. El blog de la Núria Masdéu: 05.2009

28.5.09

La integració de les redaccions vista per Piet Bakker


Piet Bakker, professor de Cross Media Content a la Universitat d'Amsterdam i un dels ponents en la segona sessió de 10 en comunicació, va exercir, com molt bé explica la Lola como mola, de druida sense respostes però sí amb moltes preguntes.

L'ocasió: una sessió de treball sobre les possibilitats i límits del contingut multimèdia. El resultat: múltiples maneres d'abordar la integració de les redaccions periodístiques. El panorama:
  • Amenaces que van des del gran repte que suposen la coordinació i l'organització del projecte informatiu integrat fins als baixos ingressos de l'online, la qualificació del personal laboral (quin periodista és capaç de fer bé ràdio, televisió, premsa escrita, web, tot alhora?), l'esforç de disseny, motivació i revisió del contingut aportat pels usuaris i la resistència organitzacional, entre altres.

  • Oportunitats de rendibilitzar l'online: existents si som capaços de fer nínxols de contingut per a poder segmentar la publicitat; si som capaços de pensar en altres fonts d'ingressos a banda de la publicitat, com el patrocini, poder comprar bones fotos....; si podem crear comunitats específiques al nostre voltant a les quals vendre determinats serveis; si sabem aprendre de Google quant a publicitat (contextual, geotagging, on time...), coneixent més la nostra audiència...
Segons Bakker, els mitjans ofereixen contingut online per tres raons:
  1. Per servir millor l'audiència
  2. Per trobar noves audiències (joves), que solen tenir hàbits diferents
  3. Per estalviar: difícil.
Justament, Bakker destacava com era de diferent l'audiència de l'online i l'offline fent-se ressò d'un estudi que mostrava que el paper encara era millor valorat que l'online i que quan es visita una web d'un diari es llegeixen al voltant de tres notícies, a diferència de la lectura en paper, en la qual se solen llegir més ítems informatius (encara que en siguin els titulars). Per a Bakker no cal donar-los la mateixa qualitat a uns i altres.

Segons dades seves, les principals fonts d'entrada als webs dels mitjans és a través de buscadors. La seva interpretació és que el que busca l'usuari és llegir sobre un tema, no seguir la marca del mitjà.

A casa nostra no tinc tant clar que això sigui així... però tampoc no disposo, està clar, de les analítiques web dels mitjans. Amb tot, l'experiència diària m'ha portat a descobrir que una gran massa d'usuaris d'internet desconeixen completament la barra de navegació -allà on escrivim la URL del web- i escriuen dins la caixeta de cerca del Google el tres ve dobles punt etc. Hi escriuen el que normalment s'hauria d'escriure en la barra esmentada.

Actualització: Podeu trobar la presentació que va utilitzar Bakker a l'slideshare.

En la segona part de l'acte, Jordi Lucea explicava l'experiència del portal de notícies 3cat24.cat, del qual n'és director.

En el cas català, la integració ha estat qüestió de supervivència. I la voluntat és apostar per un redisseny del portal, centrant-se en tres eixos bàsics: les notícies, els esports i el temps i generar material audiovisual propi. També es vol crear una comissió conjunta de Catalunya Ràdio, TV3 i Interactiva, les tres potes del 3cat24.cat.

9.5.09

Questions for Europe: el YouTube i les eleccions europees

S'ha estrenat un nou canal a YouTube anomenat Questions for Europe, inspirat en models similars de les eleccions nordamericanes.

Es tracta d'un espai, realitzat en col·laboració amb Euroneus, on els ciutadans dels 27 hi podem penjar vídeos amb preguntes per als candidats. Alguns dels vídeos també es faran públics al canal de televisió Euronews.

Es tracta de la major votació transnacional de la història. Segons el director de comunicació política de YouTube, Aaron Ferstman, YouTube ja és un mitjà real en política.


Citymurmur o la visualització de la informació sobre un mapa


CityMurmur és un projecte que vol entendre i visualitzar com l'atenció dels mitjans de comunicació dóna forma a l'espai urbà i a la ciutat.

De moment, s'ha aplicat sobre la ciutat de Madrid. Es tracta d'una interfície en què, sobre un mapa de la ciutat, podem filtrar la informació per temàtica, per escala i per tipus de font d'informació. Tot plegat, podent-ho situar temporalment.

Segons els impulsors, l'objectiu és mostrar com els diferents mitjans descriuen de manera diversa l'espai urbà mitjançant l'atenció que donen a cada carrer de la ciutat. Es vol construir una narració temporal, un arxiu històric de la cobertura mediàtica de l'espai urbà que pugui revelar dinàmiques útils per a la política municipal, l'anàlisi crítica dels mitjans i la recerca sociocultural.


La temàtica és àmplia: des de turisme, salut, immobiliària, informacions públiques, finances i economia a moda i molt més.

L'escala proposada és internacional, nacional, regional, local i veïnal, mentre que els tipus de font informativa són la premsa digital, els mitjans tradicionals, agències informatives, gratuïts, institucionals, xarxes socials, blogs, mitjans alternatius i blog-premsa.

És interessant jugar-hi una estoneta!

Aquesta iniciativa la vaig conèixer ahir a la xerrada sobre bases de dades lliures i el cas d'OpenStreetMap que va oferir en Jaume Figueras a la festa de presentació de la nova versió 9.04 de la distribució GNU/Linux Ubuntu, Jaunty Jackalope.

CityMurmur està basat en OpenStreetMap, la proposta lliure davant serveis privatius com el Google Maps o d'altres.

4.5.09

Vídeo d'un Data Center de Google

Ja fa dies parlava de la preocupació per la ubicació dels Data Center i de com Google es plantejava traslladar les supercomputadores que necessita per operar a 11 km dins el mar. Els Data Centers ubicats al mig del mar utilitzarien les onades per produir energia i per refrigerar les màquines.

Fa uns dies es va celebrar el Google Efficient Data Centers Summit a Mountain View i es va presentar aquest vídeo d'un Data Center que allotja 45.000 servidors en 45 contenidors, segons he vist a Adseok.

El Facebook, el 6è lloc més popular al món


Algunes dades de comScore sobre Facebook, conegudes ja fa uns dies i interessants:
  • 6è lloc més popular al món amb 275 milions d'usuaris únics al mes
  • Hi destinem 4.1 minuts de cada 100 que passem online
  • Acapara el 30% de tot el temps que passem a les xarxes socials. L'any passat només era el 12%
  • A Europa ha crescut de manera molt forta, sent la xarxa social més popular en 11 dels 17 Estats que comScore monitoritza.
    Al Regne Unit passa dels 12.96 milions d'usuaris únics el febrer del 2008 als 22.66 milions el febrer d'enguany.
    A Itàlia té un creixement del 2.721% l'últim any fins als 10.77 milions d'usuaris.
    A l'Estat espanyol creix un 999% fins als 5.66 milions.
    A Rússia, en canvi, ocupa la setena posició darrere de lloc com VKontakte, Moikrug i Odnoklassniki
Ara llegia encara unes altres dades que fan referència a l'emmagatzematge de fotografies dins de Facebook:
  • Els usuaris han pujat més de 15 mil milions de fotografies, convertint-lo en el lloc més gran per compartir fotos online.

  • Per cada foto pujada, Facebook genera i emmagatzema quatre imatges de mides diferents, el que significa 60 mil milions d'imatges i 1.5 petabytes.

  • S'afegeixen 220 milions de fotos noves cada setmana o 25 terabytes d'emmagatzematge addicional

  • En les puntes màximes, són servides 550.000 imatges per segon.
En aquest vídeo parlen els responsables de l'aplicació de fotografies d'aquesta xarxa social.

Després del Twitter, el Flutter?

Molt bo el vídeo de sota! :-)

Ja que Twitter és el microblogging... Flutter seria el nanoblogging?


L'he trobat a e.politics



Wolfram, la nova baula d'internet?

Llegia a Writing for the Web que a finals d'aquest mes es donarà a conèixer un nou software per a la web que serà revolucionari i que podria arraconar gegants com Google.

Aquest nou software es coneix amb el nom de Wolfram i podria representar un salt evolutiu en el desenvolupament d'internet. Sembla que entendria les preguntes i proporcionaria respostes precises i específiques com mai fins ara no ens ha proporcionat el web.

Segons recull The Independent, Tom Simpson, autor del blog Convergenceofeverything.com, diu: "Què implica exactament? Un nou paradigma per utilitzar els ordinadors i el web? Probablement. L'emergència de la intel·ligència artificial i un salt cap a l'internet que s'autorganitza? Probablement... Penso que podria ser gros".

La innovació rau en l'habilitat de resoldre qüestions sobre la marxa, segons el seu inventor, el britànic Dr. Stephen Wolfram. Si se li demana comparar l'alçada de l'Everest amb la longitud del pont Golden Gate, t'ho compara. O si se li demana quin temps feia a Londres el dia que John F. Kennedy va ser assassinat, creua dades i aporta la resposta. Se li demana re sostingut major i tocarà l'escala. Se li demana quan tindrà lloc un nou eclipsi sobre una ciutat concreta o la ubicació exacta de l'Estació Internacional, i te'n proporciona les dades.

El Dr. Wolfram, de 49 anys, educat a Eton i actualment resident als EUA, explica que "volia fer que el coneixement que hem acumulat en la nostra civilització fos computaritzable". I afegeix que no estava segur que fos possible i que està "sorprès que hagi sortit tan bé".

Doctorat en física als 20 anys, explica que el llançament del Wolfram Alpha serà tot just l'inici del projecte. Aquest software es basa en un programari matemàtic, una eina estàndard per a científics, enginyers i acadèmics per tractar amb la matemàtica complexa. En idear-se per a professionals i acadèmics, els resultats quant a cultura popular són comparablement més pobres.

L'eina serà d'ús gratuït i treballarà sobre internet i bases de dades privades. El Dr. Wolfram creu que caldran un miler de persones per mantenir les bases de dades actualitzades.