La Moleskine i la Lomo

Fa un temps, ben bé mesos, que vaig veure així de passada al programa Silenci? que parlaven de la Moleskine .

La Moleskine és una llibreta amb història. Normalment amb format butxaca, permet fer-hi anotacions, petits dibuixos... és característica la goma elàstica que en manté tancats els fulls. I la història li prové de l'ús que n'han fet grans escriptors i artistes: Van Gogh, Matisse, Picasso, Bréton, Hemingway...

Durant uns anys va deixar de produir-se però ara una empresa italiana (modo&modo ) la torna a fabricar, en diverses modalitats (diverses mides, fulls blancs, ratllats, quadriculats...).

Es tracta d'un article que queda bé, però alhora, és pràctic i còmode. Si en voleu, a Barcelona, entre altres llocs, se'n poden trobar a l'FNAC .

D'altra banda, mentre començava a escriure aquest post també m'he recordat de la Lomo , la càmera fotogràfica amb diversos objectius que els dispara seqüencialment en una mateixa imatge. També la vaig conèixer a través del programa Silenci?, ja fa temps.

Hi ha diversos tipus de Lomo, amb quatre objectius, subaquàtiques, de colors...

Resulta que la Lomo és una càmera que es fabricava a l'antiga URSS, neix cap al 1982. La qualitat de l'òptica afavoria unes fotos amb molta vividesa, amb molt color i llum, tot plegat amb un envoltori sofert.

Als països de l'entorn soviètic també hi arriba.

Fins que el 1991, el mes de maig uns estudiants vienesos de vacances a Praga la descobreixen, tot i que ja ha deixat de produir-se.

Es tiren fotos i les revelen. Queden sorpresos pel resultat!!

A partir d'aquí: donen a conèixer la càmera, l'any següent, el 1992, funden la Lomographic Society, convencen la fàbrica productora d'òptiques de Lomo (a Sant Petersburg) de tornar a produir-les a ple rendiment... i comença l'explosió mundial de la Lomografia.

Es creen capítols regionals de la Societat Lomogràfica, s'obren botigues...

A Barcelona també se'n venen: altra vegada a l'FNAC i a la botiga oficial (Carrer Mirallers, 2 cantonada Vigatans, al Born).

Les fotos que hi ha a l'àlbum de la dreta de la portada de la web són fetes amb una Lomo.

És un bon intent de mantenir el negoci de la fotografia tradicional, però d'una altra manera!

Ja veieu que avui anava de gadgets així, com dir-ho, fashion!!

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

Primer intent de podcast

Avui he decidit provar com fer un podcast.

No tenia micròfon. Me n'he comprat.

M'he baixat l'Audacity , em semblava un editor d'àudio prou funcional: senzill i amb bon resultat.

He gravat uns segons de veu, he obert un arxiu de música, m'he entretingut esbrinant com fer fades ins, fades out, com baixar el volum, etc.

M'havia registrat a un lloc on penjar de manera fàcil els podcasts: el podOmatic .

I el resultat és aquest .

Com podeu veure no és res. Però m'anima a tirar endavant aquesta intenció: la de muntar podcasts de tant en tant... Espero tenir força de voluntat, temps i que us agradin!!

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

Un hombre de pago

Un hombre de pago és el llibre que ha escrit la Neus Arqués, sòcia fundadora de l'empresa Manfatta, una productora de comunicació.

Paral·lelament al llibre ha obert un bloc sobre el mateix llibre i la temàtica que tracta. L'objectiu? Segons la mateixa Neus, "començar a conversar sobre com les dones gestionem el desig i també l'amistat".

La seva invitació és provocadora: Què és pitjor/millor, pagar un amant o ficar-se al llit amb el nòvio d'una amiga?

Encara no l'he llegit però estic segura que és una molt bona proposta. La Neus Arqués publica quinzenalment un butlletí, La Gazetta, que és una de les meves lectures obligatòries per la qualitat dels continguts que s'hi ofereixen. De veritat que us la recomano!

Arran de tot això, em vénen al cap un parell de qüestions, que hi tenen una relació tangencial:

- Us recomano una altra aproximació al desig femení i la seva expressió: La mujer desnuda, de Desmond Morris.

És radicalment una altra història, això sí!! Morris, zoòleg de professió, analitza els trets biològics i les funcions evolutives de les formes femenines i com les societats han modificat i adornat el cos en funció dels diversos conceptes de bellesa. Des dels cabells als peus, una anàlisi extensiva del cos de les dones.

- La mateixa Neus i altres que llegeixo usualment, parlen, sobretot, de conversa. Parlen de mitjans conversacionals. La comunicació actual ha de ser la conversa, de tu a tu, fluïda.

Hi estem preparats? Mitjans de comunicació, entitats, empreses? Si volem tenir una bona presència a internet hem de ser capaços de "conversar". Hem d'escoltar i saber respondre.

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

La història del .cat

En Peter Gerrand és australià. Està a l'School of Historical and European Studies de la Universitat de La Trobe, a Melbourne. I acaba de presentar la tesi sobre Cultural diversity in cyberspace: the history of the campaign to win ICANN's approval of the new .cat top level domain (Diversitat cultural al ciberespai: la història de la campanya per guanyar l'aprovació per l'ICANN del domini de primer nivell del .cat).

Us l'esmento perquè és realment interessant. Explica la història de la campanya de l'aprovació del .cat: qui hi va intervenir, com es va aconseguir l'aprovació (passar de demanar el passaport a demanar el diccionari), què pot significar per altres llengües i cultures, etc.

Realment, val la pena llegir-lo. Us el recomano! El tinc en .pdf, si voleu llegir-lo, envieu-me un correu a nuria77(a)gmail.com i us l'adjunto. No tinc manera de penjar-lo aquí!

Si no n'esteu al cas, després que el passat 16 de desembre l'ICANN aprovés definitivament el domini .cat, ara ja està activa la primera plana amb aquest domini: http://www.puntcat.cat . La Fundació punt cat serà la que regularà el registre de dominis .cat.

Ho farà en tres fases:

• La Fase I es reserva a institucions directament relacionades amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes (des d'escoles a ràdios; des d'editorials a clubs esportius; des d'entitats culturals a administracions públiques amb competències sobre territoris on el català és llengua pròpia).
• La Fase II es reserva a entitats de tot tipus (empreses, associacions...) amb presència en català a internet (webs, blocs, llistes de correu, etc).
• La Fase III es reserva a les més de 68.000 persones, entitats i empreses que es van adherir a la campanya de suport a la candidatura del .cat.

No deixeu de registrar el vostre domini! A la xarxa també hem de ser forts!!

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

Respectar la llibertat d'expressió a internet

Reporters sense fronteres ha fet públiques unes propstes perquè es respecti la llibertat d'expressió a internet, després del cas de censura soferta pel periodista i bloguer xinès Michael Anti.

El que proposa Reporters sense fronteres és (ho trobareu més extens a la seva web):

* Serveis de correu:

Les empreses nordamericanes no haurien d'estar autoritzades a albergar servidors de correu electrònic en el territori d'un país repressiu. D'aquesta manera, quan les autoritats d'un país repressiu vulguin aconseguir informació personal sobre l'usuari d'un servei de correu, comercialitzat per una empresa nordamericana, haurà de fer-ho en el marc d'un procediment supervisat per la justícia nordamericana.

*Els buscadors:

Els buscadors ja no haurien de poder integrar filtres automàtics, per censurar paraules-clau, anomenades "protegides". Hauria d'adjuntar-se a la llei, o al codi deontològic, una llista d'aquestes paraules-clau "protegides", com per exemple "democràcia" o "drets humans".

*Les receptores de planes de continguts (web, blogs, fòrums de discussió, etc)

Les empreses nordamericanes no haurien d'estar autoritzades a col·locar els seus servidors d'acollida en el territori d'un país repressiu. Quan les autoritats d'un país repressiu vulguin aconseguir el tancament d'una publicació allotjada per una empresa nordamericana, hauran de fer-ho en el marc d'un procediment supervisat per la justícia nordamericana. Com els buscadors, els receptors de pàgines de continguts no estarien autoritzats a crear filtres automàtics, per censurar les paraules-clau anomenades "protegides".

*Les tecnologies de censura del Net

Reporters sense Fronteres ofereix dues opcions:

Opció a: les empreses nordamericanes ja no tindrien autorització per vendre programes de censura a internet als Estats repressius.

Opció b: aquest tipus de programa se seguiria comercialitzant, però inclouria una llista de paraules-clau "protegides", que resultaria tècnicament impossible de censurar.

*Les teconologies i equipaments de vigilància d'Internet

Les empreses nordamericanes haurien d'obtenir una autorització expressa del Departament de Comerç per poder vendres, a països represssius, tecnologia i equipament que permeti interceptar les comunicacions electròniques, o teconologia i equipament concebuts específicament per ajudar els serveis dels països repressius a vigilar la població internauta.

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

Recursos

He trobat aquesta web que et permet fer globus de text. A que està bé?

Res, nois, que no tinc gaire res a dir. Que tingueu molt bons Reis!! I que no us portin gaire carbó!

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

El que no sabíem ara fa un any

Bon any nou a tothom!

Amb un any en passen moltes, de coses. En podem aprendre i saber-ne moltes, també. A la web de la BBC fan un recull de tot el que ara fa justament un any, no sabíem .

Només en detallo algunes, que són prou curioses:

- Els babuins (Gènere de primats catarins cinocèfals, de dimensions grans, que tenen el musell llarg i glabre; les mandíbules són fortes i els ullals molt potents via www.grec.net) poden diferenciar l'anglès del francès. Els treballadors del zoo de Port Lympne, a Kent, estan estudiant francès per comuniar-se amb els babuins que els van transferir des del zoo de París.

- Els humans poden inflar globus amb el vent que surt per les orelles. A la Xina hi ha una persona que ho pot fer, així com apagar espelmes.

- El signe = el va inventar al segle XVI el matemàtic gal·lès Robert Recorde, que estava cansat d'haver d'anar escrivint "és igual a" en les seves equacions. Diu que va triar les dues línies perquè "noe 2 thynges can be moare equalle".

- El cor del ciclista Lance Armstrong és gairebé una tercera part més gran que la mitjana.


- L'alcalde de Nova York Michael Bloomberg té el número de telèfon de casa llistat en públic als directoris telefònics.

- Els britànics produeixen 700 varietats de formatges regionals, més que França.

I així anar fent, fins un total de 100. Us n'he deixat de bons per descobrir! Feu-hi un cop d'ull!

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

Naveguem diferent homes i dones?

El Pew Internet & American Life Project acaba de publicar un informe, aquesta vegada sobre com els homes i dones utilitzen internet (How Women and Men Use the Internet ).

Les principals conclusions són que els homes encara són els que més sovint es connecten i més temps gasten on line, tot i que les dones els estan atrapant.

Més que els homes, les dones són comunicadores on line entusiastes. Utilitzen el correu electrònic de manera més ferma. Solen utilitzar-lo més per escriure's amb amistats i la família sobre una gran varietat de temes: compartir notícies i preocupacions, planificar trobades, rebotar bromes i històries divertides. Solen estar més satisfetes que els homes en el rol que el correu electrònic juga en les seves vides, especialment si enforteix les relacions.

Per contra, els homes solen fer més pagaments de factures, de contingut digital, de subhastes on line que les dones. I solen buscar més informació on line que les dones, sobre més tòpics diferents i temes més variats.

Els homes també solen utilitzar internet de distracció: aplegar material pels hobbies, llegir on line per plaer, prendre classes particulars informals, participar en lligues d'esports de joc, baixar música i vídeos, escoltar la ràdio...

Llegeixo a la web delPew Internet que en el que som molt semblants homes i dones és en l'eficiència que ens ajuda a tenir internet: estalviar temps en tasques tan mundanes com comprar entrades o pagar factures.

En fi, res que no sigui com la vida mateixa, oi?

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

Feminicidi a Guatemala

Llegia un reportatge de la periodista britànica Christine Toomey a la revista XLSemanal sobre el feminicidi que s'està portant a terme a ciutat de Guatemala. Es veu que és molt pitjor que el de Ciudad Juárez, a Mèxic.

L'any passat van morir 527 dones, moltes d'elles encara nenes. Només un cas ha arribat als tribunals.

Llegiu-lo, val molt la pena!!

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.

Casa Dalí a Portlligat

Fa uns quants caps de setmana vaig visitar la Casa de Salvador Dalí i de Gal·la a Portlligat. Encara no hi havia estat mai. Tenia ganes de veure què, tot i no ser una gran admiradora de Dalí.

Resulta que, per visitar la casa, has de demanar hora. Per sort, i per pura coincidència, vam trucar-hi abans d'arribar-nos-hi. Vam quedar a les 5 de la tarda. Però hi vam arribar abans i, sense pensar-s'ho, ens van avançar l'hora de la visita a les cinc menys deu. Perfecte!

Resulta que s'han de pagar 8 euros, Déu n'hi do!! Però el cas és que no és una visita guiada. El tema el tenen muntat de la següent manera: divideixen la casa en quatre parts; en cada una d'elles t'hi pots estar deu minuts. I en cada una d'elles t'hi acompanya una persona que et diu: "l'habitació / el taller / la piscina" etc. Al cap de deu minuts, i després de vigilar ben atentament que no toquis res (ben fet), t'obren la porta de la següent part de la casa. Per cert, el personal vigilant parlen diverses llengües.

El que trobo és que, pagant 8 euros com s'han de pagar, estaria molt bé aprofitar els 40 minuts de visita per explicar alguna cosa de la vida, l'obra de Salvador Dalí i Gal·la. I del que veuen els teus ulls. Vaja, que penso que es tracta d'un museu que no és museu, perquè no t'explica res. Està ben organitzat i el personal és multilingüe, què costaria que s'expliquessin una mica?

L'únic que em queda fer ara, si m'interessa molt el tema, és buscar informació sobre les fal·leres de Dalí: el mirall que resulta que es veu en un quadre de Velázquez i que tenia a casa seva, les festes al jardí...

Això sí, els que vigilen la casa, amb ganes de plegar i anar parlant entre ells de si "esta mañana en Girona le he visto..."

Aquest post va ser originalment publicat a http://360.yahoo.com/airun_eudsam. El juliol de 2009 deixa de ser operatiu el servei de Yahoo! i reciclo el contingut del blog a Blogger.