Des de darrere el burka: les veus de les dones afganeses

A través d'I heart daily, m'assabento de la iniciativa Afghan Women's Writing Project (AWWP). Fundat per la periodista nordamericana Masha Hamilton, té per objectiu donar suport a les veus de les dones afganeses, tot creient que poder explicar la història d'un mateix és un dret humà.

L'AWWP està dedicat a Zarmeena, la dona executada pels talibans a l'estadi Ghazi de Kabul el 16 de novembre de 1999 i contempla els programes següents:

• Tallers online: impartits per autors publicats, donen consells setmanals d'escriptura (en anglès)
• Tallers de dari: tenen lloc dos cops al mes. Van a càrrec del director de l'AWWP a Kabul i d'una periodista local
• Salons de lectura: un cop al mes, les qui escriuen en anglès es troben en un cibercafè de Kabul per compartir experiències
• Dones amb disminucions: solen ser les més marginades. Se'ls proveeix d'accés internet a casa per les dificultats que suposa que surtin fora
• Històries orals: programa en desenvolupament, que preveu recollir oralment les històries de dones que no saben llegir ni escriure

Des que el projecte va començar el maig del 2009, se n'han beneficiat 90 dones. Per raons de seguretat, només s'ha utilitzat el boca orella per incorporar escriptores addicionals.

Al web hi podreu llegir les 500 redaccions i poemes escrits fins ara per aquestes dones. Podeu conèixer què se sent sota un burka o què fa riure les dones afganeses. També es parla de matrimonis forçats, de trobar-se entremig de foc real, de secrets familiars i de desafiaments als talibans...

Estat de l'internet actual

ReadWriteWeb es feia ressò ara fa uns dies de les dades fetes públiques per Royal Pingdom sobre l'Internet del 2011. En recullo algunes d'interessants:

1. Facebook:
1. Més de 800 milions d'usuaris, amb 200 milions d'usuaris nous
2. L'octubre del 2011 Facebook era tan gran com l'internet del 2004
3. 350 milions d'usuaris de Facebook s'hi han connectat a través del telèfon mòbil
4. S'han compartit 30 mil milions de peces de contingut cada mes
2. Twitter:
1. @ladygaga encara és l'usuari de Twitter amb més seguidors de tot el món (18,1 milions)
2. La xarxa de microblogging compta amb 225 milions de comptes, dels quals 100 milions no són actius
3. Tumblr i Wordpress
1. Tumblr compta amb 39 milions de blogs
2. Wordpress compta amb 70 milions de blogs
4. Dominis i webs
1. A finals del 2011 existien 555 milions de webs
2. El domini que més ha crescut respecte el 2010 és el .com. Ha passat de ser 88.8 milions a 95.5 milions.
3. El domini .net ha crescut amb 0,6 milions més de noms; el .org, amb 1,3 milions; el .info, amb 7,6 milions i el .biz, amb 2,1 milions.
5. Població d'internet
1. Àsia representa el 44% de la població d'internet
2. Europa representa el 23% de la població d'internet
3. Amèrica del Nord, el 13%
4. Àfrica, el 6%

Precisament, a l'Internet World Stats veig que la penetració d'internet a Europa és del 58,3% (la mitjana global és del 30,2%). Els països europeus amb més usuaris a internet són:

• Alemanya: 65,1 
• Rússia: 59,7
• Regne Unit: 51,4
• França: 45,2
• Turquia: 35,0

L'Estat espanyol en té 29,1 milions. D'aquests, es calcula que 15.682.800 tenen perfil a Facebook.

Justament, segons algunes previsions, Facebook podria arribar als mil milions d'usuaris aquest proper mes d'agost. Això seria una setena part de la població mundial. Aquestes previsions indiquen que l'augment d'usuaris provindria de països com el Brasil o l'Índia, amb molta població encara sense perfil a la xarxa social.

De la resta de xarxes, LinkedIn compta amb 130 milions de membres i Google+, 49  milions.

Finalment, adjunto un quadre il·lustratiu sobre la història de les plataformes computacionals:

Neix CCTV Àfrica

La China Central Television ha obert a Kènia la seva primera cadena informativa sobre el continent africà, CCTV Àfrica (s'emetrà en el canal en anglès de la CCTV). De moment, produirà una hora diària de programació, que cobrirà les notícies de tot el continent. Serà bàsicament de notícies però també inclourà altres formats, com entrevistes i documentals.

Els temes a cobrir seran polítics, socials, econòmics i culturals, d'arreu del continent.

Llegeixo també, a EJC, que l'aplicació mòbil 'I Love Africa', de la mateixa CCTV, es llançarà públicament després d'estar sis mesos en període de proves.

Fa uns anys, el 2007, parlava de l'acord signat entre la Xina i Zimbabue pel qual la cadena CCTV emetria programes de Zimbabue amb l'objectiu "de contrarestar el monopoli que té Occident en la informació sobre Zimbabue i els temes africans". L'acord també incloïa l'acolliment de personal de la ràdio i  televisió de Zimbabue per augmentar els seus estàndards d'emissió.

I, en un post una mica anterior, em sorprenia de l'evolució de les inversions de la Xina a l'Àfrica. Mentre que des del 1990 al 1997 va ser de 20 milions de dòlars, del 1998 al 2002 la xifra va augmentar fins als 120 milions de dòlars.

En aquests moments no tinc dades més actualitzades d'aquestes inversions. En qualsevol cas, sembla que, amb CCTV Àfrica, la Xina continua apostant fort pel continent oblidat. Llegeixo que el centre obert a Nairobi és el primer fora de la Xina que la cadena obre al món.

La Unió Europea vol impulsar el comerç electrònic

La Unió Europea vol que comprem més online, segons llegeixo a European Journalism Centre. Per anar bé, l'any 2015 la contribució a l'economia d'internet i el comerç electrònic hauria de ser el doble que ara.

Segons la Comissió Europea, internet suposa menys del 3% de l'economia de la UE i el comerç electrònic és un 3,4% de les vendes dels 27. La Comissió afegeix que, en comparació, internet suposa el 20% del creixement econòmic i el 25% del creixement de l'ocupació en alguns Estats del G8 en els últims cinc anys.

Algunes de les barreres amb què es troben els europeus i que es volen solucionar són, per exemple, que no s'accepti el pagament amb targeta de crèdit o que no es puguin lliurar els productes a un altre Estat membre de la UE. També hi ha qui té por dels pagaments en línia mentre que, els que no tenen problemes per efectuar-los, poden trobar els ports massa cars o patir perquè no arribi la mercaderia danyada.

Nicholas Kristof aposta pel social gaming amb finalitats humanitàries

El periodista del New York Times Nicholas Kristof llançarà aquest any 2012 un joc per al Facebook semblant al FarmVille que permetrà als jugadors fer microdonacions amb caràcter humanitari i contribuir amb diverses causes d'altres maneres.

És una iniciativa més de les que Kristof, amb la seva dona Sheryl WuDunn (ambdós premis Pulitzer), tiren endavant per lluitar contra la injustícia contra les dones arreu del món.

Segons declaracions a Mashable del codirector de l'empresa encarregada de desenvolupar el joc, tant el joc com la campanya en què s'emmarca compten amb els fons de grans ONGs, com la Ford Foundation, la United Nations Foundation, l'Independent Television Service i l'USAID, a banda dels que estan treballant i que podrien sorgir.

Kristof va ser el primer periodista del New York Times a tenir blog i ha defensat el Facebook, el Twitter i el YouTube, a més de ser reporter dels drets humans.

No es tracta de la primera iniciativa de social gaming encaminada a l'ajuda humanitària però la participació pública de Kristof i WuDunn pot ser un impuls per ajudar a millorar la situació de part de la població mundial.

Es mor Frederica Sagor Maas

El periodista Oriol Lladó es feia ressò de la notícia de la mort de Frederica Sagor Maas, als 111 anys. Nascuda el 6 de juliol del 1900 a Nova York, va estudiar periodisme a la Columbia University i als 23 anys se'n va anar a Hollywood, a fer de guionista de pel·lícules mudes.

Va escriure, per exemple, el guió de "Flesh and the Devil" (1926), protagonitzada per la Greta Garbo, i "Dance Madness" (1926).

El 1999 va publicar un llibre de memòries en què retratava la incipient indústria de Hollywood com a cruel i immoral.

Tant el seu marit, també guionista, com ella van patir el robatori d'idees i el plagi i van ser vetats per la indústria després d'haver estat acusats injustament de comunistes.

Sense esperança, humiliats i amb pocs recursos econòmics, el matrimoni va fer un intent de suïcidi: van conduir el Plymouth dalt d'un turó de Hollywood, "sostenint-nos l'un a l'altra, vam començar a sanglotar i ens vam adonar que res de tot allò no importava. Ens teníem l'un a l'altra".

Viure una vida tan llarga va ser la millor revenja, afirmava Frederica.

