Què s'hi fa, al Twitter?

D'una banda, llegeixo a l'Steve Rubel que Dan Zarrella ha fet un estudi d'entre 40 milions de retweets sobre què és el que se'n fa un retweet i què no. A FastCompany veiem que les paraules més susceptibles de ser retweetejades són:

Les que menys, les que fan referència a estats d'ànim, moments del dia...

D'altra banda, un grup de recerca de la Universitat de Maryland ha revisat més de 6 mil twitts de congressistes nordamericans per comprovar si l'ús d'aquesta xarxa social promovia la transparència en la política i el diàleg entre els electors i els membres elegits.

El resultat, que els polítics dedicaven la majoria del seu temps a fins promocionals. Així, se solen fer enllaços a notes de premsa o notícies del propi polític -que es poden trobar en d'altres llocs- o bé fent cròniques de les seves últimes visites de caràcter electoralista. L'estudi mostra que els membres del Congrés només dedicaven el 7% del seu temps a interactuar amb els ciutadans.

La conclusió, que el Twitter encara ha d'acomplir la promesa de portar els polítics a la ciutadania.

Robo.to, el microvídeo

L'empresa nordamericana Particle va llançar fa un temps el servei de microvídeo www.robo.to. S'hi poden penjar vídeos de fins a 4 segons que volen ser l'equivalent de les actualitzacions d'estat de Facebook i Twitter però en vídeo.

Els microvídeos poden pujar-se des d'una webcam i des del mòbil i es poden enllaçar amb el Facebook, el Twitter o d'altres serveis.

Ara han anunciat una nova característica, el 'TV Mode', que permet als usuaris veure tots els vídeos associats a una paraula clau en concret, a la manera de les cerques a Twitter. Tot plegat, ho he llegit al European Journalism Centre.

Manifest Internet. Com funciona el periodisme avui. Disset declaracions

El passat 7 de setembre, un grup de 15 periodistes alemanys va fer públic un manifest sobre el periodisme i internet. El Laureà en va traduir els punts i jo ara hi afegeixo el text (traduït de l'anglès i francès):

1. Internet és diferent
   Produeix diferents esferes públiques, diferents condicions de comerç i habilitats culturals diferents. Els mitjans han d'adaptar la seva metodologia de feina a la realitat tecnològica d'avui en lloc d'ignorar o desafiar-la. És la seva tasca desenvolupar la millor forma possible de periodisme basada en la tecnologia disponible. Això inclou nous productes i mètodes periodístics.
   
   
2. Internet és un imperi mediàtic de butxaca
   El web redistribueix les estructures mediàtiques existents transcendint-ne els marges i oligopolis. La publicació i distribució dels continguts mediàtics ja no estan lligats a grans inversions. El propi concepte del periodisme és -afortunadament- en procés de cura de la seva funció de guardià. Tot el que queda és la qualitat periodística mitjançant la qual el periodisme es distingeix de meres publicacions.
   
   
3. Internet és la nostra societat i la nostra societat és internet
   Les plataformes basades en la web com les xarxes socials, la Wikipedia o el YouTube han esdevingut part del dia a dia per a la majoria de gent del món occidental. Són tant accessibles com el telèfon i la televisió. Si les empreses mediàtiques volen continuar existint, han d'entendre el món dels usuaris d'avui i abraçar les seves formes de comunicar-se. Això inclou les formes bàsiques de comunicació social: escoltar i respondre, també conegut com a diàleg.
   
   
4. La llibertat d'internet és inviolable
   L'arquitectura oberta d'internet constitueix la llei de base d'una societat de la Informació que es comunica digitalment i, conseqüentment, el periodisme. No es pot modificar amb l'objectiu de protegir interessos comercials o polítics sovint amagats darrere el pretès interès públic. Independentment de com és realitzat, bloquejar l'accés a internet posa en perill el flux lliure de la informació i corromp el dret fonamental a un nivell d'informació autodeterminat.
   
   
5. Internet és la victòria de la informació
   Fins a l'actualitat, a causa d'una tecnologia poc adequada, les empreses mediàtiques, els centres de recerca, les institucions públiques i altres organitzacions han compilat i classificat la informació mundial. Avui cada ciutadà pot organitzar els propis filtres informatius mentre els cercadors treballen amb volums d'informació d'una magnitud desconeguda fins ara. Els individus poden informar-se ara millor que mai.
   
   
6. Internet canvia millora el periodisme
   Gràcies a internet, el periodisme pot acomplir el seu rol socio-educacional d'una manera nova. Això inclou presentar la informació com un procés continu i sempre canviant; la fi de la inalterabilitat dels mitjans impresos és un benefici. Els qui vulguin sobreviure en aquest nou món d'informació necessiten un nou idealisme, noves idees periodístiques i un sentiment de plaer en explotar aquest nou potencial.
   
   
7. La xarxa requereix gestió de relacions
   Els enllaços són connexions. Ens coneixem uns als altres gràcies als enllaços. Aquells que no els utilitzen s'autoexclouen del discurs social. Això també val per als webs de les empreses periodístiques tradicionals.
   
   
8. Els enllaços aporten, les cites decoren
   Els buscadors i agregadors faciliten el periodisme de qualitat: faciliten poder trobar contingut remarcable al llarg del temps i són part integral d'aquesta nova i enxarxada esfera pública. Les referències mitjançant enllaços i cites -especialment els fets sense consentiment ni remuneració de la font- fan possible el discurs social en xarxa i la seva veritable cultura. Han de ser absolutament protegits.
   
   
9. Internet és la nova seu del discurs polític
   La democràcia es basa en la participació i la llibertat d'informació. Transferir la discussió política dels mitjans tradicionals a internet i l'extensió d'aquesta discussió amb la participació activa del públic és una nova de les noves tasques del periodisme.
   
   
10. Avui, llibertat de premsa significa llibertat d'opinió
    L'article 5 de la Constitució alemanya no comprèn protegir els drets de professions o models econòmics tècnicament tradicionals. Internet esborra els límits tècnics entre l'amateur i el professional. És per això que el privilegi de la llibertat de premsa ha de valer per qualsevol persona que pugui contribuir a l'acompliment del deure periodístic. Qualitativament parlant, no s'hauria de diferenciar entre periodistes pagats i no pagats sinó entre bon periodisme i mal periodisme.
    
    
11. Més és més, mai existeix massa informació
    Temps enrere, institucions com l'Església van prioritzar el poder per sobre la consciència personal i alertaven contra la irrupció dels fluxos d'informació quan es va inventar la impremta. D'altra banda, els autors de pamflets, enciclopedistes i periodistes van provar que més informació porta a més llibertat, tant per a l'individu com per a la societat en el seu conjunt. Fins avui en dia, no ha canviat res al respecte.
    
    
12. La tradició no és un model de negoci
    Es poden fer diners amb contingut periodístic a internet. Ja n'hi ha molts exemples. Com que internet és extremadament competitiu, els models de negoci han d'adaptar-se a l'estructura de la xarxa. Ningú no hauria d'intentar escapar-se'n mitjançant polítiques encaminades a mantenir l'status quo. El periodisme necessita competència oberta per a trobar les millors solucions de refinançament a la xarxa, juntament amb el coratge per a invertir en la implementació multifacètica d'aquestes solucions.
    
    
13. Els drets d'autor es converteixen en un deure cívic a internet
    Els drets d'autor són un pilar de l'organització de la informació a internet. Els drets dels autors a decidir el tipus i el perímetre de la distribució dels seus continguts són vàlids també a la xarxa. Al mateix temps, no s'ha d'abusar dels drets d'autor per a protegir mecanismes obsolets d'aprovisionament i posar fi nous models de distribució i d'esquemes de llicències. La propietat comporta obligacions.
    
    
14. Internet té moltes divises
    Els serveis periodístics online finançats amb anuncis ofereixen contingut a canvi d'un efecte d'atenció. El temps del lector, espectador o oient són molt valuosos. En la indústria del periodisme, aquesta correlació ha estat sempre un dels principis de base del seu finançament. Han d'inventar-se i testejar-se noves maneres de refinançament periodísticament justificables.
    
    
15. El que està a la xara es queda a la xarxa
    Internet està portant el periodisme cap a un nou nivell de qualitat. Online, el text, el so i les imatges no cal que siguin efímers. Poden ser recuperables i esdevenen un arxiu de la història contemporània. El periodisme ha de tenir en compte el desenvolupament de la informació, la interpretació i els errors, és a dir, ha d'admetre els seus errors i corregir-los de manera transparent.
    
    
16. La qualitat segueix sent la qualitat més important
    Internet desacredita els productes homogenis de masses. Només els que són extraordinaris, creïbles i excepcionals guanyaran públic. Les demandes dels usuaris han augmentat. El periodisme ha de satisfer-les i continuar perseguint els seus propis principis freqüentment formulats.
    
    
17. Tot per a tothom
    El web constitueix una infrastructura per a l'intercanvi social superior a la dels mitjans de masses del segle XX: en cas de dubte, la “generació Wikipedia” és capaç de valorar la credibilitat d'una font, resseguir les notícies fins a la font original, investigar-la, comprovar-la i avaluar-la -sols o com a part d'un esforç de grup. Els periodistes que ho menystenen i no volen respectar aquestes habilitats no són presos seriosament pels usuaris d'internet. Amb raó. Internet fa possible comunicar-se directament amb les persones abans conegudes com a receptors -lectors, oients i espectadors- i aprofitar el seu coneixement. No es necesiten periodistes que sàpiguen de tot sinó que comuniquin i investiguin.

Petites modificacions al blog

Aquests dies m'he entretingut a fer petites modificacions al blog. D'una banda, hi he introduït els continguts de les dues versions de blog anteriors a aquesta.

La primera de totes, allotjada a lacomunitat.net i encara accessible allà, són uns quants posts de l'any 2003.

La segona, allotjada al 360º del Yahoo!, ha deixat de ser operativa. Es tracta dels posts del 2005 fins l'abril del 2006, que vaig obrir aquest Blogger.

També he canviat la visualització del calendari Agenda mèdia TIC per guanyar legibilitat. L'Agenda mèdia TIC és un calendari col·laboratiu públic on gent diversa hi afegim convocatòries de conferències, cursos, jornades, congressos, formació, debats, exposicions i esdeveniments en general sobre internet, TIC i mitjans de comunicació.

Ara també trobareu al final dels posts uns checkboxes que indiquen: interessant, apropiat, no ho havia llegit enlloc. Encara no havia vist aquesta opció al blogger i l'hi he afegida.

Ja fa un temps que també vaig canviar la visualització dels llibres que tinc entrats a Shelfari. Ara es veuen les portades de cada llibre (els que en tenen d'escanejada) i queda més polit.

I ja fa força més temps que hi vaig afegir els titulars dels últims posts que s'havien publicat al directori de Blocs terrassencs. És a la secció d'El que es diu per Terrassa.

Finalment, a El que comparteixo hi trobareu els posts i notícies que llegeixo al Google Reader i que comparteixo perquè em semblen interessants, curioses, innovadors, inspiradores... També els podeu seguir des de la meva plana de compartits.

La banda ampla continua creixent al món

Om Malik publicava un avenç de l'estudi 'Estat de l'internet' (State of the Internet), de l'empresa Akamai.

Algunes punts interessants:

• El primer quatrimestre del 2009, una cinquena part de les connexions a internet al món eren a velocitats superiors als 5 Mbps, un 5% més que l'últim quatrimestre del 2008 i un 30% més que el primer de l'any passat.
  
  
• El WiMAX guanya terreny. No només als EUA sinó en llocs com l'Àfrica, els Bàltics o els països de l'Est.
  
  
• S'han anunciat quatre nous cables submarins per portar la banda ampla al continent africà. N'hi ha un, el Glo-1, que el llancen operadors nigerians Globalcom.
  
  
• Les xarxes de fibra fins a la llar creixen molt ràpid a Europa i l'Àsia. A Letònia, l'operador nacional Lattelecom Group, preveu llançar una xarxa FTTH amb velocitats d'accés fins a 500 Mbps a finals d'aquest any i podria augmentar fins als 10 Gbps.
  
  
• Als Estats Units, Delaware és el més ràpid, amb una velocitat mitjana de 7.2 Mbps. Nova York se situa en 5.722 Mbps i Califòrnia no apareix entre els 10 primers.

Canvis en polítiques de privacitat, hackers amb l'Iran i la University of the People

Si teniu interès en assabentar-vos dels canvis que facin en la seva política de privacitat i termes d'ús webs com Facebook, Google, GoDaddy, Apple, Amazon, Flickr, etc. ara ho teniu més fàcil. TOSBack és un web de l'Electronic Frontier Foundation que monitoritza les modificacions que les respectives empreses fan sobre els seus termes d'ús.

Per un altre cantó: World Changing fa una crida a donar suport als grups que estan treballant per proveir anonimat als blocaires iranians. Concretament, dóna a conèixer l'esforç de Nedanet, d'una banda, i d'Anonymous Iran, de l'altra.

NedaNet és un grup de hackers que té per missió ajudar la gent iraniana tot muntant xarxes de servidors proxys, que ofereixin l'anonimat, i tot d'altres tecnologies que els permeti comunicar-se i organitzar-se més enllà de la censura. Si se'ls vol donar un cop de mà, es pot afegir ample de banda i connectar el PC a la seva xarxa.

Anonymous Iran dóna suport en comunicacions per xat anònimes i ofereix consells en seguretat en les comunicacions. El web acull més de 25.000 posts i té uns 3.000 membres d'arreu del món.

En un altre ordre de coses però sense deixar el tema hackers, fa uns dies la Mercè Molist publicava un post molt interessant sobre dones hackers: les dones hacker no són com a les pel·lícules. Llegiu-lo, val la pena!

Finalment, llegia que s'ha llançat la Universitat de la Gent. Es tracta d'un escola d'estudis superiors, oberta a tots els estudiants d'arreu del món, que utilitza tecnologia de codi obert, materials oberts i mètodes d'e-learning i mestres peer-to-peer amb la voluntat d'abaratir els costos de matrícula.

Sense cap mena de promoció, quan va obrir va registrar 200 estudiants de 52 països diferents. Els requisits: diploma de l'institut i un nivell suficient d'anglès.

La matrícula costa entre 15 i 50 dòlars, segons el país d'origen, i els exàmens costaran entre 10 i 100 dòlars. Per poder mantenir-se operativa, la Universitat necessita 15.000 estudiants i 6 milions de dòlars, dels quals 1 milió l'ha avançat de la pròpia butxaca el fundador i impulsor de la institució, Shai Reshef.

El que fem amb els mòbils

Els últims dies he llegit diverses notícies i articles força interessants sobre la indústria del contingut per a mòbils, d'aplicacions per a mòbils i de màrqueting mòbil.

D'una banda, la primera setmana després del llançament de l'iPhone 3GS les pujades des de mòbil al YouTube van augmentar un 400%, segons va anunciar Google. Aquest model de telèfon disposa de plenes capacitats de vídeo. Tot i que cal pensar que aquest tant per cent inclou els tests que els nous propietaris devien realitzar amb el mòbil, la tendència apunta a un creixement sostingut alt.

Albert Garcia Pujadas publicava fa uns dies un post sobre el fenomen de l'Apple App Store. Les xifres que ell recollia són espectaculars: més de 35.000 programes disponibles a l'Apple App Store, amb 5.000 noves aplicacions que s'hi afegeixen cada mes. Google acull 1.500 títols al seu mercat d'Android i Microsoft, Nokia, Palm i Research in Motion (Blackberry) ja han obert botigues d'aplicacions o tenen previst fer-ho de manera imminent.

Sembla que, en aquestes aplicacions, un dels aspectes que més s'hi aprecia és la informació d'ubicació, no només en les que previsiblement podrien oferir-ho, com les de viatges o de navegació, sinó també en d'altres com mèdiques i musicals.

Sembla que aquestes aplicacions, tot i no ser gratuïtes, superen la resta, cosa que podria indicar que aporten un valor real i no són només una tendència momentània.

Finalment, a ReadWriteWeb publicaven fa uns dies un resum d'una entrevista amb Andrea Vaccari, investigador al MIT Senseable City Lab. En aquest laboratori, entre altres, es realitzen anàlisis i visualitzacions de dades de mòbil en centres urbans, és a dir, estudien les 'empremtes digitals'.

Segons Vaccari, probablement aquest tipus d'informació tindrà aplicacions pràctiques, com l'organització del transport públic. Afegeix que, per primera vegada, l'any 2008 més del 50% de la població mundial vivia en ciutats i que el físic i el digital conflueixen.

A ReadWriteWeb trobareu diversos articles sobre les aplicacions mòbils que utilitzen dades d'ubicació:

• Location-Based Social Networking to Generate $3.3 Billion by 2013?
• Loop Brings Yelp Reviews to 3-G iPhone
• Most Promising Company of 2008: Brightkite

D'altra banda, segons recollia BusinessWeek, en el segon quatrimestre d'aquest any, el sector del mòbil ha vist incrementar en un 46% les fusions i adquisicions. L'activitat és animada, i qui més qui menys compra les petites i prometedores start-ups amb l'esperança d'augmentar la presència mòbil.

Feu servir wikis?

Llegia a The content wrangler els resultats d'un petit estudi empíric que van realitzar sobre l'ús dels wikis en entorns empresarials. Es tracta de 12 preguntes que han estat respostes per 523 persones, amb una petita anàlisi i un recull dels comentaris més interessants a cada una de les preguntes.

Una de les més interessants: el 82% dels enquestats reben dotzenes de correus electrònics diàriament. El temps dedicat a gestionar el correu és significant i informació important sovint es perd entre la muntanya de correus.

Why Businesses (Don't) Collaborate: Meeting Management, Group Input and Wiki Usage Survey Results

Algunes apostes periodístiques

Llegia fa poc que ja es publica el primer diari xinès a l'Àfrica, a Botswana. Creat per Miles Nan, un empresari xinès que fa deu anys que viu al país, vol servir els entre cinc mil i sis mil xinesos que viuen a Botswana (d'una població d'1, 8 milions de persones).

Aquesta colònia va establir-s'hi cap als 90 amb el boom de la construcció per passar després a la producció tèxtil. Actualment estan començant a obrir les primeres botigues, plenes de productes 'Made in China'. Com que pocs saben llegir l'anglès, Nan ha optat per publicar un diari propi en xinès.

(Fa temps parlava de les relacions Xina - Àfrica aquí i aquí).

D'altra banda, des de fa unes setmanes hi ha en marxa un nou projecte periodístic, el True/Slant. L'ha fundat Lewis Dvorkin, un periodista dels mitjans tradicionals. Un dels trets diferencials és que anima els col·laboradors a pensar en ells mateixos com a marques individuals i els anima a crear una comunitat pròpia de lectors al seu voltant.

El centenar de col·laboradors combinen reportatges originals amb comentaris i enllaços a titulars de tota la xarxa web i estan obligats per contracte a comprometre's amb els lectors: han d'acreditar un cert nombre de comentaris per mes i fer-hi referència als seus posts. També poden gestionar-se ells mateixos els comentaris rebuts als seus escrits. Alguns cobren mensualment, d'altres segons el tràfic que generen cap al web. També tenen a la seva disposició cobrar una part de la publicitat o comprar part de l'empresa.

També des del mes de maig passat hi ha en marxa un portal informatiu europeu, www.presseurop.eu, que vol ajudar a crear una 'esfera pública europea'. L'objectiu és monitoritzar al voltant de 250 capçaleres periodístiques tant de dins com de fora d'Europa i fer-ne una selecció d'articles sobre la UE per publicar-los al nou espai informatiu. De moment es publica en 10 idiomes i es preveu que, en els propers cinc anys, compti amb tots els idiomes oficials.

El pressupost anual és de 3 milions d'euros i hi treballa un equip de 10 periodistes. La Unió vol llançar l'any vinent, també, una televisió amb la mateixa filosofia.

Finalment, fa unes setmanes es va presentar la Carta europea per a la llibertat de premsa, una iniciativa de l'editor d'Stern, Hans-Ulrich Joerges, i 47 caps de redacció i periodistes més.

Els periodistes poden signar-la aquí.

De moment, de l'Estat l'han signada públicament Manuel González (Ser padres), Maria Nouoa (Cosmopolitan), Txerra Cirbián (El Periódico de Catalunya, entenc que el nom està mal escrit), Francisco Poveda (Economía Avanzada) i Maria Teresa Rodríguez (Radiotelevisión de Castilla-la-Mancha).

La integració de les redaccions vista per Piet Bakker

Piet Bakker, professor de Cross Media Content a la Universitat d'Amsterdam i un dels ponents en la segona sessió de 10 en comunicació, va exercir, com molt bé explica la Lola como mola, de druida sense respostes però sí amb moltes preguntes.

L'ocasió: una sessió de treball sobre les possibilitats i límits del contingut multimèdia. El resultat: múltiples maneres d'abordar la integració de les redaccions periodístiques. El panorama:

• Amenaces que van des del gran repte que suposen la coordinació i l'organització del projecte informatiu integrat fins als baixos ingressos de l'online, la qualificació del personal laboral (quin periodista és capaç de fer bé ràdio, televisió, premsa escrita, web, tot alhora?), l'esforç de disseny, motivació i revisió del contingut aportat pels usuaris i la resistència organitzacional, entre altres.
  
  
• Oportunitats de rendibilitzar l'online: existents si som capaços de fer nínxols de contingut per a poder segmentar la publicitat; si som capaços de pensar en altres fonts d'ingressos a banda de la publicitat, com el patrocini, poder comprar bones fotos....; si podem crear comunitats específiques al nostre voltant a les quals vendre determinats serveis; si sabem aprendre de Google quant a publicitat (contextual, geotagging, on time...), coneixent més la nostra audiència...

Segons Bakker, els mitjans ofereixen contingut online per tres raons:

1. Per servir millor l'audiència
2. Per trobar noves audiències (joves), que solen tenir hàbits diferents
   
3. Per estalviar: difícil.

Justament, Bakker destacava com era de diferent l'audiència de l'online i l'offline fent-se ressò d'un estudi que mostrava que el paper encara era millor valorat que l'online i que quan es visita una web d'un diari es llegeixen al voltant de tres notícies, a diferència de la lectura en paper, en la qual se solen llegir més ítems informatius (encara que en siguin els titulars). Per a Bakker no cal donar-los la mateixa qualitat a uns i altres.

Segons dades seves, les principals fonts d'entrada als webs dels mitjans és a través de buscadors. La seva interpretació és que el que busca l'usuari és llegir sobre un tema, no seguir la marca del mitjà.

A casa nostra no tinc tant clar que això sigui així... però tampoc no disposo, està clar, de les analítiques web dels mitjans. Amb tot, l'experiència diària m'ha portat a descobrir que una gran massa d'usuaris d'internet desconeixen completament la barra de navegació -allà on escrivim la URL del web- i escriuen dins la caixeta de cerca del Google el tres ve dobles punt etc. Hi escriuen el que normalment s'hauria d'escriure en la barra esmentada.

Actualització: Podeu trobar la presentació que va utilitzar Bakker a l'slideshare.

En la segona part de l'acte, Jordi Lucea explicava l'experiència del portal de notícies 3cat24.cat, del qual n'és director.

En el cas català, la integració ha estat qüestió de supervivència. I la voluntat és apostar per un redisseny del portal, centrant-se en tres eixos bàsics: les notícies, els esports i el temps i generar material audiovisual propi. També es vol crear una comissió conjunta de Catalunya Ràdio, TV3 i Interactiva, les tres potes del 3cat24.cat.