres llocs- o bé fent cròniques de les seves últimes visites de caràcter electoralista. L'estudi mostra que els membres del Congrés només dedicaven el 7% del seu temps a interactuar amb els ciutadans.
La conclusió, que el Twitter encara ha d'acomplir la promesa de portar els polítics a la ciutadania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada