. El blog de la Núria Masdéu: 03.2008

31.3.08

Noies de Riyad i teologia feminista

Aquests últims dies he llegit dos llibres prou interessants:
  • Noies de Riyad, de Rajaa Alsanea. Editorial Columna.
    Es tracta del primer llibre de l'autora, publicat al Líban el 2005 després que es prohibís a l'Àrabia Saudita, el seu país.

    S'hi relaten els anhels de quatre joves saudites a la recerca d'estimar, ser estimades i trobar la felicitat. El pes de la tradició, la pressió dels casaments concertats i la negació de la pròpia felicitat per a les dones les aboca a situacions desagradables.

    Al llibre veiem que els mòbils i internet són els nous àmbits on socialitzar-se i on relacionar-se nois i noies en una societat retratada patriarcal, riquíssima i masclista.

    Alguna de les noies marxa a l'estranger a treballar o bé a estudiar, a la recerca d'un espai propi i de les llibertats de què no pot gaudir al seu país. El detall d'entrar al lavabo de l'avió que la torna a casa a col·locar-se l'abaia tot just quan s'enlaire per evitar les cues d'altres dones que fan el mateix abans d'aterrar és un bon reflex de tot plegat.

  • La teologia feminista en la història, de Teresa Forcades. Fragmenta editorial.
    Vaig llegir el comentari que va publicar Vicent Partal al seu blog i, quan en vaig tenir ocasió, em vaig comprar el llibre. El publica aquesta una nova editorial que té per objectiu ser una editorial especialitzada en el món de les religions, sempre des d’una perspectiva oberta, rigorosa i independent.

    La teologia feminista es descriu com una modalitat de la teologia crítica o de l'alliberament. És la que s'ha oposat a la teologia patriarcal.

    Al llibre, Forcades ens parla des de la manifestació organitzada per dones contemporànies a Buddha que no van acceptar ser excloses de la comunitat monàstica a les querelles des femmes o les figures de Moderata Fonte, Lucrezia Marinella, Christine de Pizan...

    Alguns fets que m'han cridat l'atenció:
    1. El Vita Christi de sor Isabel de Villena va tenir més èxit editorial que el Tirant lo Blanc. Va tenir 3 edicions diferents en 30 anys (València, 1497 i 1513 i Barcelona, 1527).

    2. Joan Lluís Vives, amic d'Erasme i de Tomàs Moro, publica el 1524 De institutione feminae christianae dedicat a Maria Tudor quan encara era una nena i ell li ensenyava llatí per encàrrec de la seva mare Caterina d'Aragó. En aquesta obra es declara a favor que totes les noies solteres independentment de la classe social rebin una educació, incloent-hi el llatí. Segons l'autora, Vives argumenta que "l'educació de les dones és un be per a la societat i per a l'Estat" i "considera que, en el matrimoni, la companyonia intel·lectual és més important que la procreació".

    3. Els estralls de la Inquisició: considerava il·lícit que una monja estudiés llatí, llengua oficial de l'Església i la teologia.

    4. Elena Cornaro, veneciana, es converteix el 1678 en la primera dona que obté el títol de doctor en una universitat europea.

11.3.08

Freeze mobs

Fa unes setmanes al voltant de 200 persones van prendre part en una flash mob a Nova York. En aquest cas es tractava d'una freeze mob ja que el que es va acordar va ser quedar-se immòbil durant uns minuts.



Ara l'experiència ha corregut: a París ho van fer al voltant de 3000 persones a Trocadero i a Xangai no han quedat enrere, tampoc.






Enviat amb Flock

Dia internacional per la llibertat d'expressió a internet

Reporters sense Fronteres, amb el patrocini de la UNESCO, convoca per aquest dimecres 12 de març el Dia internacional per la llibertat d'expressió a internet.

L'objectiu: recordar que actualment hi ha 63 ciberdissidents a la presó per haver-se expressat al web. La Xina és l'estat on s'han empresonat més periodistes digitals i blocaires.

Per denunciar la censura governamental i demanar més llibertat online, Reporters sense Fronteres convida tots els internautes a manifestar-se virtualment en els 9 països "enemics d'internet" durant 24 hores, de les 11 del dimecres a les 11 del dijous 13.

Només caldrà crear un avatar, triar un missatge per al bàner i prendre part en alguna d'aquestes nou ciber-demos: Birmània, la Xina, Corea del Nord, Egipte, Eritrea, Tunísia, Turkmenistan, Vietnam i Cuba.

D'altra banda, llegeixo a comunicació21 que un centre d'investigacions de la Universitat de Toronto ha començat a distribuir un software gratuït destinat que els països que pateixen censura a la xarxa puguin evitar-la i accedir amb total llibertat a les planes que es vulguin visitar.

Finalment, també veig que a PSFK es fan ressò d'un article publicat al New York Times en què s'hi explica com a Cuba circulen crítiques a l'estat a través de xarxes il·legals d'internet i mà a mà a través de llapis USB.

Enviat amb Flock