La postal de Nadal del DRAC

L'equip del DRAC us desitja Bones Festes

TEDxBarcelona: conèixer innovació catalana

El vídeo Barcelona en tramvia, del 1908, escalfava motors del primer esdeveniment TEDx a Barcelona. El centenar d'assistents ens preparàvem a sentir una sèrie d'iniciatives innovadores amb segell català que fan honor al lema del TED californià Ideas worth spreading (idees que val la pena difondre).

• Vocaloid: fet a Barcelona, accelerat al Japó.
  El Vocaloid és un altre fenomen de tecnologia musical sorgit de la Universitat Pompeu Fabra (al costat del Reactable). Es tracta d'un programa que permet cantar de manera digital. Dit d'una altra manera, un programa que ofereix una veu digital. Comercialitzat per Yamaha al Japó en veu femenina i caracteritzat com a personatge manga amb nom Hatsune Miku, la comunitat de la xarxa social Nico nico douga li ha donat videoclips, família, aventures, li ha construït una història. Fins al punt que s'estan comercialitzant discos que la comunitat ha creat a Nico nico douga.
  
  Per a Xavier Serra, director del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la UPF, però, el repte ara rau en la interacció de la creació, el contingut, i la comunitat. Ara el que falta, més que tecnologia, és un nou context social.
  
  
• EyesOS: cloud's webdesktop, nou paradigma?
  Marc Cercós i Pau Garcia-Milà, dos joves de 17 anys (2005) d'Olesa de Montserrat, s'entodusseixen a voler un sistema que els permeti disposar dels mateixos arxius en diversos ordinadors i terminals connectats a internet. Malgrat crítiques i una mala acollida inicials, es dediquen a desenvolupar el que per a ells els pot resoldre l'anar de casa d'un a casa de l'altre oblidant arxius i havent de caminar en pujada.
  
  Ara són 25 persones a l'empresa i aterraran de la mà d'IBM al mercat nordamericà.
  
  Per a ells, el quid de l'èxit ha estat la perseverança i creure en el projecte, sobreposant-se a crítiques i recels.
  
  
• Anatomia 3D: repensar la didàctica del cos humà.
  Un visor online per a l'estudi i la comprensió de l'anatomia humana. Amb més de 800 peces dibuixades una per una per construir el cos, aportant una nova visió a la professió mèdica: la perspectiva espaial de l'anatomia humana.
  
  Més d'un centenar d'alumnes de la Universitat de Barcelona ja ho han utilitzat en els seus aprenentatges.
  
  
• Pita Barcelona: d'artesania local a marca internacional.
  La història d'un rellotger autodidacte que innova en la mecànica i que aconsegueix reconeixement internacional.
  
  Fill d'un poble de Badajoz, fins que no es trasllada a Barcelona Aniceto Jiménez no té accés a eines i instruments que li permetin gaudir de la seva passió: els rellotges mecànics. Després d'anys arreglant rellotges fa el salt a la innovació amb una patent per la qual treu la corona de donar corda. També ha patentat un nou sistema per a rellotges submergibles i que n'elimina la problemàtica.
  
  Juntament amb el seu fill Daniel Jiménez, informàtic i home de negocis, fan el salt internacional. La seva recepta: trobar nous camins, sorprendre i il·lusionar-se, sentir passió per la feina.
  
  
• DiversiTAC: afrontar el repte de la multiculturalitat en l'educació.
  Isabel Gargallo i Roser Reynal explicaven el canvi que ha patit l'IES Milà i Fontanals, del Raval, per adaptar-se a l'onada d'immigració a les aules. Des del funcionament de l'escola mateixa, la seva relació amb l'entorn, la manera d'ensenyar... Ja no es considera l'alumnat com una ampolla buida a omplir de contingut sinó com persones que han de ser capaces de resoldre situacions imprevistes amb les seves competències.
  

El programa incloïa tant aquestes xerrades com alguns vídeos seleccionats amb cura d'entre els més de 500 disponibles a www.ted.com. El primer, de Christopher deCharms titulat Looks inside the brain; el segon, 8 secrets of success, de Richard St. John i el tercer, Reinvent Liberal Arts, de Liz Coleman.

Finalment, Alfons Cornella, director d'Infonomia -coorganitzadora de l'esdeveniment amb Opus5- explicava quins preveia que eren els problemes que haurà d'afrontar la generació següent.

Per a Cornella, aquesta nova generació viurà situacions diferents:

1. Els seus individus se sentiran part de nacions transversals. La geografia perdrà importància
2. El món digital serà tan extrem que tindran guanyaran importància els objectes. Hauran de ser objectes útils i que siguin emocionants
3. Es trobaran que se'ls pagarà pel coneixement que aportin a l'organització més que per les hores dedicades
4. Es passarà del manonomics al womenomics
   

El problema principal, però, és doble:

1. D'una banda, és d'ordre tecnològic: disposarem de massa informació per a digerir i massa poc temps.
   
   En aquest cas, Cornella creu que apareixeran solucions de dos tipus: en primer lloc, l'esforç que hem fet en posar la e- (electrònic) passarà a ser per a posar la s- smart (intel·ligent). En segon lloc, es desenvoluparan tecnologies i instruments que permetin rebre informació d'un emissor i ser localitzats per sensors, el que s'anomena ibiqüitat (PDF).
   
   
2. De l'altra, el problema és d'ordre social: així com Darwin preveia la mescla parental per a poder canviar en situacions de crisi, en les empreses les que són sòlides tendeixen a l'estancament. Però el futur passa per explotar novetats del substrat social. És a dir, cal connectar el nou amb el vell per avançar.

Així, veiem que els nous problemes són diferents. Són indefinibles i el mecanisme de resolució és l'heurística. Són els problemes perversos o wicked problems. Per a Cornella, per a resoldre'ls cal acord entre tothom implicat, no només els talents de qualitat que hi treballen.

A causa del seu alt component social, cal posar un major èmfasi en el coneixement, en la visió compartida. En el cas de les empreses, algunes ja van més enllà de la Responsabilitat Social Corporativa perquè s'adonen que quan busquen el benefici de la societat acaben obtenint beneficis propis. Segons Cornella, és hora de superar l'individualisme.

El TED a Barcelona

Les conferències TED (Tecnologia, Entreteniment, Disseny) són esdeveniments anuals que promou la The Sapling Foundation a Califòrnia i que tenen lloc sota el lema Ideas worth spreading (idees que val la pena difondre).

L'entrada és per invitació (i a preus exorbitants) i convoca persones amb idees i propostes innovadores i diferents perquè en parlin i per "canviar actituds, vides i, en últim terme, el món", segons diu el seu web. I afegeix: "nosaltres construïm aquí un centre que ofereix coneixement lliure i inspiració dels més inspirats pensadors mundials i, també, una comunitat d'ànimes curioses per participar amb idees i entre sí".

Fundat el TED el 1984, inicialment se centrava en tecnologia, entreteniment i disseny però amb els anys ha afegit noves temàtiques: política, educació, cultura, negocis, desenvolupament... Així, la llista de ponents abasta des d'expolítics (Bill Clinton i Al Gore) fins a biòlegs mol·leculars (James D. Watson), els fundadors de Google (Larry Page i Sergey Brin), la primatòloga, etnòloga i antropòloga Jane Goodall, entre moltíssim d'altres.

Al web hi ha disponibles més de 500 TED talks. Segons dades de la Wikipedia, fins l'abril de 2009 les xerrades s'havien vist més de 100 milions de vegades per uns 15 milions de persones.

Entre els més vistos: Ken Robinson, sobre l'escola i la creativitat; la neurocirurgiana Jill Bolte Taylor, explicant en primera persona un vessament cerebral; Dan Gilbert, sobre la felicitat; Barry Schwartz, sobre la paradoxa de l'elecció... Feu-hi un cop d'ull, que val la pena!!

Des d'aquest any s'organitzen conferències locals i organitzades de forma independent que permeten gaudir d'una experiència similar a les conferència TED nordamericanes. A Catalunya, és Infonomia qui lidera el projecte i convoca demà dilluns 14 de desembre un centenar de persones a la Pedrera per participar en l'esdeveniment.

Tinc la immensa sort de poder-hi assistir! El programa és el següent:

15:00	15:30	Acreditació
15:30	15:33	Benvinguda
15:33	15:40	Vídeo 1 TED – Chris Anderson
15:40	16:05	Vocaloid: fet a BCN, accelerat al Japó – Xavier Serra
16:05	16:30	EyeOS: cloud’s webdesktop, ¿nou paradigma? – Pau Garcia-Milà i Marc Cercós
16:30	16:55	Vídeo 2 TED
16:55	17:25	Descans
17:25	17:50	DiversiTAC: afrontar el repte de la multiculturalitat en l'educació
17:50	18:15	Anatomia 3D: repensar la didàctica del cos humà – Santiago Pellicer i Jordi Espuny
18:15	18:40	Vídeo 3 TED
18:40	19:05	Pita Barcelona: d'artesania local a marca internacional – Daniel Jiménez i Aniceto Jiménez
19:05	19:30	Wicked problems: els problemes que afrontarà la següent generació – Alfons Cornella
19:30	20:30	Comiat i possibilita de networking

En alguns blogs

Les últimes setmanes alguns companys blocaires m'han preguntat sobre qüestions diverses:

• En Jaume Pros, sobre el meu blog en particular i sobre el fet d'escriure'n un: motivacions, repercussions, comentaris, autocensura... Ho trobareu a El Bloc i la persona (13): "El blog de la Núria Masdéu"
  
  
• En Daniel Gil, sobre la professió de bibliotecari i la biblioteconomia i quina relació hi tinc. És a Els altres bibliotecaris (9): Núria Masdéu
  
  
• Des del web, recentment estrenat, de UOC Alumni, una petita entrevista sobre la meva tasca i el meu perfil digital.
  

Com serà internet, d'aquí cinc anys?

Segons el CEO de Google, Eric Schmidt, internet:

• Serà dominat pel contingut xinès
• Els adolescents d'avui són el model de com serà internet: d'aplicació a aplicació a aplicació...
• Cinc anys són un factor de deu en la llei de Moore: els ordinadors seran capaços de molt més
• Hi haurà banda ampla per sobre dels 100Mb i les diferències de distribució entre TV, ràdio i el web desapareixeran.
• El contingut avançarà cap al vídeo
• En paraules textuals, "la informació en temps real és tant important i valuosa com la resta d'informació i volem incloure-la en els resultats de cerca"
• Hi ha moltes altres empreses, a banda de Twitter i Facebook, fent informació en temps real
• "Es pot indexar la informació en temps real, però com la jerarquitzem?"
• La gent escoltarà el que digui l'altra gent més que les fonts d'informació tradicionals. Aprendre com jerarquitzar-ho és "el gran repte d'aquesta era".
  

A ReadWriteWeb han extret un vídeo de 6 minuts on s'hi recullen aquests punts principals. És aquest:

El vídeo original dura 45 minuts. També s'hi diu que el sistema operatiu Google Netbook sortirà l'any que ve.

Les raccions americanes de menjar d'ara i les de fa vint anys

Ho he vist a PSFK.

A Divine Caroline hi llegeixo que els anys 70 al voltant del 47% dels nordamericans eren obesos o tenien sobrepes. Ara són el 66%.

Potser també us pot interessar El menjar que llencen els britànics.

Internet, mòbils i desenvolupament

Llegeixo diverses iniciatives relacionades amb internet, els mòbils i el desenvolupament a l'Àfrica.

D'una banda, l'Escacc -que ha estrenat web recentment- es fa ressò de l'informe realitzat per la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD) que indica que, en cinc anys (2003 a 2008), els abonats a la telefonia mòbil van passar de 54 milions a gairebé 350. Justament, fa un temps deia que el 49% de la població mundial ja disposava de mòbil.

Els usos que es fa del telèfon mòbil a l'Àfrica són força més diversos que aquí: banca online, compra-venda, aprenentatge, lluita contra la sida, periodisme mòbil...

A Smart Mobs llegia que podria ser que veiéssim una nova generació d'aplicacions procedents de l'Àfrica. És l'Àfrica dels negocis que presentaven ara fa unes setmanes a l'Update d'Infonomia.

En aquest continent, la penetració del mòbil és major que la d'internet, especialment en àrees rurals. Ara bé, recentment es va completar la connexió del primer cable submarí a l'Àfrica de l'est que hi portarà l'internet de banda ampla i, d'altra banda, el Banc Mundial ha anunciat que invertirà 146 milions d'euros en el desenvolupament de les infraestructures d'internet d'alta velocitat a la regió central africana i en fer-ne els serveis més accessibles a la població.

Justament aquesta població paga fins tarifes el doble de cares que a la resta del continent i, comparat amb la resta del món, paguen fins al triple que nosaltres.

El Camerún, el Txad i la República Centreafricana són els primers països que s'incorporaran al programa, que durarà deu anys i que també pretén harmonitzar les lleis de telecomunicacions i d'internet.

Més endavant s'hi afegiran la República del Congo, Guinea Equatorial, la República Democràtica del Congo, el Gabon, Níger, Nigèria, Sao Tomé i Príncipe i el Sudan.

D'altra banda, entitats com Samasource fan el món una mica 'més pla'. Amb 18 contraparts locals, Samasource proporciona a treballadors de països en desenvolupament tasques d'entrada de dades del primer món.

De moment, treballa amb Kènia, Uganda, el Camerún, Ghana i el Paquistan. Samasource els forma en gestió, en projectes, en eines web, entre altres, i els busca feines: d'entrada i digitalització de dades, desenvolupament web, moderació de webs i imatges, testeig d'aplicacions, serveis de vídeo i àudio, gestió de projectes, assistència en la recerca, assistència virtual...

Empreses com Benetech, GoodGuide o la biblioteca de la Universitat d'Stanford ja s'hi han gastat 160.000 dòlars EUA que han revertit en 500 persones. A aquestes persones, els ingressos mitjans els han augmentat de menys de 75 dòlars al mes a 300 o més.

Els nous formats audiovisuals

Fa uns dies llegia a Mirá com van sorgint nous formats audiovisuals i noves maneres d'explicar històries, tot plegat gràcies a la interrelació de la televisió i internet.

Així, algunes d'aquestes experiències són:

• L'Interview Project de David Lynch: una sèrie d'entrevistes realitzades a través d'un llarg viatge que creua els EUA i que només es poden veure per internet.
  
  
• Una novel·la, Level 26, escrita per Anthony E. Zuiker i Duane Swierczynski (creadors de la sèrie CSI), inclou cada 25 pàgines codis per entrar al lloc oficial i travessar els cyber-bridges. L'experiment és un creuament de gèneres, suports i formes de consum d'entreteniment.
  

• Ficció tridimensional d'HBO: accions que passen alhora i que visualitzem en un vídeo en forma de cub. Es pot triar els angles en què visualitzar les històries i navegar entre una i altra fàcilment.
  
  
• Absolut en col·laboració amb Danny Clinch elabora una forma documental diferent. Les imatges inclouen tags i es poden veure linealment, temporalment o per etiquetes.
  
  
• Tria la teva aventura: com en les novel·les, en aquest vídeo podem triar la història que preferim.
  

La revolució dels Social Media

Llegia a Mi otro blog... lo escribo en inglés que Socialnomics ha fet públic un vídeo sobre la revolució dels mitjans socials. És interessant de veure'l ja que dóna diverses xifres del fenomen:

• El Facebook només va trigar nou mesos a tenir cent milions d'usuaris
• El 35% dels llibres venuts a Amazon són per a Kindle
• Si el Facebook fos un Estat seria el quart més gran del món
• La xarxa xinesa QZone compta amb 300 milions de membres
• Ashton Kutcher i Ellen DeGeneres tenen més seguidors a Twitter que la població d'Irlanda, Noruega i Panamà

Què s'hi fa, al Twitter?

D'una banda, llegeixo a l'Steve Rubel que Dan Zarrella ha fet un estudi d'entre 40 milions de retweets sobre què és el que se'n fa un retweet i què no. A FastCompany veiem que les paraules més susceptibles de ser retweetejades són:

Les que menys, les que fan referència a estats d'ànim, moments del dia...

D'altra banda, un grup de recerca de la Universitat de Maryland ha revisat més de 6 mil twitts de congressistes nordamericans per comprovar si l'ús d'aquesta xarxa social promovia la transparència en la política i el diàleg entre els electors i els membres elegits.

El resultat, que els polítics dedicaven la majoria del seu temps a fins promocionals. Així, se solen fer enllaços a notes de premsa o notícies del propi polític -que es poden trobar en d'altres llocs- o bé fent cròniques de les seves últimes visites de caràcter electoralista. L'estudi mostra que els membres del Congrés només dedicaven el 7% del seu temps a interactuar amb els ciutadans.

La conclusió, que el Twitter encara ha d'acomplir la promesa de portar els polítics a la ciutadania.

Robo.to, el microvídeo

L'empresa nordamericana Particle va llançar fa un temps el servei de microvídeo www.robo.to. S'hi poden penjar vídeos de fins a 4 segons que volen ser l'equivalent de les actualitzacions d'estat de Facebook i Twitter però en vídeo.

Els microvídeos poden pujar-se des d'una webcam i des del mòbil i es poden enllaçar amb el Facebook, el Twitter o d'altres serveis.

Ara han anunciat una nova característica, el 'TV Mode', que permet als usuaris veure tots els vídeos associats a una paraula clau en concret, a la manera de les cerques a Twitter. Tot plegat, ho he llegit al European Journalism Centre.

Manifest Internet. Com funciona el periodisme avui. Disset declaracions

El passat 7 de setembre, un grup de 15 periodistes alemanys va fer públic un manifest sobre el periodisme i internet. El Laureà en va traduir els punts i jo ara hi afegeixo el text (traduït de l'anglès i francès):

1. Internet és diferent
   Produeix diferents esferes públiques, diferents condicions de comerç i habilitats culturals diferents. Els mitjans han d'adaptar la seva metodologia de feina a la realitat tecnològica d'avui en lloc d'ignorar o desafiar-la. És la seva tasca desenvolupar la millor forma possible de periodisme basada en la tecnologia disponible. Això inclou nous productes i mètodes periodístics.
   
   
2. Internet és un imperi mediàtic de butxaca
   El web redistribueix les estructures mediàtiques existents transcendint-ne els marges i oligopolis. La publicació i distribució dels continguts mediàtics ja no estan lligats a grans inversions. El propi concepte del periodisme és -afortunadament- en procés de cura de la seva funció de guardià. Tot el que queda és la qualitat periodística mitjançant la qual el periodisme es distingeix de meres publicacions.
   
   
3. Internet és la nostra societat i la nostra societat és internet
   Les plataformes basades en la web com les xarxes socials, la Wikipedia o el YouTube han esdevingut part del dia a dia per a la majoria de gent del món occidental. Són tant accessibles com el telèfon i la televisió. Si les empreses mediàtiques volen continuar existint, han d'entendre el món dels usuaris d'avui i abraçar les seves formes de comunicar-se. Això inclou les formes bàsiques de comunicació social: escoltar i respondre, també conegut com a diàleg.
   
   
4. La llibertat d'internet és inviolable
   L'arquitectura oberta d'internet constitueix la llei de base d'una societat de la Informació que es comunica digitalment i, conseqüentment, el periodisme. No es pot modificar amb l'objectiu de protegir interessos comercials o polítics sovint amagats darrere el pretès interès públic. Independentment de com és realitzat, bloquejar l'accés a internet posa en perill el flux lliure de la informació i corromp el dret fonamental a un nivell d'informació autodeterminat.
   
   
5. Internet és la victòria de la informació
   Fins a l'actualitat, a causa d'una tecnologia poc adequada, les empreses mediàtiques, els centres de recerca, les institucions públiques i altres organitzacions han compilat i classificat la informació mundial. Avui cada ciutadà pot organitzar els propis filtres informatius mentre els cercadors treballen amb volums d'informació d'una magnitud desconeguda fins ara. Els individus poden informar-se ara millor que mai.
   
   
6. Internet canvia millora el periodisme
   Gràcies a internet, el periodisme pot acomplir el seu rol socio-educacional d'una manera nova. Això inclou presentar la informació com un procés continu i sempre canviant; la fi de la inalterabilitat dels mitjans impresos és un benefici. Els qui vulguin sobreviure en aquest nou món d'informació necessiten un nou idealisme, noves idees periodístiques i un sentiment de plaer en explotar aquest nou potencial.
   
   
7. La xarxa requereix gestió de relacions
   Els enllaços són connexions. Ens coneixem uns als altres gràcies als enllaços. Aquells que no els utilitzen s'autoexclouen del discurs social. Això també val per als webs de les empreses periodístiques tradicionals.
   
   
8. Els enllaços aporten, les cites decoren
   Els buscadors i agregadors faciliten el periodisme de qualitat: faciliten poder trobar contingut remarcable al llarg del temps i són part integral d'aquesta nova i enxarxada esfera pública. Les referències mitjançant enllaços i cites -especialment els fets sense consentiment ni remuneració de la font- fan possible el discurs social en xarxa i la seva veritable cultura. Han de ser absolutament protegits.
   
   
9. Internet és la nova seu del discurs polític
   La democràcia es basa en la participació i la llibertat d'informació. Transferir la discussió política dels mitjans tradicionals a internet i l'extensió d'aquesta discussió amb la participació activa del públic és una nova de les noves tasques del periodisme.
   
   
10. Avui, llibertat de premsa significa llibertat d'opinió
    L'article 5 de la Constitució alemanya no comprèn protegir els drets de professions o models econòmics tècnicament tradicionals. Internet esborra els límits tècnics entre l'amateur i el professional. És per això que el privilegi de la llibertat de premsa ha de valer per qualsevol persona que pugui contribuir a l'acompliment del deure periodístic. Qualitativament parlant, no s'hauria de diferenciar entre periodistes pagats i no pagats sinó entre bon periodisme i mal periodisme.
    
    
11. Més és més, mai existeix massa informació
    Temps enrere, institucions com l'Església van prioritzar el poder per sobre la consciència personal i alertaven contra la irrupció dels fluxos d'informació quan es va inventar la impremta. D'altra banda, els autors de pamflets, enciclopedistes i periodistes van provar que més informació porta a més llibertat, tant per a l'individu com per a la societat en el seu conjunt. Fins avui en dia, no ha canviat res al respecte.
    
    
12. La tradició no és un model de negoci
    Es poden fer diners amb contingut periodístic a internet. Ja n'hi ha molts exemples. Com que internet és extremadament competitiu, els models de negoci han d'adaptar-se a l'estructura de la xarxa. Ningú no hauria d'intentar escapar-se'n mitjançant polítiques encaminades a mantenir l'status quo. El periodisme necessita competència oberta per a trobar les millors solucions de refinançament a la xarxa, juntament amb el coratge per a invertir en la implementació multifacètica d'aquestes solucions.
    
    
13. Els drets d'autor es converteixen en un deure cívic a internet
    Els drets d'autor són un pilar de l'organització de la informació a internet. Els drets dels autors a decidir el tipus i el perímetre de la distribució dels seus continguts són vàlids també a la xarxa. Al mateix temps, no s'ha d'abusar dels drets d'autor per a protegir mecanismes obsolets d'aprovisionament i posar fi nous models de distribució i d'esquemes de llicències. La propietat comporta obligacions.
    
    
14. Internet té moltes divises
    Els serveis periodístics online finançats amb anuncis ofereixen contingut a canvi d'un efecte d'atenció. El temps del lector, espectador o oient són molt valuosos. En la indústria del periodisme, aquesta correlació ha estat sempre un dels principis de base del seu finançament. Han d'inventar-se i testejar-se noves maneres de refinançament periodísticament justificables.
    
    
15. El que està a la xara es queda a la xarxa
    Internet està portant el periodisme cap a un nou nivell de qualitat. Online, el text, el so i les imatges no cal que siguin efímers. Poden ser recuperables i esdevenen un arxiu de la història contemporània. El periodisme ha de tenir en compte el desenvolupament de la informació, la interpretació i els errors, és a dir, ha d'admetre els seus errors i corregir-los de manera transparent.
    
    
16. La qualitat segueix sent la qualitat més important
    Internet desacredita els productes homogenis de masses. Només els que són extraordinaris, creïbles i excepcionals guanyaran públic. Les demandes dels usuaris han augmentat. El periodisme ha de satisfer-les i continuar perseguint els seus propis principis freqüentment formulats.
    
    
17. Tot per a tothom
    El web constitueix una infrastructura per a l'intercanvi social superior a la dels mitjans de masses del segle XX: en cas de dubte, la “generació Wikipedia” és capaç de valorar la credibilitat d'una font, resseguir les notícies fins a la font original, investigar-la, comprovar-la i avaluar-la -sols o com a part d'un esforç de grup. Els periodistes que ho menystenen i no volen respectar aquestes habilitats no són presos seriosament pels usuaris d'internet. Amb raó. Internet fa possible comunicar-se directament amb les persones abans conegudes com a receptors -lectors, oients i espectadors- i aprofitar el seu coneixement. No es necesiten periodistes que sàpiguen de tot sinó que comuniquin i investiguin.

Petites modificacions al blog

Aquests dies m'he entretingut a fer petites modificacions al blog. D'una banda, hi he introduït els continguts de les dues versions de blog anteriors a aquesta.

La primera de totes, allotjada a lacomunitat.net i encara accessible allà, són uns quants posts de l'any 2003.

La segona, allotjada al 360º del Yahoo!, ha deixat de ser operativa. Es tracta dels posts del 2005 fins l'abril del 2006, que vaig obrir aquest Blogger.

També he canviat la visualització del calendari Agenda mèdia TIC per guanyar legibilitat. L'Agenda mèdia TIC és un calendari col·laboratiu públic on gent diversa hi afegim convocatòries de conferències, cursos, jornades, congressos, formació, debats, exposicions i esdeveniments en general sobre internet, TIC i mitjans de comunicació.

Ara també trobareu al final dels posts uns checkboxes que indiquen: interessant, apropiat, no ho havia llegit enlloc. Encara no havia vist aquesta opció al blogger i l'hi he afegida.

Ja fa un temps que també vaig canviar la visualització dels llibres que tinc entrats a Shelfari. Ara es veuen les portades de cada llibre (els que en tenen d'escanejada) i queda més polit.

