Com es bloqueja l'internet de tot un país?

Llegeixo a VilaWeb que aquesta matinada el govern egipci ha ordenat desconnectar internet per complet. Com pot fer-se, això?

A GigaOM hi llegeixo alguns detalls més sobre com es bloqueja l'internet de tot un país. S'hi explica que, de precedents, n'hi ha hagut un parell. A Birmània durant les protestes del 2007 i al Nepal el 2005, després que el rei prengués el poder. A la Xina també s'hi han comès bloquejos de curta durada.

Es veu que hi ha dos mètodes pels quals els Estats podrien promulgar aquestes desconnexions. Es poden tancar els routers que dirigeixen tràfic a la frontera -tancant hermèticament el país als estrangers- o anar més enllà i tancar els routers dels ISP individuals per prevenir l'accés a la majoria d'usuaris des de l'interior.

Tot i que encara no se'n coneixen els detalls, sembla que a Egipte no ha passat de cap d'aquestes dues maneres. Quan l'accés ha desaparegut, ha desaparegut ràpidament, amb el 90% de les connexions baixant en un instant.

Segons Renesys, la desconnexió dels majors ISPs del país va tenir lloc a les 12:34 am (hora local).

I, pel que sembla, tot ha estat detalladament orquestrat per desconnectar les adreces a tots els nivells, des dels usuaris de dins el país per sortir-ne com la resta del món per intentar entrar-hi.

L'article del GigaOM indica que podria fer-se a dos nivells: el primer a nivell de DNS. Així, qualsevol intent de resoldre qualsevol adreça en .eg fallaria però també, en cas que es provi anar directament a una adreça, utilitzen  el Border Gateway Protocol, el sistema pel qual cada ISP anuncia les seves adreces de protocol d'internet a la xarxa. Els ISPs han parat d'anunciar les adreces d'internet.

Així, el sistema no sap on hi ha res. Els de fora no troben webs egipcis mentre que els de dins no troben res de res.

Un tancament a la frontera, diu l'article, hauria estat més fàcil però Egipte s'ha assegurat de no causar impacte en altres Estats més avall dels cables. Això alleugeria la pressió diplomàtica i econòmica d'altres Estats i fa més difícil als manifestants de l'interior del país obtenir informació d'entrada i sortida.

Actualització: llegiu aquest post de ReadWriteWeb per saber com s'ho fan alguns egipcis per poder-se connectar a través d'eines que fan anònimes.

Algunes xarxes socials especialitzades: manualitats i jocs

Sovint quan parlem de xarxes socials només pensem en Facebook, Twitter, LinkedIn i ara, potser, en Quora. A banda d'aquestes n'hi ha de més especialitzades, que apleguen una gran quantitat d'usuaris. Per posar-ne un parell d'exemples:

- En la línia del DIY (do it yourself) no només trobem la impressionant Etsy, amb centenars de milers de venedors de manualitats, sinó també el Burdastyle. Fa quatre anys ja en parlava en aquest post. Les dades que els de Burda fan públiques són espectaculars: gairebé mig milió d'usuaris, 700.000 visites mensuals i 6,5 milions de page views mensuals. Tenen més de 50.000 projectes online (els projectes són les creacions realitzades per part dels usuaris).

I és que el tema de cosir-se la roba sembla que torna amb força. Segons llegeixo al San Francisco Chronicle, la cadena de teixits Jo-Ann's va obrir l'any passat 30 noves botigues i n'obrirà 40 més aquest any. I segons el Bureau of Economic Analysis dels EUA, es van importar màquines de cosir per un valor de 581 milions de dòlars durant els cinc primers mesos de l'any passat, incrementant-se un 28% respecte l'any anterior.

A l'Estat espanyol s'edita una nova revista sobre disseny i costura, amb una imatge cuidada i creativa. És El costurero. No hi falten tutorials, entrevistes a nous dissenyadors i persones que han hibridat perfils professionals per donar sortida a la seva inventiva i autorealització. La contraportada té un codi QR, amb la descripció de la revista i l'adreça del seu web.

Sense anar més lluny, aquí Terrassa, les dissenyadores Mariona Peremateu i Rosa Rubio esgoten les places dels tallers i cursets que ofereixen al Voilà! la seva botiga-taller.

- En un altre sentit, la xarxa social BoardGameGeek (BGG) està especialitzada en jocs de tauler. S'hi publiquen crítiques, articles i sessions de joc, ja sigui de joc d'estil alemany, wargames, jocs de cartes o altres jocs de taula. En total, compten amb 50.000 jocs diferents a la base de dades. Tenen 300.000 usuaris registrats, 100.000 visites úniques cada dia i 20 milions de page views per mes.

M'explica el Martí que una de les claus de l'èxit és que la xarxa es construeix col·lectivament a través de les aportacions, escrits, fotos... L'usuari registrat pot donar monedes d'or pròpies del BGG a qui considera que ha fet una bona anàlisi d'un joc, a qui ha penjat una foto interessant, a qui fa bones aportacions...

Les monedes d'or són convertibles en icones que ajuden a construir el perfil d'usuari. També es pot ser moderador d'una discussió o aportació i valorar-la amb monedes d'or. El sistema compta amb un algorisme que calcula, amb totes les valoracions, quin és el valor mitjà votat de la discussió o aportació i se li paga d'acord amb el resultat.

Les donacions econòmiques al web també es transformen en monedes d'or. Llegeixo a la Wikipedia que en alguna ocasió també s'ha fet a l'inrevés: just després de l'huracà Katrina es podien comprar monedes d'or i, amb els guanys, es van donar 36.403 dòlars a la Creu Roja, aconseguits entre l'1 i el 9 de setembre.

En tots dos casos es tracta de nínxols de mercat que aconsegueixen aplegar un grapat considerable d'usuaris.

El 2010, en xifres (les dades de Pingdom i algunes altres més)

Molts blogs i webs s'han fet ressò de les dades sobre internet l'any 2010, fetes públiques per Pingdom. Són les següents:

• Correu electrònic:
• 107 bilions de correus electrònics enviats
• 294 mil milions de missatges de correu electrònic de mitjana diària
• 1,88 mil milions d'usuaris de correu electrònic arreu del món
• 480 milions d'usuaris nous de correu electrònic des de l'any 2009
• 89,1% dels correus electrònics han estat spam
• 262 mil milions d'spams cada dia
• 2,9 mil milions de comptes de correu arreu del món
• 25% dels comptes de correu són corporatius
• Webs:
• 255 milions de webs a desembre de 2010
• 21,4 milions de webs afegits durant l'any 2010
• Usuaris d'internet:
• 1,97 mil milions d'usuaris d'internet arreu del món (juny de 2010)
• 14% d'increment d'usuaris des de l'any 2009
• 825,1 milions d'usuaris a l'Àsia
• 475,1 milions d'usuaris a Europa
• 266,2 milions d'usuaris a Nordamèrica
• 204,7 milions d'usuaris a Amèrica Llatina i el Carib
• 110,9 milions d'usuaris a l'Àfrica
• 63,2 milions d'usuaris a l'Orient Mitjà
• 21,3 milions d'usuaris a Oceania i Austràlia
• Xarxes socials:
• 152 milions de blogs (segons dades de BlogPulse)
• 25 mil milions de piulades enviades en el Twitter
• 100 milions de comptes oberts a Twitter
• 175 milions d'usuaris a Twitter (setembre de 2010)
• 7,7 milions d'usuaris seguint @ladygaga (el compte de Twitter amb més seguidors)
• 600 milions d'usuaris a Facebook
• 250 milions d'usuaris nous a Facebook
• 30 mil milions de peces de contingut (enllaços, notes, fotos, etc) compartides a Facebook mensualment
• 20 milions d'aplicacions de Facebook instal·lades diàriament
• Vídeos:
• 2 mil milions de vídeos mirats al YouTube
• 35 hores de vídeo pujades a YouTube cada minut
• Més de 2 mil milions de vídeos mirats mensualment a Facebook
• 20 milions de vídeos pujats a Facebook mensualment
• Fotos:
• 5 mil milions de fotografies allotjades a Flickr (a setembre de 2010)
• Més de tres mil fotos pujades a Flicker, cada minut
• 130 milions pujades a Flickr mensualment
• Més de 3 mil milions de fotos pujades a Facebook, cada mes
• 36 mil milions de fotos pujades a Facebook anualment

Altres dades de l'any passat:

• A l'Estat espanyol les quatre paraules més buscades van ser: Facebook, YouTube, Tuenti i Twitter, totes, de xarxes socials
• El 80% dels internautes de l'Estat pertany a alguna xarxa social
• El 63% dels usuaris recomanen productes a través de Twitter mentre que el 61% en comparteixen les queixes
• Als EUA, el 20% de les piulades parlaven d'alguna marca o producte

A destacar, també, l'increment d'usuaris d'internet de la Xina, d'un 20,3% més que l'any 2009. Ara els usuaris d'aquest gegant asiàtic ja arriben als 450 milions, més d'un terç de la seva població. Aquest boom d'usuaris ha anat acompanyat del creixement d'un extens sistema de control i de filtres tècnics. Durant aquest any passat 2010 s'hi han tancat 60 mil webs.

Gran part d'aquest creixement d'usuaris ha vingut pel creixent accés a internet a través dels mòbils. Algunes dades indiquen que eren 277 milions d'usuaris els qui es connectaven pel telèfon.

Justament, en relació a les connexions mòbils entre els joves de 15 a 24 anys, la Xina és capdavantera a nivell mundial, amb un índex del 73% de joves connectats pel telèfon. Els EUA ocupen la segona plaça, amb un índex del 48%. A l'Estat espanyol són el 21%, amb els videojocs com l'aplicació més popular.

Entre els fabricants de telèfons mòbils intel·ligents (smartphones), HTC ha sabut fer-s'hi forat. L'últim trimestre de l'any passat va obtenir un benefici net de 500  milions de dòlars, un 31% més que el trimestre anterior i un 160% més que l'últim trimestre del 2009. En el conjunt de l'any, els ingressos van augmentar un 93% sobre els del 2009. Va vendre 24,6 milions d'unitats de telèfons. Les previsions són duplicar la capacitat de la fàbrica de Xangai fins a augmentar la producció a 2 milions de telèfons al mes.

D'altra banda, de l'Informe de la Fundació Telefònica sobre la Societat de la Informació a l'Estat l'any 2010 en destaca l'augment en la digitalització de les activitats del col·lectiu d'entre 45 i 54 anys, superior en tots els casos a la mitjana de la societat i, en alguns casos (com 'veure i compartir fotos'), pràcticament el doble (els altres casos són 'mirar vídeos', 'escoltar música', 'enviar un correu', 'manegar informació de gestions personals'). Sembla, doncs, que la fractura de l'edat tendeix a disminuir. 

També en destaca l'augment de la Internet de les coses, amb més de 2 milions de línies mòbils associades a màquines. El creixement de línies M2M (màquina a màquina) és del 18,9% davant el 2,3% de les línies convencionals. En l'actualitat, el 15% del creixement de línies mòbils es deu a aquest concepte. Tot plegat, dades de l'Estat.

Al nostre país, el domini .cat celebrava els 5 anys, amb més 44.000 dominis registrats i situant-se com el domini genèric amb la densitat d'informació més alta. És a dir, el .cat aporta a internet molts més documents per domini registrat.