. El blog de la Núria Masdéu: 01.2008

30.1.08

Dones a l'Àfrica, dones amb tren i autobús i dones europees i internet

Llegeixo que s'ha generat certa polèmica perquè Procter & Gamble està donant gratuïtament compreses i tampons i "educació en higiene i pubertat" a l'Àfrica. També està construint lavabos en alguns llocs. La campanya no soluciona els problemes endèmics: el cost de les compreses (a Zimbabwe, per exemple, costen la meitat del que la mitjana de persones guanya en un mes), la manca d'aigua i la manca de lavabos.

Algunes veus critiquen que la campanya només exporta la cultura occidental de sobreconsumisme i fa que les noies depenguin de productes d'un sol ús que no poden permetre's. D'altres, es queixen que la campanya provingui d'una empresa, en entendre que no es pot esperar d'una corporació privada posar els interessos de noies africanes amb pocs recursos per davant de les pròpies.

Segons l'UNICEF, més d'una de cada 10 nenes de 10 anys no va a escola quan té la menstruació o deixa d'anar-hi indefinidament.

D'altra banda, descobreixo en aquest article que hi ha diversos països al món en què es reserven cotxes de metro i tren i autobusos per a dones: Mèxic, Japó, Egipte...

Resulta que, per exemple, a Ciutat de Mèxic (el transport públic del qual mou 22 milions de persones diàriament) les dones es queixen que els homes els toquen el cul, els fan petons o les segueixen quan surten fora.

A Tòquio l'any 2005 un estudi revelava que gairebé el 64% de dones entre 20 i 30 anys havien estat magrejades en trens i metros. I a Egipte diu l'article que, des del 1990, cada tren reserva el primer vagó a les dones.

Tornant a casa. Llegia fa uns dies a Baquía que les internautes europees ens connectem una mitjana de 2,36 hores al dia. I quant als principals usos de la xarxa, per a més d'un 60% són trobar informació, divertir-se, comprar productes i serveis, enriquir coneixements, obtenir consells pràctics i crear i mantenir un vincle social.

27.1.08

Col·laboracions a Ràdio Les Borges

Aquí us deixo les col·laboracions que he fet fins ara al programa Cafè llarg, que condueix l'Albert Perera de dilluns a divendres de 4 a 8 de la tarda a Ràdio Les Borges.




Clica aquí per tenir un reproductor igual

La Catosfera

Divendres i dissabte amb en Martí vam assistir a les primeres jornades de la Catosfera.

S'hi ha debatut un possible codi ètic, sobre periodisme i periodisme ciutadà, sobre política 2.0, nació 2.0, literatura i blogs, negocis i blogs...

Si us l'heu perdut, hi ha tots els vídeos de les taules rodones en aquesta plana.

Hem assistit en diverses taules rodones, que ens han fet reflexionar sobre els canvis que estem vivint: les friccions que suposen en professions com la periodística, les oportunitats en política, els reptes en els negocis i les organitzacions, la llibertat per al sobiranisme...

Un altre dels objectius marcats era la desvirtualització. En el meu cas he pogut (re)conèixer-hi molta gent. La iniciativa ha estat del Marc Vidal. Gràcies, Marc!

El DRAC hem estat a la Catosfera amb el directori de Blocs terrassencs

Dissabte a la tarda vaig participar a la taula rodona sobre Associacions i xarxes de blocs (vídeo) en el marc de la Catosfera. Hi vaig prendre part en nom del DRAC, impulsor del directori de Blocs terrassencs.

Vam explicar-hi la nostra experiència: el per què d'un directori de blogs, què ens va impulsar, què hem fet durant aquest temps de vida, etc.

El directori de Blocs terrassencs va néixer el novembre de 2006 i, a diferència d'altres iniciatives d'aquest tipus, sorgides des d'individus o associacions, es va impulsar des del DRAC.

En tractar-se d'un àmbit molt dinàmic, al DRAC vam pensar que seria interessant oferir aquest servei a la ciutat, ja que en aquells moments no n'hi havia cap d'aquest estil (ara hi ha el Blogroll, de la Fundació privada terrassa.net).

L'abril de 2007 vam convocar una primera trobada en un bar de Terrassa, que va estar molt bé i on ja vam acordar que podríem repetir.

Així, aquest desembre passat vam convocar una segona trobada, més formal. Va ser una taula rodona sobre "El blog com a mitjà de comunicació ciutadà. Realitat o utopia?", tema que van triar els mateixos blocaires. Vam comptar amb els terrassencs Marc Roca (Marcús), en Joan Rovira (ElBlogDiari) i també vam convidar-hi en Saül Gordillo.

Vam sortir amb una quarentena de blogs i ara ja en som al voltant de 250. Hem crescut molt i ràpidament. La intenció que tenim des del DRAC és de reestructurar la informació del directori i també tenim ganes, i de fet ja ho estem fent, de col·laborar en iniciatives d'aquest estil que s'estan impulsant des d'altres poblacions oferint el nostre suport tecnològic.

21.1.08

Recull de blogs periodístics en anglès

José Luis Orihuela publica un recull de blogs periodístics en anglès de lectura obligatòria.

La killer app del web semàntic

A Read/Write Web es plantegen quina podrà ser la killer app del web semàntic. L'article està bé perquè fa un repàs de les aplicacions de tecnologies semàntiques existents.

El problema més gran és que el llenguatge natural encara presenta molts problemes. Totes les passes iniciades en aquest sentit i en bases de dades semàntiques semblen els inicis del que pot arribar a ser.

He anat penjant alguna cosa sobre web semàntica:

Panasonic i Google faran Internet TVs

Fa uns dies llegia que la Panasonic treballarà juntament amb Google per desenvolupar un televisor que permetrà als usuaris veure continguts d'internet, com fotos i vídeos.

Aquest aparell permetria accedir directament a vídeos de YouTube i veure àlbums del Picassa.

Neix una ràdio online gambiana i es crea una eina per denunciar actes violents a Kènia

Un grup de periodistes gambians i diverses associacions en defensa de la llibertat de premsa han llançat Radio Alternative Voice amb l'objectiu de donar al poble gambià mitjans alternatius per accedir a informació imparcial i independent.

Segons llegeixo en el web de la ràdio, com a resultat de les amenaces, arrestos i detencions de periodistes i el tancament arbitrari de mitjans, molts periodistes de Gàmbia han deixat la feina, el país o treballen sota una forta autocensura.

Per a les comunitats sense accés a internet, aquesta ràdio emet des d'algunes ràdios privades senegaleses que arriben a Gàmbia. Precisament, la presentació de la nova ràdio també va tenir al Senegal, a Dakar en resposta a "la realment limitada llibertat de premsa' a Gàmbia, segons Amie Joof-Cole, coordinador del projecte i periodista gambià que treballa a Dakar.

D'altra banda, s'ha posat en funcionament una eina per persones que han estat testimoni d'actes de violència a Kènia. Es tracta d'Ushahidi.com i el visitant hi pot reportar l'incident que ha vist. Apareix en un mapa perquè d'altres persones ho puguin veure i completar. Els propietaris de la iniciativa diuen que "treballen amb ONGs locals de Kènia per obtenir informació i verificar cada incident".

Actualització:
A Libèria lluiten contra els abusos amb els mòbils. Es donen 10 mòbils a determinades persones dels pobles. Aquests mòbils estan preprogramats per trucar gratuïtament a la policia.

Maneres de gestionar la identitat digital

La Bel Llodrà publicava fa uns dies un post sobre Identitat 2.0. Feia referència a un article de Francisco Vargas en què explicava com gestionava la identitat digital.

Es feia ressò d'sxipper, una extensió de Firefox que registra automàticament les dades d'accés i dades de registre dels seveis web que es van utilitzant i ho guarda en servidors OpenID.

M'he baixat l'extensió i la provaré aquests dies. Una de les gràcies és que hi pots crear diversos perfils i, així, quan et registris pots triar quines dades fas públiques.

Des del mateix apunt de la Bel Llodrà he vist una presentació del fundador i CEO d'Sxip Identity, Dick Hardt sobre identitat 2.0. Tot i que és de fa més d'un any, està bé per situar en el tema de la identitat digital.

En relació a la portabilitat de les dades podeu trobar més informació a DataPortability. I també veig al blog de Francisco Vargas aquest vídeo que us inscrusto sobre el tema:


DataPortability - Connect, Control, Share, Remix from Smashcut Media on Vimeo.

19.1.08

Contribucions amb Google Checkout i xarxes socials polítiques a França

Llegeixo que Google ha posat en marxa el Google Checkout for Political Contributions. Les taxes de transacció són menors i facilita les contribucions polítiques amb botons incrustables en blogs i webs.

D'altra banda, a França l'UMP ha llançat la pròpia xarxa social estil Facebook, l'UMPnet. Així, els usuaris registrats poden crear la pròpia pàgina on disposen d'elements com missatgeria, murs on escriure-hi missatges i RSS dels àlbums de vídeo i de fotos . També hi ha espais de discussió. En qualsevol cas, i a diferència dels EUA, no hi ha accessos directes als grups de seguidors de terceres xarxes socials. Sembla que l'interès dels partits francesos és crear el propi grup de partidaris, tancat.

14.1.08

Menors de 30 anys milionaris amb internet

A OjoInternet es fan ressò d'una llista de 20 joves menors de 30 anys que s'han fet milionaris a internet.

La llista l'encapçala Mark Zuckerberg, de 23 anys i amb 700 milions de dòlars, creador de Facebook. I el segueixen:
  • Andrew Gower, Runescape, 28 anys, 650 milions $
  • Blake Ross i David Hyatt, Mozilla, 22 anys i 120 milions $
  • Chad Hurley, YouTube, 30 anys i 85 milions $
  • Angelo Sotira, DevianART, 26 anys i 75 milions $
  • John Vechey, PopCapGames, 28 anys i 60 milions $
  • Alexander Levin, WordPress, 23 anys i 57 milions $
  • Jake Nickell, Threadless, 28 anys i 50 milions $
  • Sean Belnick, Biz Chair, 20 anys i 42 milions $
  • Kevin Rose, Digg, 30 anys i 31 milinons $
  • Ryan Block, Engadget, 25 anys i 20 milions $
  • Aodhan Cullen, Stat Counter, 24 anys i 18 milions $
  • Tom Fulp, Newgrounds, 29 anys i 15 milions $
  • Rishi Kacker i Matt Pauker, Voltage, 24 anys i 12 milions $
  • Markus Frind, Plenty of Fish, 29 anys i 10 milions $
  • Catherine i David Cook, My Year Book, 17 i 19 anys respectivament i 10 milions $
  • Fredrik Neij, The Pirate Bay, 28 anys i 10 milions $
  • David Hauser i Siamak Taghaddos, GotvMail, 24 anys i 8 milions $
  • Jermaine Griggs, Hear and Play, 23 anys i 5 milions $
  • Jay Westerdal, Domain Tools, 29 anys i 5 milions $
En Markus Frind explica en un altre article del mateix ojointernet l'experiència de guanyar 10 milions de dòlars treballant 10 hores la setmana.

Ruth Kedar, autora de l'actual logo de Google

El primer logo de Google el va fer un dels seus fundadors, en Sergei Brin, utilitzant el programa lliure d'edició d'imatges Gimp. És el que veieu a la imatge. La que li va acabar de donar forma i és el que tots coneixem, l'actual, és obra de Ruth Kedar.

A Google Blogoscoped li fan una entrevista sobre el tema.

I, si us havíeu quedat amb el dubte: la tipografia està basada en la Catull.

Tot plegat, buscant la simplicitat. Per un buscador que ja processa 21 milions de Gb al dia.

11.1.08

Virgin Money, una nova aposta de banc p2p

Fa un any esmentava els banc p2p (Prosper i Zopa) i veig que Richard Branson fa la seva aposta en aquest camp: Virgin Money.

Es tracta d'una plataforma on gestionar millor les condicions dels préstecs a la família i els amics.

De vegades la gent es deixa diners de manera informal, i el tema pot acabar com el rosari de l'aurora. Doncs aquí és on Virgin Money vol entrar, vol fer la feina bruta: documentació, processament de pagaments, correus recordatoris...). De moment opera només als EUA.


Creat un partit de dones a l'Índia

Un centenar de dones índies, liderades per l'activista Suman Krishan Kant, ha decidit crear el seu propi partit polític, l'United Women Front. Afirmen que els agradaria treballar conjuntament amb els homes però cap dels partits a l'Índia ha mostrat massa interès en les seves preocupacions.

El seu objectiu és pal·liar la corrupció i la pobresa, crear un sistema sanitari universal i crear oportunitats de treball per a dones. Ho volen fer augmentant la proporció de dones al Parlament, del 8% actual al 50%, començant amb una discriminació positiva del 33%. Des del 1996 la legislació referent a aquest tema ha estat aturada. Als ajuntaments ja existeix.

Entre altres, han de fer front als avortaments selectius de gènere, violència contra les dones soferta -es calcula- per un 40% de les índies...

8.1.08

Nou primetime per al vídeo online als EUA

Sembla que despunta un nou primetime per al vídeo online als EUA: l'hora de dinar. Un nombre creixent de treballadors d'horari d'oficina de 9 a 17.00 h opten per aprofitar la pausa per dinar per mirar petits clips de vídeo, titulars de notícies, o mirar vídeos pel YouTube.

Davant d'això, els mitjans han començat a crear nous programes i publicar-los per coincidir amb els qui dinen davant la pantalla. Igualment, la publicitat veu vigoritzada aquesta franja horària.

De vegades diversos companys de cubicle segueixen junts determinats programes. Solen tractar-se de programes humorístics, d'actualitat, distesos... Un testimoni recollit al New York Times diu: "No puc navegar quan menjo", però sí veure clips de vídeo.

A banda, algunes dades mostren que els consumidors tenen més ganes de comprar (30%) en veure els anuncis a aquesta hora.

Els 'malls' dels EUA, en hores baixes

Sempre recordo en els primers episodis de la Roseanne la sorpresa i incomprensió que sentíem a casa quan, per a la Becky i la Darlene, era una festa anar al centre comercial a passar la tarda de dissabte. Ara llegia a PSFK que els malls nordamericans, els grans centres comercials dels afores de les ciutats, van de caiguda.

No se'n construirà cap més fins el 2009, en comparació amb els 5 construïts el 2005. El 2002 només el 19% de les compres de petit consumidor es van realitzar en els centres comercials a diferència del 38% del 1995.

Una de les raons que s'apunten del declivi és el canvi sofert en la composició racial dels afores de les ciutats. Quan van ser creats, la població majoritària als afores era blanca i de classe mitjana. S'hi volien trobar les botigues del centre sense els perills ni molèsties del centre. Ara, els afores han canviat. La població que hi viu és racialment més mixta i, per tant, els malls ja no poden ser refugi de la diversitat.

Podeu llegir aquest interessant article publicat a Economist.com: Birth, death and shopping. The rise and fall of the shopping mall

4.1.08

Provat matemàticament el misteri dels embussos de trànsit

Un equip de matemàtics de les Universitats d'Exeter, Bristol i Budapest han trobat la resposta al misteri dels embussos de trànsit.

Aquest equip ha desenvolupat un model matemàtic que mostra l'impacte de successos inesperats com, per exemple, que un camió surti del seu carril en una via amb dos carrils per sentit. El model demostra que, enlentint la marxa fins a una velocitat crítica quan reaccionem davant d'un fet com el descrit forcem el cotxe posterior a baixar encara més la velocitat i el de més enllà fer-ho encara més.

El model prediu l'escenari típic en autopistes amb trànsit dens. L'embús va tirant enrere creant una "onada enrere" que els conductors trobaran pocs minuts després d'originar-se.

Per tot plegat, ells diuen que és important el tipus de frenada que realitzem. Una frenada forta -normalment causada per una reacció tardana en la conducció- pot afectar la fluïdesa del trànsit en molts quilòmetres.

A les nostres autopistes també hi ajudaria que els més lents anessin pel carril de la dreta en lloc de quedar-se al carril central (!!!).

Una manera d'ajudar els periodistes a digitalitzar-se

Llegia a l'E-Media Tidbits del Poynter Online que Howard Owen ha llançat un concurs per a periodistes que no s'han digitalitzat, o el que ve a ser el mateix, només utilitzen el correu electrònic i reben algun butlletí electrònic de tant en tant.

El premi és un xec de regal d'Amazon per valor de 100 dòlars.

El tema consisteix a realitzar 10 accions:
  1. Esdevenir blocaire
  2. Comprar-se una càmera digital i obrir un compte en algun web estil Flickr per penjar-hi fotografies
  3. Amb la mateixa càmera fer un mínim de tres vídeos i penjar-los online
  4. Passar almenys dues hores la setmana durant sis setmanes a YouTube mirant vídeos d'interès personal i descobrint d'on surten
  5. Integrar-se dins una xarxa social
  6. Utilitzar el bookmarking social
  7. Si el mòbil no disposa de sistema d'enviament d'SMS, comprar-ne un de nou que sí que en disposi. Començar a enviar SMS
  8. Aprendre a twitterejar
  9. Crear una Google Maps Mashup
  10. Un cop fet tot això, documentar el que s'ha après
Sembla que tot plegat no ha caigut gaire bé al New York Times, com expliquen a Media Judo.