. El blog de la Núria Masdéu: 2010

26.12.10

Vols enviar un telèfon Android a l'espai?


Llegeixo a Search Engine Journal que el 13 de novembre passat mitja dotzena de treballadors de Google van llançar set globus a l'estratosfera (30 km d'alçada), carregats amb diversos telèfons Google Nexus S, amb sistema operatiu Android. Dels set globus, sis els van recuperar l'endemà i el setè, un mes més tard.

Els telèfons tenien encesos els sensors i un bon nombre d'aplicacions. De fet, tenien en marxa el Google Maps (i es va poder seguir aproximadament el seu trajecte), l'Sky Map (així, les estrelles capturades en les fotos que van tirar les càmeres dels mòbils s'han pogut identificar), el Latitude (per recuperar de nou els telèfons) i una aplicació personalitzada per fer córrer les dades del sensor, tirar fotos i algun vídeo.

Sembla, doncs, que els dispositius GPS poden continuar funcionant relativament bé fins a 20 km d'alçada, suporten els -50º C i aguanten el ràpid viatge de gairebé tres hores.

Han creat un lloc específic amb les dades de l'experiment, on també s'hi recullen les fotos així com instruccions per fer-ho un mateix!



15.12.10

La Fundació Arrels i la campanya d'en Plácido Moreno al Twitter


Heu llegit el post anterior sobre les vivències d'en Plácido Moreno, una persona en situació de sense sostre que escriu al Twitter? Es tracta d'una iniciativa de la Fundació Arrels.

Sóc sòcia de la Fundació Arrels des de fa uns anys. Just ahir m'informaven d'aquesta campanya que tenien en marxa per conscienciar sobre la problemàtica de les persones en situació de sense sostre. De manera voluntària vaig afegir-m'hi publicant el post anterior.

El canal del Plácido Moreno, en realitat, recollia les experiències d'en Juan Carlos, en Germán, en Martín, l'Inma i l'Antonio. Tots plegats han viscut en algun moment pels carrers de la ciutat.

Fa un temps també em feia ressò dels blogs oberts per persones ateses des de la Fundació Arrels.

14.12.10

El canal Twitter d'una persona que viu al carrer, a Barcelona


He quedat impressionada en descobrir el Twitter de Plácido Moreno, una persona que ha perdut la feina i que ara es troba al carrer en no poder pagar la hipoteca. Abans no li tallin també el mòbil, explica com sobreviu pels carrers de Barcelona: menjant el pa sobrer d'un forn, arreplegant entrepans llençats, dormint en caixers o en cementiris, demanant almoina...

Entenc que és una escapada de la solitud i la misèria, una connexió amb el seny i la realitat. Espero que també sigui una oportunitat per sortir-se'n.

El trobareu a http://twitter.com/Placido_Mo.

15/12/2010 - ATENCIÓ: llegiu l'actualització en el post La Fundació Arrels i la campanya d'en Plácido Moreno al Twitter.

20.11.10

La Xina segresta el 15% d'internet durant divuit minuts



Llegeixo a renesys la notícia que la Xina va segrestar durant divuit minuts del passat 8 d'abril el 15% del tràfic total d'internet, incloent-hi adreces IP del govern dels EUA i llocs amb .mil. De fet, afectava xarxes de 170 països diferents.

L'afer sembla que ha aixecat molt rebombori als EUA, tement si s'ha tractat d'un atac xinès. L'article de renesys explica el següent (en tradueixo certes parts):

L'enrutament d'internet, encara que sembli estrany, encara funciona amb el sistema de l'honor. Les organitzacions a internet (diguem-ne 'atacants') poden afirmar que posseeixen les adreces IP de qualsevol altra organització (diguem-ne 'defensors') mitjançant l'enviament d'un únic missatge Border Gateway Protocol (BGP) als seus veïns. Aquests poden triar si creure'l o no.

Si són diligents ho comprovaran, trobaran una discrepància i ho ignoraran completament. Però si s'ho creuen, ho passaran immediatament als seus veïns, que ho passaran als seus veïns i així successivament, propagant l'afirmació falsa al planeta sencer en menys de 30 segons.

Ara l'escenari està llest per al redireccionament del tràfic. Quan es necessita enviar tràfic al 'defensor' (un correu electrònic o llegir el seu web), passa per l'organització més propera que n'ha afirmat la propietat. Una gran part del tràfic entrant del 'defensor' és redirigit potencialment directe als braços de l''atancant'. I no hi ha manera de parar-ho si no es retira la seva afirmació de la ruta BGP o els veïns comencen a filtrar-ho.

De fet, és tan simple que cada any passa a algú o altre. Ha anat passant amb diversos nivells de severitat, durant una dècada.

El 8 d'abril, a les 15.50 UTC, China Telecom va afirmar incorrectament la propietat de més de 50.000 blocs diferents d'adreces IP. Això és el '15% d'internet'. Una petita part de China Telecom va fer aquesta afirmació i ningú no en va dubtar. En qüestió de minuts, va 'créixer' més de 1000 vegades la seva mida normal i va començar a rebre part del tràfic amb destinació a aquestes 50.000 xarxes.

Els mitjans nordamericans s'han alarmat perquè incloïen aquestes adreces sensibles (el govern i els militars). Ara bé, també es van veure afectades 11.500 xarxes de la mateixa Xina. Sembla, doncs, que més que premeditat va ser accidental. Tot i que no se'n pot estar mai segur.

En el moment del segrest ningú no se'n va adonar, cosa estranya. No hi ha retards en les connexions? No hi ha connexions tancades? No hi ha twitts sobre la caiguda d'internet?

Una explicació rau en la natura del segrest. Si dues xarxes nordamericanes parlen entre elles, fins i tot si les dues han estat segrestades, el tràfic continuarà fluïnt amb normalitat, probablement perquè les dues són més properes entre elles que no pas amb el segrestador. Ambdues trien rutes legítimes perquè són més properes que les rutes falses.

Quanta informació va poder ser interceptada, doncs? Bàsicament els paquets en l'aire en el moment del segret de l'enrutament: alguns kilobyts de continguts aleatoris al mig de cada finestra TCP, multiplicant milions de converses redirigides entre participants en gran part desconeguts. Sembla difícil planejar un atac així per acabar amb gairebé res d'útil!

Cal no preocupar-se, llavors?

Doncs sí. Hi ha una diferència crítica, aquest cop. I té a veure amb la mida del segrestador. Normalment, si un operador petit segresta gran part del tràfic d'internet, simplement queda sepultat pel pes del tràfic a l'atzar que de sobte li cau a sobre. El tràfic cau i el forat mor i ràpidament alerta la gent i es resol el problema.

Però estem parlant de China Telecom: el proveïdor minorista més gran de la Terra i l'onzè proveïdor d'internet. Té la capacitat de fer front a fluxos com aquest i la seva xarxa global és suficientment gran perquè alguns enrutaments interns estranys puguin succeir.

Per exemple, és cert que part del tràfic va ser redirigit a la Xina, va passar a través de la xarxa de China Telecom i va tornar a ser enviat a internet cap a la seva destinació, sense efectes visibles per als usuaris finals excepte un increment del retard del paquet. S'ha suggerit que aquest reenrutament crea les condicions ideals d'un atac per arxivar tràfic 'man-in-the-middle' (l'home al mig), tot i que hi ha qui observa que no hi ha cap mena d'evidència que això passés el 8 d'abril.

El que pensem (els autors de renesys) que va passar és que un router de China Telecom va atraure el tràfic i el va enviar a Pequín. A Pequín un altre router de China Telecom, aquest sense la ruta falsa, va adonar-se de l'error i el va enviar a la seva destinació.

Els problemes amb la infraestructura basada en la confiança d'internet són reals, són seriosos i són trivialment explotables per part d'actors estats i no estatals que volen influir en els assumptes mundials.


15.10.10

Avui, Blog Action Day dedicat a l'aigua



Un any més, avui se celebra el Blog Action Day (BAD), un dia en què es proposa que els blocaires parlem d'un tema en concret per sensibilitzar i sensibilitzar-nos al respecte. Aquest any, i com a novetat, els qui ja havíem participat anteriorment en el BAD vam poder triar entre diversos temes. L'escollit, l'aigua.

Algunes qüestions al respecte:
  • Les dones africanes caminen 40 mil milions d'hores cada any carretejant garrafes d'aigua de fins a 18 kg, que no sol ser bona per beure.
  • Cada setmana moren 38.000 infants menors de 5 anys per beure aigua no potable i viure en condicions no higièniques.
  • Molts estudiosos atribueixen el conflicte del Darfur en part, almenys, a no tenir accés a l'aigua. Un estudi de Nacions Unides indica que aquest segle l'escassetat d'aigua serà una de les principals causes de conflicte a l'Àfrica.
  • Actualment 2,5 mil milions de persones no tenen accés a lavabos, però molts més tenen accés al mòbil.
  • Es necessiten 24 litres d'aigua per produir una hamburguesa. Això significa que es necessitarien 19,9 mil milions de litres d'aigua per fer una hamburguesa per a cada persona d'Europa.
  • Els EUA, Mèxic i la Xina lideren el consum d'aigua envasada. Als EUA la mitjana són 200 ampolles d'aigua per persona cada any. Es necessiten 17 milions de barrils de petroli per fer aquestes ampolles, el 86% de les quals no serà mai reciclades.
Des de  fa un temps són entusiasta seguidora de charity:water, organització que està liderant l'aportació d'aigua potable a comunitats en desenvolupament. Sense anar més lluny, aquest setembre van recaptar més de 761.000 dòlars en donacions en el marc de la campanya específica de cada mes de setembre (mes en què es va fundar l'organització i en el qual demanen que els diners destinats a celebrar els aniversaris es dediquin a donatius). Aquest any, les aportacions anaven destinades a dur aigua als pigmeus bayaka de la República Centreafricana.

Des de la seva creació, charity:water -fonamentalment vertebrada gràcies a internet- ha aportat fons per a 2.900 projectes i ha fet arribar aigua potable a més d'1.277.000 persones de 17 països diferents.

28.9.10

Un entorn basat en web per a totes les aplicacions existents

Llegeixo al European Journalism Centre que un projecte europeu ha rebut 10 milions d'euros per a desenvolupar en entorn aplicatiu per a tots els aparells connectats a internet. L'objectiu, deixar de banda els sistemes operatius i les aplicacions propietàries proveïnt una aproximació basada en web. Així, una aplicació podria treballar sobre una televisió (preparada per a web), sobre un cotxe i sobre un mòbil, independentment de qui siguin els fabricants dels aparells.

Entre els desenvolupadors hi ha Deutsche Telekom i Telecom Italia, Sony Ericsson i Samsung i el World Wide Web Consortium (W3C).

Segons declaracions del cap de projecte Stephan Steglich, el problema radica en l'extrema fragmentació de plataformes. En el cas dels mòbils, per exemple, hi ha l'iPhone, l'Android i el Symbian. Segons Steglich, més que desenvolupar un altre sistema operatiu o treballar en un servei de 'traducció' del codi d'una plataforma a una altra, la idea central del projecte és fer un entorn on puguin córrer totes les aplicacions.

30.8.10

100 anys del naixement del poeta Màrius Torres


"NO SENTS, COR MEU?"

¿No sents, cor meu, la soledat de les estrelles
dins l'ordenació que ha constel·lat el cel?
En la nit de la terra, de fosca més rebel,
les ànimes estan ordenades com elles

amb el silenci, entorn, d'una altra immensitat;
i tota vida és camí de soledat.

És així, vida meva humil com una espurna,
que en ànimes germanes de constel·lació
fulgeix, lluny, en la fosca, el teu mateix dolor.
Però, tal com enlaire, en la volta nocturna,

cap astre no pot mai, brillant enfervorit,
tornar menys tenebrosa ni menys freda la nit,

cada ànima és aquí perdudament llunyana
com una estrella tremolant de soledat
en la nit sense espai, transparència ni edat
que engoleix la lluor de tota vida humana.

