Codis de barres QR

Al Japó van més avançats que no pas nosaltres, en aquests temes. Es tracta d'unir una mica més el món real i internet mitjançant la informació que contenen els codis QR (són codis de barres 2D), informació que els smartphones poden capturar.

Aquests codis QR poden emmagatzemar adreces URL i aparèixer en revistes, autobusos, targetes de presentació o qualsevol altre objecte... Els usuaris amb un mòbil equipat amb càmera i el software pertinent poden escanejar el codi i obrir la URL que conté.

De moment, als EUA s'hi ha experimentat en publicitat. Llegeixo a la sèrie de tres articles que n'ha fet ReadWriteWeb que Google, per exemple, va provar-ho amb el Google Print Ads, una xarxa que agrupava 800 diaris (gairebé el 70% de la circulació dels diaris de pagament). Però sembla que no ha acabat de funcionar perquè sembla que Google mai no ha fet públiques les dades d'ús ni percentatges de renovació del servei ni altres detalls.

Un altre intent és el de NeoMedia amb Format Dynamics que amb la seva tecnologia Clean Print permet incloure anuncis amb codis de barres al costat del contingut. Un ús interessant seria per als articles que solen ser impresos i compartits, com els de webs informatius.

També s'assagen altres usos com, per exemple, el del projecte Semapedia que permet crear codis QR per donar accés a adreces URL de la Wikipedia, Wikinews, Wikibooks i Wikisource. Al Japó també es poden trobar codis QR en targetes de presentació, targetes id, revistes, diaris, flyers, pòsters, stickers, productes alimentaris, puzzles, webs, taulers d'anuncis...

A l'àtic2a en parlaven en les seves últimes jornades i a Recerca en acció veig que s'ha creat el QR-Kill, un joc urbà basat en el mòbil i els codis QR. Fa un temps en Xavi Caballé es feia ressò de la implementació a Roses d'aquests codis senyalitzant el seu patrimoni.