Reciclar els diaris gratuïts al centre de Londres podria ser obligatori

El Westminster City Council pot aprovar la prohibició de la distribució dels 2 diaris gratuïts de la capital britànica si no els reciclen. Cada setmana 20 tones de diaris gratuïts acaben als carrers de Westminster i costa uns 164 mil euros l'any gestionar la brutícia.

S'ha donat un mes a les empreses editores dels diaris per adherir-se a "un esquema voluntari en què assumeixin les pròpies operacions de neteja per assegurar que els diaris no acabin embrutant els carrers".

Si no s'arriba a cap acord, podria ser obligat demanar un nou permís per poder distribuir els diaris.

Més informació al Press Gazette

Blocsfera cristiana

Fa uns dies vaig llegir al Connexions [From Tarragona] del Tondo Rotondo que es feia ressò de la Blocsfera cristiana. Es tracta d'un espai que aplega blogs de persones cristianes, allotjat dins el web de la revista Foc Nou.

Entre els que hi ha fins hi he trobat el blog del Bisbat de Solsona, amb clips de vídeo penjats al YouTube comentant l'Evangeli.

La tipografia Confetti, de Can Antaviana, entre les millors del 2006

Avui he llegit a l'Octa.beta v0.2, el bloc de la gent de Can Antaviana, que la tipografia Confetti, creada per ells, ha quedat en lloc molt destacat de la llista de millors fonts del 2006 que atorga el bloc Typographica.

Segons hi expliquen aquesta tipografia "es basa en les mostres originals dels tipus de lletra 'Energica' i 'Maravilla fosos a Barcelona per la desapareguda “Fundición Tipográfica José Iranzo” als voltants de la dècada de 1930".

Moltes felicitats!!

Exemples de gestió de la reputació online

Justament ara fa uns dies referenciava uns articles sobre la gestió de la reputació online i ara em trobo aquest article publicat al washingtonpost.com sobre com millorar la imatge a Google. Hi explica tres casos de persones la imatge online de les quals va veure's ressentida en ser objectes de comentaris i articles negatius envers les seves persones.

Empreses especialitzades van ajudar-los a crear una xarxa d'enllaços positius que van tapar aquests enllaços negatius. Una de les interessades expressa: "no hi ha regles, no hi ha estàndards. Els bloguers són cowboys. És el salvatge, salvatge Oest". Alguns dels personatges d'aquests exemples són polítics.

En la línia d'això, Saül Gordillo proposava al Congrés Cultura i identitat catalana en l'era digital la creació d'un codi ètic per als blocs polítics catalans.

9 milions d'streams del Live Earth

Els concerts que es van celebrar dissabte en el marc del Live Earth van batre rècords generant més de 9 milions d'streams, segons MSN. Xifra que supera la de l'anterior convocatòria del 2005 (Live 8 contra la pobresa) en què AOL va afirmar que 5 milions de persones s'havien connectat a l'acte el dia del concert i que en les sis setmanes següents el Live 8 havia estat streamejat 100 milions de vegades.

Les previsions per als streams en dies posteriors d'aquest nou acte 'global' són que significaran el 80% del total.

Les pàgines vistes deixen de ser rellevants

Llegeixo a Micro Persuasion que l'índex Page View deixa de ser rellevant per a Nielsen/NetRatings, una de les principals empreses de mesurament d'audiències online a causa dels widgets i dels vídeos online.

A partir d'ara es començarà a mesurar quant de temps l'usuari s'està en un web, més que quantes pàgines del mateix visita. Com que cada vegada es fa més ús de l'Ajax -que permet actualitzar les dades automàticament i contínuament- els usuaris no necessiten anar carregant planes noves. Per tant, les pàgines vistes deixen de tenir tant sentit com fins ara.

Segons es recull a Yahoo! News, el director de product marketing de Nielsen, Scott Ross, afirma que creuen que "els minuts totals són la millor mesura per al tràfic dels webs. Estem canviant la nostra postura sobre com han de ser les dades".

The Others

Tot i que el títol pugui donar a entendre que parlaré de Lost (algú té idea de què significa el final que vam veure??), faig referència a l'últim butlletí de Flylosophy, un laboratori de tendències. El títol d'aquest darrer butlletí és 'Los otros buscadores' i fa una aproximació a l'estat actual dels buscadors i les cerques que s'hi realitzen.

En primer lloc fa un repàs dels principals buscadors genèrics utilitzats: Google, Yahoo!, Baidu, etc. La seva principal característica és la ingent quantitat d'informació que remenen i els resultats de vegades poc rellevants que ofereixen.

Seguidament es parla dels buscadors verticals, aquells que s'han especialitzat en determinades cerques. Així, trobem el Technorati, especialitzat únicament en blogs, o el YouTube, especialitzat en vídeos. I com aquests d'altres: buscadors de viatges (eDreams, Kayak...), comparadors de preus (Kelkoo, Gooster...), els buscadors d'imatges (Flickr...), etc.

Finalment, presenta les noves tendències: buscadors humans (és a dir, solen comptar amb editors. Ex: el nou Mahalo de Jason Calacanis) i socials (compten amb l'opinió dels usuaris. Ex: LaTafanera), més en la línia de la cerca semàntica (o web 3.0).

El Banc Mundial posa a disposició d'ONG's i entitats un metagregador

Llegeixo a NetPolitique que el Banc Mundial, conscient de les dificultats a què han de fer front els actors de la societat civil a internet, els posa a disposició una nova eina: el metagregador The BuzzMonitor.

Està construida sobre codi lliure, en Drupal. Es poden fer agrupacions per blog o web, es poden extreure tags i crear-ne núvols, es poden fer votacions de les notícies, s'hi poden deixar comentaris, etc.

Es comprometen a aplicar-hi millores i novetats.

Experiments d'escriptura col·laborativa

Fa un parell de mesos parlava de la iniciativa de Penguin Books: crear una novel·la col·laborativa o wikinovel·la. A Read/Write Web publiquen un article força més complert amb tot d'iniciatives similars a aquesta: Novlet, Portrayl, Ficklets, unblock... Com bé diuen d'una iniciativa així no en sortirà una novel·la de qualitat. Ara bé, suposa un esforç de creativitat i entreteniment.

"El joc ha canviat" per a Joe Trippi

Fa uns dies vaig veure al Guardian aquesta notícia que recollia una xerrada de Joe Trippi (més info) amb polítics britànics. "Pot portar al desastre: un líder dient alguna cosa ridícula en un moment distès, pensant que no hi ha premsa, i després adonant-se que una persona amb un mòbil amb càmera et pot destrossar amb el clip que fa arribar a les xarxes socials d'internet" (recordeu el cas macaco).

Trippi continua: "Abans de la televisió, el que importava era com era sentida la veu. Llavors, amb la tele importava com es veia el candidat... qualsevol pot vendre fum per la tele: tots els Joe Trippis i Alastair Campbells (assessors d'imatge i de comunicació) hem arribat a ser molt bons per assegurar-nos que el nostre home es veu de meravella en els 8 segons que sortirà a les notícies. Ara estem evolucionant cap a un mitjà en què l'autenticitat és el rei, des de com es veuen les coses fins allò que és real... S'ha d'estar 'on' les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana".

Trippi anima els partits a aprendre a utilitzar les xarxes creades pels simpatitzants més que encaixar-los en estructures de partit. "Les xarxes socials estan creant un exèrcit de Davids".

Unes reflexions interessants. La revolució Trippi aquí encara no ha arribat.