. El blog de la Núria Masdéu: Noies de Riyad i teologia feminista

31.3.08

Noies de Riyad i teologia feminista

Aquests últims dies he llegit dos llibres prou interessants:
  • Noies de Riyad, de Rajaa Alsanea. Editorial Columna.
    Es tracta del primer llibre de l'autora, publicat al Líban el 2005 després que es prohibís a l'Àrabia Saudita, el seu país.

    S'hi relaten els anhels de quatre joves saudites a la recerca d'estimar, ser estimades i trobar la felicitat. El pes de la tradició, la pressió dels casaments concertats i la negació de la pròpia felicitat per a les dones les aboca a situacions desagradables.

    Al llibre veiem que els mòbils i internet són els nous àmbits on socialitzar-se i on relacionar-se nois i noies en una societat retratada patriarcal, riquíssima i masclista.

    Alguna de les noies marxa a l'estranger a treballar o bé a estudiar, a la recerca d'un espai propi i de les llibertats de què no pot gaudir al seu país. El detall d'entrar al lavabo de l'avió que la torna a casa a col·locar-se l'abaia tot just quan s'enlaire per evitar les cues d'altres dones que fan el mateix abans d'aterrar és un bon reflex de tot plegat.

  • La teologia feminista en la història, de Teresa Forcades. Fragmenta editorial.
    Vaig llegir el comentari que va publicar Vicent Partal al seu blog i, quan en vaig tenir ocasió, em vaig comprar el llibre. El publica aquesta una nova editorial que té per objectiu ser una editorial especialitzada en el món de les religions, sempre des d’una perspectiva oberta, rigorosa i independent.

    La teologia feminista es descriu com una modalitat de la teologia crítica o de l'alliberament. És la que s'ha oposat a la teologia patriarcal.

    Al llibre, Forcades ens parla des de la manifestació organitzada per dones contemporànies a Buddha que no van acceptar ser excloses de la comunitat monàstica a les querelles des femmes o les figures de Moderata Fonte, Lucrezia Marinella, Christine de Pizan...

    Alguns fets que m'han cridat l'atenció:
    1. El Vita Christi de sor Isabel de Villena va tenir més èxit editorial que el Tirant lo Blanc. Va tenir 3 edicions diferents en 30 anys (València, 1497 i 1513 i Barcelona, 1527).

    2. Joan Lluís Vives, amic d'Erasme i de Tomàs Moro, publica el 1524 De institutione feminae christianae dedicat a Maria Tudor quan encara era una nena i ell li ensenyava llatí per encàrrec de la seva mare Caterina d'Aragó. En aquesta obra es declara a favor que totes les noies solteres independentment de la classe social rebin una educació, incloent-hi el llatí. Segons l'autora, Vives argumenta que "l'educació de les dones és un be per a la societat i per a l'Estat" i "considera que, en el matrimoni, la companyonia intel·lectual és més important que la procreació".

    3. Els estralls de la Inquisició: considerava il·lícit que una monja estudiés llatí, llengua oficial de l'Església i la teologia.

    4. Elena Cornaro, veneciana, es converteix el 1678 en la primera dona que obté el títol de doctor en una universitat europea.

1 comentari:

Mina ha dit...

Jo també tinc ganes de llegir aquest últim llibre. Per cert, molt interessant el teu bloc.