Les tablets canibalitzen la resta de pantalles

Segons publica Nielsen, als EUA l'ús de les tablets fa que es consumeixi menys per l'ordinador de sobretaula, les consoles de joc o els lectors electrònics. Les dades que fa públiques i que es recullen a PSFK, són les següents:

• El 50% dels propietaris d'una tablet l'utilitzen ells, només. El 43% la comparteixen amb d'altres persones. El 8% la compren per casa però no l'utilitzen mai.
• El 35% dels usuaris de tablet i ordinador de sobretaula diuen que aquest últim l'utilitzen menys o gens. El 32%, diuen que utilitzen menys l'ordinador portàtil o gens des que es van comprar la tablet.
• El 27% dels propietaris de lectors electrònics diuen que l'utilitzen menys o gens.
• Un de cada quatre propietaris de tablets que també tenen consoles de joc portàtils diuen que les utilitzen menys o mai des que se'n van comprar una.

Als EUA l'iPad lidera el mercat de tablets.

Trobareu l'informe de Nielsen a NielsenWire: Connected Devices: How we use tablets in the US

Google es posiciona en l'internet de les coses

Llegeixo a Read/Write/Web que, en la conferència per a desenvolupadors que Google celebra aquests dies a San Francisco, la Google I/O, l'empresa ha presentat l'Android@Home. Es tracta de la seva entrada i la seva aposta en l'internet de les coses, és a dir, la xarxa formada per objectes reals connectats a internet.

L'Android@Home permetrà controlar des d'un dispositiu Android (telèfon, tablet...) tots els aparells de casa, des d'abaixar la potència dels llums fins a gestionar un sistema de reg.

Algunes empreses ja integren la tecnologia Android. Per exemple, la Lighting Science Group -que fabrica llums LED- començarà a vendre a finals d'any llums o bombetes amb capacitat inalàmbrica que permetrà als clients utilitzar les tablets i telèfons intel·ligents Android per controlar la il·luminació.

D'altra banda, Hasbro crea robots de joguina que mostraran canvis d'humor. I Willow Garage ha creat un robot que pot ser programat per fer diverses tasques.

Google també ha presentat el Projecte Tungstè, que habilitarà l'aparell Android per llegir un CD amb capacitat inalàmbrica (NFC) i afegir la música al Google Music (també presentat en la mateixa conferència, el sistema d'emmagatzematge de música creat per Google). Amb un toc al dispositiu Android, la música començarà automàticament.

L'Android@Home és una plataforma i Google espera que els desenvolupadors creïn nous serveis i aplicacions per automatitzar la llar.

Microsoft ja fa temps que es dedica a l'internet de les coses amb diverses iniciatives al llarg dels anys i el recent èxit del Kinect. IBM, Cisco i HP també tenen desenvolupament de sensors i plataformes de servei.

L'aproximació de Google, però, és més oberta.

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels
quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Col·laboració periodística amb l'Escacc

Ara he finalitzat una col·laboració periodística que he fet amb l'Escacc, l'Espai Català de Cultura i Comunicació. Principalment he aportat la redacció de notícies sobre periodisme i cultura des del vessant tecnològic, d'àmbit internacional.

D'aquesta manera, em feia ressò de com Al Jazeera havia cobert la revolució egípcia i com havia utilitzat Twitter per atraure una audiència massiva. O de com els museus dels EUA també són presents a les xarxes socials i quines accions hi realitzen per connectar amb el públic.

També he parlat d'algunes experiències periodístiques al voltant del periodisme de dades, he fet una aproximació al negoci digital de la música, he tractat la gamification de les notícies i m'he fet ressò d'algunes estratègies per vendre més llibres.

Sense oblidar les notícies diverses sobre sistemes de subscripcions a mitjans digitals (les proposades per Apple i Google), els sistemes de pagament que implementen diaris i revistes en línia (en anglès, paywall o mur de pagament), els micropagaments,  l'adaptació del contingut a noves pantalles: telèfons intel·ligents i tablets, les noves propostes de personalització de notícies, aplicacions noves per al periodisme, nous formats, noves maneres d'involucrar els lectors amb el mitjà, l'aplicació del crowdfunding en el fotoperiodisme, o com es traslladen les novel·les al format iPad.

També, entre moltes altres, de com es reestructuren les redaccions per entendre millor el seu lector, com les escoles de periodisme dels EUA passen a ser nous actors en el panorama comunicatiu, o sobre què aporta Tumblr al periodisme.

També he escrit sobre eines online: Timely, per analitzar i optimitzar piulades de Twitter; Storify, per explicar notícies en temps real amb material procedent de xarxes socials, Embedly, per fer el contingut fàcilment incrustable o Tackable, per organitzar informació sobre un  mapa.

Ha estat una experiència molt bona. M'encanta conèixer noves iniciatives, models i aproximacions en l'entorn digital i poder-les compartir!