Un llibre d'Anna Mercadé sobre el lideratge femení

M'acabo de llegir un llibre de l'Anna Mercadé que es diu Dirigir en femenino. Hi fa un repàs de la problemàtica de les dones en l'àmbit laboral: conciliació vida personal-professional, el sostre de vidre, impediments autoimposats per anys d'evolució i impediments externs... i l'estil de direcció a què tendeixen les dones a diferència del que tendeixen els homes: horitzontalitat en front de la piràmide jeràrquica masculina; diàleg i confiança; valoració de les persones... és a dir, l'establiment de l'empresa-xarxa.

L'estil femení de direcció es basa, segons Mercadé, en diverses característiques:

• Concepció d'estratègies a llarg termini.
• Direcció de forma emocional.
• No importa el poder.
• Preocupació pels seus equips.
• Organització del temps.
• Accessibilitat.
• Empreses radials.
• Predilecció per estar al centre.
• No retenció de la informació.
• Són autònomes.
• Creativitat i intuïció.
  

Mercadé es queixa dels horaris laborals a l'Estat espanyol (entre d'altres aspectes: guarderies, centres de dia...). Comenta que sempre que ha intentat que ministeris o conselleries avancessin els sopars a les vuit del vespre com a molt tard o no convocar reunions a les sis de la tarda, per exemple, s'ha trobat la mateixa resposta: impossible.

Una de les idees força del llibre és aguantar de totes totes la carrera professional: evitar tant com sigui possible la reducció de jornada o l'abandonament, sempre que no hi hagi perspectives en ferm d'una reincorporació en les mateixes condicions... per aconseguir-ho, establir un pla de vida professional, deixar-ho clar amb la parella i buscar col·laboracions (cangurs, cuidadors, etc).

En definitiva, molt recomanable.

àtic 2a i el futur de la TV

L'Associació Atictes (Amics i amigues de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació) organitza les IV jornades sobre tecnologies de la informació i la comunicació els propers dies 8 i 9 de setembre a Amposta. Aquestes noves jornades estan dedicades a la televisió i les seves diverses opcions de futur. D'una banda la TDT, la TV IP, la TV peer to peer...

Em van convidar a participar-hi i m'encarrego del taller 'Quines opcions tinc per veure TV a internet'. Serà el diumenge 9 de setembre d'11 a 13 hores. Ens hi veiem!!

Blog action day

Què passaria si tots els blogs publiquessin posts sobre el mateix tema, el mateix dia? Un tema. Un dia. Milers de veus. Aquest és l'objectiu del Blog action day, que ja compta amb 1963 blogs participants i està convocat per al 15 d'octubre. El tema proposat és el medi ambient.

Aquí hi trobareu les faq del web i aquí us hi podeu donar d'alta. El web és a blogactionday.org.

Els hàbits de la navegació per internet i l'ús del mòbil dels adolescents europeus i europees

La Comissió Europea ha fet públic un estudi de l'Eurobaròmetre (pdf) en què analitza l'ús d'internet i dels mòbils per part de nois i noies de 9 a 10 anys i de 12 a 14 de 29 països (els 27 membres més Noruega i Islàndia).

Les principals conclusions que n'extreuen són:

• Els nois entrevistats (tots usuaris d'internet), estan extremament familiaritzats amb l'eina.
  
• Aprendre com utilitzar internet per a la majoria era evident. La gran majoria tenen accés a casa, de banda ampla.
  
  
• Els més petits se solen connectar diverses vegades a la setmana mentre que els més grans, diàriament entre 1 i 3 hores.
  
  
• Els usos són notablement homogenis entre països. El principal, l'entreteniment, en què destaquen els jocs online (en les noies va perdent interès conforme van creixent) i la cerca d'informaicó que interessa o la navegació per diversió. El segon ús més destacat, la cerca d'informació per fer els deures.
  
  
• Les eines de comunicació (missatgeria instantània, xats, correus electrònics) són clarament més utilitzats pels més grans -especialment les noies. Baixar-se música, pel·lícules, jocs... és més freqüent entre els grans, especialment entre els nois.
  
  
• Tres de cada quatre disposen de telèfon mòbil (l'estudi és qualitat, no quantitatiu). Els més petits l'utilitzen pel contacte constant amb els pares. Els més grans, pel contacte constant amb els amics.
  
  
• L'homogeneïtat en l'ús del mòbil també és molt considerable. L'ús majoritari són les trucades de veu i, incrementant-se amb l'edat, enviar i rebre SMS. Unànimament expressat, l'ús del mòbil és molt menys supervisat pels adults i més lliure. L'única privació és el límit econòmic de la factura.
  
  
• La majoria de nois i noies sembla que identifica els riscos de la tecnologia i sap com gestionar-los. Ara bé, perceben com a menor el risc de trobar informació fraudulenta o poc veraç; alguns adopten mesures de més risc que no pensen ni diuen quan estableixen contactes de risc amb desconeguts o no consideren il·legal la descàrrega d'arxius.

Gossos. Oxigen

Els havia sentit de nom, però no els coneixia. He escoltat Oxigen i és boníssim! Una mostra: Corren.

Sobre periodisme ciutadà

Tenia arxivat de fa uns dies aquest article sobre periodisme ciutadà del Dan Gillmor. Es tracta d'un resum de la seva intervenció al Fòrum internacional mensual Citizen Reporter de l'OhMyNews a Seül. En podeu trobar el vídeo també al web.

El que hi explica és el major reconeixement que el periodisme ciutadà rep actualment. Les inversions de mitjans de comunicació i altres entitats permeten experiments diversos. I constata l'allau d'idees noves que sorgeixen.

Però el camí que queda, segons Gillmor, és llarg. Aposta per una major experimentació en el periodisme i els projectes informatius comunitaris. Tractar la credibilitat, l'ètica i la confiança és essencial.

Gillmor ofereix 10 grans punts (els podeu llegir extensament al seu article):

1. Reconeixement del periodisme ciutadà.
   En part basat en el vídeo. Posa per exemple l'afer macaco
   
   
2. Els mitjans tradicionals pugen al carro.
   Posa d'exemples els blogs de Le Monde, la sol·licitud als ciutadans de fornir informació per investigar l'ajuntament per part de Ft. Myers (Florida) News-Press, l'acord de col·laboració de Reuters amb Global Voices Online per a l'Àfrica, etc.
   
   
3. Contracop.
   O reticència a les novetats: la de l'Enciclopèdia Britànica davant la Wikipèdia...
   
   
4. Eines i idees.
   Mai abans hi havia hagut tant de temps per provar coses noves. L'allau d'eines i idees pot arribar a ajudar a fer un nou i millor periodisme. Els seus exemples: Placeblogger, Pambazuka News...
   
   
5. Negocis.
   Reclama models de negoci viables. Els que ara se'n surten millor són els especialitzats, en què els anunciants hi veuen més possibilitats. Es lamenta del tancament de Radio Open Source, segons el seu parer, un dels llocs on es feien més innovacions.
   
   
6. L'experimentació és barata.
   Posa l'exemple de SourceForge, la plataforma on desenvolupadors d'open source poden penjar els seus projectes i compartir-los perquè siguin millorats. Molts d'aquests projectes són fracassos, però fracassos individualment barats. Segons Gillmor, l'R+D que s'hauria d'haver fet tots aquests anys s'està portant a terme de manera distribuïda.
   
   
7. Algunes iniciatives a seguir.
   - Explotar la mobilitat. L'accés a internet no només a través del PC.
   - Explotar la història que poden explicar els objectes. La seva proposta passa per ser obert (en tecnologia i idees), ús d'eines ja existents, col·laborar amb tercers i arriscar-se.
   
   
8. Ètica, civisme, confiança.
   Gillmor demana un codi de conducta. Saül Gordillo llançava aquesta mateixa proposta en el Congrés a Londres del juliol.
   
   
9. Credibilitat.
   Existeixen eines i tècniques per reforçar la credibilitat: NewsTrust, eines de popularitat aplicades a Digg o NewsVines... però la popularitat no ho és tot. Es necessita aplicar credibilitat, cosa més difícil.
   
   
10. Formació en mitjans / periodisme.
    Cal que tothom aprengui a ser escèptic, a fer ús d'un "metre intern de confiança", aprendre tècniques i rutines de producció, ser acurat, veraç, transparent... és a dir, aplicar tot el que se suposa en un periodista. Podeu trobar aquests principis al Knight Citizen News Network.

Què és el web 3.0 per a Eric Schmidt?

Eric Schmidt és CEO de Google i fa uns dies va assistir al Seoul Digital Forum. A instàncies d'una persona del públic, va explicar la seva visió del web 3.0. És la següent:



Ho he recollit de l'Amy Gahran a contentious.com.

Google Health: la salut, nova aposta

El nom en codi és Weaver, es tracta del nou Google Health, el programa d'emmagatzemament d'informació sobre salut. Aquests dies se n'han fet públique les primeres pantallades (intent frustat de traduir pantallassu!).

El que s'hi pot veure és que contindrà dues pestanyes: perfils i contactes mèdics. A partir d'aquí hi ha tot de subseccions: símptomes, al·lèrgies, resultats d'anàlisis, etc.

El Google Health vol facilitar l'intercanvi d'informació entre organitzacions i centres sanitaris, oferir informació al pacient... resoldre tot de deficiències que Google detecta en el sistema sanitaris (nordamericà).

Adam Bosworth, un dels responsables del projecte, en parla en aquest post del Blog oficial de Google. Les pantallades les podeu veure en aquest post del Blogoscoped.

Zonbu: un ordinador ecològic, a 99 dòlars i amb subscripció mensual

Grégoire Gentil i Alain Rossmann s'han proposat vendre els ordinadors Zonbu:

• Basats en una versió simplificada de Linux (Gentoo)
  
• Únicament disponibles online a zonbu.com.
  
• Amb la màxima certificació del Green Electronics Council. Quan te'l canvies o te'n canses, el pots retornar perquè s'ocupen de reciclar-lo correctament.
• Amb aplicacions de sèrie: Mozilla Firefox, Skype, BitTorrent, l'Open Office, el Reader de l'Acrobat, organitzador de fotos, llibreria de música, gravadora, edició de fotos, editor d'html, jocs, accessoris...
  
• De sèrie incorpora:
  • CPU Intel
    
  • 512 MB RAM + 4 GB memòria flash
  • Sistema operatiu totalment configurat i 20 aplicacions open source
  • Gràfics fins a 1920 x 1200 (16 milions de colors). Hardware de gràfics i acceleració MPEG2
  • Ports compatibles per al teclat i el ratolí
  • 6 ports USB plug and play
    
  • 10/100 Mbps Ethernet

Segons publica el New York Times, està pensat com a segon ordinador de casa: per als nens, per posar a la cuina...

La compra costa 99 dòlars. El servei inclou una subscripció mensual que garanteix les actualitzacions, les còpies de seguretat remotes, suport online...

Mashups

Fa uns dies em van activar el compte per poder utilitzar la consola d'editor del Google Mashups. [A la wikipedia hi podeu trobar informació sobre mashups]. Es tracta d'un entorn de desenvolupament en AJAX i d'una col·lecció d'eines que permeten als desenvolupadors crear aplicacions i mashups de manera fàcil i ràpida. Segons indiquen els de Google mateix, és una gran eina per extreure informació de feeds i deixar que els usuaris la vegin i la manipulin.

Per crear aquestes aplicacions s'utilitza l'XML, el JavaScript, els CSS i l'html; i poden convertir-se en gadgets de Google per col·locar a l'iGoogle.

Trobareu alguns exemples de mashups creats amb aquest editor a la Galeria: des d'un web informatiu sobre terratrèmols al dels San Francisco Giants, que inclou un Google Maps amb tots els partits de la temporada, un recopilatori de les notícies relacionades amb aquest equip, un fòrum i un accés als articles de merchandising i compra de tiquets online.

Els mashups normalment es creen sobre mapes (pintar informació geolocalitzada sobre un Google Maps, per exemple), sobre eines online de video i foto, sobre webs de compres online i sobre webs de notícies. Aquest article de Robin Good és molt aclaridor.

Aplicacions 2.0

Llista de 1000 webs 2.0, ordenades per categories.

Les de l'Estat espanyol, en aquest post anterior.

Entrevista a Niklas Zennström, de Kazaa, Skype i Joost

Fa uns dies vaig veure aquesta entrevista-reportatge sobre Niklas Zennström a Le Monde. Fa un repàs a l'èxit d'aquest enginyer creador de la xarxa peer to peer Kazaa (2002), del sistema telefònic Skype (2003) i, més recentment, de Joost, la hibridació de televisió i internet.

Zennström, que vivia rellogat en una casa i sort en tenia del sou de la dona, va invertir tot el que tenia en Kazaa. En pocs mesos, aquesta xarxa per compartir música va ser adoptada per centenars de milions d'internautes. Tot i les seves esperances que Hollywood hi invertiria, una cinquantena de multinacionals de l'espectacle el demandarien per violació del copyright i per pirateria.

Però no es dóna per vençut i idea Skype, amb un èxit immediat. Tot i que es paga la connexió amb un telèfon ordinari, les tarifes no tenen res a veure. Les xifres indiquen que aquest estiu de 2007, 200 milions d'internautes utilitzen l'Skype regularment. L'empresa compta amb 500 treballadors i la xifra de negocis del primer trimestre és de 80 milions de dòlars.

Enguany també ha llançat una nova iniciativa: el Joost. Sobre les bases del peer to peer, també, permet veure televisió per internet sense importar quan ni on. Apresa la lliçó de Kazaa, els internautes no podran fer ús del sistema per distribuir còpies pirates. Joost ha signat contractes amb Viacom, CBS i Warner. El seu finançament es basa en la publicitat.

Cinc normes per a construir una comunitat online

L'Online Journalism Review publica un article signat per Robin Miller en què desgrana cinc consells per animar la conversa en el web o blog.

Miller és un gestor de fòrums i proposa el següent:

1. Mostra les converses agrupades, no planes.
   Si la llista de comentaris és molt llarga, i es tracta de converses paral·leles serà sempre molt més fàcil llegir-ho si està en estructura d'arbre i no pas un comentari sota l'altre.
   
   
2. Tens lectors que saben molt més que no pas tu sobre un tema determinat. També n'hi ha molts que no saben ni el que pensen que saben.
   És molt possible que es rebin comentaris corregint la informació que es publica al web o blog. Segons l'experiència de Miller, el més corrent és rebre felicitacions sobre els articles privadament a través de correu electrònic i comentaris negatius i crítics a través del mateix web. D'altra banda, si s'escriu sobre un tema que no es domina, es difícil distingir entre les aportacions valuoses i les que no són veraces. La solució que proposa Miller és la del tercer consell.
   
   
3. Deixa que els lectors es jutgin entre ells i no els jutgis tu mateix.
   Miller exposa les polítiques de moderació que aplica Slashdot, i les diferències entre usuaris registrats i no registrats.
   
   
4. Tot el que és bo, s'acaba.
   L'autor advoca per tancar converses i arxivar-les. Si es publica constantment, proposa tancar les converses al cap de quinze dies.
   
   
5. Tot no depèn del software.
   El més important no depèn del programari. Depèn de l'actitud de l'autor. No és fàcil donar el control gairebé total als lectors. La temptació de l'autor és crear temes que pensa que seran d'interès per als lectors en lloc de facilitar-los que parlin del que vulguin.

Nou projecte de periodisme mòbil a l'Àfrica

Al European Journalism Centre llegeixo que s'ha iniciat un nou projecte que té per objectiu formar, pagar i proveir equipaments de telefonia mòbil a periodistes africans. Voices of Africa formarà periodistes de Sudàfrica, Moçambic, Ghana i Kènia en periodisme mòbil i com penjar les peces informatives en webs de notícies.

Les peces informatives seran venudes a agències, cadenes de televisió i diaris per ajudar a finançar del projecte. Actualment, compta amb el suport de la Fundació Africa Interactive Media i Skoeps -web de periodisme ciutadà neerlandès- ha promogut la tecnologia mòbil i la plataforma de publicació que permet que els periodistes mòbils puguin introduir la informació a l'àrea Voices of Africa d'Africanews.com.

E-mama, al diccionari

E-mama entra al diccionari neerlandès. La seva definició fa referència a una mare jove que combina l'educació dels fills amb una telecomunicació des de casa via internet.

El terme el va encunyar l'any 2004 la política belga Patricia Ceysens en el seu llibre E-mama, en què defensava que els pares de vegades poden treballar més eficientment i més barat a casa utilitzant el correu electrònic i internet, cosa que els facilita tenir cura dels fills.

Així, doncs, els termes e-mama, e-papa i e-werken (o teletreball) figuraran al diccionari.