. El blog de la Núria Masdéu

13.8.14

Curs en línia de data journalism

Aquests darrers mesos he cursat el meu primer curs MOOC (Massive Online Open Course). Es titulava Doing journalism with data: first steps, skills and tools i l’oferia l’European Journalism Centre. Ha estat molt interessant! Era sobre periodisme de dades.

El curs estava estructurat en cinc mòduls diferents, cada un dels quals amb quatre temes diferents:
  1. Periodisme de dades a la redacció
  2. Trobar dades per donar suport a notícies
  3. Trobar ides de notícies amb anàlisi de dades
  4. Fer front a dades desordenades
  5. Explicar notícies visualment
Cada un d’aquests mòduls el liderava un professor diferent, tots ells excel·lents. Professionals reconeguts en el camp del periodisme de dades: Simon Rogers, Paul Bradshaw, Steve Doig, Nicolas Kayser-Bril i Alberto Cairo.

En cada un dels temes teníem a disposició un vídeo del professor explicant la lliçó, un test online i havíem de fer una aportació al fòrum de discussió. Al final de tots els mòduls havíem de passar un test i, si s’aconseguia el 70% de les respostes positives, s'obtenia el títol. 

L’experiència ha estat molt bona. He pogut compaginar-ho amb la vida laboral i familiar, he pogut formar-me una idea força aproximada de què és el periodisme de dades, eines a utilitzar, idees periodístiques, bones i males pràctiques, etc. 

I no només això, la tecnologia permet tot això i també que una persona qualsevol pugui tenir a l’abast un coneixement i uns professionals de gran valor i reconeixement. M’ho he passat pipa!

Això sí: l’anglès, mandatori. Tot i que els vídeos es podien visualitzar amb subtítols, tota la comunicació ha estat en anglès. Entre això i la meva feina actual al departament de comunicació del Barcelona Supercomputing Center, veig i visc que l’anglès és essencial avui en dia per a progressar. Val la pena mirar les sèries i pel·lícules en versió original i posar els dibuixos als fills en anglès. Hem de millorar encara en aquest aspecte.

7.8.14

El paper de la Xina en el camp de la supercomputació i la recerca científiques

Cada mig any es dóna a conèixer una actualizació de la llista TOP500 de la supercomputació. Es tracta d’un rànquing dels primers 500 supercomputadors del món, llistats per rendiment (LINPACK). La darrera actualització va tenir lloc aquest mes de juny passat, coincidint amb la conferència europea de supercomputació (ISC14). Per tercera vegada consecutiva, el primer supercomputador és el Tianhe-2, de la Xina, amb gairebé 34 petaflops.

La presència de la Xina en el món de la supercomputació ha crescut molt ràpidament els últims anys. El juny de 2008 representava el 2,4% de quota per Estats i l’1,2% de quota per rendiment. El juny de 2013, només cinc anys després, suposa una quota del 13,2% per Estats i el 21,2% per rendiment. En aquests moments, la Xina té una quota del 15,2% del total de la supercomputació (amb 76 sistemes), per darrere dels EUA (46,4% o 232 sistemes).


Els entesos diuen, però, que la Xina té dos problemes força grans: que inverteix massa en hardware i poc en software i que els costos operacionals se li disparen. Només per al Tianhe-2 gasta entre 65.000 i 100.000 dòlars diaris (!!!!) d’electricitat.


La màquina s’ha dedicat a projectes de disseny de ferrocarrils i línies de ferrocarrils, a l’astrofísica i a la genètica, al 34% de la seva capacitat. Ara bé, com que des de la institució que el gestiona no es dóna suport en software, els usuaris s’han vist forçats a escriure els programes ells mateixos. Estem parlant que el Tianhe-2 té més de 3 milions de cores.

Crear aplicacions per córrer en paral•lel sobre ingents quantitats de cores no és gens fàcil. Ara fa poques setmanes era notícia que el codi Alya, creat al Barcelona Supercomputing Center, s’havia escalat amb èxit fins als 100.000 cores, al supercomputador Blue Waters, situat al National Center for Supercomputing Applications de la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign (EUA).

