Canvis en polítiques de privacitat, hackers amb l'Iran i la University of the People

Si teniu interès en assabentar-vos dels canvis que facin en la seva política de privacitat i termes d'ús webs com Facebook, Google, GoDaddy, Apple, Amazon, Flickr, etc. ara ho teniu més fàcil. TOSBack és un web de l'Electronic Frontier Foundation que monitoritza les modificacions que les respectives empreses fan sobre els seus termes d'ús.

Per un altre cantó: World Changing fa una crida a donar suport als grups que estan treballant per proveir anonimat als blocaires iranians. Concretament, dóna a conèixer l'esforç de Nedanet, d'una banda, i d'Anonymous Iran, de l'altra.

NedaNet és un grup de hackers que té per missió ajudar la gent iraniana tot muntant xarxes de servidors proxys, que ofereixin l'anonimat, i tot d'altres tecnologies que els permeti comunicar-se i organitzar-se més enllà de la censura. Si se'ls vol donar un cop de mà, es pot afegir ample de banda i connectar el PC a la seva xarxa.

Anonymous Iran dóna suport en comunicacions per xat anònimes i ofereix consells en seguretat en les comunicacions. El web acull més de 25.000 posts i té uns 3.000 membres d'arreu del món.

En un altre ordre de coses però sense deixar el tema hackers, fa uns dies la Mercè Molist publicava un post molt interessant sobre dones hackers: les dones hacker no són com a les pel·lícules. Llegiu-lo, val la pena!

Finalment, llegia que s'ha llançat la Universitat de la Gent. Es tracta d'un escola d'estudis superiors, oberta a tots els estudiants d'arreu del món, que utilitza tecnologia de codi obert, materials oberts i mètodes d'e-learning i mestres peer-to-peer amb la voluntat d'abaratir els costos de matrícula.

Sense cap mena de promoció, quan va obrir va registrar 200 estudiants de 52 països diferents. Els requisits: diploma de l'institut i un nivell suficient d'anglès.

La matrícula costa entre 15 i 50 dòlars, segons el país d'origen, i els exàmens costaran entre 10 i 100 dòlars. Per poder mantenir-se operativa, la Universitat necessita 15.000 estudiants i 6 milions de dòlars, dels quals 1 milió l'ha avançat de la pròpia butxaca el fundador i impulsor de la institució, Shai Reshef.

El que fem amb els mòbils

Els últims dies he llegit diverses notícies i articles força interessants sobre la indústria del contingut per a mòbils, d'aplicacions per a mòbils i de màrqueting mòbil.

D'una banda, la primera setmana després del llançament de l'iPhone 3GS les pujades des de mòbil al YouTube van augmentar un 400%, segons va anunciar Google. Aquest model de telèfon disposa de plenes capacitats de vídeo. Tot i que cal pensar que aquest tant per cent inclou els tests que els nous propietaris devien realitzar amb el mòbil, la tendència apunta a un creixement sostingut alt.

Albert Garcia Pujadas publicava fa uns dies un post sobre el fenomen de l'Apple App Store. Les xifres que ell recollia són espectaculars: més de 35.000 programes disponibles a l'Apple App Store, amb 5.000 noves aplicacions que s'hi afegeixen cada mes. Google acull 1.500 títols al seu mercat d'Android i Microsoft, Nokia, Palm i Research in Motion (Blackberry) ja han obert botigues d'aplicacions o tenen previst fer-ho de manera imminent.

Sembla que, en aquestes aplicacions, un dels aspectes que més s'hi aprecia és la informació d'ubicació, no només en les que previsiblement podrien oferir-ho, com les de viatges o de navegació, sinó també en d'altres com mèdiques i musicals.

Sembla que aquestes aplicacions, tot i no ser gratuïtes, superen la resta, cosa que podria indicar que aporten un valor real i no són només una tendència momentània.

Finalment, a ReadWriteWeb publicaven fa uns dies un resum d'una entrevista amb Andrea Vaccari, investigador al MIT Senseable City Lab. En aquest laboratori, entre altres, es realitzen anàlisis i visualitzacions de dades de mòbil en centres urbans, és a dir, estudien les 'empremtes digitals'.

Segons Vaccari, probablement aquest tipus d'informació tindrà aplicacions pràctiques, com l'organització del transport públic. Afegeix que, per primera vegada, l'any 2008 més del 50% de la població mundial vivia en ciutats i que el físic i el digital conflueixen.

A ReadWriteWeb trobareu diversos articles sobre les aplicacions mòbils que utilitzen dades d'ubicació:

• Location-Based Social Networking to Generate $3.3 Billion by 2013?
• Loop Brings Yelp Reviews to 3-G iPhone
• Most Promising Company of 2008: Brightkite

D'altra banda, segons recollia BusinessWeek, en el segon quatrimestre d'aquest any, el sector del mòbil ha vist incrementar en un 46% les fusions i adquisicions. L'activitat és animada, i qui més qui menys compra les petites i prometedores start-ups amb l'esperança d'augmentar la presència mòbil.

Feu servir wikis?

Llegia a The content wrangler els resultats d'un petit estudi empíric que van realitzar sobre l'ús dels wikis en entorns empresarials. Es tracta de 12 preguntes que han estat respostes per 523 persones, amb una petita anàlisi i un recull dels comentaris més interessants a cada una de les preguntes.

Una de les més interessants: el 82% dels enquestats reben dotzenes de correus electrònics diàriament. El temps dedicat a gestionar el correu és significant i informació important sovint es perd entre la muntanya de correus.

Why Businesses (Don't) Collaborate: Meeting Management, Group Input and Wiki Usage Survey Results

Algunes apostes periodístiques

Llegia fa poc que ja es publica el primer diari xinès a l'Àfrica, a Botswana. Creat per Miles Nan, un empresari xinès que fa deu anys que viu al país, vol servir els entre cinc mil i sis mil xinesos que viuen a Botswana (d'una població d'1, 8 milions de persones).

Aquesta colònia va establir-s'hi cap als 90 amb el boom de la construcció per passar després a la producció tèxtil. Actualment estan començant a obrir les primeres botigues, plenes de productes 'Made in China'. Com que pocs saben llegir l'anglès, Nan ha optat per publicar un diari propi en xinès.

(Fa temps parlava de les relacions Xina - Àfrica aquí i aquí).

D'altra banda, des de fa unes setmanes hi ha en marxa un nou projecte periodístic, el True/Slant. L'ha fundat Lewis Dvorkin, un periodista dels mitjans tradicionals. Un dels trets diferencials és que anima els col·laboradors a pensar en ells mateixos com a marques individuals i els anima a crear una comunitat pròpia de lectors al seu voltant.

El centenar de col·laboradors combinen reportatges originals amb comentaris i enllaços a titulars de tota la xarxa web i estan obligats per contracte a comprometre's amb els lectors: han d'acreditar un cert nombre de comentaris per mes i fer-hi referència als seus posts. També poden gestionar-se ells mateixos els comentaris rebuts als seus escrits. Alguns cobren mensualment, d'altres segons el tràfic que generen cap al web. També tenen a la seva disposició cobrar una part de la publicitat o comprar part de l'empresa.

També des del mes de maig passat hi ha en marxa un portal informatiu europeu, www.presseurop.eu, que vol ajudar a crear una 'esfera pública europea'. L'objectiu és monitoritzar al voltant de 250 capçaleres periodístiques tant de dins com de fora d'Europa i fer-ne una selecció d'articles sobre la UE per publicar-los al nou espai informatiu. De moment es publica en 10 idiomes i es preveu que, en els propers cinc anys, compti amb tots els idiomes oficials.

El pressupost anual és de 3 milions d'euros i hi treballa un equip de 10 periodistes. La Unió vol llançar l'any vinent, també, una televisió amb la mateixa filosofia.

Finalment, fa unes setmanes es va presentar la Carta europea per a la llibertat de premsa, una iniciativa de l'editor d'Stern, Hans-Ulrich Joerges, i 47 caps de redacció i periodistes més.

Els periodistes poden signar-la aquí.

De moment, de l'Estat l'han signada públicament Manuel González (Ser padres), Maria Nouoa (Cosmopolitan), Txerra Cirbián (El Periódico de Catalunya, entenc que el nom està mal escrit), Francisco Poveda (Economía Avanzada) i Maria Teresa Rodríguez (Radiotelevisión de Castilla-la-Mancha).

La integració de les redaccions vista per Piet Bakker

Piet Bakker, professor de Cross Media Content a la Universitat d'Amsterdam i un dels ponents en la segona sessió de 10 en comunicació, va exercir, com molt bé explica la Lola como mola, de druida sense respostes però sí amb moltes preguntes.

L'ocasió: una sessió de treball sobre les possibilitats i límits del contingut multimèdia. El resultat: múltiples maneres d'abordar la integració de les redaccions periodístiques. El panorama:

• Amenaces que van des del gran repte que suposen la coordinació i l'organització del projecte informatiu integrat fins als baixos ingressos de l'online, la qualificació del personal laboral (quin periodista és capaç de fer bé ràdio, televisió, premsa escrita, web, tot alhora?), l'esforç de disseny, motivació i revisió del contingut aportat pels usuaris i la resistència organitzacional, entre altres.
  
  
• Oportunitats de rendibilitzar l'online: existents si som capaços de fer nínxols de contingut per a poder segmentar la publicitat; si som capaços de pensar en altres fonts d'ingressos a banda de la publicitat, com el patrocini, poder comprar bones fotos....; si podem crear comunitats específiques al nostre voltant a les quals vendre determinats serveis; si sabem aprendre de Google quant a publicitat (contextual, geotagging, on time...), coneixent més la nostra audiència...

Segons Bakker, els mitjans ofereixen contingut online per tres raons:

1. Per servir millor l'audiència
2. Per trobar noves audiències (joves), que solen tenir hàbits diferents
   
3. Per estalviar: difícil.

Justament, Bakker destacava com era de diferent l'audiència de l'online i l'offline fent-se ressò d'un estudi que mostrava que el paper encara era millor valorat que l'online i que quan es visita una web d'un diari es llegeixen al voltant de tres notícies, a diferència de la lectura en paper, en la qual se solen llegir més ítems informatius (encara que en siguin els titulars). Per a Bakker no cal donar-los la mateixa qualitat a uns i altres.

Segons dades seves, les principals fonts d'entrada als webs dels mitjans és a través de buscadors. La seva interpretació és que el que busca l'usuari és llegir sobre un tema, no seguir la marca del mitjà.

A casa nostra no tinc tant clar que això sigui així... però tampoc no disposo, està clar, de les analítiques web dels mitjans. Amb tot, l'experiència diària m'ha portat a descobrir que una gran massa d'usuaris d'internet desconeixen completament la barra de navegació -allà on escrivim la URL del web- i escriuen dins la caixeta de cerca del Google el tres ve dobles punt etc. Hi escriuen el que normalment s'hauria d'escriure en la barra esmentada.

Actualització: Podeu trobar la presentació que va utilitzar Bakker a l'slideshare.

En la segona part de l'acte, Jordi Lucea explicava l'experiència del portal de notícies 3cat24.cat, del qual n'és director.

En el cas català, la integració ha estat qüestió de supervivència. I la voluntat és apostar per un redisseny del portal, centrant-se en tres eixos bàsics: les notícies, els esports i el temps i generar material audiovisual propi. També es vol crear una comissió conjunta de Catalunya Ràdio, TV3 i Interactiva, les tres potes del 3cat24.cat.

Questions for Europe: el YouTube i les eleccions europees

S'ha estrenat un nou canal a YouTube anomenat Questions for Europe, inspirat en models similars de les eleccions nordamericanes.

Es tracta d'un espai, realitzat en col·laboració amb Euroneus, on els ciutadans dels 27 hi podem penjar vídeos amb preguntes per als candidats. Alguns dels vídeos també es faran públics al canal de televisió Euronews.

Es tracta de la major votació transnacional de la història. Segons el director de comunicació política de YouTube, Aaron Ferstman, YouTube ja és un mitjà real en política.

