. El blog de la Núria Masdéu

28.1.11

Com es bloqueja l'internet de tot un país?

Llegeixo a VilaWeb que aquesta matinada el govern egipci ha ordenat desconnectar internet per complet. Com pot fer-se, això?

A GigaOM hi llegeixo alguns detalls més sobre com es bloqueja l'internet de tot un país. S'hi explica que, de precedents, n'hi ha hagut un parell. A Birmània durant les protestes del 2007 i al Nepal el 2005, després que el rei prengués el poder. A la Xina també s'hi han comès bloquejos de curta durada.

Es veu que hi ha dos mètodes pels quals els Estats podrien promulgar aquestes desconnexions. Es poden tancar els routers que dirigeixen tràfic a la frontera -tancant hermèticament el país als estrangers- o anar més enllà i tancar els routers dels ISP individuals per prevenir l'accés a la majoria d'usuaris des de l'interior.

Tot i que encara no se'n coneixen els detalls, sembla que a Egipte no ha passat de cap d'aquestes dues maneres. Quan l'accés ha desaparegut, ha desaparegut ràpidament, amb el 90% de les connexions baixant en un instant.

Segons Renesys, la desconnexió dels majors ISPs del país va tenir lloc a les 12:34 am (hora local).

I, pel que sembla, tot ha estat detalladament orquestrat per desconnectar les adreces a tots els nivells, des dels usuaris de dins el país per sortir-ne com la resta del món per intentar entrar-hi.

L'article del GigaOM indica que podria fer-se a dos nivells: el primer a nivell de DNS. Així, qualsevol intent de resoldre qualsevol adreça en .eg fallaria però també, en cas que es provi anar directament a una adreça, utilitzen  el Border Gateway Protocol, el sistema pel qual cada ISP anuncia les seves adreces de protocol d'internet a la xarxa. Els ISPs han parat d'anunciar les adreces d'internet.

Així, el sistema no sap on hi ha res. Els de fora no troben webs egipcis mentre que els de dins no troben res de res.

Un tancament a la frontera, diu l'article, hauria estat més fàcil però Egipte s'ha assegurat de no causar impacte en altres Estats més avall dels cables. Això alleugeria la pressió diplomàtica i econòmica d'altres Estats i fa més difícil als manifestants de l'interior del país obtenir informació d'entrada i sortida.

Actualització: llegiu aquest post de ReadWriteWeb per saber com s'ho fan alguns egipcis per poder-se connectar a través d'eines que fan anònimes.

26.1.11

Algunes xarxes socials especialitzades: manualitats i jocs

Sovint quan parlem de xarxes socials només pensem en Facebook, Twitter, LinkedIn i ara, potser, en Quora. A banda d'aquestes n'hi ha de més especialitzades, que apleguen una gran quantitat d'usuaris. Per posar-ne un parell d'exemples:

- En la línia del DIY (do it yourself) no només trobem la impressionant Etsy, amb centenars de milers de venedors de manualitats, sinó també el Burdastyle. Fa quatre anys ja en parlava en aquest post. Les dades que els de Burda fan públiques són espectaculars: gairebé mig milió d'usuaris, 700.000 visites mensuals i 6,5 milions de page views mensuals. Tenen més de 50.000 projectes online (els projectes són les creacions realitzades per part dels usuaris).

I és que el tema de cosir-se la roba sembla que torna amb força. Segons llegeixo al San Francisco Chronicle, la cadena de teixits Jo-Ann's va obrir l'any passat 30 noves botigues i n'obrirà 40 més aquest any. I segons el Bureau of Economic Analysis dels EUA, es van importar màquines de cosir per un valor de 581 milions de dòlars durant els cinc primers mesos de l'any passat, incrementant-se un 28% respecte l'any anterior.

A l'Estat espanyol s'edita una nova revista sobre disseny i costura, amb una imatge cuidada i creativa. És El costurero. No hi falten tutorials, entrevistes a nous dissenyadors i persones que han hibridat perfils professionals per donar sortida a la seva inventiva i autorealització. La contraportada té un codi QR, amb la descripció de la revista i l'adreça del seu web.

Sense anar més lluny, aquí Terrassa, les dissenyadores Mariona Peremateu i Rosa Rubio esgoten les places dels tallers i cursets que ofereixen al Voilà! la seva botiga-taller.

- En un altre sentit, la xarxa social BoardGameGeek (BGG) està especialitzada en jocs de tauler. S'hi publiquen crítiques, articles i sessions de joc, ja sigui de joc d'estil alemany, wargames, jocs de cartes o altres jocs de taula. En total, compten amb 50.000 jocs diferents a la base de dades. Tenen 300.000 usuaris registrats, 100.000 visites úniques cada dia i 20 milions de page views per mes.

M'explica el Martí que una de les claus de l'èxit és que la xarxa es construeix col·lectivament a través de les aportacions, escrits, fotos... L'usuari registrat pot donar monedes d'or pròpies del BGG a qui considera que ha fet una bona anàlisi d'un joc, a qui ha penjat una foto interessant, a qui fa bones aportacions...

Les monedes d'or són convertibles en icones que ajuden a construir el perfil d'usuari. També es pot ser moderador d'una discussió o aportació i valorar-la amb monedes d'or. El sistema compta amb un algorisme que calcula, amb totes les valoracions, quin és el valor mitjà votat de la discussió o aportació i se li paga d'acord amb el resultat.

Les donacions econòmiques al web també es transformen en monedes d'or. Llegeixo a la Wikipedia que en alguna ocasió també s'ha fet a l'inrevés: just després de l'huracà Katrina es podien comprar monedes d'or i, amb els guanys, es van donar 36.403 dòlars a la Creu Roja, aconseguits entre l'1 i el 9 de setembre.

En tots dos casos es tracta de nínxols de mercat que aconsegueixen aplegar un grapat considerable d'usuaris.

24.1.11

El 2010, en xifres (les dades de Pingdom i algunes altres més)

Molts blogs i webs s'han fet ressò de les dades sobre internet l'any 2010, fetes públiques per Pingdom. Són les següents:

  • Correu electrònic:
    • 107 bilions de correus electrònics enviats
    • 294 mil milions de missatges de correu electrònic de mitjana diària
    • 1,88 mil milions d'usuaris de correu electrònic arreu del món
    • 480 milions d'usuaris nous de correu electrònic des de l'any 2009
    • 89,1% dels correus electrònics han estat spam
    • 262 mil milions d'spams cada dia
    • 2,9 mil milions de comptes de correu arreu del món
    • 25% dels comptes de correu són corporatius
  • Webs:
    • 255 milions de webs a desembre de 2010
    • 21,4 milions de webs afegits durant l'any 2010
  • Usuaris d'internet:
    • 1,97 mil milions d'usuaris d'internet arreu del món (juny de 2010)
    • 14% d'increment d'usuaris des de l'any 2009
    • 825,1 milions d'usuaris a l'Àsia
    • 475,1 milions d'usuaris a Europa
    • 266,2 milions d'usuaris a Nordamèrica
    • 204,7 milions d'usuaris a Amèrica Llatina i el Carib
    • 110,9 milions d'usuaris a l'Àfrica
    • 63,2 milions d'usuaris a l'Orient Mitjà
    • 21,3 milions d'usuaris a Oceania i Austràlia
  • Xarxes socials:
    • 152 milions de blogs (segons dades de BlogPulse)
    • 25 mil milions de piulades enviades en el Twitter
    • 100 milions de comptes oberts a Twitter
    • 175 milions d'usuaris a Twitter (setembre de 2010)
    • 7,7 milions d'usuaris seguint @ladygaga (el compte de Twitter amb més seguidors)
    • 600 milions d'usuaris a Facebook
    • 250 milions d'usuaris nous a Facebook
    • 30 mil milions de peces de contingut (enllaços, notes, fotos, etc) compartides a Facebook mensualment
    • 20 milions d'aplicacions de Facebook instal·lades diàriament
  • Vídeos:
    • 2 mil milions de vídeos mirats al YouTube
    • 35 hores de vídeo pujades a YouTube cada minut
    • Més de 2 mil milions de vídeos mirats mensualment a Facebook
    • 20 milions de vídeos pujats a Facebook mensualment
  • Fotos:
    • 5 mil milions de fotografies allotjades a Flickr (a setembre de 2010)
    • Més de tres mil fotos pujades a Flicker, cada minut
    • 130 milions pujades a Flickr mensualment
    • Més de 3 mil milions de fotos pujades a Facebook, cada mes
    • 36 mil milions de fotos pujades a Facebook anualment
Altres dades de l'any passat:
  • A l'Estat espanyol les quatre paraules més buscades van ser: Facebook, YouTube, Tuenti i Twitter, totes, de xarxes socials
  • El 80% dels internautes de l'Estat pertany a alguna xarxa social
  • El 63% dels usuaris recomanen productes a través de Twitter mentre que el 61% en comparteixen les queixes
  • Als EUA, el 20% de les piulades parlaven d'alguna marca o producte
A destacar, també, l'increment d'usuaris d'internet de la Xina, d'un 20,3% més que l'any 2009. Ara els usuaris d'aquest gegant asiàtic ja arriben als 450 milions, més d'un terç de la seva població. Aquest boom d'usuaris ha anat acompanyat del creixement d'un extens sistema de control i de filtres tècnics. Durant aquest any passat 2010 s'hi han tancat 60 mil webs.

Gran part d'aquest creixement d'usuaris ha vingut pel creixent accés a internet a través dels mòbils. Algunes dades indiquen que eren 277 milions d'usuaris els qui es connectaven pel telèfon.

Justament, en relació a les connexions mòbils entre els joves de 15 a 24 anys, la Xina és capdavantera a nivell mundial, amb un índex del 73% de joves connectats pel telèfon. Els EUA ocupen la segona plaça, amb un índex del 48%. A l'Estat espanyol són el 21%, amb els videojocs com l'aplicació més popular.

Entre els fabricants de telèfons mòbils intel·ligents (smartphones), HTC ha sabut fer-s'hi forat. L'últim trimestre de l'any passat va obtenir un benefici net de 500  milions de dòlars, un 31% més que el trimestre anterior i un 160% més que l'últim trimestre del 2009. En el conjunt de l'any, els ingressos van augmentar un 93% sobre els del 2009. Va vendre 24,6 milions d'unitats de telèfons. Les previsions són duplicar la capacitat de la fàbrica de Xangai fins a augmentar la producció a 2 milions de telèfons al mes.

D'altra banda, de l'Informe de la Fundació Telefònica sobre la Societat de la Informació a l'Estat l'any 2010 en destaca l'augment en la digitalització de les activitats del col·lectiu d'entre 45 i 54 anys, superior en tots els casos a la mitjana de la societat i, en alguns casos (com 'veure i compartir fotos'), pràcticament el doble (els altres casos són 'mirar vídeos', 'escoltar música', 'enviar un correu', 'manegar informació de gestions personals'). Sembla, doncs, que la fractura de l'edat tendeix a disminuir. 

També en destaca l'augment de la Internet de les coses, amb més de 2 milions de línies mòbils associades a màquines. El creixement de línies M2M (màquina a màquina) és del 18,9% davant el 2,3% de les línies convencionals. En l'actualitat, el 15% del creixement de línies mòbils es deu a aquest concepte. Tot plegat, dades de l'Estat.

Al nostre país, el domini .cat celebrava els 5 anys, amb més 44.000 dominis registrats i situant-se com el domini genèric amb la densitat d'informació més alta. És a dir, el .cat aporta a internet molts més documents per domini registrat.

26.12.10

Vols enviar un telèfon Android a l'espai?


Llegeixo a Search Engine Journal que el 13 de novembre passat mitja dotzena de treballadors de Google van llançar set globus a l'estratosfera (30 km d'alçada), carregats amb diversos telèfons Google Nexus S, amb sistema operatiu Android. Dels set globus, sis els van recuperar l'endemà i el setè, un mes més tard.

Els telèfons tenien encesos els sensors i un bon nombre d'aplicacions. De fet, tenien en marxa el Google Maps (i es va poder seguir aproximadament el seu trajecte), l'Sky Map (així, les estrelles capturades en les fotos que van tirar les càmeres dels mòbils s'han pogut identificar), el Latitude (per recuperar de nou els telèfons) i una aplicació personalitzada per fer córrer les dades del sensor, tirar fotos i algun vídeo.

Sembla, doncs, que els dispositius GPS poden continuar funcionant relativament bé fins a 20 km d'alçada, suporten els -50º C i aguanten el ràpid viatge de gairebé tres hores.

Han creat un lloc específic amb les dades de l'experiment, on també s'hi recullen les fotos així com instruccions per fer-ho un mateix!



15.12.10

La Fundació Arrels i la campanya d'en Plácido Moreno al Twitter


Heu llegit el post anterior sobre les vivències d'en Plácido Moreno, una persona en situació de sense sostre que escriu al Twitter? Es tracta d'una iniciativa de la Fundació Arrels.

Sóc sòcia de la Fundació Arrels des de fa uns anys. Just ahir m'informaven d'aquesta campanya que tenien en marxa per conscienciar sobre la problemàtica de les persones en situació de sense sostre. De manera voluntària vaig afegir-m'hi publicant el post anterior.

El canal del Plácido Moreno, en realitat, recollia les experiències d'en Juan Carlos, en Germán, en Martín, l'Inma i l'Antonio. Tots plegats han viscut en algun moment pels carrers de la ciutat.

Fa un temps també em feia ressò dels blogs oberts per persones ateses des de la Fundació Arrels.

14.12.10

El canal Twitter d'una persona que viu al carrer, a Barcelona


He quedat impressionada en descobrir el Twitter de Plácido Moreno, una persona que ha perdut la feina i que ara es troba al carrer en no poder pagar la hipoteca. Abans no li tallin també el mòbil, explica com sobreviu pels carrers de Barcelona: menjant el pa sobrer d'un forn, arreplegant entrepans llençats, dormint en caixers o en cementiris, demanant almoina...

Entenc que és una escapada de la solitud i la misèria, una connexió amb el seny i la realitat. Espero que també sigui una oportunitat per sortir-se'n.

El trobareu a http://twitter.com/Placido_Mo.

15/12/2010 - ATENCIÓ: llegiu l'actualització en el post La Fundació Arrels i la campanya d'en Plácido Moreno al Twitter.

20.11.10

La Xina segresta el 15% d'internet durant divuit minuts



Llegeixo a renesys la notícia que la Xina va segrestar durant divuit minuts del passat 8 d'abril el 15% del tràfic total d'internet, incloent-hi adreces IP del govern dels EUA i llocs amb .mil. De fet, afectava xarxes de 170 països diferents.

L'afer sembla que ha aixecat molt rebombori als EUA, tement si s'ha tractat d'un atac xinès. L'article de renesys explica el següent (en tradueixo certes parts):

L'enrutament d'internet, encara que sembli estrany, encara funciona amb el sistema de l'honor. Les organitzacions a internet (diguem-ne 'atacants') poden afirmar que posseeixen les adreces IP de qualsevol altra organització (diguem-ne 'defensors') mitjançant l'enviament d'un únic missatge Border Gateway Protocol (BGP) als seus veïns. Aquests poden triar si creure'l o no.

Si són diligents ho comprovaran, trobaran una discrepància i ho ignoraran completament. Però si s'ho creuen, ho passaran immediatament als seus veïns, que ho passaran als seus veïns i així successivament, propagant l'afirmació falsa al planeta sencer en menys de 30 segons.

Ara l'escenari està llest per al redireccionament del tràfic. Quan es necessita enviar tràfic al 'defensor' (un correu electrònic o llegir el seu web), passa per l'organització més propera que n'ha afirmat la propietat. Una gran part del tràfic entrant del 'defensor' és redirigit potencialment directe als braços de l''atancant'. I no hi ha manera de parar-ho si no es retira la seva afirmació de la ruta BGP o els veïns comencen a filtrar-ho.

De fet, és tan simple que cada any passa a algú o altre. Ha anat passant amb diversos nivells de severitat, durant una dècada.

El 8 d'abril, a les 15.50 UTC, China Telecom va afirmar incorrectament la propietat de més de 50.000 blocs diferents d'adreces IP. Això és el '15% d'internet'. Una petita part de China Telecom va fer aquesta afirmació i ningú no en va dubtar. En qüestió de minuts, va 'créixer' més de 1000 vegades la seva mida normal i va començar a rebre part del tràfic amb destinació a aquestes 50.000 xarxes.

Els mitjans nordamericans s'han alarmat perquè incloïen aquestes adreces sensibles (el govern i els militars). Ara bé, també es van veure afectades 11.500 xarxes de la mateixa Xina. Sembla, doncs, que més que premeditat va ser accidental. Tot i que no se'n pot estar mai segur.

En el moment del segrest ningú no se'n va adonar, cosa estranya. No hi ha retards en les connexions? No hi ha connexions tancades? No hi ha twitts sobre la caiguda d'internet?

Una explicació rau en la natura del segrest. Si dues xarxes nordamericanes parlen entre elles, fins i tot si les dues han estat segrestades, el tràfic continuarà fluïnt amb normalitat, probablement perquè les dues són més properes entre elles que no pas amb el segrestador. Ambdues trien rutes legítimes perquè són més properes que les rutes falses.

Quanta informació va poder ser interceptada, doncs? Bàsicament els paquets en l'aire en el moment del segret de l'enrutament: alguns kilobyts de continguts aleatoris al mig de cada finestra TCP, multiplicant milions de converses redirigides entre participants en gran part desconeguts. Sembla difícil planejar un atac així per acabar amb gairebé res d'útil!

Cal no preocupar-se, llavors?

Doncs sí. Hi ha una diferència crítica, aquest cop. I té a veure amb la mida del segrestador. Normalment, si un operador petit segresta gran part del tràfic d'internet, simplement queda sepultat pel pes del tràfic a l'atzar que de sobte li cau a sobre. El tràfic cau i el forat mor i ràpidament alerta la gent i es resol el problema.

Però estem parlant de China Telecom: el proveïdor minorista més gran de la Terra i l'onzè proveïdor d'internet. Té la capacitat de fer front a fluxos com aquest i la seva xarxa global és suficientment gran perquè alguns enrutaments interns estranys puguin succeir.

Per exemple, és cert que part del tràfic va ser redirigit a la Xina, va passar a través de la xarxa de China Telecom i va tornar a ser enviat a internet cap a la seva destinació, sense efectes visibles per als usuaris finals excepte un increment del retard del paquet. S'ha suggerit que aquest reenrutament crea les condicions ideals d'un atac per arxivar tràfic 'man-in-the-middle' (l'home al mig), tot i que hi ha qui observa que no hi ha cap mena d'evidència que això passés el 8 d'abril.

El que pensem (els autors de renesys) que va passar és que un router de China Telecom va atraure el tràfic i el va enviar a Pequín. A Pequín un altre router de China Telecom, aquest sense la ruta falsa, va adonar-se de l'error i el va enviar a la seva destinació.

Els problemes amb la infraestructura basada en la confiança d'internet són reals, són seriosos i són trivialment explotables per part d'actors estats i no estatals que volen influir en els assumptes mundials.


15.10.10

Avui, Blog Action Day dedicat a l'aigua



Un any més, avui se celebra el Blog Action Day (BAD), un dia en què es proposa que els blocaires parlem d'un tema en concret per sensibilitzar i sensibilitzar-nos al respecte. Aquest any, i com a novetat, els qui ja havíem participat anteriorment en el BAD vam poder triar entre diversos temes. L'escollit, l'aigua.

Algunes qüestions al respecte:
  • Les dones africanes caminen 40 mil milions d'hores cada any carretejant garrafes d'aigua de fins a 18 kg, que no sol ser bona per beure.
  • Cada setmana moren 38.000 infants menors de 5 anys per beure aigua no potable i viure en condicions no higièniques.
  • Molts estudiosos atribueixen el conflicte del Darfur en part, almenys, a no tenir accés a l'aigua. Un estudi de Nacions Unides indica que aquest segle l'escassetat d'aigua serà una de les principals causes de conflicte a l'Àfrica.
  • Actualment 2,5 mil milions de persones no tenen accés a lavabos, però molts més tenen accés al mòbil.
  • Es necessiten 24 litres d'aigua per produir una hamburguesa. Això significa que es necessitarien 19,9 mil milions de litres d'aigua per fer una hamburguesa per a cada persona d'Europa.
  • Els EUA, Mèxic i la Xina lideren el consum d'aigua envasada. Als EUA la mitjana són 200 ampolles d'aigua per persona cada any. Es necessiten 17 milions de barrils de petroli per fer aquestes ampolles, el 86% de les quals no serà mai reciclades.
Des de  fa un temps són entusiasta seguidora de charity:water, organització que està liderant l'aportació d'aigua potable a comunitats en desenvolupament. Sense anar més lluny, aquest setembre van recaptar més de 761.000 dòlars en donacions en el marc de la campanya específica de cada mes de setembre (mes en què es va fundar l'organització i en el qual demanen que els diners destinats a celebrar els aniversaris es dediquin a donatius). Aquest any, les aportacions anaven destinades a dur aigua als pigmeus bayaka de la República Centreafricana.

Des de la seva creació, charity:water -fonamentalment vertebrada gràcies a internet- ha aportat fons per a 2.900 projectes i ha fet arribar aigua potable a més d'1.277.000 persones de 17 països diferents.

28.9.10

Un entorn basat en web per a totes les aplicacions existents

Llegeixo al European Journalism Centre que un projecte europeu ha rebut 10 milions d'euros per a desenvolupar en entorn aplicatiu per a tots els aparells connectats a internet. L'objectiu, deixar de banda els sistemes operatius i les aplicacions propietàries proveïnt una aproximació basada en web. Així, una aplicació podria treballar sobre una televisió (preparada per a web), sobre un cotxe i sobre un mòbil, independentment de qui siguin els fabricants dels aparells.

Entre els desenvolupadors hi ha Deutsche Telekom i Telecom Italia, Sony Ericsson i Samsung i el World Wide Web Consortium (W3C).

Segons declaracions del cap de projecte Stephan Steglich, el problema radica en l'extrema fragmentació de plataformes. En el cas dels mòbils, per exemple, hi ha l'iPhone, l'Android i el Symbian. Segons Steglich, més que desenvolupar un altre sistema operatiu o treballar en un servei de 'traducció' del codi d'una plataforma a una altra, la idea central del projecte és fer un entorn on puguin córrer totes les aplicacions.

30.8.10

100 anys del naixement del poeta Màrius Torres


"NO SENTS, COR MEU?"

¿No sents, cor meu, la soledat de les estrelles
dins l'ordenació que ha constel·lat el cel?
En la nit de la terra, de fosca més rebel,
les ànimes estan ordenades com elles

amb el silenci, entorn, d'una altra immensitat;
i tota vida és camí de soledat.

És així, vida meva humil com una espurna,
que en ànimes germanes de constel·lació
fulgeix, lluny, en la fosca, el teu mateix dolor.
Però, tal com enlaire, en la volta nocturna,

cap astre no pot mai, brillant enfervorit,
tornar menys tenebrosa ni menys freda la nit,

cada ànima és aquí perdudament llunyana
com una estrella tremolant de soledat
en la nit sense espai, transparència ni edat
que engoleix la lluor de tota vida humana.

18 de juny de 1942
Màrius Torres


Vídeo Màrius Torres, entre l'herba i els núvols, d'Edu3.cat: