Sempre recordo en els primers episodis de la Roseanne la sorpresa i incomprensió que sentíem a casa quan, per a la Becky i la Darlene, era una festa anar al centre comercial a passar la tarda de dissabte. Ara llegia a PSFK que els malls nordamericans, els grans centres comercials dels afores de les ciutats, van de caiguda.
No se'n construirà cap més fins el 2009, en comparació amb els 5 construïts el 2005. El 2002 només el 19% de les compres de petit consumidor es van realitzar en els centres comercials a diferència del 38% del 1995.
Una de les raons que s'apunten del declivi és el canvi sofert en la composició racial dels afores de les ciutats. Quan van ser creats, la població majoritària als afores era blanca i de classe mitjana. S'hi volien trobar les botigues del centre sense els perills ni molèsties del centre. Ara, els afores han canviat. La població que hi viu és racialment més mixta i, per tant, els malls ja no poden ser refugi de la diversitat.
Podeu llegir aquest interessant article publicat a Economist.com: Birth, death and shopping. The rise and fall of the shopping mall
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada