Un llibre curiós

El tió em va cagar un llibre tot curiós que va signat per qui presenten com a "autora revelació". Explicat des d'una veu masculina difícilment creïble, el pitjor de tot és que, sense ser correctora de català, hi he trobat el següent:

• "Què t'he fallat algun cop?" "Què podem parlar un moment?"
  
• "-Sí, aquest desembre està fent força fred."
• En tot el llibre es parla de quadros i barcos
• "Mirin, si té un lío amb un pintor..."
• ..."era un mal tràngol"...
• "-Apa, nano, ja tens arreglats els teus Nadals!"
• "No va donar temps."
• "<políticsa>>, vaig pensar [...] D'aquella part sempre s'encarregava ell".
• "¿Que potser la mort ell?"
• "Desde luegu, Eduard..."
• ..."en el moment en què el Borja i jo duiem a terme"...
• "L'Arnau s'havia dormit..."
• "Entre una cosa i l'altra, ens havien donat quarts de dues."
• ..."una altra d'aquelles empreses fantasmes"...
• "En aquella època, fa uns dos anys, ens veiem molt sovint..."
• "Ara, que com ell és tan trempat..."
• "No volia ni pensar en l'esbroncada que em fumaria la Montse quan"...
• "-Au, canvia't almenys les sabatilles i posat les sabates...!"
• ..."vam acabar fent el vermut amb olives, berberechos i patates braves."
• "El nostre client era prou conegut i havia assistències que eren obligades."
• "Va ser, suposo, la primera feina com a detectius que vam fer plegats, tot i que vam fracassar estrepitosament. Amb el temps, van aconseguir superar aquella tragèdia,"...
• "-Els he dit que estava desfent-me d'unes cartes personals molt compromeses... Que demà tornava la meva nòvia, que és molt gelosa, i que com no les havia escrit ella..."
• ..."i encara havia de dutxar-se per treure's de sobte l'olor de la nicotina."
• "-va dir finalment, una mica més seré"
• "Si a això afegim que sóc..." (revisió: tinc dubtes sobre si hauria de dir 'Si a això hi afegim que sóc...' o ja està bé tal com està escrit)
  

Alguns punts de la llista poden semblar l'intent de caracterització d'algun personatge. Ara bé, l'ús indiscriminat de barbarismes i expressions fortament castellanitzades per part de tots els personatges m'ho fa descartar. Potser la intenció és, únicament, ser fidel a un determinat parlar barceloní.

El que ja no em quadra són les faltes ortogràfiques o tipogràfiques. De tota una edicions 62.