18 de juny de 1942
Màrius Torres


Vídeo Màrius Torres, entre l'herba i els núvols, d'Edu3.cat:


19.8.10

Guerrilla Marketing, de Jay Conrad Levinson

Acabo d'acabar el llibre Guerrilla Marketing. Easy and inexpensive strategies for making big profits from your small business, de Jay Conrad Levinson. D'entrada, m'ha servit per ampliar el concepte màrqueting de guerrilla. L'entenia, només, com les actuacions que de vegades es porten a terme al carrer i que sorprenen, creen misteri, criden l'atenció... Però és més que això, és qualsevol comunicació de l'empresa, o emprenedor, amb més imaginació que gran pressupost.

La filosofia és que, si no es disposa de grans inversions per a màrqueting, amb temps, energia, imaginació i informació es poden fer, també, actuacions per augmentar el negoci. Així, aquest tipus de màrqueting està teoritzat, sobretot, per a empreses petites i emprenedors.

El llibre fa un repàs exhaustiu de tots els elements que es poden utilitzar:
  1. Minimedia marketing: fer sondeigs, aprofitar les targetes de presentació perquè siguin com minifulletons, escriure cartes personals (no només personalitzades), fer màrqueting telefònic, fer circulars / fulletons, editar catàlegs, utilitzar els anuncis classificats, fer cartells, posar cartells en taulers d'anuncis, utilitzar les pàgines grogues.

  2. Maximedia marketing: anuncis i comunicacions en diaris, revistes, ràdios, televisió, publicitat exterior, màrqueting per correu directe, catàlegs.

  3. New-media marketing: base de dades de subscriptors, blogs, podcàsting, nanocàsting, correu electrònic, el web de l'empresa, crear una àrea de subscripció de pagament al web, teleseminaris, webinaris, RSS, llibres electrònics, programes d'afiliació, màrqueting automàtic, SEO.

  4. Info-media marketing: oferir consultoria gratuïta, compartir informació gratuïtament en butlletins, catàlegs, e-zines..., realitzar seminaris i demostracions gratuïtes, organitzar festes i reunions estil Tupperware, publicar sota demanda, fer e-zines, columnes i articles en publicacions diverses, parlar en clubs.

  5. Human-media marketing: un mateix, el cap comercial, actituds dels treballadors, el propi cercle d'influència, aprofitar el temps de contacte amb els clients, manera com saludem, explicar històries, fer capacitació en vendes, programes d'afiliats, clients contents, tenir interès honest en les persones.

  6. Nonmedia marketing: el servei, relacions públiques, fires i congressos, màrqueting de fusió, involucrar-se en la comunitat, ser membre de clubs, fer networking, fer seguiment de clients i comunicacions, cuidar el boca a boca, fer concursos, treure profit dels propis avantatges competitius, tenir sempre en ment el discurs d'ascensor (descriu com aportes benefici, qualitat i valor), oferir garanties.
En algun cas el discurs és molt nordamericà però, tot i així, fa rumiar en determinades actituds i eines que es poden utilitzar per donar a conèixer el negoci i ampliar-ne la clientela. Com que el llibre és de fa tres anys hi he trobat a faltar, en la part de nous mitjans, tot el referent a xarxes socials.

L'última part del llibre la dedica a parlar dels atributs, actituds i psicologia d'una empresa "guerrillera": no hi pot faltar la passió, la flexibilitat, la generositat, la velocitat, el ser competitiu, etc.

En definitiva, un bon llibre per tenir una visió global de tots els aspectes i eines que es poden utilitzar per fer màrqueting.

A www.gmarketing.com hi trobareu el lloc oficial del màrqueting de guerrilla.


14.8.10

La Xina mou fitxa en l'internet de les coses

Llegeixo que la Xina comença a moure fitxa per esdevenir actor central en la nova fase de l'internet de les coses o dels objectes.

L'Ajuntament de Chongqing i l'empresa de telecomunicacions China Unicom han anunciat una inversió conjunta multimilionària i exempció d'impostos amb l'objectiu de crear més de 7 mil milions en ingressos anuals en els propers cinc anys, en base a l'internet de les coses.

El govern de la Xina està desenvolupant un pla nacional d'internet de les coses, sembla que volent liderar el nou moviment, i Chongqing podria esdevenir el nou Silicon Valley.

Llegeixo que la Unió Europea el passat mes de juny va aprovar, també, el desenvolupament de l'internet de les coses.

En aquest vídeo s'explica l'internet de les coses i se'n dóna una visió de futur (en anglès):




12.8.10

Les dones a internet

ComScore publicava fa uns dies un estudi sobre el comportament d'homes i dones a internet, titulat Women on the Web: How Women are Shaping the Internet.

A nivell global, les dones som el 46% de la població a internet, segons llegeixo a CMSWire. Per regions, a l'Àsia les dones sobrepassen les nordamericanes per més de dues per una amb la Xina amb més dones online que Nordamèrica (que són el 50,4% del total). Juntament amb les del Japó, Corea del Sud i l'Índia, són més dones que totes les d'Europa juntes.

D'altra banda, el temps gastat online, en global, és major en el cas de les dones (24,8 hores per mes) que dels homes (22,9 hores mensuals). I en què, el gastem, aquest temps? Segons l'estudi, el gastem més que els homes en xarxes socials, llocs sobre educació i botigues, utilitzant missatgeria instantània i el correu electrònic.

De les xarxes socials les més utilitzades: Facebook i Twitter, amb algunes xarxes regionals, com la CyWorld molt popular en les dones d'entre 45 i 54 anys sudcoreanes.

En un altre ordre de coses, llegeixo que hi ha tot d'iniciatives per animar les dones a convertir-se en emprenedores i impulsar les pròpies startups relacionades amb internet. Així, per exemple, s'ha convocat la nova edició del Women 2.0 Labs per la propera tardor. Es tracta d'un programa de cinc setmanes que té l'objectiu d'ajudar a desenvolupar iniciatives tecnològiques a San Francisco, "incrementar el número de fundadores d'startups tecnològiques, habilitant-los un bon networking, recursos i coneixements per fer de la idea una empresa".

Ara fa uns dies es van graduar les primeres iniciatives.

També llegeixo a Baquía que s'ha llançat el premi WIE (Women Inspitation and Enterprise), que atorga 25.000 dòlars a la dona amb el millor projecte, a banda de rebre diversos mesos de lloguer gratuït en una oficina de San Francisco.

Precisament, fa uns dies es feien públiques unes dades segons les quals només un 8% de les empreses de capital risc als EUA tenien fundadores. Sembla que les empreses fundades per dones reben dues vegades més capital de deute que no pas capital propi. Podeu llegir aquí un article que es qüestiona si hi ha un model femení de finançament.

10.8.10

Algunes xifres sobre YouTube

  • Necessitaries 1.700 anys per mirar tot el contingut de YouTube si ningú no hi afegís res més.
  • El 70% dels usuaris de la plataforma són nord-americans. El 50% dels usuaris tenen 20 anys o menys. De mitjana, el visitant s'hi està 15 minuts diaris.
  • El 20% dels vídeos allotjats porten l'etiqueta de Música.
  • El gener de 2008 es penjaven 10 hores de vídeo cada minut. El març de 2010, 24 hores cada minut.
  • YouTube està prohibit a la Xina, l'Iran, Líbia, Tunísia, Turquia i el Turkmenistan.
  • El vídeo 'Bad romance', de Lady Gaga és el més popular. S'ha visualitzat 250 milions de vegades.
  • El vídeo 'Charlie bit my finger', en què en Charlie mossega el dit del seu germà, s'ha visualitzar 212 milions de vegades. És el vídeo no comercial més vist.
  • Google va comprar la plataforma l'any 2006 per 1.650 milions de dòlars. Sembla que el 2010 serà el primer any en què YouTube tindrà beneficis.

Pagaments amb el telèfon Android a través de l'aplicació Bump i el servei PayPal


Bump és una aplicació per a telèfons intel·ligents (smartphones) que permet compartir contactes, fotos i aplicacions entres dos terminals, simplement picant-los de costat.

Amb l'última actualització realitzada, l'empresa propietària anunciava que, a partir d'ara, els Android també poden utilitzar aquesta aplicació per a realitzar pagaments amb el mòbil, tal com fins ara ja podien fer els iPhone.