Ara per ara, el rendiment dels supercomputadors es mesura en l’escala dels petaflops, és a dir, 1015 operacions de coma flotant per segon. El MareNostrum, ubicat al Barcelona Supercomputing Center, pot arribar a fer mil cent bilions d’operacions per segon (té un rendiment pic d’1,1 petaflops). Ocupa la posició 41 del llistat TOP500 (juny 2014).

Les previsions sembla que indiquen que en uns sis anys es podria arribar a l’exascala (1018 operacions de coma flotant per segon) però cal resoldre, abans, alguns obstacles, com el de l’eficiència energètica. [Per cert, no tothom el veu clar, aquest horitzó del 2020 per arribar a l’exascala. El director del Lawrence Berkeley National Laboratory al NERSC (National Energy Research Scientific Computing Center), ha apostat 20.000 dòlars de la seva butxaca personal que no tindrem sistemes d’exascala el 2020.]

No tota l’energia que gasta un supercomputador el gasta als cores. En els sistemes actuals, els processadors necessiten un gran volum d’energia, sovint un 40% o més. L’energia restant s’utilitza per a l’activació de les memòries, la xarxa d’interconnexió i el sistema d’emmagatzematge. Una part important es desaprofita en el subministre elèctric i en la refrigeració, que impedeix un rendiment òptim. Així ho explicava Àlex Ramírez, coordinador fins fa uns dies del projecte Mont-Blanc. Es tracta d’un projecte europeu que vol produir un nou tipus d’arquitectura computacional capaç de sentar les bases globals dels estàndards en l’àmbit de la supercomputació. Aquest nou sistema consumiria de 15 a 30 vegades menys d’energia, gràcies a l’ús de tecnologies àmpliament utilitzades en dispositius mòbils.

El novembre de l’any passat 2013, el projecte anunciava que les seves targetes computacionals (compute cards) tenien un rendiment 3,5 més gran pel 50% del consum energètic que les plataformes prèvies basades en ARM. Pels entesos en arquitectura computacional: http://montblanc-project.eu/press-corner/news/first-mont-blanc-compute-cards-35-times-higher-performance-half-energy

La Unió Europea finança amb 74 milions d’euros fins a 6 projectes diferents específicament centrats en l’exascala: Mont-Blanc, Cresta, Deep, Epigram, Exa2CT i Numexas. Mantenen reunions periòdiques conjuntes i participen en sessions conjuntes en conferències i reunions formatives.

Un dels centres de supercomputació més grans del món, el Lawrence Livermore (EUA) compta amb sis mil treballadors i un finançament d’1,5 mil milions de dòlars l’any passat, la majoria del govern. I sembla que cada vegada reben més finançament privat. Les possibilitats de la supercomputació en la indústria són molt grans. Com a anècdota, les patates Pringles van ser dissenyades a través de la supercomputació, per evitar que, en la línia de producció, saltessin i caiguessin a terra.

La Xina no només aposta per la supercomputació, sembla que també vol posicionar-se en la física de partícules amb un nou col•lisionador, que podria estar en marxa el 2028 i que tindria 52 quilòmetres (el del CERN en té 27). Aquest nou col•lisionador seria tant d’electrons com de positrons.

I no acaba aquí l’expansió xinesa en recerca i investigació científiques. El juny de 2014, Huawei va anunciar que havia ajudat a establir 18 Joint Innovation Centres a Europa des de la primera iniciativa amb Vodafone l’any 2006. També ha anunciat el desenvolupament de 125 milions de lliures esterlines en el seu centre de recerca i desenvolupament a Bristol. Així mateix, llegeixo al blog Eureka! que l’anuari estadístic de l’Organització Mundial de la Propietat Intel•lectual (WIPO) corresponent a l’any 2012 situa la Xina en primer lloc en els quatre tipus de registres de la propietat intel•lectual que gestiona: patents, models d’utilitat, marques registrades i disseny industrial.

Justament, el juny passat a l’ISC14, a la fira internacional de supercomputació que té lloc a Europa, l’empresa xinesa Inspur llançava un ambiciós programa d’expansió anomenat ‘I2I’ (‘IBM to Inspur’), que té per objectiu substituir IBM com a proveïdor de servidors i supercomputadors basats en l’arquitectura estàndard de xips processadors x86.



20.5.14

Què els porta a fer recerca?

Estant al Barcelona Supercomputing Center he tingut l'oportunitat de col·laborar en l'elaboració d'aquest vídeo que trobareu més avall, i que hem titulat Posem cara a la supercomputació. Diversos investigadors del Centre expliquen què els ha portat a fer recerca, què volien ser de petits, què els agradaria aportar a la ciència i per què creuen que un jove podria dedicar-s'hi.


25.2.14

Què és la supercomputació i en què ajuda en la recerca científica

Des de fa unes setmanes treballo a l'oficina de comunicació del Barcelona Supercomputing Center (BSC), on hi ha el MareNostrum, el supercomputador més potent de l'Estat i un dels més potents d'Europa.

Al llarg d'aquests dies he pogut aprendre i començar a entendre què és la supercomputació i el seu ús en recerca i investigació. Al BSC hi ha diversos departaments on es fa recerca: ciències de la vida, ciències de la Terra i ciència computacional. També hi ha un gran departament d'aplicacions computacionals en enginyeria i ciència.

Més de 350 investigadors fan recerca en els models de previsió climàtica i els models de qualitat de l'aire (a principis de desembre van publicar l'aplicació Caliope -iTunes, Google Play-, que permet visualitzar el pronòstic de la qualitat de l'aire a l'Estat per a l'hora següent a la consulta, a més dels mapes de concentració per a les properes 12 hores, dels principals contaminants atmosfèrics sobre la península). Es fa recerca, també, en bioinformàtica per avançar, així, cap a la medicina personalitzada, i també es vol influir en la manera en què els propers ordinadors i superordinadors seran construïts, programats i utilitzats. Així, per exemple, el projecte Mont-Blanc busca donar solució d'eficiència energètica per a la nova generació de supercomputadors, la que ha d'atènyer l'exascala, és a dir, almenys un exaflop (1018 operacions de coma flotant per segon). Amb l'actualització del MareNostrum el 2013, registra una velocitat punta d'1,1 petaflops (1 petaflop són 1015 operacions de coma flotant per segon).


Projectes europeus
Al BSC també s'hi fa una gran tasca relacionada amb projectes europeus d'investigació. Mont-Blanc n'és un exemple, però també d'altres: ParaDIME, PROXIMA, P-SOCRATES, RenewIT, per esmentar-ne només uns quants. És interessant de conèixer la tasca de divulgació d'aquests projectes. Una tasca que inclou no només el que periodísticament entenem per divulgació (notes de premsa, contacte amb mitjans, etc) sinó també una gran part de tallers de formació, participació en congressos i fires, seminaris, etc.

Tot plegat, just en el moment que neix Horizon2020, el nou programa marc de la UE per a la innovació i la recerca, amb un pressupost de vuitanta mil milions d'euros per al període 2014-2020, el major pressupost mai destinat a aquest programa marc.

Horizon2020 compta amb tres grans àrees d'inversió:

  • Ciència excel·lent (ERC sigles per a European Research Council; FET per a Future and Emerging Technologies; Marie Sklodowska-Curie Actions; ERI per a European Research Infrastructures)
     
  • Lideratge industrial (lideratge en tecnologies d'assistència o suport i industrials; accés a finançament de risc; innovació en petites i mitjanes empreses)
     
  • Reptes socials (salut, canvi demogràfic i benestar; seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, recerca marina, marítima i d'aigua terrestre i bioeconomia; energia eficient, segura i neta; transport intel·ligent, verd i integrat; acció climàtica, medi ambient; Europa davant un món canviant: societats inclusives, innovadores i reflexives; societats segures: protecció de la llibertat i la seguretat d'Europa i la seva ciutadania)

Outreach
Precisament, en el marc d'Horizon2020, la Comissió Europea vol re-impulsar les accions d'outreach dels centres d'investigació i centres científics. Entenem per outreach les activitats que donen a conèixer la investigació que es realitza al centre, atansant-les al públic general, així com les activitats que ajuden a fomentar les vocacions científiques en els joves estudiants, amb un èmfasi especial posat en les noies.

Al BSC es pot visitar el MareNostrum, tant en visites concertades com en la jornada de portes obertes que té lloc un cop l'any. El MareNostrum és un dels superordinadors més bonics del món, en estar situar a l'interior de la capella de la Torre Girona del Campus Nord, a Barcelona.

