. El blog de la Núria Masdéu: Un llibre curiós

1.1.07

Un llibre curiós

El tió em va cagar un llibre tot curiós que va signat per qui presenten com a "autora revelació". Explicat des d'una veu masculina difícilment creïble, el pitjor de tot és que, sense ser correctora de català, hi he trobat el següent:
  • "Què t'he fallat algun cop?" "Què podem parlar un moment?"
  • "-Sí, aquest desembre està fent força fred."
  • En tot el llibre es parla de quadros i barcos
  • "Mirin, si té un lío amb un pintor..."
  • ..."era un mal tràngol"...
  • "-Apa, nano, ja tens arreglats els teus Nadals!"
  • "No va donar temps."
  • "<políticsa>>, vaig pensar [...] D'aquella part sempre s'encarregava ell".
  • "¿Que potser la mort ell?"
  • "Desde luegu, Eduard..."
  • ..."en el moment en què el Borja i jo duiem a terme"...
  • "L'Arnau s'havia dormit..."
  • "Entre una cosa i l'altra, ens havien donat quarts de dues."
  • ..."una altra d'aquelles empreses fantasmes"...
  • "En aquella època, fa uns dos anys, ens veiem molt sovint..."
  • "Ara, que com ell és tan trempat..."
  • "No volia ni pensar en l'esbroncada que em fumaria la Montse quan"...
  • "-Au, canvia't almenys les sabatilles i posat les sabates...!"
  • ..."vam acabar fent el vermut amb olives, berberechos i patates braves."
  • "El nostre client era prou conegut i havia assistències que eren obligades."
  • "Va ser, suposo, la primera feina com a detectius que vam fer plegats, tot i que vam fracassar estrepitosament. Amb el temps, van aconseguir superar aquella tragèdia,"...
  • "-Els he dit que estava desfent-me d'unes cartes personals molt compromeses... Que demà tornava la meva nòvia, que és molt gelosa, i que com no les havia escrit ella..."
  • ..."i encara havia de dutxar-se per treure's de sobte l'olor de la nicotina."
  • "-va dir finalment, una mica més seré"
  • "Si a això afegim que sóc..." (revisió: tinc dubtes sobre si hauria de dir 'Si a això hi afegim que sóc...' o ja està bé tal com està escrit)
Alguns punts de la llista poden semblar l'intent de caracterització d'algun personatge. Ara bé, l'ús indiscriminat de barbarismes i expressions fortament castellanitzades per part de tots els personatges m'ho fa descartar. Potser la intenció és, únicament, ser fidel a un determinat parlar barceloní.

El que ja no em quadra són les faltes ortogràfiques o tipogràfiques. De tota una edicions 62.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Segur que està escrit en Montillès o Montillenc

Núria ha dit...

No hi puc trobar cap més explicació! :-)

Martí Cabré ha dit...

Veig que aquest cop el tió l'ha cagat.