. El blog de la Núria Masdéu

25.2.14

Què és la supercomputació i en què ajuda en la recerca científica

Des de fa unes setmanes treballo a l'oficina de comunicació del Barcelona Supercomputing Center (BSC), on hi ha el MareNostrum, el supercomputador més potent de l'Estat i un dels més potents d'Europa.

Al llarg d'aquests dies he pogut aprendre i començar a entendre què és la supercomputació i el seu ús en recerca i investigació. Al BSC hi ha diversos departaments on es fa recerca: ciències de la vida, ciències de la Terra i ciència computacional. També hi ha un gran departament d'aplicacions computacionals en enginyeria i ciència.

Més de 350 investigadors fan recerca en els models de previsió climàtica i els models de qualitat de l'aire (a principis de desembre van publicar l'aplicació Caliope -iTunes, Google Play-, que permet visualitzar el pronòstic de la qualitat de l'aire a l'Estat per a l'hora següent a la consulta, a més dels mapes de concentració per a les properes 12 hores, dels principals contaminants atmosfèrics sobre la península). Es fa recerca, també, en bioinformàtica per avançar, així, cap a la medicina personalitzada, i també es vol influir en la manera en què els propers ordinadors i superordinadors seran construïts, programats i utilitzats. Així, per exemple, el projecte Mont-Blanc busca donar solució d'eficiència energètica per a la nova generació de supercomputadors, la que ha d'atènyer l'exascala, és a dir, almenys un exaflop (1018 operacions de coma flotant per segon). Amb l'actualització del MareNostrum el 2013, registra una velocitat punta d'1,1 petaflops (1 petaflop són 1015 operacions de coma flotant per segon).


Projectes europeus
Al BSC també s'hi fa una gran tasca relacionada amb projectes europeus d'investigació. Mont-Blanc n'és un exemple, però també d'altres: ParaDIME, PROXIMA, P-SOCRATES, RenewIT, per esmentar-ne només uns quants. És interessant de conèixer la tasca de divulgació d'aquests projectes. Una tasca que inclou no només el que periodísticament entenem per divulgació (notes de premsa, contacte amb mitjans, etc) sinó també una gran part de tallers de formació, participació en congressos i fires, seminaris, etc.

Tot plegat, just en el moment que neix Horizon2020, el nou programa marc de la UE per a la innovació i la recerca, amb un pressupost de vuitanta mil milions d'euros per al període 2014-2020, el major pressupost mai destinat a aquest programa marc.

Horizon2020 compta amb tres grans àrees d'inversió:

  • Ciència excel·lent (ERC sigles per a European Research Council; FET per a Future and Emerging Technologies; Marie Sklodowska-Curie Actions; ERI per a European Research Infrastructures)
     
  • Lideratge industrial (lideratge en tecnologies d'assistència o suport i industrials; accés a finançament de risc; innovació en petites i mitjanes empreses)
     
  • Reptes socials (salut, canvi demogràfic i benestar; seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, recerca marina, marítima i d'aigua terrestre i bioeconomia; energia eficient, segura i neta; transport intel·ligent, verd i integrat; acció climàtica, medi ambient; Europa davant un món canviant: societats inclusives, innovadores i reflexives; societats segures: protecció de la llibertat i la seguretat d'Europa i la seva ciutadania)

Outreach
Precisament, en el marc d'Horizon2020, la Comissió Europea vol re-impulsar les accions d'outreach dels centres d'investigació i centres científics. Entenem per outreach les activitats que donen a conèixer la investigació que es realitza al centre, atansant-les al públic general, així com les activitats que ajuden a fomentar les vocacions científiques en els joves estudiants, amb un èmfasi especial posat en les noies.

Al BSC es pot visitar el MareNostrum, tant en visites concertades com en la jornada de portes obertes que té lloc un cop l'any. El MareNostrum és un dels superordinadors més bonics del món, en estar situar a l'interior de la capella de la Torre Girona del Campus Nord, a Barcelona.

De mentre, si ho voleu, podeu gaudir d'aquest impressionant vídeo sobre supercomputació i ciència:


16.10.13

El #BAD2013, dedicat als Drets Humans

Des de fa sis anys, cada mes d'octubre té lloc el Blog Action Day, un esdeveniment anual, lliure i gratuït, que té per objectiu que els qui escriuen blogs facin una entrada sobre un tema concret el mateix dia per tal de conscienciar i produir una conversa global sobre aspectes que ens afecten, visibilitzar problemàtiques i, fins i tot, recollir diners per a les ONGs que es dediquen al tema escollit.

Avui la conversa es genera en blogs de 126 països diferents i se centra en els Drets Humans. Segons Amnistia Internacional, l'any passat 112 països (el 70%) van torturar els seus ciutadans, 80 països (50%) van sotmetre persones a judicis no justos i en 31 països (31%) hi va haver desaparicions forçades.

A principis de 2012 hi havia 12 milions de persones apàtrides i 15 milions de persones estaven registrades com a refugiades.

També hi ha dades per a l'esperança: només 21 països havien fet execucions i 140 (més de 2/3) havien abolit la pena de mort en la seva legislació o en la pràctica. D'altra banda, 155 estats van votar a favor de l'adopció del tractat sobre el comerç d'armes a l'Assemblea General de l'ONU l'abril de 2013 i només 3 estats hi van votar en contra.

Trobareu aquestes i més dades resumides en aquest document (PDF).

Internet i l'accés a la xarxa habiliten i faciliten els Drets Humans: la llibertat d'expressió i opinió i la llibertat d'associació en són els més palpables, potser. Però també reforcen altres drets, com el dret a l'educació. L'article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu, entre altres coses, que 'l'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom'. Mireu, sinó, la història de Julius Yego que, tal com explica en Víktor Bautista, "va ser 4t en javelina al darrer mundial d'atletisme. La gràcia és que fins el 2011, quan ja era el millor de l'Àfrica, només sabia el que n'havia après mirant vídeos a YouTube".

Al voltant del dret a l'accés a internet i a internet, hi ha tot d'institucions que hi treballen: l'Internet Society, l'Internet Rights & Principles Coalition,  entre altres.

Aquí podeu consultar les entrades del BAD (Blog Action Day) d'altres anys en què hi he col·laborat:

Els anys 2009 i 2011 van tractar del canvi climàtic i del menjar, respectivament.



#BAD2013 #humanrights #blogactionday

4.1.13

El 2012, l'any del GIF

Gif és un acrònim per dir Graphics Interchange Format, un format d'imatge que permet fer petits clips animats, i va néixer el 1987 de la mà de CompuServe.

Aquest 2012, doncs, ha celebrat 25 anys. I ho ha celebrat bé ja que l'any li ha donat protagonisme en moments històrics. Així, per exemple, el diari The Guardian i la xarxa social Tumblr van cobrir els debats presidencial de les eleccions als EUA a través de gifs animats.



Els Jocs Olímpics de Londres també han deixat una llarga fila de fitxers gifs. Per exemple, The Atlantic Wire explicava a través de múltiples gifs animats per què les gimnastes nord-americanes van guanyar les russes.


El Cap d'Any a Times Square també va ser retransmès en directe via gifs gràcies a l'acord entre Tumblr, Times Square Alliance i Livestream.


El Diccionari Oxford cada any tria una 'paraula de l'any', que incorpora al seu corpus un cop que ha comprovat que la seva difusió i acceptació són àmplies. Aquest 2012, la paraula de l'any va ser GIF. No només s'accepta al diccionari com a substantiu sinó que també s'accepta com a verb. To gif , doncs, s'entén com l'acció de crear una seqüència animada d'imatges.

Els gifs animats han circulat molt per les xarxes socials, especialment Tumblr. Ho ha facilitat el sorgiment de diverses aplicacions per a mòbil que en faciliten la creació. Mashable recollia els millors clips creats per la comunitat al voltant de l'aplicació GifBoom.


L'evolució del gif animat, afegint-hi tecnologia digital i software d'edició fotogràfica, és el cinemagraph. Va néixer el febrer de 2011, de la mà de la fotògrafa Jamie Becki del dissenyador gràfic Kevin Burg. En parlava fa un temps en la col·laboració que vaig fer aportant continguts al blog de Camaloon.


Aquí n'hi trobareu uns quants més, també molt xulos.

Tornant al gif, el 2012 se li va dedicar una exposició tant en línia com físicament en el marc de la Miami Art Week amb el títol Moving the still. A GIF Festival.

Si en voleu saber, també podeu llegir l'article de Mashable Return of the GIF: how loops conquered social in 2012 i consultar aquest vídeo que explica la història del gif.

15.10.12

Blog Action Day 2012. The power of we

El Blog Action Day és un esdeveniment global que vol visibilitzar situacions i temàtiques proposant que cada 15 d'octubre el major nombre de blogs en parlin.

El tema d'aquest any és 'The power of we', el poder del nosaltres. Segons llegeixo al blog dels organitzadors, cap a dos mil bloggers de 108 països diferents s'han registrat per prendre part en l'esdeveniment, així com ONGs com ara Oxfam, Greenpeace, HelpAge International, entre altres.

Gràcies a internet tenim la possibilitat de connectar uns i altres i difondre a una escala rapidíssima informacions i notícies. El poder del nosaltres, d'aquesta interconnexió, ha permès reforçar i difondre des de revolucions a iniciatives culturals, passant per accions polítiques i socials. També permet que innovem i fins capgirem els negocis i l'economia.

Aprofitem el poder del nosaltres per avançar i millorar en tots els sentits!

2.2.12

L'OPI de Facebook i el seu tràfic mòbil sense rendiment econòmic

Llegeixo un article interessant a GigaOM, signat per Kevin Fitchard, sobre un aspecte de Facebook ara que ha presentat l'Oferta Pública Inicial (OPI) per valor de 5 mil milions de dòlars.

En la documentació presentada, Facebook fa esment de la paraula mòbil més de cent vegades. El més curiós és que no sempre ho fa de manera positiva.

Dels seus 845 milions d'usuaris actius mensuals, el desembre passat 425 milions hi van accedir des de dispositius mòbils intel·ligents o des de la versió web optimitzada per a mòbils. El 2011, el 85% dels ingressos de 3,7 mil milions de dòlars van provenir de la publicitat. Ni un cèntim, però, de les plataformes de mòbil, ja que Facebook no hi mostra anuncis.

Amb tot, Facebook no fa res per desencoratjar el transvasament de tràfic al mòbil. Segons la documentació que ha presentat, els usuaris que es connecten a Facebook a través del mòbil ho fan com a suplement a les seves connexions a través del PC, no com a substitució.

Ara bé, una de les dades destacades de la documentació és l'estimació de penetració de la xarxa a l'Índia, d'entre el 20% i el 30%. Hi ha entre 700 i 800 milions d'usuaris potencials de Facebook a l'Índia. La majoria dels quals hi accediran des de plataformes mòbils.

Això, sumat al fet que les generacions més joves es connecten cada vegada més a través dels dispositius mòbils i que les vendes d'ordinadors van disminuint, substituïts per les tablets (una plataforma on Facebook tampoc no ensenya anuncis).

Segons Fitchard, tot i les expectatives de creixement de la publicitat mòbil els propers anys, Facebook podria no voler mostrar anuncis en aquests dispositius i solucionar, així, el problema. O almenys no ho vol encara.

Sembla que Facebook podria assajar altres possibilitats:

A la documentació de l'OPI, l'empresa esmenta la possibilitat d'inserir "notícies esponsoritzades" en els feeds de notícies dels usuaris. Per a Fitchard, Facebook podria estar investigant altres maneres de monetitzar el tràfic mòbil. La co-dependència entre fabricants de mòbils i Facebook podria obrir altres oportunitats.

Per exemple, Orange treballa per vendre telèfons optimitzats per a Facebook en tots els mercats. O bé també, en alguns països, explicat Fitchard, Orange ven plans que inclouen l'accés il·limitat a Facebook, amb la resta del tràfic de dades a mesurar. En paraules de Fitchard, "no han revelat detalls financers de l'acord però no em sorprendria que part dels ingressos anessin a Menlo Park".

31.1.12

Les exportacions catalanes dels onze primers mesos del 2011

Fa uns dies el @clubcecotint es feia ressò de l'informe de la Direcció Territorial de Comerç sobre les dades de l'exportació catalana dels onze primers mesos del 2011.

L'informe explica una sèrie de dades molt interessants:
  • Les exportacions catalanes han augmentat un 15,17% respecte el mateix període del 2010
  • Les vendes a l'exterior de Catalunya representen el 26,04% del total que exporta l'Estat
  • Les compres a l'exterior de Catalunya representen el 27,44% del total de les realitzades a l'Estat
  • Els principals sectors exportadors han estat:
    • els productes químics, amb un increment del 10,64%
    • els béns d'equip, amb un increment del 12,20%
    • el sector de l'automòbil, amb un creixement del 20,24%
  • El principal volum de vendes es fa a França i Alemanya. Els nostres veïns tenen una quota del 20,35% mentre que els alemanys, un 18,73%
  • Per continents, els millors comportaments corresponen a Oceania i Àsia (amb augments del 27,21% i del 16,21% respectivament). Les vendes a Amèrica del Nord han crescut un 13,17% i les que tenen per destí l'Amèrica Llatina, un 10,75%.
  • El valor registrat entre gener i novembre de 2011 per les exportacions catalanes ha estat de 51.429,05 milions d'euros. En d'altres comunitats autònomes ha estat de:
    • Madrid: 22.436,78  milions d'euros
    • Andalusia: 20.540,97   milions d'euros
    • País Basc: 19.436,78   milions d'euros
    • País Valencià: 18.267,42  milions d'euros
    • A la cua: les Balears (785,36  milions d'euros), sense comptar Ceuta ni Melilla
A la feina, al DRAC (on treballo al departament de Projectes), detectem l'interès d'algunes empreses per tenir el web en idiomes i alfabets diferents, en posicionar-se en buscadors que no són ni Google ni Bing ni Yahoo...

Qui també aposta molt fortament per l'exportació és Camaloon, una empresa dedicada a la personalització de xapes, imants, miralls i tasses amb qui col·laboro en la redacció d'alguns continguts. Amb l'objectiu d'arribar al mercat italià, francès, alemany i portuguès, aposten pels AdWords, els blogs temàtics (i escrits per natius) i una comunitat potent a Facebook.

Els principals problemes, com comentava en un post anterior, són el transport i les diferències culturals (que es volen pal·liar amb la creació d'equips locals).

27.1.12

Des de darrere el burka: les veus de les dones afganeses

A través d'I heart daily, m'assabento de la iniciativa Afghan Women's Writing Project (AWWP). Fundat per la periodista nordamericana Masha Hamilton, té per objectiu donar suport a les veus de les dones afganeses, tot creient que poder explicar la història d'un mateix és un dret humà.

L'AWWP està dedicat a Zarmeena, la dona executada pels talibans a l'estadi Ghazi de Kabul el 16 de novembre de 1999 i contempla els programes següents:

  • Tallers online: impartits per autors publicats, donen consells setmanals d'escriptura (en anglès)
  • Tallers de dari: tenen lloc dos cops al mes. Van a càrrec del director de l'AWWP a Kabul i d'una periodista local
  • Salons de lectura: un cop al mes, les qui escriuen en anglès es troben en un cibercafè de Kabul per compartir experiències
  • Dones amb disminucions: solen ser les més marginades. Se'ls proveeix d'accés internet a casa per les dificultats que suposa que surtin fora
  • Històries orals: programa en desenvolupament, que preveu recollir oralment les històries de dones que no saben llegir ni escriure
Des que el projecte va començar el maig del 2009, se n'han beneficiat 90 dones. Per raons de seguretat, només s'ha utilitzat el boca orella per incorporar escriptores addicionals.

Al web hi podreu llegir les 500 redaccions i poemes escrits fins ara per aquestes dones. Podeu conèixer què se sent sota un burka o què fa riure les dones afganeses. També es parla de matrimonis forçats, de trobar-se entremig de foc real, de secrets familiars i de desafiaments als talibans...

26.1.12

Estat de l'internet actual

ReadWriteWeb es feia ressò ara fa uns dies de les dades fetes públiques per Royal Pingdom sobre l'Internet del 2011. En recullo algunes d'interessants:

  1. Facebook:
    1. Més de 800 milions d'usuaris, amb 200 milions d'usuaris nous
    2. L'octubre del 2011 Facebook era tan gran com l'internet del 2004
    3. 350 milions d'usuaris de Facebook s'hi han connectat a través del telèfon mòbil
    4. S'han compartit 30 mil milions de peces de contingut cada mes
  2. Twitter:
    1. @ladygaga encara és l'usuari de Twitter amb més seguidors de tot el món (18,1 milions)
    2. La xarxa de microblogging compta amb 225 milions de comptes, dels quals 100 milions no són actius
  3. Tumblr i Wordpress
    1. Tumblr compta amb 39 milions de blogs
    2. Wordpress compta amb 70 milions de blogs
  4. Dominis i webs
    1. A finals del 2011 existien 555 milions de webs
    2. El domini que més ha crescut respecte el 2010 és el .com. Ha passat de ser 88.8 milions a 95.5 milions.
    3. El domini .net ha crescut amb 0,6 milions més de noms; el .org, amb 1,3 milions; el .info, amb 7,6 milions i el .biz, amb 2,1 milions.
  5. Població d'internet
    1. Àsia representa el 44% de la població d'internet
    2. Europa representa el 23% de la població d'internet
    3. Amèrica del Nord, el 13%
    4. Àfrica, el 6%
Precisament, a l'Internet World Stats veig que la penetració d'internet a Europa és del 58,3% (la mitjana global és del 30,2%). Els països europeus amb més usuaris a internet són:
  • Alemanya: 65,1 
  • Rússia: 59,7
  • Regne Unit: 51,4
  • França: 45,2
  • Turquia: 35,0
L'Estat espanyol en té 29,1 milions. D'aquests, es calcula que 15.682.800 tenen perfil a Facebook.

Justament, segons algunes previsions, Facebook podria arribar als mil milions d'usuaris aquest proper mes d'agost. Això seria una setena part de la població mundial. Aquestes previsions indiquen que l'augment d'usuaris provindria de països com el Brasil o l'Índia, amb molta població encara sense perfil a la xarxa social.

De la resta de xarxes, LinkedIn compta amb 130 milions de membres i Google+, 49  milions.

Finalment, adjunto un quadre il·lustratiu sobre la història de les plataformes computacionals:


17.1.12

Neix CCTV Àfrica

La China Central Television ha obert a Kènia la seva primera cadena informativa sobre el continent africà, CCTV Àfrica (s'emetrà en el canal en anglès de la CCTV). De moment, produirà una hora diària de programació, que cobrirà les notícies de tot el continent. Serà bàsicament de notícies però també inclourà altres formats, com entrevistes i documentals.

Els temes a cobrir seran polítics, socials, econòmics i culturals, d'arreu del continent.

Llegeixo també, a EJC, que l'aplicació mòbil 'I Love Africa', de la mateixa CCTV, es llançarà públicament després d'estar sis mesos en període de proves.

Fa uns anys, el 2007, parlava de l'acord signat entre la Xina i Zimbabue pel qual la cadena CCTV emetria programes de Zimbabue amb l'objectiu "de contrarestar el monopoli que té Occident en la informació sobre Zimbabue i els temes africans". L'acord també incloïa l'acolliment de personal de la ràdio i  televisió de Zimbabue per augmentar els seus estàndards d'emissió.

I, en un post una mica anterior, em sorprenia de l'evolució de les inversions de la Xina a l'Àfrica. Mentre que des del 1990 al 1997 va ser de 20 milions de dòlars, del 1998 al 2002 la xifra va augmentar fins als 120 milions de dòlars.

En aquests moments no tinc dades més actualitzades d'aquestes inversions. En qualsevol cas, sembla que, amb CCTV Àfrica, la Xina continua apostant fort pel continent oblidat. Llegeixo que el centre obert a Nairobi és el primer fora de la Xina que la cadena obre al món.

16.1.12

La Unió Europea vol impulsar el comerç electrònic

La Unió Europea vol que comprem més online, segons llegeixo a European Journalism Centre. Per anar bé, l'any 2015 la contribució a l'economia d'internet i el comerç electrònic hauria de ser el doble que ara.

Segons la Comissió Europea, internet suposa menys del 3% de l'economia de la UE i el comerç electrònic és un 3,4% de les vendes dels 27. La Comissió afegeix que, en comparació, internet suposa el 20% del creixement econòmic i el 25% del creixement de l'ocupació en alguns Estats del G8 en els últims cinc anys.

Algunes de les barreres amb què es troben els europeus i que es volen solucionar són, per exemple, que no s'accepti el pagament amb targeta de crèdit o que no es puguin lliurar els productes a un altre Estat membre de la UE. També hi ha qui té por dels pagaments en línia mentre que, els que no tenen problemes per efectuar-los, poden trobar els ports massa cars o patir perquè no arribi la mercaderia danyada.