Segons recull ReadWriteWeb, Nielson preveu que, a finals del 2011 hi haurà més persones als EUA amb telèfons intel·ligents que amb qualsevol altre tipus de telèfon. I, segons, PayPal, els últims 6 mesos PayPal ha generat el doble del volum de pagaments mòbils que en tot l'any 2009 sencer.

Els mòbils al referèndum de Kènia

Els kenians el passat 4 d'agost van votar en referèndum la nova Constitució, que ha d'entrar en vigor el proper dia 20 després que el Sí aconseguís el 66,9% dels sufragis.

No només es tracta d'un pas important per aquest país, ja que deixa enrere els 1.133 morts i 650.000 desplaçats de les darreres eleccions del desembre de 2007, sinó que també ho és per al continent africà en general. La nova Constitució estableix la igualtat de drets per a les parelles casades (incloent-hi els drets de propietat), la doble ciutadania, la igualtat de gènere en els consells de direcció i el dret de ser atesos d'emergència en els hospitals, a banda que, a partir d'ara, cap funcionari no estarà exempt de pagar impostos, així com els membres del Parlament. Després de Sud-Àfica podria ser la Constitució més avançada del continent.

A banda d'això, l'ús de la tecnologia ha afavorit la integritat del procés electoral i ha eliminat les temptacions de manipulació de resultats.

D'una banda, s'ha aplicat el registre electrònic de votació. A cada votant se li van prendre les empremtes digitalment i se li va fer una foto amb una webcam. També s'ha deixat de banda el procés manual de la informació, estalviant possibles errors.


També s'han treballat aspectes de geoposicionament. Així, l'ambaixada dels EUA va fer donació de 250 Blackberrys, que han utilitzat 210 coordinadors, 17 coordinadors regionals i 7 directius sobre el terreny. Han permès, també, que qualsevol persona, incloent-hi els mitjans de comunicació, poguessin seguir els resultats dels col·legis electorals en temps real.

Més informació:

Font de la imatge

3.8.10

L'SMS fa 25 anys!

Llegeixo a SmartMobs que l'SMS avui celebra 25 anys. Va desenvolupar-se en col·laboració entre França i Alemanya però el primer missatge enviat efectivament no va arribar fins el 3 de desembre de 1992. Deia 'Happy Christmas'.

Des d'aleshores l'evolució del seu ús ha estat espectacular. L'any 2000 la mitjana d'SMS enviats per usuari era de 35 al mes. Actualment, 357. I 1,5 bilions de missatges enviats anualment només als EUA. A la Wikipedia hi llegeixo que el 2008 se'n van enviar un total de 4,1 bilions.



NewsBasis, una plataforma per connectar periodistes i relacions públiques

Aquesta setmana s'ha publicat la plataforma NewsBasis, que pretén connectar periodistes amb fonts i, en el seu defecte, amb agències de relacions públiques, empreses, ONGs i consultores. Es tracta d'una aventura de Darryl Siry, freelance de Wired.

El seu objectiu és crear un espai online on els mitjans trobin altres empreses que els ajudin amb no només notícies i informacions sinó que serveixin de fonts autoritzades en articles de més profunditat.

La idea no és completament nova. Em recorda el portal Ekoos, que posa en contacte periodistes amb fonts d'informació. Ara bé, a NewsBasis s'hi incorpora una novetat: el que anomenen 'punts de vista incrustats' (embedded point of views). Els periodistes poden buscar articles de temes diversos en un canal que s'actualitza permanentment amb 10.000 fonts vàlides; també poden crear alertes sobre temes concrets. Després de seleccionar un article per llegir, apareix una barra lateral amb aquests 'punts de vista incrustats', que han aportat altres membres de la plataforma.


Els diversos punts de vista podrien oferir informació addicional o aclarir desinformacions, tot plegat amb unes credencials per donar suport a les opinions. Segons llegeixo a ReadWriteWeb, probablement les agències de relacions públiques trobaran maneres d'spamejar aquesta barra lateral però almenys els comentaris seran obvis, a diferència del que ara passa en entrades de blogs quan membres d'aquestes empreses pretenen ser usuaris finals explicant com els ha agradat el servei o producte de què s'escriu.

Des d'aquesta barra de 'punts de vista', el periodista pot contactar amb aquestes fonts i demanar-ne un seguiment directe.

Aquí us en deixo un vídeo explicatiu:



30.7.10

Pots construir una aplicació web plenament funcional amb 10 kb?

Microsoft i An Event Apart, inspirats pel the5K.org (2000-2002), convoquen un concurs d'aplicacions web  que no superin els 10 Kb per a tots els fitxers HTML, XML, text, CSS, JavaScript i imatges que continguin. Les llibreries jQuery, Prototype o Typekit no compten de cara als 10 Kb (només se'n pot utilitzar una).

Totes les aplicacions han de funcionar bé en IE9 Developer Preview, Firefox i Chrome o bé Safari (o tots dos).

Es poden presentar fins a 3 propostes. La data límit, el 25 d'agost.

El primer premi s'endú tres mil dòlars i els tres següents, mil dòlars cada un.

Més informació: http://10k.aneventapart.com

Via: SitePoint

L'internet de les coses

L'internet de les coses, o dels objectes, és la xarxa formada per objectes reals connectats a internet. La Wikipedia explica que la idea és tan simple com la seva aplicació és dificultosa. Si totes les llaunes, llibres, sabates i parts de cotxes estiguessin equipats amb petits aparellets identificadors, la vida diària canviaria completament.

Així, quedar-se sense estoc seria impossible perquè sabríem exactament el que es consumeix. O el robatori seria cosa del passat perquè sabríem exactament on són els productes a cada instant.

La idea és que tots els objectes estiguin identificats amb etiquetes de ràdio perquè, d'aquesta manera, els ordinadors els puguin identificar igual que nosaltres.

El nou protocol IPv6 podrà identificar més objectes que no pas l'IPv4 (podeu llegir el post de fa uns dies sobre aquest tema).

Justament ara fa uns dies el Cap Futurista de Cisco Systems Dave Evans explicava que des de Cisco es preveu que l'internet dels objectes serà cosa gran.

Segons Evans, ja hi ha 35 mil milions de dispositius connectats a internet, sobrepassant de llarg la xifra d'humans. I hi ha més d'un bilió de dispositius amb potencial de ser part de la xarxa: des de cotxes i electrodomèstics a etiquetes per al bestiar i els animals domèstics. Això portaria a un 'planeta pensant' d'objectes i ordinadors amb accés a dades en temps real, afirmava Evans.

Algunes previsions fetes per Evans:
  • el 2012, el 90% de les dades serà vídeo
  • el 2050, un ordinador amb el poder de computació de nou mil milions de cervells estarà disponible per mil dòlars
  • actualment només coneixem el 5% del que coneixerem en 50 anys
Sembla, doncs, que potser sí que necessitarem els 50 mil bilions de bilions d'adreces per persona que ens permetrà l'IPv6.

28.7.10

Explosió mòbil i llibres electrònics a l'Àfrica


D'una banda, llegeixo que Opera, l'empresa del navegador, informa que l'accés a través del mòbil al web continua creixent de manera impressionant: durant l'últim any les pàgines vistes s'han incrementat en un 182%; els usuaris únics, un 124% i les dades transferides, un 160%.

Les dades que ha fet públiques són exclusives dels 12 principals Estats africans on s'utilitza l'Opera Mini, un dels navegadors per a mòbil de què disposa l'empresa. D'aquests 12, el Sudan i Ghana lideren l'explosió amb un increment del 4.645% i 916% de pàgines vistes, respectivament.

L'Opera s'utilitza especialment en telèfons Nokia, seguits pels Sony Ericsson, els Samsung i els LG.

D'altra banda, llegeixo que Worldreader.org ha tancat la primera fase del seu projecte per portar lectors de llibres electrònics a Ghana. Ho han provat amb 20 Kindles al poble d'Ayenyah. Les conclusions: "el Kindle i els llibres electrònics han ajudat a aprendre a llegir, han fet que els nanos llegeixin més, i han permès l'accés a centenars de milers de llibres, en menys temps i a un cost més baix que els llibres impresos".

Cal recordar que només el Project Gutenberg ja ofereix 30.000 llibres gratuïts.

