Per en Guillermo Fariñas

Guillermo Fariñas és un psicòleg cubà que fa vaga de fam des del 31 de gener d'enguany. Reclama no haver de ser del Partit Comunista (PC) per tenir accés a internet. I que aquest accés no estigui censurat.

Per atrevir-se a fer aquesta demanda a Cuba, un dels països amb més periodistes a la presó, Fariñas en aquests moments porta més de 130 dies sense ingerir cap aliment sòlid i ha perdut trenta-tres quilos. Ha patit un pneumotòrax, un hemotòrax, diarrea, hipovolèmia, còlics, anèmia, hipoglicèmia i una infecció d'estafilococs. La seva vida corre perill.

Hi ha dies que no se li poden fer tractaments perquè s'organitzen Actos de Repudio on grups de fins a cent persones duts pel PC impedeixen que li arribin medicaments i intimiden els seus amics. Rebre un correu electrònic és motiu d'empresonament sense judici.

Guillermo Fariñas ja ha dit que pensa morir pels seus ideals: que els cubans puguin tenir accés a internet.

Podeu enviar una carta electrònica al Comandante Fidel per exigir-li l'alliberament de tots els periodistes i presos de consciència i perquè Cuba avanci cap a la llibertat d'expressió i el respecte pels drets humans.

Més informació: Trencavèl

Lost

Fa uns dies es va emetre l'últim episodi (doble) de la segona temporada de Lost, una de les sèries televisives que ha revolucionat el sector. Al voltant de Lost s'han generat infinitat de blogs, discussions, intrigues sobre les xifres... Només us voldria remetre aquests enllaços de Microsiervos.

El fotoperiodisme d'avui

Cell Journalist és un servei web en el qual es poden penjar les fotos tirades amb el mòbil o una càmera digital i els vídeos. Si hi ha algun mitjà de comunicació -ja sigui en paper o bé alguna cadena de televisió- que hi està interessat, paga l'autor (per PayPal o amb un xec) per la foto o el vídeo. Tot plegat, gestionat per web.

En el marc dels EUA, que hi ha una estructura de mitjans diferent que a casa nostra, la iniciativa té més sentit. Ara bé, és clar que el fotoperiodisme popular creix amb qualsevol de nosaltres: carregats no ja amb una càmera digital sinó tot sovint amb un mòbil amb càmera integrada (recordeu les imatges dels atemptats de Londres?). Tots som periodistes.

La revista Time recull els vídeos que més han corregut

La revista Time destaca els vuit vídeos virals que han circulat més per internet. Alguns jo també els havia vistos, però n'hi ha que no. Doneu-hi un cop d'ull, que valen la pena!

És el fenomen YouTube. Qualsevol produint el contingut que vol i arribant a una audiència global.

Videocast polític

La cancellera alemanya Angela Merkel acaba d'estrenar un nou servei de videocast, Die Kanzlerin direkt (La cancellera en directe). Cada dissabte oferirà un vídeo recollint els seus pensaments polítics al seu web: Bundeskanzlerin. Segons Associated Press, la idea és "ser fidel als principis originaris democràtics i facilitar l'accés a la informació a qualsevol persona per tal que es pugui formar les pròpies opinions".

Merkel ha treballat, des de la seva presa de possessió, per incrementar el perfil tecnològic d'Alemanya, augmentant els recursos per a recerca i desenvolupament.

La iniciativa és molt lloable. Llàstima que el web no tingui subscripció de feeds!

Dues informacions relatives a blogs i política

El BivingsReport, una font de notícies, recerca i anàlisi de la indústria de la comunicació basada en el web, acaba de fer públic un estudi sobre el rol d'internet en la política (dels EUA, s'entén). Algunes dades:

• El 96% dels candidats d'enguany al senat tenen webs actives (només el 55% en tenia el 2002).

• El 23% blogueja.

• El 15% ofereix una versió en espanyol del web.

• El 5% manté podcasts.

• Entre el 90 i el 93% ofereix biografies, informació de contacte i donacions on line a la web.

D'altra banda, a Massachussets els demòcrates han fet el primer pas. Per primera vegada, els candidats a sotsgovernador de l'Estat s'han tancat en una habitació amb els bloguers polítics per respondre les seves qüestions.

Els candidats són Deborah Goldberg, Sam Kelley, Timothy Murray i Andrea Silbert. Diu el Boston.com que més que discutir de polítiques concretes, van optar per emfasitzar les diferències entre ells. El blanc dels seus atacs va ser sempre un blanc segur: l'administració republicana del governador Mitt Romney i el sotsgovernador Kerry Healey.

WikiMapia

Vet aquí un altre híbrid a inscriure dins el web 2.0: la WikiMapia. És a dir, wiki+Google maps. Els creadors són Alexandre Koriakine i Evgeniy Saveliev i el seu objectiu és descriure el planeta Terra. Per això, qualsevol pot escriure sobre el mapa localitzacions d'interès per a la resta del planeta. A Catalunya ja n'hi ha unes quantes. Us hi animeu?

El so del passat

La Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara va iniciar el gener de 2002 un projecte pilot que tenia per objectiu digitalitzar els arxius d'àudio emmagatzemats en cilindres de ceresina (els primers utilitzats en les màquines d'Edison).

El passat mes de novembre es va decidir posar-ho a disposició del públic general a través del web. En total, més de sis mil arxius d'àudio. L'èxit ha estat molt gran, no només entre el públic més especialitzat o acadèmic, sinó que ha despertat l'interès de moltes persones, en descobrir tot un món històric a través de les seves produccions d'àudio.

De fet, s'hi poden sentir gravacions realitzades des del 1877 fins als anys 20 del XX, en què el format dels cilindres de ceresina era el dominant. Així, hi trobem talls de veu de polítics com William Howard Taft i Theodore Roosevelt, celebritats com l'actriu Sarah Bernhardt o l'explorador del pol Ernest Shackleton.

Els responsables han tingut l'atenció de muntar un arxiu de vuit hores de durada amb el millor de les emissions radiofòniques, a banda de recopilar compilacions de ragtime, òperes, vaudevilles, etc.

Per cert, si us interessa, al web del projecte hi ha un feed del Cylinder Radio al qual us podeu subscriure per no perdre'n la pista.

Més informació: Telegraph.co.uk.

Trobar blogs per temàtica

Truc: voleu buscar blogs de determinats temes? No sabeu com trobar-los? Proveu aquest link!

Alguns taxis de París ofereixen televisió per wifi

La història neix quan el creador d'Info-Ecran, Guillaume Zarka, fa tres anys tot parlant amb un taxista aquest li va mostrar sorpresa per la no existència de miniprogrames per difondre als taxis, segons llegeixo.

Zarka recull el guant que el taxista li llença i actualment entre 200 i 500 taxis (gamma alta) de París ofereixen aquest servei, amb previsió d'ampliar-lo a ciutats com Marsella, Niça i Lió.

El particular o empresa paga 1500 euros anuals. Com a contrapartida, té la seguretat que al cap de tres minuts de demanar-lo, té un taxi esperant. Es tracta d'un vehicle amb pantalla al darrere del reposacaps, igual com en els avions.

S'hi van emetent clips informatius d'un minut de durada, dels serveis d'Euronews, Infosport o L'Auto-journal. Per recarregar els programes el taxista només cal que s'acosti a determinats punt de wifi, situats a prop d'estacions BP de la capital.

Cada vint segons, el punt wifi envia un senyal per detectar els vehicles. La comunicació és bidireccional: el cotxe transmet problemes tècnics eventuals i clips més vistos, i el punt actualitza la graella.

Per a l'usuari del taxi el servei li resulta gratuït, gràcies a la publicitat. Aquesta, d'altra banda, pot conèixer força bé el target.