. El blog de la Núria Masdéu: Manifest Internet. Com funciona el periodisme avui. Disset declaracions

18.9.09

Manifest Internet. Com funciona el periodisme avui. Disset declaracions


El passat 7 de setembre, un grup de 15 periodistes alemanys va fer públic un manifest sobre el periodisme i internet. El Laureà en va traduir els punts i jo ara hi afegeixo el text (traduït de l'anglès i francès):
  1. Internet és diferent
    Produeix diferents esferes públiques, diferents condicions de comerç i habilitats culturals diferents. Els mitjans han d'adaptar la seva metodologia de feina a la realitat tecnològica d'avui en lloc d'ignorar o desafiar-la. És la seva tasca desenvolupar la millor forma possible de periodisme basada en la tecnologia disponible. Això inclou nous productes i mètodes periodístics.

  2. Internet és un imperi mediàtic de butxaca
    El web redistribueix les estructures mediàtiques existents transcendint-ne els marges i oligopolis. La publicació i distribució dels continguts mediàtics ja no estan lligats a grans inversions. El propi concepte del periodisme és -afortunadament- en procés de cura de la seva funció de guardià. Tot el que queda és la qualitat periodística mitjançant la qual el periodisme es distingeix de meres publicacions.

  3. Internet és la nostra societat i la nostra societat és internet
    Les plataformes basades en la web com les xarxes socials, la Wikipedia o el YouTube han esdevingut part del dia a dia per a la majoria de gent del món occidental. Són tant accessibles com el telèfon i la televisió. Si les empreses mediàtiques volen continuar existint, han d'entendre el món dels usuaris d'avui i abraçar les seves formes de comunicar-se. Això inclou les formes bàsiques de comunicació social: escoltar i respondre, també conegut com a diàleg.

  4. La llibertat d'internet és inviolable
    L'arquitectura oberta d'internet constitueix la llei de base d'una societat de la Informació que es comunica digitalment i, conseqüentment, el periodisme. No es pot modificar amb l'objectiu de protegir interessos comercials o polítics sovint amagats darrere el pretès interès públic. Independentment de com és realitzat, bloquejar l'accés a internet posa en perill el flux lliure de la informació i corromp el dret fonamental a un nivell d'informació autodeterminat.

  5. Internet és la victòria de la informació
    Fins a l'actualitat, a causa d'una tecnologia poc adequada, les empreses mediàtiques, els centres de recerca, les institucions públiques i altres organitzacions han compilat i classificat la informació mundial. Avui cada ciutadà pot organitzar els propis filtres informatius mentre els cercadors treballen amb volums d'informació d'una magnitud desconeguda fins ara. Els individus poden informar-se ara millor que mai.

  6. Internet canvia millora el periodisme
    Gràcies a internet, el periodisme pot acomplir el seu rol socio-educacional d'una manera nova. Això inclou presentar la informació com un procés continu i sempre canviant; la fi de la inalterabilitat dels mitjans impresos és un benefici. Els qui vulguin sobreviure en aquest nou món d'informació necessiten un nou idealisme, noves idees periodístiques i un sentiment de plaer en explotar aquest nou potencial.

  7. La xarxa requereix gestió de relacions
    Els enllaços són connexions. Ens coneixem uns als altres gràcies als enllaços. Aquells que no els utilitzen s'autoexclouen del discurs social. Això també val per als webs de les empreses periodístiques tradicionals.

  8. Els enllaços aporten, les cites decoren
    Els buscadors i agregadors faciliten el periodisme de qualitat: faciliten poder trobar contingut remarcable al llarg del temps i són part integral d'aquesta nova i enxarxada esfera pública. Les referències mitjançant enllaços i cites -especialment els fets sense consentiment ni remuneració de la font- fan possible el discurs social en xarxa i la seva veritable cultura. Han de ser absolutament protegits.

  9. Internet és la nova seu del discurs polític
    La democràcia es basa en la participació i la llibertat d'informació. Transferir la discussió política dels mitjans tradicionals a internet i l'extensió d'aquesta discussió amb la participació activa del públic és una nova de les noves tasques del periodisme.

  10. Avui, llibertat de premsa significa llibertat d'opinió
    L'article 5 de la Constitució alemanya no comprèn protegir els drets de professions o models econòmics tècnicament tradicionals. Internet esborra els límits tècnics entre l'amateur i el professional. És per això que el privilegi de la llibertat de premsa ha de valer per qualsevol persona que pugui contribuir a l'acompliment del deure periodístic. Qualitativament parlant, no s'hauria de diferenciar entre periodistes pagats i no pagats sinó entre bon periodisme i mal periodisme.

  11. Més és més, mai existeix massa informació
    Temps enrere, institucions com l'Església van prioritzar el poder per sobre la consciència personal i alertaven contra la irrupció dels fluxos d'informació quan es va inventar la impremta. D'altra banda, els autors de pamflets, enciclopedistes i periodistes van provar que més informació porta a més llibertat, tant per a l'individu com per a la societat en el seu conjunt. Fins avui en dia, no ha canviat res al respecte.

  12. La tradició no és un model de negoci
    Es poden fer diners amb contingut periodístic a internet. Ja n'hi ha molts exemples. Com que internet és extremadament competitiu, els models de negoci han d'adaptar-se a l'estructura de la xarxa. Ningú no hauria d'intentar escapar-se'n mitjançant polítiques encaminades a mantenir l'status quo. El periodisme necessita competència oberta per a trobar les millors solucions de refinançament a la xarxa, juntament amb el coratge per a invertir en la implementació multifacètica d'aquestes solucions.

  13. Els drets d'autor es converteixen en un deure cívic a internet
    Els drets d'autor són un pilar de l'organització de la informació a internet. Els drets dels autors a decidir el tipus i el perímetre de la distribució dels seus continguts són vàlids també a la xarxa. Al mateix temps, no s'ha d'abusar dels drets d'autor per a protegir mecanismes obsolets d'aprovisionament i posar fi nous models de distribució i d'esquemes de llicències. La propietat comporta obligacions.

  14. Internet té moltes divises
    Els serveis periodístics online finançats amb anuncis ofereixen contingut a canvi d'un efecte d'atenció. El temps del lector, espectador o oient són molt valuosos. En la indústria del periodisme, aquesta correlació ha estat sempre un dels principis de base del seu finançament. Han d'inventar-se i testejar-se noves maneres de refinançament periodísticament justificables.

  15. El que està a la xara es queda a la xarxa
    Internet està portant el periodisme cap a un nou nivell de qualitat. Online, el text, el so i les imatges no cal que siguin efímers. Poden ser recuperables i esdevenen un arxiu de la història contemporània. El periodisme ha de tenir en compte el desenvolupament de la informació, la interpretació i els errors, és a dir, ha d'admetre els seus errors i corregir-los de manera transparent.

  16. La qualitat segueix sent la qualitat més important
    Internet desacredita els productes homogenis de masses. Només els que són extraordinaris, creïbles i excepcionals guanyaran públic. Les demandes dels usuaris han augmentat. El periodisme ha de satisfer-les i continuar perseguint els seus propis principis freqüentment formulats.

  17. Tot per a tothom
    El web constitueix una infrastructura per a l'intercanvi social superior a la dels mitjans de masses del segle XX: en cas de dubte, la “generació Wikipedia” és capaç de valorar la credibilitat d'una font, resseguir les notícies fins a la font original, investigar-la, comprovar-la i avaluar-la -sols o com a part d'un esforç de grup. Els periodistes que ho menystenen i no volen respectar aquestes habilitats no són presos seriosament pels usuaris d'internet. Amb raó. Internet fa possible comunicar-se directament amb les persones abans conegudes com a receptors -lectors, oients i espectadors- i aprofitar el seu coneixement. No es necesiten periodistes que sàpiguen de tot sinó que comuniquin i investiguin.



2 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Hola Núria,
Trobo que està molt ben resumit tot i que es tracta de pures obvietats. Però és clar, allò que per mi (i evidentment per tu i molta més gent, cada dia més) són obvietats, encara no ho són per molts responsables de mitjans de comunicació "tradicionals". De vegades fa vergonya escoltar en emissores de ràdio amb molta audiència que parlen del feisbuc, el tuiter i el bloc com si fossin eines marcianes. Et felicito per la divulgació que fas d’aquests temes. Jo n’estic aprenent molt... tot i que encara no veig la necessitat de tenir feisbuc.
Fins aviat!

Núria ha dit...

Ei Miquel! Jo crec que cal innovar en moltes esferes productives, també en el periodisme...

Hi ha gent que estem canviant i les estructures i esquemes vàlids fins ara ja no ens satisfan tant... En fi, la situació és molt interessant perquè és època de canvis, d'inventiva...

En relació a les eines, n'hi ha que ens seran més útils i n'hi ha que no. Ens hi hem de sentir còmodes. Potser no serà un facebook ni un twitter però sí un blog!

Ens anem llegint i a veure si podem coincidir a l'Ateneuesfera! :-)