. El blog de la Núria Masdéu: Quin ús fan de les xarxes socials els qui es dediquen a recerca i ciència?

28.10.14

Quin ús fan de les xarxes socials els qui es dediquen a recerca i ciència?

La revista Nature publicava ja fa uns dies un article molt interessant sobre l'ús que fan de les xarxes socials els qui fan recerca científica. Aquest article es basa en les més de 3.500 respostes de 95 països diferents rebudes d'una enquesta enviada a desenes de milers d'investigadors el mes de maig passat. L'enquesta s'interessava per l'ús que fan de les xarxes socials i altres webs i serveis.



Els resultats palesen que també en el camp científic es produeix un gir en els hàbits comunicatius. Per exemple, existeix la xarxa social especialitzada per a investigadors ResearchGate, coneguda per més del 88% dels científics i enginyers que van respondre l'enquesta, amb poca diferència entre països. És més visitada que Facebook i LinkedIn. Nature recull un testimoni de la directora dels Friday Harbor Laboratories de la Universitat de Washington, Billie Swalla, que afirma que a ResearchGate hi troba més fàcilment els darrers papers rellevants que no pas en revistes especialitzades.

ResearchGate va néixer fa sis anys de la mà d'Ijad Madisch (metge i viròleg), juntament amb dos amics més. S'hi poden crear perfils personals, compartir-hi papers, fer un seguiment de les visualitzacions i intercanviar opinions. Compta amb més de 4,5 milions de subscriptors i n'arriben 10.000 més de nous cada dia, segons Madisch. L'empresa té 120 treballadors i el juny passat anunciava que havia assegurat 35 milions de dòlars d'inversió.

ResearchGate també té competidores: Academia.edu, amb 11 milions de perfils registrats i Mendeley, amb 3,1 milions de membres. Academia.edu, a diferència de la resta, és oberta de subscripció.

Un dels aspectes que aixeca crítiques és l'accés obert als papers científics. A finals de 2013 Elsevier va enviar tres mil avisos a llocs com Academia.edu sota l'empara de l'US Digital Millennium Copyright Act (DMCA), demanant la retirada dels papers dels quals posseïa el copyright. Academia.edu va fer arribar l'avís als seus usuaris, que van posar el crit el cel. Un investigador que va rebre l'avís i que no vol ser esmentat, va explicar a Nature: "Gairebé no conec cap científic que no violi les lleis de copyright. Volem sota el radar i esperem que els editors no se n'adonin".

Segons aquesta informació de Nature, aquesta qüestió també incumbeix els repositoris universitaris (a qui Elsevier també va enviar avisos l'any passat). "Tot plegat és part d'una batalla més gran en què els acadèmics volen compartir els seus papers lliurement online mentre que els editors volen mantenir-ne el contingut darrere murs de pagament i monetitzar-lo", afirma el director d'Academia.edu, Richard Price.

I no només això sinó que aquestes xarxes socials també actuen en un altre dels processos cabdals de la publicació científica, la revisió: el març d'aquest any, ResearchGate va llançar l'OpenReview, que anima els usuaris a publicar crítiques en profunditat de les publicacions existents. A mitjans d'agost ja s'hi havien publicat més de deu mil crítiques. Price afirma que Academia.edu també llançarà un peer-review postpublicació. "Hem de construir un sistemes de filtratge millors per explicar en quina investigació es pot confiar", diu.

Veig en un dels comentaris de l'article, que amb les dades ofertes per Nature, s'ha creat una visualització d'aquestes dades.

Cap comentari: