29 milions de cerques per minut durant el 2009

Llegeixo a ReadWriteWeb que, segons un estudi de comScore, els usuaris d'internet majors de 15 anys van realitzar més de 29 milions de cerques per minut durant el 2009. El mercat global de cerques va créixer un 46% i Google continua liderant-lo, amb un 66% de cerques realitzades.

Microsoft va realitzar el 3% de cerques del mercat total per bé que va experimentar el major creixement (70%).

comScore estima que les cerques anual són de 131 mil milions.

La campanya Kennedy - Nixon, al Twitter

El Martí em deia fa uns dies que havia llegit que les biblioteques presidencials Kennedy i Nixon tuitegen la campanya de 1960 per celebrar-ne el 50è aniversari.

Aquí hi trobareu el canal de Kennedy i aquí el de Nixon.

La postal de Nadal del DRAC

L'equip del DRAC us desitja Bones Festes

TEDxBarcelona: conèixer innovació catalana

El vídeo Barcelona en tramvia, del 1908, escalfava motors del primer esdeveniment TEDx a Barcelona. El centenar d'assistents ens preparàvem a sentir una sèrie d'iniciatives innovadores amb segell català que fan honor al lema del TED californià Ideas worth spreading (idees que val la pena difondre).

• Vocaloid: fet a Barcelona, accelerat al Japó.
  El Vocaloid és un altre fenomen de tecnologia musical sorgit de la Universitat Pompeu Fabra (al costat del Reactable). Es tracta d'un programa que permet cantar de manera digital. Dit d'una altra manera, un programa que ofereix una veu digital. Comercialitzat per Yamaha al Japó en veu femenina i caracteritzat com a personatge manga amb nom Hatsune Miku, la comunitat de la xarxa social Nico nico douga li ha donat videoclips, família, aventures, li ha construït una història. Fins al punt que s'estan comercialitzant discos que la comunitat ha creat a Nico nico douga.
  
  Per a Xavier Serra, director del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la UPF, però, el repte ara rau en la interacció de la creació, el contingut, i la comunitat. Ara el que falta, més que tecnologia, és un nou context social.
  
  
• EyesOS: cloud's webdesktop, nou paradigma?
  Marc Cercós i Pau Garcia-Milà, dos joves de 17 anys (2005) d'Olesa de Montserrat, s'entodusseixen a voler un sistema que els permeti disposar dels mateixos arxius en diversos ordinadors i terminals connectats a internet. Malgrat crítiques i una mala acollida inicials, es dediquen a desenvolupar el que per a ells els pot resoldre l'anar de casa d'un a casa de l'altre oblidant arxius i havent de caminar en pujada.
  
  Ara són 25 persones a l'empresa i aterraran de la mà d'IBM al mercat nordamericà.
  
  Per a ells, el quid de l'èxit ha estat la perseverança i creure en el projecte, sobreposant-se a crítiques i recels.
  
  
• Anatomia 3D: repensar la didàctica del cos humà.
  Un visor online per a l'estudi i la comprensió de l'anatomia humana. Amb més de 800 peces dibuixades una per una per construir el cos, aportant una nova visió a la professió mèdica: la perspectiva espaial de l'anatomia humana.
  
  Més d'un centenar d'alumnes de la Universitat de Barcelona ja ho han utilitzat en els seus aprenentatges.
  
  
• Pita Barcelona: d'artesania local a marca internacional.
  La història d'un rellotger autodidacte que innova en la mecànica i que aconsegueix reconeixement internacional.
  
  Fill d'un poble de Badajoz, fins que no es trasllada a Barcelona Aniceto Jiménez no té accés a eines i instruments que li permetin gaudir de la seva passió: els rellotges mecànics. Després d'anys arreglant rellotges fa el salt a la innovació amb una patent per la qual treu la corona de donar corda. També ha patentat un nou sistema per a rellotges submergibles i que n'elimina la problemàtica.
  
  Juntament amb el seu fill Daniel Jiménez, informàtic i home de negocis, fan el salt internacional. La seva recepta: trobar nous camins, sorprendre i il·lusionar-se, sentir passió per la feina.
  
  
• DiversiTAC: afrontar el repte de la multiculturalitat en l'educació.
  Isabel Gargallo i Roser Reynal explicaven el canvi que ha patit l'IES Milà i Fontanals, del Raval, per adaptar-se a l'onada d'immigració a les aules. Des del funcionament de l'escola mateixa, la seva relació amb l'entorn, la manera d'ensenyar... Ja no es considera l'alumnat com una ampolla buida a omplir de contingut sinó com persones que han de ser capaces de resoldre situacions imprevistes amb les seves competències.
  

El programa incloïa tant aquestes xerrades com alguns vídeos seleccionats amb cura d'entre els més de 500 disponibles a www.ted.com. El primer, de Christopher deCharms titulat Looks inside the brain; el segon, 8 secrets of success, de Richard St. John i el tercer, Reinvent Liberal Arts, de Liz Coleman.

Finalment, Alfons Cornella, director d'Infonomia -coorganitzadora de l'esdeveniment amb Opus5- explicava quins preveia que eren els problemes que haurà d'afrontar la generació següent.

Per a Cornella, aquesta nova generació viurà situacions diferents:

1. Els seus individus se sentiran part de nacions transversals. La geografia perdrà importància
2. El món digital serà tan extrem que tindran guanyaran importància els objectes. Hauran de ser objectes útils i que siguin emocionants
3. Es trobaran que se'ls pagarà pel coneixement que aportin a l'organització més que per les hores dedicades
4. Es passarà del manonomics al womenomics
   

El problema principal, però, és doble:

1. D'una banda, és d'ordre tecnològic: disposarem de massa informació per a digerir i massa poc temps.
   
   En aquest cas, Cornella creu que apareixeran solucions de dos tipus: en primer lloc, l'esforç que hem fet en posar la e- (electrònic) passarà a ser per a posar la s- smart (intel·ligent). En segon lloc, es desenvoluparan tecnologies i instruments que permetin rebre informació d'un emissor i ser localitzats per sensors, el que s'anomena ibiqüitat (PDF).
   
   
2. De l'altra, el problema és d'ordre social: així com Darwin preveia la mescla parental per a poder canviar en situacions de crisi, en les empreses les que són sòlides tendeixen a l'estancament. Però el futur passa per explotar novetats del substrat social. És a dir, cal connectar el nou amb el vell per avançar.

Així, veiem que els nous problemes són diferents. Són indefinibles i el mecanisme de resolució és l'heurística. Són els problemes perversos o wicked problems. Per a Cornella, per a resoldre'ls cal acord entre tothom implicat, no només els talents de qualitat que hi treballen.

A causa del seu alt component social, cal posar un major èmfasi en el coneixement, en la visió compartida. En el cas de les empreses, algunes ja van més enllà de la Responsabilitat Social Corporativa perquè s'adonen que quan busquen el benefici de la societat acaben obtenint beneficis propis. Segons Cornella, és hora de superar l'individualisme.

El TED a Barcelona

Les conferències TED (Tecnologia, Entreteniment, Disseny) són esdeveniments anuals que promou la The Sapling Foundation a Califòrnia i que tenen lloc sota el lema Ideas worth spreading (idees que val la pena difondre).

L'entrada és per invitació (i a preus exorbitants) i convoca persones amb idees i propostes innovadores i diferents perquè en parlin i per "canviar actituds, vides i, en últim terme, el món", segons diu el seu web. I afegeix: "nosaltres construïm aquí un centre que ofereix coneixement lliure i inspiració dels més inspirats pensadors mundials i, també, una comunitat d'ànimes curioses per participar amb idees i entre sí".

Fundat el TED el 1984, inicialment se centrava en tecnologia, entreteniment i disseny però amb els anys ha afegit noves temàtiques: política, educació, cultura, negocis, desenvolupament... Així, la llista de ponents abasta des d'expolítics (Bill Clinton i Al Gore) fins a biòlegs mol·leculars (James D. Watson), els fundadors de Google (Larry Page i Sergey Brin), la primatòloga, etnòloga i antropòloga Jane Goodall, entre moltíssim d'altres.

Al web hi ha disponibles més de 500 TED talks. Segons dades de la Wikipedia, fins l'abril de 2009 les xerrades s'havien vist més de 100 milions de vegades per uns 15 milions de persones.

Entre els més vistos: Ken Robinson, sobre l'escola i la creativitat; la neurocirurgiana Jill Bolte Taylor, explicant en primera persona un vessament cerebral; Dan Gilbert, sobre la felicitat; Barry Schwartz, sobre la paradoxa de l'elecció... Feu-hi un cop d'ull, que val la pena!!

Des d'aquest any s'organitzen conferències locals i organitzades de forma independent que permeten gaudir d'una experiència similar a les conferència TED nordamericanes. A Catalunya, és Infonomia qui lidera el projecte i convoca demà dilluns 14 de desembre un centenar de persones a la Pedrera per participar en l'esdeveniment.

Tinc la immensa sort de poder-hi assistir! El programa és el següent:

15:00	15:30	Acreditació
15:30	15:33	Benvinguda
15:33	15:40	Vídeo 1 TED – Chris Anderson
15:40	16:05	Vocaloid: fet a BCN, accelerat al Japó – Xavier Serra
16:05	16:30	EyeOS: cloud’s webdesktop, ¿nou paradigma? – Pau Garcia-Milà i Marc Cercós
16:30	16:55	Vídeo 2 TED
16:55	17:25	Descans
17:25	17:50	DiversiTAC: afrontar el repte de la multiculturalitat en l'educació
17:50	18:15	Anatomia 3D: repensar la didàctica del cos humà – Santiago Pellicer i Jordi Espuny
18:15	18:40	Vídeo 3 TED
18:40	19:05	Pita Barcelona: d'artesania local a marca internacional – Daniel Jiménez i Aniceto Jiménez
19:05	19:30	Wicked problems: els problemes que afrontarà la següent generació – Alfons Cornella
19:30	20:30	Comiat i possibilita de networking

En alguns blogs

Les últimes setmanes alguns companys blocaires m'han preguntat sobre qüestions diverses:

• En Jaume Pros, sobre el meu blog en particular i sobre el fet d'escriure'n un: motivacions, repercussions, comentaris, autocensura... Ho trobareu a El Bloc i la persona (13): "El blog de la Núria Masdéu"
  
  
• En Daniel Gil, sobre la professió de bibliotecari i la biblioteconomia i quina relació hi tinc. És a Els altres bibliotecaris (9): Núria Masdéu
  
  
• Des del web, recentment estrenat, de UOC Alumni, una petita entrevista sobre la meva tasca i el meu perfil digital.
  

Com serà internet, d'aquí cinc anys?

Segons el CEO de Google, Eric Schmidt, internet:

• Serà dominat pel contingut xinès
• Els adolescents d'avui són el model de com serà internet: d'aplicació a aplicació a aplicació...
• Cinc anys són un factor de deu en la llei de Moore: els ordinadors seran capaços de molt més
• Hi haurà banda ampla per sobre dels 100Mb i les diferències de distribució entre TV, ràdio i el web desapareixeran.
• El contingut avançarà cap al vídeo
• En paraules textuals, "la informació en temps real és tant important i valuosa com la resta d'informació i volem incloure-la en els resultats de cerca"
• Hi ha moltes altres empreses, a banda de Twitter i Facebook, fent informació en temps real
• "Es pot indexar la informació en temps real, però com la jerarquitzem?"
• La gent escoltarà el que digui l'altra gent més que les fonts d'informació tradicionals. Aprendre com jerarquitzar-ho és "el gran repte d'aquesta era".
  

A ReadWriteWeb han extret un vídeo de 6 minuts on s'hi recullen aquests punts principals. És aquest:

El vídeo original dura 45 minuts. També s'hi diu que el sistema operatiu Google Netbook sortirà l'any que ve.

Les raccions americanes de menjar d'ara i les de fa vint anys

Ho he vist a PSFK.

A Divine Caroline hi llegeixo que els anys 70 al voltant del 47% dels nordamericans eren obesos o tenien sobrepes. Ara són el 66%.

Potser també us pot interessar El menjar que llencen els britànics.

Internet, mòbils i desenvolupament

Llegeixo diverses iniciatives relacionades amb internet, els mòbils i el desenvolupament a l'Àfrica.

D'una banda, l'Escacc -que ha estrenat web recentment- es fa ressò de l'informe realitzat per la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD) que indica que, en cinc anys (2003 a 2008), els abonats a la telefonia mòbil van passar de 54 milions a gairebé 350. Justament, fa un temps deia que el 49% de la població mundial ja disposava de mòbil.

Els usos que es fa del telèfon mòbil a l'Àfrica són força més diversos que aquí: banca online, compra-venda, aprenentatge, lluita contra la sida, periodisme mòbil...

A Smart Mobs llegia que podria ser que veiéssim una nova generació d'aplicacions procedents de l'Àfrica. És l'Àfrica dels negocis que presentaven ara fa unes setmanes a l'Update d'Infonomia.

En aquest continent, la penetració del mòbil és major que la d'internet, especialment en àrees rurals. Ara bé, recentment es va completar la connexió del primer cable submarí a l'Àfrica de l'est que hi portarà l'internet de banda ampla i, d'altra banda, el Banc Mundial ha anunciat que invertirà 146 milions d'euros en el desenvolupament de les infraestructures d'internet d'alta velocitat a la regió central africana i en fer-ne els serveis més accessibles a la població.

Justament aquesta població paga fins tarifes el doble de cares que a la resta del continent i, comparat amb la resta del món, paguen fins al triple que nosaltres.

El Camerún, el Txad i la República Centreafricana són els primers països que s'incorporaran al programa, que durarà deu anys i que també pretén harmonitzar les lleis de telecomunicacions i d'internet.

Més endavant s'hi afegiran la República del Congo, Guinea Equatorial, la República Democràtica del Congo, el Gabon, Níger, Nigèria, Sao Tomé i Príncipe i el Sudan.

D'altra banda, entitats com Samasource fan el món una mica 'més pla'. Amb 18 contraparts locals, Samasource proporciona a treballadors de països en desenvolupament tasques d'entrada de dades del primer món.

De moment, treballa amb Kènia, Uganda, el Camerún, Ghana i el Paquistan. Samasource els forma en gestió, en projectes, en eines web, entre altres, i els busca feines: d'entrada i digitalització de dades, desenvolupament web, moderació de webs i imatges, testeig d'aplicacions, serveis de vídeo i àudio, gestió de projectes, assistència en la recerca, assistència virtual...

Empreses com Benetech, GoodGuide o la biblioteca de la Universitat d'Stanford ja s'hi han gastat 160.000 dòlars EUA que han revertit en 500 persones. A aquestes persones, els ingressos mitjans els han augmentat de menys de 75 dòlars al mes a 300 o més.

Els nous formats audiovisuals

Fa uns dies llegia a Mirá com van sorgint nous formats audiovisuals i noves maneres d'explicar històries, tot plegat gràcies a la interrelació de la televisió i internet.

Així, algunes d'aquestes experiències són:

• L'Interview Project de David Lynch: una sèrie d'entrevistes realitzades a través d'un llarg viatge que creua els EUA i que només es poden veure per internet.
  
  
• Una novel·la, Level 26, escrita per Anthony E. Zuiker i Duane Swierczynski (creadors de la sèrie CSI), inclou cada 25 pàgines codis per entrar al lloc oficial i travessar els cyber-bridges. L'experiment és un creuament de gèneres, suports i formes de consum d'entreteniment.
  

• Ficció tridimensional d'HBO: accions que passen alhora i que visualitzem en un vídeo en forma de cub. Es pot triar els angles en què visualitzar les històries i navegar entre una i altra fàcilment.
  
  
• Absolut en col·laboració amb Danny Clinch elabora una forma documental diferent. Les imatges inclouen tags i es poden veure linealment, temporalment o per etiquetes.
  
  
• Tria la teva aventura: com en les novel·les, en aquest vídeo podem triar la història que preferim.