I ja fa força més temps que hi vaig afegir els titulars dels últims posts que s'havien publicat al directori de Blocs terrassencs. És a la secció d'El que es diu per Terrassa.

Finalment, a El que comparteixo hi trobareu els posts i notícies que llegeixo al Google Reader i que comparteixo perquè em semblen interessants, curioses, innovadors, inspiradores... També els podeu seguir des de la meva plana de compartits.

La banda ampla continua creixent al món

Om Malik publicava un avenç de l'estudi 'Estat de l'internet' (State of the Internet), de l'empresa Akamai.

Algunes punts interessants:

• El primer quatrimestre del 2009, una cinquena part de les connexions a internet al món eren a velocitats superiors als 5 Mbps, un 5% més que l'últim quatrimestre del 2008 i un 30% més que el primer de l'any passat.
  
  
• El WiMAX guanya terreny. No només als EUA sinó en llocs com l'Àfrica, els Bàltics o els països de l'Est.
  
  
• S'han anunciat quatre nous cables submarins per portar la banda ampla al continent africà. N'hi ha un, el Glo-1, que el llancen operadors nigerians Globalcom.
  
  
• Les xarxes de fibra fins a la llar creixen molt ràpid a Europa i l'Àsia. A Letònia, l'operador nacional Lattelecom Group, preveu llançar una xarxa FTTH amb velocitats d'accés fins a 500 Mbps a finals d'aquest any i podria augmentar fins als 10 Gbps.
  
  
• Als Estats Units, Delaware és el més ràpid, amb una velocitat mitjana de 7.2 Mbps. Nova York se situa en 5.722 Mbps i Califòrnia no apareix entre els 10 primers.

Canvis en polítiques de privacitat, hackers amb l'Iran i la University of the People

Si teniu interès en assabentar-vos dels canvis que facin en la seva política de privacitat i termes d'ús webs com Facebook, Google, GoDaddy, Apple, Amazon, Flickr, etc. ara ho teniu més fàcil. TOSBack és un web de l'Electronic Frontier Foundation que monitoritza les modificacions que les respectives empreses fan sobre els seus termes d'ús.

Per un altre cantó: World Changing fa una crida a donar suport als grups que estan treballant per proveir anonimat als blocaires iranians. Concretament, dóna a conèixer l'esforç de Nedanet, d'una banda, i d'Anonymous Iran, de l'altra.

NedaNet és un grup de hackers que té per missió ajudar la gent iraniana tot muntant xarxes de servidors proxys, que ofereixin l'anonimat, i tot d'altres tecnologies que els permeti comunicar-se i organitzar-se més enllà de la censura. Si se'ls vol donar un cop de mà, es pot afegir ample de banda i connectar el PC a la seva xarxa.

Anonymous Iran dóna suport en comunicacions per xat anònimes i ofereix consells en seguretat en les comunicacions. El web acull més de 25.000 posts i té uns 3.000 membres d'arreu del món.

En un altre ordre de coses però sense deixar el tema hackers, fa uns dies la Mercè Molist publicava un post molt interessant sobre dones hackers: les dones hacker no són com a les pel·lícules. Llegiu-lo, val la pena!

Finalment, llegia que s'ha llançat la Universitat de la Gent. Es tracta d'un escola d'estudis superiors, oberta a tots els estudiants d'arreu del món, que utilitza tecnologia de codi obert, materials oberts i mètodes d'e-learning i mestres peer-to-peer amb la voluntat d'abaratir els costos de matrícula.

Sense cap mena de promoció, quan va obrir va registrar 200 estudiants de 52 països diferents. Els requisits: diploma de l'institut i un nivell suficient d'anglès.

La matrícula costa entre 15 i 50 dòlars, segons el país d'origen, i els exàmens costaran entre 10 i 100 dòlars. Per poder mantenir-se operativa, la Universitat necessita 15.000 estudiants i 6 milions de dòlars, dels quals 1 milió l'ha avançat de la pròpia butxaca el fundador i impulsor de la institució, Shai Reshef.

El que fem amb els mòbils

Els últims dies he llegit diverses notícies i articles força interessants sobre la indústria del contingut per a mòbils, d'aplicacions per a mòbils i de màrqueting mòbil.

D'una banda, la primera setmana després del llançament de l'iPhone 3GS les pujades des de mòbil al YouTube van augmentar un 400%, segons va anunciar Google. Aquest model de telèfon disposa de plenes capacitats de vídeo. Tot i que cal pensar que aquest tant per cent inclou els tests que els nous propietaris devien realitzar amb el mòbil, la tendència apunta a un creixement sostingut alt.

Albert Garcia Pujadas publicava fa uns dies un post sobre el fenomen de l'Apple App Store. Les xifres que ell recollia són espectaculars: més de 35.000 programes disponibles a l'Apple App Store, amb 5.000 noves aplicacions que s'hi afegeixen cada mes. Google acull 1.500 títols al seu mercat d'Android i Microsoft, Nokia, Palm i Research in Motion (Blackberry) ja han obert botigues d'aplicacions o tenen previst fer-ho de manera imminent.

Sembla que, en aquestes aplicacions, un dels aspectes que més s'hi aprecia és la informació d'ubicació, no només en les que previsiblement podrien oferir-ho, com les de viatges o de navegació, sinó també en d'altres com mèdiques i musicals.

Sembla que aquestes aplicacions, tot i no ser gratuïtes, superen la resta, cosa que podria indicar que aporten un valor real i no són només una tendència momentània.

Finalment, a ReadWriteWeb publicaven fa uns dies un resum d'una entrevista amb Andrea Vaccari, investigador al MIT Senseable City Lab. En aquest laboratori, entre altres, es realitzen anàlisis i visualitzacions de dades de mòbil en centres urbans, és a dir, estudien les 'empremtes digitals'.

Segons Vaccari, probablement aquest tipus d'informació tindrà aplicacions pràctiques, com l'organització del transport públic. Afegeix que, per primera vegada, l'any 2008 més del 50% de la població mundial vivia en ciutats i que el físic i el digital conflueixen.

A ReadWriteWeb trobareu diversos articles sobre les aplicacions mòbils que utilitzen dades d'ubicació:

• Location-Based Social Networking to Generate $3.3 Billion by 2013?
• Loop Brings Yelp Reviews to 3-G iPhone
• Most Promising Company of 2008: Brightkite

D'altra banda, segons recollia BusinessWeek, en el segon quatrimestre d'aquest any, el sector del mòbil ha vist incrementar en un 46% les fusions i adquisicions. L'activitat és animada, i qui més qui menys compra les petites i prometedores start-ups amb l'esperança d'augmentar la presència mòbil.

Feu servir wikis?

Llegia a The content wrangler els resultats d'un petit estudi empíric que van realitzar sobre l'ús dels wikis en entorns empresarials. Es tracta de 12 preguntes que han estat respostes per 523 persones, amb una petita anàlisi i un recull dels comentaris més interessants a cada una de les preguntes.

Una de les més interessants: el 82% dels enquestats reben dotzenes de correus electrònics diàriament. El temps dedicat a gestionar el correu és significant i informació important sovint es perd entre la muntanya de correus.

Why Businesses (Don't) Collaborate: Meeting Management, Group Input and Wiki Usage Survey Results

Algunes apostes periodístiques

Llegia fa poc que ja es publica el primer diari xinès a l'Àfrica, a Botswana. Creat per Miles Nan, un empresari xinès que fa deu anys que viu al país, vol servir els entre cinc mil i sis mil xinesos que viuen a Botswana (d'una població d'1, 8 milions de persones).

Aquesta colònia va establir-s'hi cap als 90 amb el boom de la construcció per passar després a la producció tèxtil. Actualment estan començant a obrir les primeres botigues, plenes de productes 'Made in China'. Com que pocs saben llegir l'anglès, Nan ha optat per publicar un diari propi en xinès.

(Fa temps parlava de les relacions Xina - Àfrica aquí i aquí).

D'altra banda, des de fa unes setmanes hi ha en marxa un nou projecte periodístic, el True/Slant. L'ha fundat Lewis Dvorkin, un periodista dels mitjans tradicionals. Un dels trets diferencials és que anima els col·laboradors a pensar en ells mateixos com a marques individuals i els anima a crear una comunitat pròpia de lectors al seu voltant.

El centenar de col·laboradors combinen reportatges originals amb comentaris i enllaços a titulars de tota la xarxa web i estan obligats per contracte a comprometre's amb els lectors: han d'acreditar un cert nombre de comentaris per mes i fer-hi referència als seus posts. També poden gestionar-se ells mateixos els comentaris rebuts als seus escrits. Alguns cobren mensualment, d'altres segons el tràfic que generen cap al web. També tenen a la seva disposició cobrar una part de la publicitat o comprar part de l'empresa.

També des del mes de maig passat hi ha en marxa un portal informatiu europeu, www.presseurop.eu, que vol ajudar a crear una 'esfera pública europea'. L'objectiu és monitoritzar al voltant de 250 capçaleres periodístiques tant de dins com de fora d'Europa i fer-ne una selecció d'articles sobre la UE per publicar-los al nou espai informatiu. De moment es publica en 10 idiomes i es preveu que, en els propers cinc anys, compti amb tots els idiomes oficials.

El pressupost anual és de 3 milions d'euros i hi treballa un equip de 10 periodistes. La Unió vol llançar l'any vinent, també, una televisió amb la mateixa filosofia.

Finalment, fa unes setmanes es va presentar la Carta europea per a la llibertat de premsa, una iniciativa de l'editor d'Stern, Hans-Ulrich Joerges, i 47 caps de redacció i periodistes més.

Els periodistes poden signar-la aquí.

De moment, de l'Estat l'han signada públicament Manuel González (Ser padres), Maria Nouoa (Cosmopolitan), Txerra Cirbián (El Periódico de Catalunya, entenc que el nom està mal escrit), Francisco Poveda (Economía Avanzada) i Maria Teresa Rodríguez (Radiotelevisión de Castilla-la-Mancha).

La integració de les redaccions vista per Piet Bakker

Piet Bakker, professor de Cross Media Content a la Universitat d'Amsterdam i un dels ponents en la segona sessió de 10 en comunicació, va exercir, com molt bé explica la Lola como mola, de druida sense respostes però sí amb moltes preguntes.

L'ocasió: una sessió de treball sobre les possibilitats i límits del contingut multimèdia. El resultat: múltiples maneres d'abordar la integració de les redaccions periodístiques. El panorama:

• Amenaces que van des del gran repte que suposen la coordinació i l'organització del projecte informatiu integrat fins als baixos ingressos de l'online, la qualificació del personal laboral (quin periodista és capaç de fer bé ràdio, televisió, premsa escrita, web, tot alhora?), l'esforç de disseny, motivació i revisió del contingut aportat pels usuaris i la resistència organitzacional, entre altres.
  
  
• Oportunitats de rendibilitzar l'online: existents si som capaços de fer nínxols de contingut per a poder segmentar la publicitat; si som capaços de pensar en altres fonts d'ingressos a banda de la publicitat, com el patrocini, poder comprar bones fotos....; si podem crear comunitats específiques al nostre voltant a les quals vendre determinats serveis; si sabem aprendre de Google quant a publicitat (contextual, geotagging, on time...), coneixent més la nostra audiència...

Segons Bakker, els mitjans ofereixen contingut online per tres raons:

1. Per servir millor l'audiència
2. Per trobar noves audiències (joves), que solen tenir hàbits diferents
   
3. Per estalviar: difícil.

Justament, Bakker destacava com era de diferent l'audiència de l'online i l'offline fent-se ressò d'un estudi que mostrava que el paper encara era millor valorat que l'online i que quan es visita una web d'un diari es llegeixen al voltant de tres notícies, a diferència de la lectura en paper, en la qual se solen llegir més ítems informatius (encara que en siguin els titulars). Per a Bakker no cal donar-los la mateixa qualitat a uns i altres.

Segons dades seves, les principals fonts d'entrada als webs dels mitjans és a través de buscadors. La seva interpretació és que el que busca l'usuari és llegir sobre un tema, no seguir la marca del mitjà.

A casa nostra no tinc tant clar que això sigui així... però tampoc no disposo, està clar, de les analítiques web dels mitjans. Amb tot, l'experiència diària m'ha portat a descobrir que una gran massa d'usuaris d'internet desconeixen completament la barra de navegació -allà on escrivim la URL del web- i escriuen dins la caixeta de cerca del Google el tres ve dobles punt etc. Hi escriuen el que normalment s'hauria d'escriure en la barra esmentada.

Actualització: Podeu trobar la presentació que va utilitzar Bakker a l'slideshare.

En la segona part de l'acte, Jordi Lucea explicava l'experiència del portal de notícies 3cat24.cat, del qual n'és director.

En el cas català, la integració ha estat qüestió de supervivència. I la voluntat és apostar per un redisseny del portal, centrant-se en tres eixos bàsics: les notícies, els esports i el temps i generar material audiovisual propi. També es vol crear una comissió conjunta de Catalunya Ràdio, TV3 i Interactiva, les tres potes del 3cat24.cat.

Questions for Europe: el YouTube i les eleccions europees

S'ha estrenat un nou canal a YouTube anomenat Questions for Europe, inspirat en models similars de les eleccions nordamericanes.

Es tracta d'un espai, realitzat en col·laboració amb Euroneus, on els ciutadans dels 27 hi podem penjar vídeos amb preguntes per als candidats. Alguns dels vídeos també es faran públics al canal de televisió Euronews.

Es tracta de la major votació transnacional de la història. Segons el director de comunicació política de YouTube, Aaron Ferstman, YouTube ja és un mitjà real en política.

Citymurmur o la visualització de la informació sobre un mapa

CityMurmur és un projecte que vol entendre i visualitzar com l'atenció dels mitjans de comunicació dóna forma a l'espai urbà i a la ciutat.

De moment, s'ha aplicat sobre la ciutat de Madrid. Es tracta d'una interfície en què, sobre un mapa de la ciutat, podem filtrar la informació per temàtica, per escala i per tipus de font d'informació. Tot plegat, podent-ho situar temporalment.

Segons els impulsors, l'objectiu és mostrar com els diferents mitjans descriuen de manera diversa l'espai urbà mitjançant l'atenció que donen a cada carrer de la ciutat. Es vol construir una narració temporal, un arxiu històric de la cobertura mediàtica de l'espai urbà que pugui revelar dinàmiques útils per a la política municipal, l'anàlisi crítica dels mitjans i la recerca sociocultural.

La temàtica és àmplia: des de turisme, salut, immobiliària, informacions públiques, finances i economia a moda i molt més.

L'escala proposada és internacional, nacional, regional, local i veïnal, mentre que els tipus de font informativa són la premsa digital, els mitjans tradicionals, agències informatives, gratuïts, institucionals, xarxes socials, blogs, mitjans alternatius i blog-premsa.

És interessant jugar-hi una estoneta!

Aquesta iniciativa la vaig conèixer ahir a la xerrada sobre bases de dades lliures i el cas d'OpenStreetMap que va oferir en Jaume Figueras a la festa de presentació de la nova versió 9.04 de la distribució GNU/Linux Ubuntu, Jaunty Jackalope.

CityMurmur està basat en OpenStreetMap, la proposta lliure davant serveis privatius com el Google Maps o d'altres.

Vídeo d'un Data Center de Google

Ja fa dies parlava de la preocupació per la ubicació dels Data Center i de com Google es plantejava traslladar les supercomputadores que necessita per operar a 11 km dins el mar. Els Data Centers ubicats al mig del mar utilitzarien les onades per produir energia i per refrigerar les màquines.

Fa uns dies es va celebrar el Google Efficient Data Centers Summit a Mountain View i es va presentar aquest vídeo d'un Data Center que allotja 45.000 servidors en 45 contenidors, segons he vist a Adseok.