. El blog de la Núria Masdéu: 08.2010

30.8.10

100 anys del naixement del poeta Màrius Torres


"NO SENTS, COR MEU?"

¿No sents, cor meu, la soledat de les estrelles
dins l'ordenació que ha constel·lat el cel?
En la nit de la terra, de fosca més rebel,
les ànimes estan ordenades com elles

amb el silenci, entorn, d'una altra immensitat;
i tota vida és camí de soledat.

És així, vida meva humil com una espurna,
que en ànimes germanes de constel·lació
fulgeix, lluny, en la fosca, el teu mateix dolor.
Però, tal com enlaire, en la volta nocturna,

cap astre no pot mai, brillant enfervorit,
tornar menys tenebrosa ni menys freda la nit,

cada ànima és aquí perdudament llunyana
com una estrella tremolant de soledat
en la nit sense espai, transparència ni edat
que engoleix la lluor de tota vida humana.

18 de juny de 1942
Màrius Torres


Vídeo Màrius Torres, entre l'herba i els núvols, d'Edu3.cat:


19.8.10

Guerrilla Marketing, de Jay Conrad Levinson

Acabo d'acabar el llibre Guerrilla Marketing. Easy and inexpensive strategies for making big profits from your small business, de Jay Conrad Levinson. D'entrada, m'ha servit per ampliar el concepte màrqueting de guerrilla. L'entenia, només, com les actuacions que de vegades es porten a terme al carrer i que sorprenen, creen misteri, criden l'atenció... Però és més que això, és qualsevol comunicació de l'empresa, o emprenedor, amb més imaginació que gran pressupost.

La filosofia és que, si no es disposa de grans inversions per a màrqueting, amb temps, energia, imaginació i informació es poden fer, també, actuacions per augmentar el negoci. Així, aquest tipus de màrqueting està teoritzat, sobretot, per a empreses petites i emprenedors.

El llibre fa un repàs exhaustiu de tots els elements que es poden utilitzar:
  1. Minimedia marketing: fer sondeigs, aprofitar les targetes de presentació perquè siguin com minifulletons, escriure cartes personals (no només personalitzades), fer màrqueting telefònic, fer circulars / fulletons, editar catàlegs, utilitzar els anuncis classificats, fer cartells, posar cartells en taulers d'anuncis, utilitzar les pàgines grogues.

  2. Maximedia marketing: anuncis i comunicacions en diaris, revistes, ràdios, televisió, publicitat exterior, màrqueting per correu directe, catàlegs.

  3. New-media marketing: base de dades de subscriptors, blogs, podcàsting, nanocàsting, correu electrònic, el web de l'empresa, crear una àrea de subscripció de pagament al web, teleseminaris, webinaris, RSS, llibres electrònics, programes d'afiliació, màrqueting automàtic, SEO.

  4. Info-media marketing: oferir consultoria gratuïta, compartir informació gratuïtament en butlletins, catàlegs, e-zines..., realitzar seminaris i demostracions gratuïtes, organitzar festes i reunions estil Tupperware, publicar sota demanda, fer e-zines, columnes i articles en publicacions diverses, parlar en clubs.

  5. Human-media marketing: un mateix, el cap comercial, actituds dels treballadors, el propi cercle d'influència, aprofitar el temps de contacte amb els clients, manera com saludem, explicar històries, fer capacitació en vendes, programes d'afiliats, clients contents, tenir interès honest en les persones.

  6. Nonmedia marketing: el servei, relacions públiques, fires i congressos, màrqueting de fusió, involucrar-se en la comunitat, ser membre de clubs, fer networking, fer seguiment de clients i comunicacions, cuidar el boca a boca, fer concursos, treure profit dels propis avantatges competitius, tenir sempre en ment el discurs d'ascensor (descriu com aportes benefici, qualitat i valor), oferir garanties.
En algun cas el discurs és molt nordamericà però, tot i així, fa rumiar en determinades actituds i eines que es poden utilitzar per donar a conèixer el negoci i ampliar-ne la clientela. Com que el llibre és de fa tres anys hi he trobat a faltar, en la part de nous mitjans, tot el referent a xarxes socials.

L'última part del llibre la dedica a parlar dels atributs, actituds i psicologia d'una empresa "guerrillera": no hi pot faltar la passió, la flexibilitat, la generositat, la velocitat, el ser competitiu, etc.

En definitiva, un bon llibre per tenir una visió global de tots els aspectes i eines que es poden utilitzar per fer màrqueting.

A www.gmarketing.com hi trobareu el lloc oficial del màrqueting de guerrilla.


