. El blog de la Núria Masdéu: 09.2009

30.9.09

La revolució dels Social Media

Llegia a Mi otro blog... lo escribo en inglés que Socialnomics ha fet públic un vídeo sobre la revolució dels mitjans socials. És interessant de veure'l ja que dóna diverses xifres del fenomen:
  • El Facebook només va trigar nou mesos a tenir cent milions d'usuaris
  • El 35% dels llibres venuts a Amazon són per a Kindle
  • Si el Facebook fos un Estat seria el quart més gran del món
  • La xarxa xinesa QZone compta amb 300 milions de membres
  • Ashton Kutcher i Ellen DeGeneres tenen més seguidors a Twitter que la població d'Irlanda, Noruega i Panamà

22.9.09

Què s'hi fa, al Twitter?

D'una banda, llegeixo a l'Steve Rubel que Dan Zarrella ha fet un estudi d'entre 40 milions de retweets sobre què és el que se'n fa un retweet i què no. A FastCompany veiem que les paraules més susceptibles de ser retweetejades són:

Les que menys, les que fan referència a estats d'ànim, moments del dia...

D'altra banda, un grup de recerca de la Universitat de Maryland ha revisat més de 6 mil twitts de congressistes nordamericans per comprovar si l'ús d'aquesta xarxa social promovia la transparència en la política i el diàleg entre els electors i els membres elegits.

El resultat, que els polítics dedicaven la majoria del seu temps a fins promocionals. Així, se solen fer enllaços a notes de premsa o notícies del propi polític -que es poden trobar en d'altres llocs- o bé fent cròniques de les seves últimes visites de caràcter electoralista. L'estudi mostra que els membres del Congrés només dedicaven el 7% del seu temps a interactuar amb els ciutadans.

La conclusió, que el Twitter encara ha d'acomplir la promesa de portar els polítics a la ciutadania.


Robo.to, el microvídeo

L'empresa nordamericana Particle va llançar fa un temps el servei de microvídeo www.robo.to. S'hi poden penjar vídeos de fins a 4 segons que volen ser l'equivalent de les actualitzacions d'estat de Facebook i Twitter però en vídeo.

Els microvídeos poden pujar-se des d'una webcam i des del mòbil i es poden enllaçar amb el Facebook, el Twitter o d'altres serveis.

Ara han anunciat una nova característica, el 'TV Mode', que permet als usuaris veure tots els vídeos associats a una paraula clau en concret, a la manera de les cerques a Twitter. Tot plegat, ho he llegit al European Journalism Centre.

18.9.09

Manifest Internet. Com funciona el periodisme avui. Disset declaracions


El passat 7 de setembre, un grup de 15 periodistes alemanys va fer públic un manifest sobre el periodisme i internet. El Laureà en va traduir els punts i jo ara hi afegeixo el text (traduït de l'anglès i francès):
  1. Internet és diferent
    Produeix diferents esferes públiques, diferents condicions de comerç i habilitats culturals diferents. Els mitjans han d'adaptar la seva metodologia de feina a la realitat tecnològica d'avui en lloc d'ignorar o desafiar-la. És la seva tasca desenvolupar la millor forma possible de periodisme basada en la tecnologia disponible. Això inclou nous productes i mètodes periodístics.

  2. Internet és un imperi mediàtic de butxaca
    El web redistribueix les estructures mediàtiques existents transcendint-ne els marges i oligopolis. La publicació i distribució dels continguts mediàtics ja no estan lligats a grans inversions. El propi concepte del periodisme és -afortunadament- en procés de cura de la seva funció de guardià. Tot el que queda és la qualitat periodística mitjançant la qual el periodisme es distingeix de meres publicacions.

  3. Internet és la nostra societat i la nostra societat és internet
    Les plataformes basades en la web com les xarxes socials, la Wikipedia o el YouTube han esdevingut part del dia a dia per a la majoria de gent del món occidental. Són tant accessibles com el telèfon i la televisió. Si les empreses mediàtiques volen continuar existint, han d'entendre el món dels usuaris d'avui i abraçar les seves formes de comunicar-se. Això inclou les formes bàsiques de comunicació social: escoltar i respondre, també conegut com a diàleg.

  4. La llibertat d'internet és inviolable
    L'arquitectura oberta d'internet constitueix la llei de base d'una societat de la Informació que es comunica digitalment i, conseqüentment, el periodisme. No es pot modificar amb l'objectiu de protegir interessos comercials o polítics sovint amagats darrere el pretès interès públic. Independentment de com és realitzat, bloquejar l'accés a internet posa en perill el flux lliure de la informació i corromp el dret fonamental a un nivell d'informació autodeterminat.

  5. Internet és la victòria de la informació
    Fins a l'actualitat, a causa d'una tecnologia poc adequada, les empreses mediàtiques, els centres de recerca, les institucions públiques i altres organitzacions han compilat i classificat la informació mundial. Avui cada ciutadà pot organitzar els propis filtres informatius mentre els cercadors treballen amb volums d'informació d'una magnitud desconeguda fins ara. Els individus poden informar-se ara millor que mai.

  6. Internet canvia millora el periodisme
    Gràcies a internet, el periodisme pot acomplir el seu rol socio-educacional d'una manera nova. Això inclou presentar la informació com un procés continu i sempre canviant; la fi de la inalterabilitat dels mitjans impresos és un benefici. Els qui vulguin sobreviure en aquest nou món d'informació necessiten un nou idealisme, noves idees periodístiques i un sentiment de plaer en explotar aquest nou potencial.

  7. La xarxa requereix gestió de relacions
    Els enllaços són connexions. Ens coneixem uns als altres gràcies als enllaços. Aquells que no els utilitzen s'autoexclouen del discurs social. Això també val per als webs de les empreses periodístiques tradicionals.

  8. Els enllaços aporten, les cites decoren
    Els buscadors i agregadors faciliten el periodisme de qualitat: faciliten poder trobar contingut remarcable al llarg del temps i són part integral d'aquesta nova i enxarxada esfera pública. Les referències mitjançant enllaços i cites -especialment els fets sense consentiment ni remuneració de la font- fan possible el discurs social en xarxa i la seva veritable cultura. Han de ser absolutament protegits.

  9. Internet és la nova seu del discurs polític
    La democràcia es basa en la participació i la llibertat d'informació. Transferir la discussió política dels mitjans tradicionals a internet i l'extensió d'aquesta discussió amb la participació activa del públic és una nova de les noves tasques del periodisme.

  10. Avui, llibertat de premsa significa llibertat d'opinió
    L'article 5 de la Constitució alemanya no comprèn protegir els drets de professions o models econòmics tècnicament tradicionals. Internet esborra els límits tècnics entre l'amateur i el professional. És per això que el privilegi de la llibertat de premsa ha de valer per qualsevol persona que pugui contribuir a l'acompliment del deure periodístic. Qualitativament parlant, no s'hauria de diferenciar entre periodistes pagats i no pagats sinó entre bon periodisme i mal periodisme.

  11. Més és més, mai existeix massa informació
    Temps enrere, institucions com l'Església van prioritzar el poder per sobre la consciència personal i alertaven contra la irrupció dels fluxos d'informació quan es va inventar la impremta. D'altra banda, els autors de pamflets, enciclopedistes i periodistes van provar que més informació porta a més llibertat, tant per a l'individu com per a la societat en el seu conjunt. Fins avui en dia, no ha canviat res al respecte.

  12. La tradició no és un model de negoci
    Es poden fer diners amb contingut periodístic a internet. Ja n'hi ha molts exemples. Com que internet és extremadament competitiu, els models de negoci han d'adaptar-se a l'estructura de la xarxa. Ningú no hauria d'intentar escapar-se'n mitjançant polítiques encaminades a mantenir l'status quo. El periodisme necessita competència oberta per a trobar les millors solucions de refinançament a la xarxa, juntament amb el coratge per a invertir en la implementació multifacètica d'aquestes solucions.

  13. Els drets d'autor es converteixen en un deure cívic a internet
    Els drets d'autor són un pilar de l'organització de la informació a internet. Els drets dels autors a decidir el tipus i el perímetre de la distribució dels seus continguts són vàlids també a la xarxa. Al mateix temps, no s'ha d'abusar dels drets d'autor per a protegir mecanismes obsolets d'aprovisionament i posar fi nous models de distribució i d'esquemes de llicències. La propietat comporta obligacions.

  14. Internet té moltes divises
    Els serveis periodístics online finançats amb anuncis ofereixen contingut a canvi d'un efecte d'atenció. El temps del lector, espectador o oient són molt valuosos. En la indústria del periodisme, aquesta correlació ha estat sempre un dels principis de base del seu finançament. Han d'inventar-se i testejar-se noves maneres de refinançament periodísticament justificables.

  15. El que està a la xara es queda a la xarxa
    Internet està portant el periodisme cap a un nou nivell de qualitat. Online, el text, el so i les imatges no cal que siguin efímers. Poden ser recuperables i esdevenen un arxiu de la història contemporània. El periodisme ha de tenir en compte el desenvolupament de la informació, la interpretació i els errors, és a dir, ha d'admetre els seus errors i corregir-los de manera transparent.

  16. La qualitat segueix sent la qualitat més important
    Internet desacredita els productes homogenis de masses. Només els que són extraordinaris, creïbles i excepcionals guanyaran públic. Les demandes dels usuaris han augmentat. El periodisme ha de satisfer-les i continuar perseguint els seus propis principis freqüentment formulats.

  17. Tot per a tothom
    El web constitueix una infrastructura per a l'intercanvi social superior a la dels mitjans de masses del segle XX: en cas de dubte, la “generació Wikipedia” és capaç de valorar la credibilitat d'una font, resseguir les notícies fins a la font original, investigar-la, comprovar-la i avaluar-la -sols o com a part d'un esforç de grup. Els periodistes que ho menystenen i no volen respectar aquestes habilitats no són presos seriosament pels usuaris d'internet. Amb raó. Internet fa possible comunicar-se directament amb les persones abans conegudes com a receptors -lectors, oients i espectadors- i aprofitar el seu coneixement. No es necesiten periodistes que sàpiguen de tot sinó que comuniquin i investiguin.