. El blog de la Núria Masdéu: 07.2009

17.7.09

Petites modificacions al blog

Aquests dies m'he entretingut a fer petites modificacions al blog. D'una banda, hi he introduït els continguts de les dues versions de blog anteriors a aquesta.

La primera de totes, allotjada a lacomunitat.net i encara accessible allà, són uns quants posts de l'any 2003.

La segona, allotjada al 360º del Yahoo!, ha deixat de ser operativa. Es tracta dels posts del 2005 fins l'abril del 2006, que vaig obrir aquest Blogger.

També he canviat la visualització del calendari Agenda mèdia TIC per guanyar legibilitat. L'Agenda mèdia TIC és un calendari col·laboratiu públic on gent diversa hi afegim convocatòries de conferències, cursos, jornades, congressos, formació, debats, exposicions i esdeveniments en general sobre internet, TIC i mitjans de comunicació.

Ara també trobareu al final dels posts uns checkboxes que indiquen: interessant, apropiat, no ho havia llegit enlloc. Encara no havia vist aquesta opció al blogger i l'hi he afegida.

Ja fa un temps que també vaig canviar la visualització dels llibres que tinc entrats a Shelfari. Ara es veuen les portades de cada llibre (els que en tenen d'escanejada) i queda més polit.

I ja fa força més temps que hi vaig afegir els titulars dels últims posts que s'havien publicat al directori de Blocs terrassencs. És a la secció d'El que es diu per Terrassa.

Finalment, a El que comparteixo hi trobareu els posts i notícies que llegeixo al Google Reader i que comparteixo perquè em semblen interessants, curioses, innovadors, inspiradores... També els podeu seguir des de la meva plana de compartits.


La banda ampla continua creixent al món


Om Malik publicava un avenç de l'estudi 'Estat de l'internet' (State of the Internet), de l'empresa Akamai.

Algunes punts interessants:
  • El primer quatrimestre del 2009, una cinquena part de les connexions a internet al món eren a velocitats superiors als 5 Mbps, un 5% més que l'últim quatrimestre del 2008 i un 30% més que el primer de l'any passat.

  • El WiMAX guanya terreny. No només als EUA sinó en llocs com l'Àfrica, els Bàltics o els països de l'Est.

  • S'han anunciat quatre nous cables submarins per portar la banda ampla al continent africà. N'hi ha un, el Glo-1, que el llancen operadors nigerians Globalcom.

  • Les xarxes de fibra fins a la llar creixen molt ràpid a Europa i l'Àsia. A Letònia, l'operador nacional Lattelecom Group, preveu llançar una xarxa FTTH amb velocitats d'accés fins a 500 Mbps a finals d'aquest any i podria augmentar fins als 10 Gbps.

  • Als Estats Units, Delaware és el més ràpid, amb una velocitat mitjana de 7.2 Mbps. Nova York se situa en 5.722 Mbps i Califòrnia no apareix entre els 10 primers.

15.7.09

Canvis en polítiques de privacitat, hackers amb l'Iran i la University of the People

Si teniu interès en assabentar-vos dels canvis que facin en la seva política de privacitat i termes d'ús webs com Facebook, Google, GoDaddy, Apple, Amazon, Flickr, etc. ara ho teniu més fàcil. TOSBack és un web de l'Electronic Frontier Foundation que monitoritza les modificacions que les respectives empreses fan sobre els seus termes d'ús.

Per un altre cantó: World Changing fa una crida a donar suport als grups que estan treballant per proveir anonimat als blocaires iranians. Concretament, dóna a conèixer l'esforç de Nedanet, d'una banda, i d'Anonymous Iran, de l'altra.

NedaNet és un grup de hackers que té per missió ajudar la gent iraniana tot muntant xarxes de servidors proxys, que ofereixin l'anonimat, i tot d'altres tecnologies que els permeti comunicar-se i organitzar-se més enllà de la censura. Si se'ls vol donar un cop de mà, es pot afegir ample de banda i connectar el PC a la seva xarxa.

Anonymous Iran dóna suport en comunicacions per xat anònimes i ofereix consells en seguretat en les comunicacions. El web acull més de 25.000 posts i té uns 3.000 membres d'arreu del món.

En un altre ordre de coses però sense deixar el tema hackers, fa uns dies la Mercè Molist publicava un post molt interessant sobre dones hackers: les dones hacker no són com a les pel·lícules. Llegiu-lo, val la pena!


Finalment, llegia que s'ha llançat la Universitat de la Gent. Es tracta d'un escola d'estudis superiors, oberta a tots els estudiants d'arreu del món, que utilitza tecnologia de codi obert, materials oberts i mètodes d'e-learning i mestres peer-to-peer amb la voluntat d'abaratir els costos de matrícula.

Sense cap mena de promoció, quan va obrir va registrar 200 estudiants de 52 països diferents. Els requisits: diploma de l'institut i un nivell suficient d'anglès.

La matrícula costa entre 15 i 50 dòlars, segons el país d'origen, i els exàmens costaran entre 10 i 100 dòlars. Per poder mantenir-se operativa, la Universitat necessita 15.000 estudiants i 6 milions de dòlars, dels quals 1 milió l'ha avançat de la pròpia butxaca el fundador i impulsor de la institució, Shai Reshef.

El que fem amb els mòbils

Els últims dies he llegit diverses notícies i articles força interessants sobre la indústria del contingut per a mòbils, d'aplicacions per a mòbils i de màrqueting mòbil.

D'una banda, la primera setmana després del llançament de l'iPhone 3GS les pujades des de mòbil al YouTube van augmentar un 400%, segons va anunciar Google. Aquest model de telèfon disposa de plenes capacitats de vídeo. Tot i que cal pensar que aquest tant per cent inclou els tests que els nous propietaris devien realitzar amb el mòbil, la tendència apunta a un creixement sostingut alt.

Albert Garcia Pujadas publicava fa uns dies un post sobre el fenomen de l'Apple App Store. Les xifres que ell recollia són espectaculars: més de 35.000 programes disponibles a l'Apple App Store, amb 5.000 noves aplicacions que s'hi afegeixen cada mes. Google acull 1.500 títols al seu mercat d'Android i Microsoft, Nokia, Palm i Research in Motion (Blackberry) ja han obert botigues d'aplicacions o tenen previst fer-ho de manera imminent.

Sembla que, en aquestes aplicacions, un dels aspectes que més s'hi aprecia és la informació d'ubicació, no només en les que previsiblement podrien oferir-ho, com les de viatges o de navegació, sinó també en d'altres com mèdiques i musicals.

Sembla que aquestes aplicacions, tot i no ser gratuïtes, superen la resta, cosa que podria indicar que aporten un valor real i no són només una tendència momentània.

Finalment, a ReadWriteWeb publicaven fa uns dies un resum d'una entrevista amb Andrea Vaccari, investigador al MIT Senseable City Lab. En aquest laboratori, entre altres, es realitzen anàlisis i visualitzacions de dades de mòbil en centres urbans, és a dir, estudien les 'empremtes digitals'.




Segons Vaccari, probablement aquest tipus d'informació tindrà aplicacions pràctiques, com l'organització del transport públic. Afegeix que, per primera vegada, l'any 2008 més del 50% de la població mundial vivia en ciutats i que el físic i el digital conflueixen.

A ReadWriteWeb trobareu diversos articles sobre les aplicacions mòbils que utilitzen dades d'ubicació:
D'altra banda, segons recollia BusinessWeek, en el segon quatrimestre d'aquest any, el sector del mòbil ha vist incrementar en un 46% les fusions i adquisicions. L'activitat és animada, i qui més qui menys compra les petites i prometedores start-ups amb l'esperança d'augmentar la presència mòbil.

Feu servir wikis?

Llegia a The content wrangler els resultats d'un petit estudi empíric que van realitzar sobre l'ús dels wikis en entorns empresarials. Es tracta de 12 preguntes que han estat respostes per 523 persones, amb una petita anàlisi i un recull dels comentaris més interessants a cada una de les preguntes.

Una de les més interessants: el 82% dels enquestats reben dotzenes de correus electrònics diàriament. El temps dedicat a gestionar el correu és significant i informació important sovint es perd entre la muntanya de correus.




Why Businesses (Don't) Collaborate: Meeting Management, Group Input and Wiki Usage Survey Results

Algunes apostes periodístiques

Llegia fa poc que ja es publica el primer diari xinès a l'Àfrica, a Botswana. Creat per Miles Nan, un empresari xinès que fa deu anys que viu al país, vol servir els entre cinc mil i sis mil xinesos que viuen a Botswana (d'una població d'1, 8 milions de persones).

Aquesta colònia va establir-s'hi cap als 90 amb el boom de la construcció per passar després a la producció tèxtil. Actualment estan començant a obrir les primeres botigues, plenes de productes 'Made in China'. Com que pocs saben llegir l'anglès, Nan ha optat per publicar un diari propi en xinès.

(Fa temps parlava de les relacions Xina - Àfrica aquí i aquí).

D'altra banda, des de fa unes setmanes hi ha en marxa un nou projecte periodístic, el True/Slant. L'ha fundat Lewis Dvorkin, un periodista dels mitjans tradicionals. Un dels trets diferencials és que anima els col·laboradors a pensar en ells mateixos com a marques individuals i els anima a crear una comunitat pròpia de lectors al seu voltant.

El centenar de col·laboradors combinen reportatges originals amb comentaris i enllaços a titulars de tota la xarxa web i estan obligats per contracte a comprometre's amb els lectors: han d'acreditar un cert nombre de comentaris per mes i fer-hi referència als seus posts. També poden gestionar-se ells mateixos els comentaris rebuts als seus escrits. Alguns cobren mensualment, d'altres segons el tràfic que generen cap al web. També tenen a la seva disposició cobrar una part de la publicitat o comprar part de l'empresa.

També des del mes de maig passat hi ha en marxa un portal informatiu europeu, www.presseurop.eu, que vol ajudar a crear una 'esfera pública europea'. L'objectiu és monitoritzar al voltant de 250 capçaleres periodístiques tant de dins com de fora d'Europa i fer-ne una selecció d'articles sobre la UE per publicar-los al nou espai informatiu. De moment es publica en 10 idiomes i es preveu que, en els propers cinc anys, compti amb tots els idiomes oficials.

El pressupost anual és de 3 milions d'euros i hi treballa un equip de 10 periodistes. La Unió vol llançar l'any vinent, també, una televisió amb la mateixa filosofia.

Finalment, fa unes setmanes es va presentar la Carta europea per a la llibertat de premsa, una iniciativa de l'editor d'Stern, Hans-Ulrich Joerges, i 47 caps de redacció i periodistes més.

Els periodistes poden signar-la aquí.

De moment, de l'Estat l'han signada públicament Manuel González (Ser padres), Maria Nouoa (Cosmopolitan), Txerra Cirbián (El Periódico de Catalunya, entenc que el nom està mal escrit), Francisco Poveda (Economía Avanzada) i Maria Teresa Rodríguez (Radiotelevisión de Castilla-la-Mancha).