17.5.08

Les calcetes de la Mireia

La Mireia Galindo sorteja les seves calcetes (netes). Diuen que serà dimecres 21 a la presentació del llibre que publica Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos).

De moment, aquí veieu les calcetes en qüestió. Després de dos anys d'anonimat i històries de sexe, política i fideuàs, aquesta setmana a l'Internauta Vicent Partal l'entrevista, a la Mireia Galindo, o el que és el mateix, en Manel Riu i la Mir Roy (a la foto).

8.5.08

El DRAC ha fet 12 anys

Aquest mes d'abril al DRAC vam celebrar el 12è aniversari de l'empresa. L'Enric ens explicava que el DRAC va començar amb deu mòdems, deu línies telefòniques i tres ordinadors, com a proveïdor de serveis internet. L'àrea de cobertura natural, el Vallès.

Molts dels meus companys de feina -hi treballo de coordinadora de projectes- fa entre 8 i 10 anys que hi treballen, cosa que ha propiciat que la relació amb els clients sigui personal: al DRAC ens coneixen pel nom.

Al llarg d'aquests anys s'han impulsat gran diversitat de projectes i iniciatives: des del gestor de continguts propi, el bit-X0, a la implementació de nombroses botigues electròniques, passant per la creació d'aplicacions a mida, l'impuls dels Blocs terrassencs i tants altres serveis prestats i oferts!La feina d'aquests anys m'ha fet descobrir el teixit empresarial català, amb les seves llums i les seves ombres i em fa ser testimoni de la seva aposta per la tecnologia: webs per donar-se a conèixer, webs per impulsar la internacionalització, aplicacions a mida per millorar i informatitzar processos específics, intranets i extranets per millorar la gestió del coneixement...

5.5.08

El diccionari?


Vosaltres heu rebut mai un correu amb aquesta informació del diccionari Collins?

Aquí us l'enganxo perquè jutgeu vosaltres mateixos... Com es deuen revisar els diccionaris? Entenc que hi deu haver una pila de savis analitzant les entrades, oi? En aquest cas, els en va passar una de molt grossa. Qui sap si com aquesta n'hi ha més...

4.5.08

Visualització d'informació


Diversos infogràfics que m'han cridat l'atenció:

Aspectes per fer més googlejable una web

Fa uns dies Baquía publicava una llista de 10 aspectes a tenir en compte a l'hora de fer més googlejables les webs. Es tracta d'un decàleg elaborat pel Google User Experience, un equip de treball que estudia la manera d'elaborar dissenys eficaços. Els 10 manaments són els següents:

  1. Centrar-se en les persones
  2. Cada segon compta
  3. La simplicitat és clau
  4. Atraure els veterans, enganxar els nous
  5. Atrevir-se a innovar
  6. Dissenyar per al món
  7. Pensar en les necessitats presents i futures
  8. Alegrar la vista sense distreure la ment
  9. Guanyar-se la confiança de l'usuari
  10. Afegir-hi un toc humà

29.4.08

A Tinet ja en són 25.000 i a RodaMots, 10.000

Aquests dies a Tinet ja han arribat als 25.000 tinetaires. Es tracta d'una comunitat pionera a internet, i ara ja ben nombrosa.

Per celebrar-ho organitzen l'exposició "Ja som 25.000 tinetaires" al Pati del Palau de la Diputació de Tarragona del 13 al 25 de maig, on s'hi mostrarà un recorregut pels diferents serveis de Tinet, des de la connectivitat a internet, passant pel correu electrònic i el portal de Tinet, fins a les darreres eines de WebFàcil i blocs.TINET.

També conviden els membres de la seva comunitat a formar part del "Pòster Tinetaire!" tot enviant una foto personal.

D'altra banda, avui el RodaMots ha arribat a les 10.000 subscripcions. Es tracta d'una iniciativa similar al Word A Day però en llengua catalana. Cada dia es rep una paraula amb una explicació del seu significat, l'etimologia, exemples del seu ús... Al DRAC col·laborem des de fa uns mesos amb RodaMots en la gestió de les subscripcions i l'enviament dels butlletins.

Enhorabona a les dues iniciatives!!

26.4.08

Les fosses comunes a Catalunya sobre Google Maps

Pepproductions ha ubicat sobre el Google Maps les fosses comunes a Catalunya. Es tracta d'una versió beta, on s'hi indiquen les localitats on hi ha fosses comunes de les víctimes de la Guerra Civil, encara que algunes falta confirmar-les.

Els indicadors d'ubicació mostren si es tracta de fosses dins el cementiri, fora o bé dins i fora del cementiri.

En properes versions està previst ampliar els continguts per a cada una de les fosses (com consta l'actual de Manresa) i senyalitzar la totalitat de fosses, algunes per marcar a falta de les coordenades geogràfiques exactes.

Les dades s'han basat en el mapa de Queralt Soler fet públic per la Generalitat. Ho trobareu a www.memoriahistorica.cat.

El joc de la conquesta del domini.cat

Can Antaviana torna a signar un widget per a la Fundació.cat. En aquest cas, amb motiu de Sant Jordi es repta els internautes a combatre heroicament en 5 batalles temàtiques de la conquesta del .cat. El petit Sant Jordi I el Conqueridor, emulant el rei en Jaume, necessita l'ajuda de tothom perquè, amb cada batalla guanyada, li proporcionem la vestimenta que li falta, havent estat agafat desprevingut com li ha passat.

Ja ho veieu, a mi m'ha investit Dama de l'Orde del puntCat. I se'm concedeix un 50% de descompte en la compra d'un domini .cat!

31.3.08

Noies de Riyad i teologia feminista

Aquests últims dies he llegit dos llibres prou interessants:

  • Noies de Riyad, de Rajaa Alsanea. Editorial Columna.
    Es tracta del primer llibre de l'autora, publicat al Líban el 2005 després que es prohibís a l'Àrabia Saudita, el seu país.

    S'hi relaten els anhels de quatre joves saudites a la recerca d'estimar, ser estimades i trobar la felicitat. El pes de la tradició, la pressió dels casaments concertats i la negació de la pròpia felicitat per a les dones les aboca a situacions desagradables.

    Al llibre veiem que els mòbils i internet són els nous àmbits on socialitzar-se i on relacionar-se nois i noies en una societat retratada patriarcal, riquíssima i masclista.

    Alguna de les noies marxa a l'estranger a treballar o bé a estudiar, a la recerca d'un espai propi i de les llibertats de què no pot gaudir al seu país. El detall d'entrar al lavabo de l'avió que la torna a casa a col·locar-se l'abaia tot just quan s'enlaire per evitar les cues d'altres dones que fan el mateix abans d'aterrar és un bon reflex de tot plegat.

  • La teologia feminista en la història, de Teresa Forcades. Fragmenta editorial.
    Vaig llegir el comentari que va publicar Vicent Partal al seu blog i, quan en vaig tenir ocasió, em vaig comprar el llibre. El publica aquesta una nova editorial que té per objectiu ser una editorial especialitzada en el món de les religions, sempre des d’una perspectiva oberta, rigorosa i independent.

    La teologia feminista es descriu com una modalitat de la teologia crítica o de l'alliberament. És la que s'ha oposat a la teologia patriarcal.

    Al llibre, Forcades ens parla des de la manifestació organitzada per dones contemporànies a Buddha que no van acceptar ser excloses de la comunitat monàstica a les querelles des femmes o les figures de Moderata Fonte, Lucrezia Marinella, Christine de Pizan...

    Alguns fets que m'han cridat l'atenció:
    1. El Vita Christi de sor Isabel de Villena va tenir més èxit editorial que el Tirant lo Blanc. Va tenir 3 edicions diferents en 30 anys (València, 1497 i 1513 i Barcelona, 1527).

    2. Joan Lluís Vives, amic d'Erasme i de Tomàs Moro, publica el 1524 De institutione feminae christianae dedicat a Maria Tudor quan encara era una nena i ell li ensenyava llatí per encàrrec de la seva mare Caterina d'Aragó. En aquesta obra es declara a favor que totes les noies solteres independentment de la classe social rebin una educació, incloent-hi el llatí. Segons l'autora, Vives argumenta que "l'educació de les dones és un be per a la societat i per a l'Estat" i "considera que, en el matrimoni, la companyonia intel·lectual és més important que la procreació".

    3. Els estralls de la Inquisició: considerava il·lícit que una monja estudiés llatí, llengua oficial de l'Església i la teologia.

    4. Elena Cornaro, veneciana, es converteix el 1678 en la primera dona que obté el títol de doctor en una universitat europea.

11.3.08

Freeze mobs

Fa unes setmanes al voltant de 200 persones van prendre part en una flash mob a Nova York. En aquest cas es tractava d'una freeze mob ja que el que es va acordar va ser quedar-se immòbil durant uns minuts.




Ara l'experiència ha corregut: a París ho van fer al voltant de 3000 persones a Trocadero i a Xangai no han quedat enrere, tampoc.






Enviat amb Flock