De mentre, si ho voleu, podeu gaudir d'aquest impressionant vídeo sobre supercomputació i ciència:


16.10.13

El #BAD2013, dedicat als Drets Humans

Des de fa sis anys, cada mes d'octubre té lloc el Blog Action Day, un esdeveniment anual, lliure i gratuït, que té per objectiu que els qui escriuen blogs facin una entrada sobre un tema concret el mateix dia per tal de conscienciar i produir una conversa global sobre aspectes que ens afecten, visibilitzar problemàtiques i, fins i tot, recollir diners per a les ONGs que es dediquen al tema escollit.

Avui la conversa es genera en blogs de 126 països diferents i se centra en els Drets Humans. Segons Amnistia Internacional, l'any passat 112 països (el 70%) van torturar els seus ciutadans, 80 països (50%) van sotmetre persones a judicis no justos i en 31 països (31%) hi va haver desaparicions forçades.

A principis de 2012 hi havia 12 milions de persones apàtrides i 15 milions de persones estaven registrades com a refugiades.

També hi ha dades per a l'esperança: només 21 països havien fet execucions i 140 (més de 2/3) havien abolit la pena de mort en la seva legislació o en la pràctica. D'altra banda, 155 estats van votar a favor de l'adopció del tractat sobre el comerç d'armes a l'Assemblea General de l'ONU l'abril de 2013 i només 3 estats hi van votar en contra.

Trobareu aquestes i més dades resumides en aquest document (PDF).

Internet i l'accés a la xarxa habiliten i faciliten els Drets Humans: la llibertat d'expressió i opinió i la llibertat d'associació en són els més palpables, potser. Però també reforcen altres drets, com el dret a l'educació. L'article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu, entre altres coses, que 'l'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom'. Mireu, sinó, la història de Julius Yego que, tal com explica en Víktor Bautista, "va ser 4t en javelina al darrer mundial d'atletisme. La gràcia és que fins el 2011, quan ja era el millor de l'Àfrica, només sabia el que n'havia après mirant vídeos a YouTube".

Al voltant del dret a l'accés a internet i a internet, hi ha tot d'institucions que hi treballen: l'Internet Society, l'Internet Rights & Principles Coalition,  entre altres.

Aquí podeu consultar les entrades del BAD (Blog Action Day) d'altres anys en què hi he col·laborat:

Els anys 2009 i 2011 van tractar del canvi climàtic i del menjar, respectivament.



#BAD2013 #humanrights #blogactionday

4.1.13

El 2012, l'any del GIF

Gif és un acrònim per dir Graphics Interchange Format, un format d'imatge que permet fer petits clips animats, i va néixer el 1987 de la mà de CompuServe.

Aquest 2012, doncs, ha celebrat 25 anys. I ho ha celebrat bé ja que l'any li ha donat protagonisme en moments històrics. Així, per exemple, el diari The Guardian i la xarxa social Tumblr van cobrir els debats presidencial de les eleccions als EUA a través de gifs animats.



Els Jocs Olímpics de Londres també han deixat una llarga fila de fitxers gifs. Per exemple, The Atlantic Wire explicava a través de múltiples gifs animats per què les gimnastes nord-americanes van guanyar les russes.


El Cap d'Any a Times Square també va ser retransmès en directe via gifs gràcies a l'acord entre Tumblr, Times Square Alliance i Livestream.


El Diccionari Oxford cada any tria una 'paraula de l'any', que incorpora al seu corpus un cop que ha comprovat que la seva difusió i acceptació són àmplies. Aquest 2012, la paraula de l'any va ser GIF. No només s'accepta al diccionari com a substantiu sinó que també s'accepta com a verb. To gif , doncs, s'entén com l'acció de crear una seqüència animada d'imatges.

Els gifs animats han circulat molt per les xarxes socials, especialment Tumblr. Ho ha facilitat el sorgiment de diverses aplicacions per a mòbil que en faciliten la creació. Mashable recollia els millors clips creats per la comunitat al voltant de l'aplicació GifBoom.