Citymurmur o la visualització de la informació sobre un mapa

CityMurmur és un projecte que vol entendre i visualitzar com l'atenció dels mitjans de comunicació dóna forma a l'espai urbà i a la ciutat.

De moment, s'ha aplicat sobre la ciutat de Madrid. Es tracta d'una interfície en què, sobre un mapa de la ciutat, podem filtrar la informació per temàtica, per escala i per tipus de font d'informació. Tot plegat, podent-ho situar temporalment.

Segons els impulsors, l'objectiu és mostrar com els diferents mitjans descriuen de manera diversa l'espai urbà mitjançant l'atenció que donen a cada carrer de la ciutat. Es vol construir una narració temporal, un arxiu històric de la cobertura mediàtica de l'espai urbà que pugui revelar dinàmiques útils per a la política municipal, l'anàlisi crítica dels mitjans i la recerca sociocultural.

La temàtica és àmplia: des de turisme, salut, immobiliària, informacions públiques, finances i economia a moda i molt més.

L'escala proposada és internacional, nacional, regional, local i veïnal, mentre que els tipus de font informativa són la premsa digital, els mitjans tradicionals, agències informatives, gratuïts, institucionals, xarxes socials, blogs, mitjans alternatius i blog-premsa.

És interessant jugar-hi una estoneta!

Aquesta iniciativa la vaig conèixer ahir a la xerrada sobre bases de dades lliures i el cas d'OpenStreetMap que va oferir en Jaume Figueras a la festa de presentació de la nova versió 9.04 de la distribució GNU/Linux Ubuntu, Jaunty Jackalope.

CityMurmur està basat en OpenStreetMap, la proposta lliure davant serveis privatius com el Google Maps o d'altres.

Vídeo d'un Data Center de Google

Ja fa dies parlava de la preocupació per la ubicació dels Data Center i de com Google es plantejava traslladar les supercomputadores que necessita per operar a 11 km dins el mar. Els Data Centers ubicats al mig del mar utilitzarien les onades per produir energia i per refrigerar les màquines.

Fa uns dies es va celebrar el Google Efficient Data Centers Summit a Mountain View i es va presentar aquest vídeo d'un Data Center que allotja 45.000 servidors en 45 contenidors, segons he vist a Adseok.

El Facebook, el 6è lloc més popular al món

Algunes dades de comScore sobre Facebook, conegudes ja fa uns dies i interessants:

• 6è lloc més popular al món amb 275 milions d'usuaris únics al mes
• Hi destinem 4.1 minuts de cada 100 que passem online
• Acapara el 30% de tot el temps que passem a les xarxes socials. L'any passat només era el 12%
• A Europa ha crescut de manera molt forta, sent la xarxa social més popular en 11 dels 17 Estats que comScore monitoritza.
  Al Regne Unit passa dels 12.96 milions d'usuaris únics el febrer del 2008 als 22.66 milions el febrer d'enguany.
  A Itàlia té un creixement del 2.721% l'últim any fins als 10.77 milions d'usuaris.
  A l'Estat espanyol creix un 999% fins als 5.66 milions.
  A Rússia, en canvi, ocupa la setena posició darrere de lloc com VKontakte, Moikrug i Odnoklassniki

Ara llegia encara unes altres dades que fan referència a l'emmagatzematge de fotografies dins de Facebook:

• Els usuaris han pujat més de 15 mil milions de fotografies, convertint-lo en el lloc més gran per compartir fotos online.
  
  
• Per cada foto pujada, Facebook genera i emmagatzema quatre imatges de mides diferents, el que significa 60 mil milions d'imatges i 1.5 petabytes.
  
  
• S'afegeixen 220 milions de fotos noves cada setmana o 25 terabytes d'emmagatzematge addicional
  
  
• En les puntes màximes, són servides 550.000 imatges per segon.

En aquest vídeo parlen els responsables de l'aplicació de fotografies d'aquesta xarxa social.

Després del Twitter, el Flutter?

Molt bo el vídeo de sota! :-)

Ja que Twitter és el microblogging... Flutter seria el nanoblogging?

L'he trobat a e.politics