El web 2.0 a l'Àfrica

A Read/Write Web dedicaven ara fa uns dies un article al web 2.0 del continent africà. El recull l'han realitzat des de White African. N'hi veig un, l'Afrigator, que ja coneixíem.

SEO per a blocaires

Llegia a copyblogger que Aaron Wall, de seobook.com, ha fet pública una guia d'optimització per a blocaires. La guia és gratuïta i la podeu llegir a The Blogger's Guide to SEO.

Hi trobareu tot d'informació per millorar el vostre posicionament, des de fer una cerca de paraules clau a com optimitzar l'estructura o alguns consells d'escriptura.

Dimarts dia 4, trobada de blocaires terrassencs

Al DRAC estem organitzant una 2a Trobada de blocaires terrassencs.

És el proper dimarts dia 4 a 2/4 de 8 del vespre al Cinema Catalunya. Es tracta d'una taula rodona - conversa sobre el tema 'El blog com a mitjà de comunicació ciutadà. Realitat o utopia?' i comptarem amb les intervencions dels terrassencs Joan Rovira (ElBlogDiari) i Marc Roca (Marcús), i amb la intervenció, també, d'en Saül Gordillo, referent de la catosfera i actualment director de l'Agència Catalana de Notícies.

Hi sou tots plegats convidats!

El tema de la taula rodona el van triar els mateixos blocaires terrassencs a través d'una enquesta que teníem a la portada del directori de Blocs terrassencs, que és una iniciativa del DRAC.

L'abril passat ja vam fer una primera trobada de blocaires, més informal que aquesta. Vam quedar en un bar d'aquí Terrassa. Tots plegats vam decidir que estaria bé repertir-ho.

Una trobada amb Artur Mas

La setmana passada Artur Mas i el seu equip ens van convidar a una colla de blocaires a la conferència que va oferir al Palau de Congressos, acreditats com un mitjà més, i dijous passat a una trobada per intercanviar impressions.

Al nou videobloc d'Artur Mas hi han penjat un vídeo de la trobada.






La conversa va passar pel rerefons de la conferència i el catalanisme i, en termes més internet, pel videobloc i l'aposta de CiU per la xarxa.

De retruc, em va fer molt il·lusió poder conèixer-hi personalment alguns blocaires com l'Eduard Batlle -amb qui havíem parlat diverses vegades pel xat del GMail-, o el Marc Arza -amb qui vam descobrir que vam estudiar junts a la mateixa escola de Reus l'EGB, amb un curs de diferència-, i altres Noms de la catosfera i la internet catalana: en Vicent Partal, en Xavier Mir, en Marcús -que prendrà part en la taula rodona de Blocaires terrassencs del proper dimarts 4 de desembre-, en Toni Ibáñez, en Marc Vidal, en Jordi Cabré...

Proposta nova de 5 W's

Paul Bradshaw publica a Online Journalism Blog una proposta de model per a la redacció del segle XXI, explicada en 5 parts.

En la tercera part es vol anar més enllà del model "la notícia és una conversa" per proposar i analitzar què ve després d'haver explicat o publicat una notícia. I ho fa amb un marc de treball conegut per al periodisme: el de les 5 W's.

L'original és: who (qui), what (què), when (quan), where (on), why (per què) i how (com).

La proposta de Bradshaw és:

1. Who can I connect with? (Amb qui puc connectar?)
2. What did the journalist read to write this? (Què ha llegit el o la periodista per escriure això?)
3. Where did this happen? (On ha passat?)
4. When are events coming up that I need to be aware of? (Quan hi ha algun acte de què m'hagi d'assabentar?)
5. Why should I care? (Per què m'hauria d'interessar?)
6. How can I make a difference? (Com puc marcar la diferència?)

La qüestió és que la conversa és bona. Ens ajuda a organitzar els pensament. Ens ajuda a repensar idees, fer connexions, negociar... Però només és l'inici.

Per a Bradshaw els mitjans digitals encara no fan prou, haurien de connectar més. I d'aquí sorgeix la proposta de nou model de 5 w's.

1. 1. Aprofitem-ho perquè s'autogeneri una comunitat d'interès: potser un grup preexistent de Facebook, un servei per construir la pròpia xarxa social, o alguna cosa gestionada activament per la redacció
2. Els periodistes han de donar a conèixer les fonts. Algunes maneres: fer ús d'una eina de social bookmarking, classificada pertinentment en categories.
3. La proposta és mapejar les notícies. Que les experiències fins al moment no siguin fets aïllats.
4. Si parlem d'actes d'agenda, facilitar al màxim la incorporació d'aquests actes als calendaris i agendes de Google, Yahoo, Outlook...
5. Personalitzar al màxim les informacions. Exemple: el Budget Calculator de la BBC té per objectiu dir com un nou pressupost t'afectarà.
6. Marcar la diferència? Obrint-se als lectors.

Campanya contra la repressió a la Xina

Llegeixo a l'European Journalism Center que, aprofitant la celebració dels Jocs Olímpics (JJOO) a Beijing, diverses organitzacions internacionals de periodistes convoquen actes per reclamar reformes al govern xinès.

D'una banda, la World Association of Newspapers (WAN) ha fet una crida a tots els participants als JJOO a "exercir una pressió seriosa" sobre la Xina i ha lloat la condemna sobre Yahoo! als EUA per haver ajudat la policia xinesa a perseguir i arrestar ciberperiodistes. A la Xina hi ha, com a mínim, 30 periodistes i 50 ciberdissidents a la presó.

D'altra banda, el març de l'any que ve tindrà lloc a París una conferència internacional dedicada a la situació de la llibertat de premsa a la Xina. L'organitzen la WAN, el Comitè World Press Freedom, Reporters sense fronteres i Human Rights a la Xina.

La WAN també dedicarà el Dia internacional de la Llibertat de Premsa (el 3 de maig) a pressionar per la llibertat a la Xina.

Mapa internet

Chris Harrison ha creat uns mapes d'internet que mostren com les ciutats del món estan interconnectades (per configuració de router, no físicament). Explica que, en total, hi ha 89.344 connexions, que no vol dir ús (per exemple, és probable que a l'Àfrica se'n faci molt més ús que no pas que tingui connexions -potser s'utilitzen més els ciber).

La intensitat reflecteix el número de connexions entre dos punts. No hi ha fronteres entre Estats però és relativament fàcil ubicar-s'hi. El mapa correspon a Europa occidental. El Martí em feia notar la diferència d'Estats com l'Estat espanyol i Portugal, en què les connexions són radials des de les capitals i Alemanya, per exemple, que estén una densa xarxa entre diversos punts.

Els internautes europeus fem el salt als mitjans tradicionals

Segons un estudi realitzat per l'European Interactive Advertising Association, gairebé dos terços dels usuaris d'internet consumim menys mitjans tradicionals per consumir-ne més a la xarxa.

Es tracta d'una enquesta realitzada aquest setembre a 7008 persones del Regne Unit, França, l'Estat espanyol, Itàlia, Escandinàvia, els Països Baixos i Bèlgica. Se'n desprèn que el 62% dels internautes acudeixen a la xarxa com a font principal d'informació, fent el salt als mitjans tradicionals.

Els webs informatius ocupen la primera posició de webs visitades en l'últim mes, seguida per la informació local (52%) i els webs de viatges (51%).

El 28% afirmen llegir menys freqüentment diaris com a resultat de trobar la informació a internet. El 40% afirmen mirar menys la televisió i el 22% escoltar menys la ràdio.

Ara bé, això no vol dir que no escoltin la ràdio o mirin clips de vídeo online. De fet, és l'activitat més popular entre els europeus.

Caldria revisar bé aquest estudi. Ara bé, no crec que sigui tan descabellat que entre els internautes el consum de mitjans tradicionals pel canal tradicional disminueixi.

YouTubes especialitzats

El YouTube seria el canal generalista. Altres, els canals especialitzats. Alguns exemples:

• GodTube: el canal especialitzat en vídeos relatius a la religió i Déu.
• The Hub: el canal de denúncia de la violació dels drets humans al món.

En coneixeu més, de clons de YouTube però especialitzats?

5è seminari de Periodisme Digital

La setmana vinent té lloc el 5è seminari de Periodisme Digital a Vilanova. En podeu seguir el blog a seminariperiodismedigital.blogspot.com. Aquesta nova edició tracta de periodisme ciutadà.

El programa és força interessant:

DILLUNS 19 de novembre

9:00 - 11:00. Periodisme participatiu: oportunitats i reptes a Europa. Ari Heinonen, Universitat de Tampere (Finlàndia) / Thorsten Quandt, Universitat Lliure de Berlín (Alemanya)

11:30 - 13:30. Percepcions i estratègies des del periodisme professional. Steve Paulussen, Universitat de Ghent (Bèlgica) / Neil Thurman, City University London (GB)

15:30 - 17:30. L'experiència als mitjans ciutadans. Steve Outing, Enthusiast Group (EUA) / Georgia Popplewell, Global Voices Online (Trinitat i Tobago)

DIMARTS 20 de novembre

9:00 - 11:00. Experiències de participació als mitjans professionals. Rosa Jiménez Cano, ElPaís.com (Espanya) / Nathalie Malinarich, BBC News (GB)

11:30 - 13:30. Periodisme participatiu a casa nostra. Pau Llop, Bottup / Marta Torres i Laura Rahoa, BdeBarna

15:30 - 17:30. Periodisme participatiu: oportunitats i reptes als EUA. Amy Grahan, Povnter Institute (EUA) / Jan Schaffer, J-Lab: The Institute for Interactive Journalism (EUA)

17:30 - 18:00. Clausura. Diego Linares, president del GPD / Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Estrès causat pel feed reader

Vet aquí que no sóc l'única a qui l'estressa que se li acumulin els feeds per llegir. L'Amy Gahran, que serà a Vilanova la setmana vinent per la 4a setmana dels mitjans digitals, formula una sèrie de consells i trucs a tenir en compte per evitar l'angoixa de no tenir-ho tot llegit o vist.

Legislació africana sobre els mitjans de comunicació

La UNESCO ha fet públic un estudi sobre la legislació dels mitjans de comunicació en 10 països africans: Etiòpia, Ghana, Kènia, Malí, Moçambic, Nigèria, el Senegal, Sudàfrica, Tanzània i Zàmbia.

L'estudi, Media Legislation in Africa: a comparative legal survey, compara la legislació de tots aquests països entre ells i amb els estàndards internacionals. Es pot baixar l'estudi gratuïtament en PDF des del web.

Ho he llegit al European Journalism Centre. Justament ahir ells també publicaven la notícia que han arrestat un tercer periodista al Senegal aquest mes per ofenses al cap d'Estat després d'escriure un article criticant el govern l'apujada dels preus.

Els natius digitals

Fa dies que tenia desat un post d'en Juan Freire en què parla de natius digitals: un nou concepte que es va discutint i confrontant a d'altres més estesos, com el de fractura digital. Els natius digitals es distingeixen de la resta per una sèrie de característiques, segons en Genís Roca:

• Exerceixen un domini dels mitjans de producció digital: els agrada crear, i crear molt.
  
• Tenen el món com a terreny de joc.
  
• Incorporen la xarxa com a element vertebrador.
• Aprenen en xarxa i de la xarxa.
• Donen importància a la identitat digital.
• Participen de la conversa: responen comentaris i missatges de correu.
  
• Creixen diferent: explorant i transgredint.

Es tracta, segons explica Freire, de persones d'edat determinada, per bé que no totes les d'aquesta edat són natius digitals. Els que els fa diferents és que "es caracteritzen culturalment, per la seva forma d'interacció amb la informació i amb els altres, ja siguin individus o col·lectius".

Llegeixo a la wikipedia que el Berkman Centre for Internet & Society i el Research Center for Information Law porten a terme un projecte de recerca sobre digitals natius. Posen a disposició de tothom un wiki. Si teniu temps feu-hi un cop d'ull, que val la pena.

També està bé el quadre sobre les diferències entre alumnat natiu digital i professorat immigrant digital.

Alumnat natiu digital	Professorat immigrant digital
Prefereixen rebre informació ràpidament des de múltiples fonts multimèdia.	Prefereixen lliurar la informació a poc a poc i controladament de fonts limitades.
Prefereixen processament en paral·lel i multitasca.	Prefereixen processament únic i una tasca única o limitada.
Prefereixen processar imatges, sons i vídeo abans que text.	Prefereixen proveir text abans que imatges, sons i vídeo.
Prefereixen l'accés a l'atzar a informació multimèdia d'hiperlinks.	Prefereixen proveir informació linealment, lògicament i seqüencialment.
Prefereixen interactuar / fer xarxa simultàniament amb molts d'altres.	Prefereixen que l'alumnat estudïi independentment més que no pas en xarxa i interactuant.
Prefereixen aprendre “just-in-time.”	Prefereixen ensenyar “just-in-case”.
Prefereixen la gratificació i la recompensa instantànies.	Prefereixen gratificació i recompensa diferits.
Prefereixen aprendre el que és rellevant, útil a l'instant i divertit.	Prefereixen ensenyar seguint un currículum i amb exàmens estàndards.

Sóc col·laboradora de Cafè llarg i l'Internauta

Aquest any m'estreno de col·laborada en dos lloc diferents.

Un, a Catalunya Ràdio al programa l'Internauta amb en Vicent Partal. Hi col·laboro un cop al mes.

L'altre, al programa Cafè llarg, de Ràdio Les Borges, de les Borges Blanques. Hi col·laboro setmanalment parlant d'internet, novetats, etc.

És tot un repte!

Els BOBs

Els Best of the Blogs (BOBs) són els premis Deutsche Welle International Weblog Awards que atorga un jurat format per periodistes, blocaires independents i experts comunicòlegs (entre els quals hi ha José Luis Orihuela). Queden 15 dies per votar els millors de les categories de millor weblog, millor podcast, millor videoblog, premi Reporters sense Fronteres, premi Blogwurst, millor blog en anglès, en alemany, en espanyol, en rus, en portuguès, en holandès, en persa, en francès, en àrab i en xinès.

A destacar el videoblog del manresà Jordi Planas, que figura entre els 10 finalistes en la categoria de millo videoblog. És una bona ocasió, també, de conèixer blogs estrangers.

L'OpenSocial de Google

Google fa públic al llarg d'avui dijous l'OpenSocial, que no és ben bé una xarxa social sinó un paquet de 3 APIs que permeten als desenvolupadors accedir a les funcions i informació bàsiques de les xarxes socials:

• Informació de perfil (dades usuari)
• Informació d'amics (gràfica social)
• Activitats (coses similars als feed de notícies)

Entenc que permetrà als programadors desenvolupar aplicacions una sola vegada que podran desplegar en una varietat de xarxes, com Orkut, Salesforce, LinkedIn, Ning, Hi5, Plaxo, Friendster, Viadeo i Oracle.

Tot plegat és la resposta a l'amenaça Facebook, que ja compta amb 5000 aplicacions des que va obrir el seu codi als programadors externs.

L'API de l'OpenSocial està basat exclusivament en Javascript. Si es coneix html i Javascript es podrà convertir les pròpies aplicacions i webs en apps OpenSocial. Així no caldrà aprendre un llenguatge propietari per a cada xarxa social.

Burda 2.0

Quan érem petits la meva mare solia cosir i fer-nos vestits, camises, bruses, etc. Així que de patrons i revistes Burda en corrien uns quants per casa. Quina sorpresa he tingut quan he descobert l'Open Source Sewing de Burda!

Es tracta d'una plataforma on trobar patrons, instruccions, quadres de talles... Hi ha disponible una secció de 'how tos', és a dir de 'com fer...'; una sewpedia, o viquipèdia de costura; un fòrum i un blog.

També és interessant que els usuaris, previ registre, poden pujar fotos i patrons, compartir-los, comentar-los, escriure el propi perfil, publicar consells i instruccions, desar favorits... en el moment d'escriure això compten amb 16964 usuaris.

19 ciutats al món amb 20 milions d'habitants en el segle XXI

19.20.21 és un projecte quinquennal de recollida, organització i formatació d'informació relativa als efectes de la població específicament urbana. Mentre el 1800 la població urbana era el 3% del total, actualment ja som la meitat els qui vivim en ciutats i es preveu que el 2050 ja siguin dues terceres parts els qui ho facin.

Segons les dades que ofereixen del 2005, la ciutat més poblada és Tòquio, amb una mica més de 35 milions d'habitants seguida de Mèxic amb gairebé 19,5 milions. El tercer lloc del rànquing és per Nova York, amb 18,7 milions.

A Europa la ciutat més poblada és París, amb 9,8 milions d'habitants, seguida de Londres amb 8,5 milions i Berlín amb 3,3 milions.

Espectaculars, també, les xifres asiàtiques: Mumbai, 18 milions; Delhi, 15 milions; Xangai, 14, 5 milions; Osaka-Kobe, 11, 2 milions.

És molt curiós de veure l'evolució de la població urbana: l'any 1000 la ciutat més poblada del món era Còrdova, amb 450.000 habitants.

El 1500 ja és Beijing, amb 672.000 habitants. I de la vintena de ciutats més poblades 3 més també són a la Xina (Hangzhou, Nanjing i Guangzhou). La resta, al Nepal, l'Índia, Egipte, Turquia, l'Iran i França. És a dir, majoritàriament a l'Àsia.

El 1800 Beijing continua sent la més poblada (1,1 milions) però comencen a despuntar més ciutats europees: Londres (861.000 habilitants) i Nàpols (430.000 habitants) a banda de París (ara amb 547.000 habitants).

El 1900 la ciutat més poblada ja és Londres, amb 6,4 milions d'habitants. De les ciutats de l'Àsia ja només queda Tòquio amb 1,5 milions. Manchester, Berlín, Viena, París, Chicago, Nova York i Filadèlfia ja superen el milió d'habitants, algunes de llarg.

La primera ciutat africana en número de població a aparèixer ho fa el 2005 amb 10,8 milions d'habitants.

La majoria d'aquestes megàpolis toquen el mar.