L'octubre vinent l'experiència s'ampliarà a 336 Kindles a 4 escoles. Els responsables també treballen amb editors locals per digitalitzar llibres.

L'economia de Facebook


Veig a Mi otro blog... lo escribo en inglés aquest interessant gràfic sobre l'economia de Facebook (cliqueu-hi a sobre per engrandir-lo):


Google Me: l'aposta de Google basada en el joc online per fer ombra a Facebook?

Segons llegeixo a GigaOm i a Google Operating System, corren molts rumors que Google està treballant en una xarxa social basada en el joc online per fer la competència a Facebook, de nom en codi Google Me.

El World Street Journal ha publicat que fonts no identificades han confirmat que Google està treballant amb un gran nombre de desenvolupadors de jocs i que el CEO de Google, Eric Schmidt, ha afirmat que 'es pot esperar un partnership amb Zynga', empresa capdavantera en social-gaming. A principis d'aquest any Google ja va invertir en Zynga. També va contractar Mark DeLoura com a 'consultor en desenvolupament de jocs' i va comprar l'empresa Labpixies, també de social-gaming.

Schmidt no ha confirmat que Google estigui treballant en una xarxa social al voltant dels jocs però ha respost a la pregunta de si s'estava treballant en un competidor de Facebook que 'el món nom necessita una còpia del mateix'.

A ReadWriteWeb recullen diverses opinions sobre si Google serà capaç de fer front a Facebook.

26.7.10

En menys d'un any s'acaben les adreces d'internet


El president i CEO de l'American Registry for Internet Numbers (ARIN) ha explicat que, en menys d'un any, ens quedarem sense adreces d'internet. Segons expliquen a ReadWriteWeb, coincideix amb l'explosió de dades que es preveu en l'internet de les coses (RFID, dades de sensors...), l'augment de les connexions mòbils i l'augment del contingut aportat pels usuaris.

Actualment, el web fa servir el protocol IPv4. Cada una de les adreces IP d'aquest protocol es codifiquen amb un número de 32 bits, amb un màxim de 4 mil milions d'adreces úniques.

L'IPv6 és la nova generació del protocol IP, que codifica a 128 bits, cosa que permet un número molt més gran d'adreces úniques. A ReadWriteWeb llegeixo que seria suficient perquè cada persona del planeta tingués 4 mil milions d'adreces (!).

No només els proveïdors d'internet hauran de fer-hi front sinó que empreses de continguts com Google o Facebook també hi comencen a treballar. El passat juny Google va convocar la Google IPv6 Implementors Conference. Des d'allà Facebook va anunciar que ja havia començat a utilitzar aquest nou protocol.

De mentre, per seguir el compte enrere: IPcalypse a Twitter!

1.5.10

3 de maig, Dia internacional per a la llibertat de premsa

Aquest dilluns dia 3 de maig és el Dia internacional per a la llibertat de premsa. Us adjunto alguns gràfics amb dades de la professió relatives al 2009.
  • Periodistes arrestats: 573
  • Periodistes empresonats: 136
Aquí hi trobareu la llista de països que tenen periodistes empresonats.
  • Periodistes assassinats: 99
Aquí hi trobareu la llista dels periodistes assassinats.

Són dades de la World Association of Newspapers and News Publishers.


23.1.10

29 milions de cerques per minut durant el 2009

Llegeixo a ReadWriteWeb que, segons un estudi de comScore, els usuaris d'internet majors de 15 anys van realitzar més de 29 milions de cerques per minut durant el 2009. El mercat global de cerques va créixer un 46% i Google continua liderant-lo, amb un 66% de cerques realitzades.

Microsoft va realitzar el 3% de cerques del mercat total per bé que va experimentar el major creixement (70%).

comScore estima que les cerques anual són de 131 mil milions.

22.1.10

La campanya Kennedy - Nixon, al Twitter

El Martí em deia fa uns dies que havia llegit que les biblioteques presidencials Kennedy i Nixon tuitegen la campanya de 1960 per celebrar-ne el 50è aniversari.

Aquí hi trobareu el canal de Kennedy i aquí el de Nixon.