L'evolució del gif animat, afegint-hi tecnologia digital i software d'edició fotogràfica, és el cinemagraph. Va néixer el febrer de 2011, de la mà de la fotògrafa Jamie Becki del dissenyador gràfic Kevin Burg. En parlava fa un temps en la col·laboració que vaig fer aportant continguts al blog de Camaloon.


Aquí n'hi trobareu uns quants més, també molt xulos.

Tornant al gif, el 2012 se li va dedicar una exposició tant en línia com físicament en el marc de la Miami Art Week amb el títol Moving the still. A GIF Festival.

Si en voleu saber, també podeu llegir l'article de Mashable Return of the GIF: how loops conquered social in 2012 i consultar aquest vídeo que explica la història del gif.

15.10.12

Blog Action Day 2012. The power of we

El Blog Action Day és un esdeveniment global que vol visibilitzar situacions i temàtiques proposant que cada 15 d'octubre el major nombre de blogs en parlin.

El tema d'aquest any és 'The power of we', el poder del nosaltres. Segons llegeixo al blog dels organitzadors, cap a dos mil bloggers de 108 països diferents s'han registrat per prendre part en l'esdeveniment, així com ONGs com ara Oxfam, Greenpeace, HelpAge International, entre altres.

Gràcies a internet tenim la possibilitat de connectar uns i altres i difondre a una escala rapidíssima informacions i notícies. El poder del nosaltres, d'aquesta interconnexió, ha permès reforçar i difondre des de revolucions a iniciatives culturals, passant per accions polítiques i socials. També permet que innovem i fins capgirem els negocis i l'economia.

Aprofitem el poder del nosaltres per avançar i millorar en tots els sentits!

2.2.12

L'OPI de Facebook i el seu tràfic mòbil sense rendiment econòmic

Llegeixo un article interessant a GigaOM, signat per Kevin Fitchard, sobre un aspecte de Facebook ara que ha presentat l'Oferta Pública Inicial (OPI) per valor de 5 mil milions de dòlars.

En la documentació presentada, Facebook fa esment de la paraula mòbil més de cent vegades. El més curiós és que no sempre ho fa de manera positiva.

Dels seus 845 milions d'usuaris actius mensuals, el desembre passat 425 milions hi van accedir des de dispositius mòbils intel·ligents o des de la versió web optimitzada per a mòbils. El 2011, el 85% dels ingressos de 3,7 mil milions de dòlars van provenir de la publicitat. Ni un cèntim, però, de les plataformes de mòbil, ja que Facebook no hi mostra anuncis.

Amb tot, Facebook no fa res per desencoratjar el transvasament de tràfic al mòbil. Segons la documentació que ha presentat, els usuaris que es connecten a Facebook a través del mòbil ho fan com a suplement a les seves connexions a través del PC, no com a substitució.

Ara bé, una de les dades destacades de la documentació és l'estimació de penetració de la xarxa a l'Índia, d'entre el 20% i el 30%. Hi ha entre 700 i 800 milions d'usuaris potencials de Facebook a l'Índia. La majoria dels quals hi accediran des de plataformes mòbils.

Això, sumat al fet que les generacions més joves es connecten cada vegada més a través dels dispositius mòbils i que les vendes d'ordinadors van disminuint, substituïts per les tablets (una plataforma on Facebook tampoc no ensenya anuncis).

Segons Fitchard, tot i les expectatives de creixement de la publicitat mòbil els propers anys, Facebook podria no voler mostrar anuncis en aquests dispositius i solucionar, així, el problema. O almenys no ho vol encara.

Sembla que Facebook podria assajar altres possibilitats:

A la documentació de l'OPI, l'empresa esmenta la possibilitat d'inserir "notícies esponsoritzades" en els feeds de notícies dels usuaris. Per a Fitchard, Facebook podria estar investigant altres maneres de monetitzar el tràfic mòbil. La co-dependència entre fabricants de mòbils i Facebook podria obrir altres oportunitats.

Per exemple, Orange treballa per vendre telèfons optimitzats per a Facebook en tots els mercats. O bé també, en alguns països, explicat Fitchard, Orange ven plans que inclouen l'accés il·limitat a Facebook, amb la resta del tràfic de dades a mesurar. En paraules de Fitchard, "no han revelat detalls financers de l'acord però no em sorprendria que part dels ingressos anessin a Menlo Park".

31.1.12

Les exportacions catalanes dels onze primers mesos del 2011

Fa uns dies el @clubcecotint es feia ressò de l'informe de la Direcció Territorial de Comerç sobre les dades de l'exportació catalana dels onze primers mesos del 2011.

L'informe explica una sèrie de dades molt interessants:
  • Les exportacions catalanes han augmentat un 15,17% respecte el mateix període del 2010
  • Les vendes a l'exterior de Catalunya representen el 26,04% del total que exporta l'Estat
  • Les compres a l'exterior de Catalunya representen el 27,44% del total de les realitzades a l'Estat
  • Els principals sectors exportadors han estat:
    • els productes químics, amb un increment del 10,64%
    • els béns d'equip, amb un increment del 12,20%
    • el sector de l'automòbil, amb un creixement del 20,24%
  • El principal volum de vendes es fa a França i Alemanya. Els nostres veïns tenen una quota del 20,35% mentre que els alemanys, un 18,73%
  • Per continents, els millors comportaments corresponen a Oceania i Àsia (amb augments del 27,21% i del 16,21% respectivament). Les vendes a Amèrica del Nord han crescut un 13,17% i les que tenen per destí l'Amèrica Llatina, un 10,75%.
  • El valor registrat entre gener i novembre de 2011 per les exportacions catalanes ha estat de 51.429,05 milions d'euros. En d'altres comunitats autònomes ha estat de:
    • Madrid: 22.436,78  milions d'euros
    • Andalusia: 20.540,97   milions d'euros
    • País Basc: 19.436,78   milions d'euros
    • País Valencià: 18.267,42  milions d'euros
    • A la cua: les Balears (785,36  milions d'euros), sense comptar Ceuta ni Melilla
A la feina, al DRAC (on treballo al departament de Projectes), detectem l'interès d'algunes empreses per tenir el web en idiomes i alfabets diferents, en posicionar-se en buscadors que no són ni Google ni Bing ni Yahoo...

Qui també aposta molt fortament per l'exportació és Camaloon, una empresa dedicada a la personalització de xapes, imants, miralls i tasses amb qui col·laboro en la redacció d'alguns continguts. Amb l'objectiu d'arribar al mercat italià, francès, alemany i portuguès, aposten pels AdWords, els blogs temàtics (i escrits per natius) i una comunitat potent a Facebook.

Els principals problemes, com comentava en un post anterior, són el transport i les diferències culturals (que es volen pal·liar amb la creació d'equips locals).

27.1.12

Des de darrere el burka: les veus de les dones afganeses

A través d'I heart daily, m'assabento de la iniciativa Afghan Women's Writing Project (AWWP). Fundat per la periodista nordamericana Masha Hamilton, té per objectiu donar suport a les veus de les dones afganeses, tot creient que poder explicar la història d'un mateix és un dret humà.

L'AWWP està dedicat a Zarmeena, la dona executada pels talibans a l'estadi Ghazi de Kabul el 16 de novembre de 1999 i contempla els programes següents:

  • Tallers online: impartits per autors publicats, donen consells setmanals d'escriptura (en anglès)
  • Tallers de dari: tenen lloc dos cops al mes. Van a càrrec del director de l'AWWP a Kabul i d'una periodista local
  • Salons de lectura: un cop al mes, les qui escriuen en anglès es troben en un cibercafè de Kabul per compartir experiències
  • Dones amb disminucions: solen ser les més marginades. Se'ls proveeix d'accés internet a casa per les dificultats que suposa que surtin fora
  • Històries orals: programa en desenvolupament, que preveu recollir oralment les històries de dones que no saben llegir ni escriure
Des que el projecte va començar el maig del 2009, se n'han beneficiat 90 dones. Per raons de seguretat, només s'ha utilitzat el boca orella per incorporar escriptores addicionals.

Al web hi podreu llegir les 500 redaccions i poemes escrits fins ara per aquestes dones. Podeu conèixer què se sent sota un burka o què fa riure les dones afganeses. També es parla de matrimonis forçats, de trobar-se entremig de foc real, de secrets familiars i de desafiaments als talibans...