14.8.10

La Xina mou fitxa en l'internet de les coses

Llegeixo que la Xina comença a moure fitxa per esdevenir actor central en la nova fase de l'internet de les coses o dels objectes.

L'Ajuntament de Chongqing i l'empresa de telecomunicacions China Unicom han anunciat una inversió conjunta multimilionària i exempció d'impostos amb l'objectiu de crear més de 7 mil milions en ingressos anuals en els propers cinc anys, en base a l'internet de les coses.

El govern de la Xina està desenvolupant un pla nacional d'internet de les coses, sembla que volent liderar el nou moviment, i Chongqing podria esdevenir el nou Silicon Valley.

Llegeixo que la Unió Europea el passat mes de juny va aprovar, també, el desenvolupament de l'internet de les coses.

En aquest vídeo s'explica l'internet de les coses i se'n dóna una visió de futur (en anglès):




12.8.10

Les dones a internet

ComScore publicava fa uns dies un estudi sobre el comportament d'homes i dones a internet, titulat Women on the Web: How Women are Shaping the Internet.

A nivell global, les dones som el 46% de la població a internet, segons llegeixo a CMSWire. Per regions, a l'Àsia les dones sobrepassen les nordamericanes per més de dues per una amb la Xina amb més dones online que Nordamèrica (que són el 50,4% del total). Juntament amb les del Japó, Corea del Sud i l'Índia, són més dones que totes les d'Europa juntes.

D'altra banda, el temps gastat online, en global, és major en el cas de les dones (24,8 hores per mes) que dels homes (22,9 hores mensuals). I en què, el gastem, aquest temps? Segons l'estudi, el gastem més que els homes en xarxes socials, llocs sobre educació i botigues, utilitzant missatgeria instantània i el correu electrònic.

De les xarxes socials les més utilitzades: Facebook i Twitter, amb algunes xarxes regionals, com la CyWorld molt popular en les dones d'entre 45 i 54 anys sudcoreanes.

En un altre ordre de coses, llegeixo que hi ha tot d'iniciatives per animar les dones a convertir-se en emprenedores i impulsar les pròpies startups relacionades amb internet. Així, per exemple, s'ha convocat la nova edició del Women 2.0 Labs per la propera tardor. Es tracta d'un programa de cinc setmanes que té l'objectiu d'ajudar a desenvolupar iniciatives tecnològiques a San Francisco, "incrementar el número de fundadores d'startups tecnològiques, habilitant-los un bon networking, recursos i coneixements per fer de la idea una empresa".

Ara fa uns dies es van graduar les primeres iniciatives.

També llegeixo a Baquía que s'ha llançat el premi WIE (Women Inspitation and Enterprise), que atorga 25.000 dòlars a la dona amb el millor projecte, a banda de rebre diversos mesos de lloguer gratuït en una oficina de San Francisco.

Precisament, fa uns dies es feien públiques unes dades segons les quals només un 8% de les empreses de capital risc als EUA tenien fundadores. Sembla que les empreses fundades per dones reben dues vegades més capital de deute que no pas capital propi. Podeu llegir aquí un article que es qüestiona si hi ha un model femení de finançament.

10.8.10

Algunes xifres sobre YouTube

  • Necessitaries 1.700 anys per mirar tot el contingut de YouTube si ningú no hi afegís res més.
  • El 70% dels usuaris de la plataforma són nord-americans. El 50% dels usuaris tenen 20 anys o menys. De mitjana, el visitant s'hi està 15 minuts diaris.
  • El 20% dels vídeos allotjats porten l'etiqueta de Música.
  • El gener de 2008 es penjaven 10 hores de vídeo cada minut. El març de 2010, 24 hores cada minut.
  • YouTube està prohibit a la Xina, l'Iran, Líbia, Tunísia, Turquia i el Turkmenistan.
  • El vídeo 'Bad romance', de Lady Gaga és el més popular. S'ha visualitzat 250 milions de vegades.
  • El vídeo 'Charlie bit my finger', en què en Charlie mossega el dit del seu germà, s'ha visualitzar 212 milions de vegades. És el vídeo no comercial més vist.
  • Google va comprar la plataforma l'any 2006 per 1.650 milions de dòlars. Sembla que el 2010 serà el primer any en què YouTube tindrà beneficis.

Pagaments amb el telèfon Android a través de l'aplicació Bump i el servei PayPal


Bump és una aplicació per a telèfons intel·ligents (smartphones) que permet compartir contactes, fotos i aplicacions entres dos terminals, simplement picant-los de costat.

Amb l'última actualització realitzada, l'empresa propietària anunciava que, a partir d'ara, els Android també poden utilitzar aquesta aplicació per a realitzar pagaments amb el mòbil, tal com fins ara ja podien fer els iPhone.

Segons recull ReadWriteWeb, Nielson preveu que, a finals del 2011 hi haurà més persones als EUA amb telèfons intel·ligents que amb qualsevol altre tipus de telèfon. I, segons, PayPal, els últims 6 mesos PayPal ha generat el doble del volum de pagaments mòbils que en tot l'any 2009 sencer.

Els mòbils al referèndum de Kènia

Els kenians el passat 4 d'agost van votar en referèndum la nova Constitució, que ha d'entrar en vigor el proper dia 20 després que el Sí aconseguís el 66,9% dels sufragis.

No només es tracta d'un pas important per aquest país, ja que deixa enrere els 1.133 morts i 650.000 desplaçats de les darreres eleccions del desembre de 2007, sinó que també ho és per al continent africà en general. La nova Constitució estableix la igualtat de drets per a les parelles casades (incloent-hi els drets de propietat), la doble ciutadania, la igualtat de gènere en els consells de direcció i el dret de ser atesos d'emergència en els hospitals, a banda que, a partir d'ara, cap funcionari no estarà exempt de pagar impostos, així com els membres del Parlament. Després de Sud-Àfica podria ser la Constitució més avançada del continent.

A banda d'això, l'ús de la tecnologia ha afavorit la integritat del procés electoral i ha eliminat les temptacions de manipulació de resultats.

D'una banda, s'ha aplicat el registre electrònic de votació. A cada votant se li van prendre les empremtes digitalment i se li va fer una foto amb una webcam. També s'ha deixat de banda el procés manual de la informació, estalviant possibles errors.


També s'han treballat aspectes de geoposicionament. Així, l'ambaixada dels EUA va fer donació de 250 Blackberrys, que han utilitzat 210 coordinadors, 17 coordinadors regionals i 7 directius sobre el terreny. Han permès, també, que qualsevol persona, incloent-hi els mitjans de comunicació, poguessin seguir els resultats dels col·legis electorals en temps real.

Més informació:

Font de la imatge

3.8.10

L'SMS fa 25 anys!

Llegeixo a SmartMobs que l'SMS avui celebra 25 anys. Va desenvolupar-se en col·laboració entre França i Alemanya però el primer missatge enviat efectivament no va arribar fins el 3 de desembre de 1992. Deia 'Happy Christmas'.

Des d'aleshores l'evolució del seu ús ha estat espectacular. L'any 2000 la mitjana d'SMS enviats per usuari era de 35 al mes. Actualment, 357. I 1,5 bilions de missatges enviats anualment només als EUA. A la Wikipedia hi llegeixo que el 2008 se'n van enviar un total de 4,1 bilions.



NewsBasis, una plataforma per connectar periodistes i relacions públiques

Aquesta setmana s'ha publicat la plataforma NewsBasis, que pretén connectar periodistes amb fonts i, en el seu defecte, amb agències de relacions públiques, empreses, ONGs i consultores. Es tracta d'una aventura de Darryl Siry, freelance de Wired.

El seu objectiu és crear un espai online on els mitjans trobin altres empreses que els ajudin amb no només notícies i informacions sinó que serveixin de fonts autoritzades en articles de més profunditat.

La idea no és completament nova. Em recorda el portal Ekoos, que posa en contacte periodistes amb fonts d'informació. Ara bé, a NewsBasis s'hi incorpora una novetat: el que anomenen 'punts de vista incrustats' (embedded point of views). Els periodistes poden buscar articles de temes diversos en un canal que s'actualitza permanentment amb 10.000 fonts vàlides; també poden crear alertes sobre temes concrets. Després de seleccionar un article per llegir, apareix una barra lateral amb aquests 'punts de vista incrustats', que han aportat altres membres de la plataforma.


Els diversos punts de vista podrien oferir informació addicional o aclarir desinformacions, tot plegat amb unes credencials per donar suport a les opinions. Segons llegeixo a ReadWriteWeb, probablement les agències de relacions públiques trobaran maneres d'spamejar aquesta barra lateral però almenys els comentaris seran obvis, a diferència del que ara passa en entrades de blogs quan membres d'aquestes empreses pretenen ser usuaris finals explicant com els ha agradat el servei o producte de què s'escriu.

Des d'aquesta barra de 'punts de vista', el periodista pot contactar amb aquestes fonts i demanar-ne un seguiment directe.

Aquí us en deixo un vídeo explicatiu: