. El blog de la Núria Masdéu

2.5.11

Col·laboració periodística amb l'Escacc


Ara he finalitzat una col·laboració periodística que he fet amb l'Escacc, l'Espai Català de Cultura i Comunicació. Principalment he aportat la redacció de notícies sobre periodisme i cultura des del vessant tecnològic, d'àmbit internacional.

D'aquesta manera, em feia ressò de com Al Jazeera havia cobert la revolució egípcia i com havia utilitzat Twitter per atraure una audiència massiva. O de com els museus dels EUA també són presents a les xarxes socials i quines accions hi realitzen per connectar amb el públic.

També he parlat d'algunes experiències periodístiques al voltant del periodisme de dades, he fet una aproximació al negoci digital de la música, he tractat la gamification de les notícies i m'he fet ressò d'algunes estratègies per vendre més llibres.

Sense oblidar les notícies diverses sobre sistemes de subscripcions a mitjans digitals (les proposades per Apple i Google), els sistemes de pagament que implementen diaris i revistes en línia (en anglès, paywall o mur de pagament), els micropagaments,  l'adaptació del contingut a noves pantalles: telèfons intel·ligents i tablets, les noves propostes de personalització de notícies, aplicacions noves per al periodisme, nous formats, noves maneres d'involucrar els lectors amb el mitjà, l'aplicació del crowdfunding en el fotoperiodisme, o com es traslladen les novel·les al format iPad.

També, entre moltes altres, de com es reestructuren les redaccions per entendre millor el seu lector, com les escoles de periodisme dels EUA passen a ser nous actors en el panorama comunicatiu, o sobre què aporta Tumblr al periodisme.

També he escrit sobre eines online: Timely, per analitzar i optimitzar piulades de Twitter; Storify, per explicar notícies en temps real amb material procedent de xarxes socials, Embedly, per fer el contingut fàcilment incrustable o Tackable, per organitzar informació sobre un  mapa.

Ha estat una experiència molt bona. M'encanta conèixer noves iniciatives, models i aproximacions en l'entorn digital i poder-les compartir!


4.3.11

El RodaMots arriba als 20.000 subscriptors

Al DRAC ens vam oferir ara ja fa una mica més de tres anys a col·laborar amb en Jordi Palou i el RodaMots. El RodaMots és un butlletí diari -similar a l'A Word A Day anglès- que conté una paraula o expressió catalana, amb el seu significat i un exemple d'ús.

Va néixer ara fa 12 anys, el març de 1999. El 2007, amb una mica menys de 10.000 subscriptors, el DRAC es va oferir a cedir-li gratuïtament el seu sistema  de gestió i enviament de mailings i, des d'aleshores hem acompanyat el Jordi Palou en aquesta aventura. Just aquests dies el RodaMots ha arribat als 20.000 subscriptors!

En Jordi Palou em demanava si existia alguna mena d'OJD dels butlletins catalans perquè, amb aquesta xifra de subscripcions, segur que el RodaMots deu estar entre les primeres posicions. La veritat, no en conec cap. Però estic segura que aniria bé per donar a conèixer entre els anunciants aquests espais llaminers i que, almenys, el qui hi dedica els esforços pugui veure-hi una recompensa econòmica. Si algú coneix alguna cosa relacionada amb el tema pot dir-ho en els comentaris.

El DRAC és una empresa de serveis internet nascuda l'abril del 1996. Jo hi treballo de coordinadora de projectes.


18.2.11

El blog, en negre

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió.

28.1.11

Com es bloqueja l'internet de tot un país?

Llegeixo a VilaWeb que aquesta matinada el govern egipci ha ordenat desconnectar internet per complet. Com pot fer-se, això?

A GigaOM hi llegeixo alguns detalls més sobre com es bloqueja l'internet de tot un país. S'hi explica que, de precedents, n'hi ha hagut un parell. A Birmània durant les protestes del 2007 i al Nepal el 2005, després que el rei prengués el poder. A la Xina també s'hi han comès bloquejos de curta durada.

Es veu que hi ha dos mètodes pels quals els Estats podrien promulgar aquestes desconnexions. Es poden tancar els routers que dirigeixen tràfic a la frontera -tancant hermèticament el país als estrangers- o anar més enllà i tancar els routers dels ISP individuals per prevenir l'accés a la majoria d'usuaris des de l'interior.

Tot i que encara no se'n coneixen els detalls, sembla que a Egipte no ha passat de cap d'aquestes dues maneres. Quan l'accés ha desaparegut, ha desaparegut ràpidament, amb el 90% de les connexions baixant en un instant.

Segons Renesys, la desconnexió dels majors ISPs del país va tenir lloc a les 12:34 am (hora local).

I, pel que sembla, tot ha estat detalladament orquestrat per desconnectar les adreces a tots els nivells, des dels usuaris de dins el país per sortir-ne com la resta del món per intentar entrar-hi.

L'article del GigaOM indica que podria fer-se a dos nivells: el primer a nivell de DNS. Així, qualsevol intent de resoldre qualsevol adreça en .eg fallaria però també, en cas que es provi anar directament a una adreça, utilitzen  el Border Gateway Protocol, el sistema pel qual cada ISP anuncia les seves adreces de protocol d'internet a la xarxa. Els ISPs han parat d'anunciar les adreces d'internet.

Així, el sistema no sap on hi ha res. Els de fora no troben webs egipcis mentre que els de dins no troben res de res.

Un tancament a la frontera, diu l'article, hauria estat més fàcil però Egipte s'ha assegurat de no causar impacte en altres Estats més avall dels cables. Això alleugeria la pressió diplomàtica i econòmica d'altres Estats i fa més difícil als manifestants de l'interior del país obtenir informació d'entrada i sortida.

Actualització: llegiu aquest post de ReadWriteWeb per saber com s'ho fan alguns egipcis per poder-se connectar a través d'eines que fan anònimes.

26.1.11

Algunes xarxes socials especialitzades: manualitats i jocs

Sovint quan parlem de xarxes socials només pensem en Facebook, Twitter, LinkedIn i ara, potser, en Quora. A banda d'aquestes n'hi ha de més especialitzades, que apleguen una gran quantitat d'usuaris. Per posar-ne un parell d'exemples:

- En la línia del DIY (do it yourself) no només trobem la impressionant Etsy, amb centenars de milers de venedors de manualitats, sinó també el Burdastyle. Fa quatre anys ja en parlava en aquest post. Les dades que els de Burda fan públiques són espectaculars: gairebé mig milió d'usuaris, 700.000 visites mensuals i 6,5 milions de page views mensuals. Tenen més de 50.000 projectes online (els projectes són les creacions realitzades per part dels usuaris).

I és que el tema de cosir-se la roba sembla que torna amb força. Segons llegeixo al San Francisco Chronicle, la cadena de teixits Jo-Ann's va obrir l'any passat 30 noves botigues i n'obrirà 40 més aquest any. I segons el Bureau of Economic Analysis dels EUA, es van importar màquines de cosir per un valor de 581 milions de dòlars durant els cinc primers mesos de l'any passat, incrementant-se un 28% respecte l'any anterior.

A l'Estat espanyol s'edita una nova revista sobre disseny i costura, amb una imatge cuidada i creativa. És El costurero. No hi falten tutorials, entrevistes a nous dissenyadors i persones que han hibridat perfils professionals per donar sortida a la seva inventiva i autorealització. La contraportada té un codi QR, amb la descripció de la revista i l'adreça del seu web.

Sense anar més lluny, aquí Terrassa, les dissenyadores Mariona Peremateu i Rosa Rubio esgoten les places dels tallers i cursets que ofereixen al Voilà! la seva botiga-taller.

- En un altre sentit, la xarxa social BoardGameGeek (BGG) està especialitzada en jocs de tauler. S'hi publiquen crítiques, articles i sessions de joc, ja sigui de joc d'estil alemany, wargames, jocs de cartes o altres jocs de taula. En total, compten amb 50.000 jocs diferents a la base de dades. Tenen 300.000 usuaris registrats, 100.000 visites úniques cada dia i 20 milions de page views per mes.

M'explica el Martí que una de les claus de l'èxit és que la xarxa es construeix col·lectivament a través de les aportacions, escrits, fotos... L'usuari registrat pot donar monedes d'or pròpies del BGG a qui considera que ha fet una bona anàlisi d'un joc, a qui ha penjat una foto interessant, a qui fa bones aportacions...

Les monedes d'or són convertibles en icones que ajuden a construir el perfil d'usuari. També es pot ser moderador d'una discussió o aportació i valorar-la amb monedes d'or. El sistema compta amb un algorisme que calcula, amb totes les valoracions, quin és el valor mitjà votat de la discussió o aportació i se li paga d'acord amb el resultat.

Les donacions econòmiques al web també es transformen en monedes d'or. Llegeixo a la Wikipedia que en alguna ocasió també s'ha fet a l'inrevés: just després de l'huracà Katrina es podien comprar monedes d'or i, amb els guanys, es van donar 36.403 dòlars a la Creu Roja, aconseguits entre l'1 i el 9 de setembre.

En tots dos casos es tracta de nínxols de mercat que aconsegueixen aplegar un grapat considerable d'usuaris.

24.1.11

El 2010, en xifres (les dades de Pingdom i algunes altres més)

Molts blogs i webs s'han fet ressò de les dades sobre internet l'any 2010, fetes públiques per Pingdom. Són les següents:

  • Correu electrònic:
    • 107 bilions de correus electrònics enviats
    • 294 mil milions de missatges de correu electrònic de mitjana diària
    • 1,88 mil milions d'usuaris de correu electrònic arreu del món
    • 480 milions d'usuaris nous de correu electrònic des de l'any 2009
    • 89,1% dels correus electrònics han estat spam
    • 262 mil milions d'spams cada dia
    • 2,9 mil milions de comptes de correu arreu del món
    • 25% dels comptes de correu són corporatius
  • Webs:
    • 255 milions de webs a desembre de 2010
    • 21,4 milions de webs afegits durant l'any 2010
  • Usuaris d'internet:
    • 1,97 mil milions d'usuaris d'internet arreu del món (juny de 2010)
    • 14% d'increment d'usuaris des de l'any 2009
    • 825,1 milions d'usuaris a l'Àsia
    • 475,1 milions d'usuaris a Europa
    • 266,2 milions d'usuaris a Nordamèrica
    • 204,7 milions d'usuaris a Amèrica Llatina i el Carib
    • 110,9 milions d'usuaris a l'Àfrica
    • 63,2 milions d'usuaris a l'Orient Mitjà
    • 21,3 milions d'usuaris a Oceania i Austràlia
  • Xarxes socials:
    • 152 milions de blogs (segons dades de BlogPulse)
    • 25 mil milions de piulades enviades en el Twitter
    • 100 milions de comptes oberts a Twitter
    • 175 milions d'usuaris a Twitter (setembre de 2010)
    • 7,7 milions d'usuaris seguint @ladygaga (el compte de Twitter amb més seguidors)
    • 600 milions d'usuaris a Facebook
    • 250 milions d'usuaris nous a Facebook
    • 30 mil milions de peces de contingut (enllaços, notes, fotos, etc) compartides a Facebook mensualment
    • 20 milions d'aplicacions de Facebook instal·lades diàriament
  • Vídeos:
    • 2 mil milions de vídeos mirats al YouTube
    • 35 hores de vídeo pujades a YouTube cada minut
    • Més de 2 mil milions de vídeos mirats mensualment a Facebook
    • 20 milions de vídeos pujats a Facebook mensualment
  • Fotos:
    • 5 mil milions de fotografies allotjades a Flickr (a setembre de 2010)
    • Més de tres mil fotos pujades a Flicker, cada minut
    • 130 milions pujades a Flickr mensualment
    • Més de 3 mil milions de fotos pujades a Facebook, cada mes
    • 36 mil milions de fotos pujades a Facebook anualment
Altres dades de l'any passat:
  • A l'Estat espanyol les quatre paraules més buscades van ser: Facebook, YouTube, Tuenti i Twitter, totes, de xarxes socials
  • El 80% dels internautes de l'Estat pertany a alguna xarxa social
  • El 63% dels usuaris recomanen productes a través de Twitter mentre que el 61% en comparteixen les queixes
  • Als EUA, el 20% de les piulades parlaven d'alguna marca o producte
A destacar, també, l'increment d'usuaris d'internet de la Xina, d'un 20,3% més que l'any 2009. Ara els usuaris d'aquest gegant asiàtic ja arriben als 450 milions, més d'un terç de la seva població. Aquest boom d'usuaris ha anat acompanyat del creixement d'un extens sistema de control i de filtres tècnics. Durant aquest any passat 2010 s'hi han tancat 60 mil webs.

Gran part d'aquest creixement d'usuaris ha vingut pel creixent accés a internet a través dels mòbils. Algunes dades indiquen que eren 277 milions d'usuaris els qui es connectaven pel telèfon.

Justament, en relació a les connexions mòbils entre els joves de 15 a 24 anys, la Xina és capdavantera a nivell mundial, amb un índex del 73% de joves connectats pel telèfon. Els EUA ocupen la segona plaça, amb un índex del 48%. A l'Estat espanyol són el 21%, amb els videojocs com l'aplicació més popular.

Entre els fabricants de telèfons mòbils intel·ligents (smartphones), HTC ha sabut fer-s'hi forat. L'últim trimestre de l'any passat va obtenir un benefici net de 500  milions de dòlars, un 31% més que el trimestre anterior i un 160% més que l'últim trimestre del 2009. En el conjunt de l'any, els ingressos van augmentar un 93% sobre els del 2009. Va vendre 24,6 milions d'unitats de telèfons. Les previsions són duplicar la capacitat de la fàbrica de Xangai fins a augmentar la producció a 2 milions de telèfons al mes.

D'altra banda, de l'Informe de la Fundació Telefònica sobre la Societat de la Informació a l'Estat l'any 2010 en destaca l'augment en la digitalització de les activitats del col·lectiu d'entre 45 i 54 anys, superior en tots els casos a la mitjana de la societat i, en alguns casos (com 'veure i compartir fotos'), pràcticament el doble (els altres casos són 'mirar vídeos', 'escoltar música', 'enviar un correu', 'manegar informació de gestions personals'). Sembla, doncs, que la fractura de l'edat tendeix a disminuir. 

També en destaca l'augment de la Internet de les coses, amb més de 2 milions de línies mòbils associades a màquines. El creixement de línies M2M (màquina a màquina) és del 18,9% davant el 2,3% de les línies convencionals. En l'actualitat, el 15% del creixement de línies mòbils es deu a aquest concepte. Tot plegat, dades de l'Estat.

Al nostre país, el domini .cat celebrava els 5 anys, amb més 44.000 dominis registrats i situant-se com el domini genèric amb la densitat d'informació més alta. És a dir, el .cat aporta a internet molts més documents per domini registrat.

26.12.10

Vols enviar un telèfon Android a l'espai?


Llegeixo a Search Engine Journal que el 13 de novembre passat mitja dotzena de treballadors de Google van llançar set globus a l'estratosfera (30 km d'alçada), carregats amb diversos telèfons Google Nexus S, amb sistema operatiu Android. Dels set globus, sis els van recuperar l'endemà i el setè, un mes més tard.

Els telèfons tenien encesos els sensors i un bon nombre d'aplicacions. De fet, tenien en marxa el Google Maps (i es va poder seguir aproximadament el seu trajecte), l'Sky Map (així, les estrelles capturades en les fotos que van tirar les càmeres dels mòbils s'han pogut identificar), el Latitude (per recuperar de nou els telèfons) i una aplicació personalitzada per fer córrer les dades del sensor, tirar fotos i algun vídeo.

Sembla, doncs, que els dispositius GPS poden continuar funcionant relativament bé fins a 20 km d'alçada, suporten els -50º C i aguanten el ràpid viatge de gairebé tres hores.

Han creat un lloc específic amb les dades de l'experiment, on també s'hi recullen les fotos així com instruccions per fer-ho un mateix!



15.12.10

La Fundació Arrels i la campanya d'en Plácido Moreno al Twitter


Heu llegit el post anterior sobre les vivències d'en Plácido Moreno, una persona en situació de sense sostre que escriu al Twitter? Es tracta d'una iniciativa de la Fundació Arrels.

Sóc sòcia de la Fundació Arrels des de fa uns anys. Just ahir m'informaven d'aquesta campanya que tenien en marxa per conscienciar sobre la problemàtica de les persones en situació de sense sostre. De manera voluntària vaig afegir-m'hi publicant el post anterior.

El canal del Plácido Moreno, en realitat, recollia les experiències d'en Juan Carlos, en Germán, en Martín, l'Inma i l'Antonio. Tots plegats han viscut en algun moment pels carrers de la ciutat.

Fa un temps també em feia ressò dels blogs oberts per persones ateses des de la Fundació Arrels.

14.12.10

El canal Twitter d'una persona que viu al carrer, a Barcelona


He quedat impressionada en descobrir el Twitter de Plácido Moreno, una persona que ha perdut la feina i que ara es troba al carrer en no poder pagar la hipoteca. Abans no li tallin també el mòbil, explica com sobreviu pels carrers de Barcelona: menjant el pa sobrer d'un forn, arreplegant entrepans llençats, dormint en caixers o en cementiris, demanant almoina...

Entenc que és una escapada de la solitud i la misèria, una connexió amb el seny i la realitat. Espero que també sigui una oportunitat per sortir-se'n.

El trobareu a http://twitter.com/Placido_Mo.

15/12/2010 - ATENCIÓ: llegiu l'actualització en el post La Fundació Arrels i la campanya d'en Plácido Moreno al Twitter.